Educació Emocional, una filosofia de vida.

Fa un temps vaig escriure un altre article titulat Educació emocional, una assignatura? En ell plantejava si l’educació emocional cal treballar-la dins un espai i horari concret. Arribava a la conclusió que no és l’objectiu però que mentrestant arribem a una conscienciació més col·lectiva i generalitzada és un espai molt vàlid.Ara plantejaré altres aspectes que, a través dels anys i la mateixa experiència, m’he anat plantejant de manera individual i que ara vull compartir amb tots/es vosaltres.

No voldria parlar de metodologia perquè llavors estaríem sistematitzant mètodes i tècniques necessàries per arribar a uns objectius. Estaríem seguint uns passos ordenats per arribar a la meta que ens proposem i, dins l’espai d’educació emocional, tal i com la concebeixo no és ben bé d’aquesta manera com introdueixo les activitats (en parlarem en un altre espai d’aquest aspecte) El que ara intento plantejar és una concepció d’actuació, és a dir, com portar a terme les activitats dins les aules tenint en compte els següents aspectes:

1. Diversitat i comunicació assertiva. Si volem aconseguir que l’espai de formació emocional sigui efectiu cal que els mestres, els adults, donem la possibilitat als alumnes d’expressar-se respectuosa i obertament. Els alumnes haurien de tenir la possibilitat d’expressar allò que pensen del tema que es tracti en cada moment. Recordem que estem intentant que les emocions siguin un permís i no una prohibició. El món és divers, què bé! Davant qualsevol aportació per part de l’alumnat hauríem de saber recollir-la de manera assertiva i retornar-la de manera respectuosa i elaborada perquè, no oblidem que cadascun/a té el seu propi mapa conceptual, terminologia que utilitzen des de l’ecologia emocional. Les diferents maneres de pensar, els diferents mapes, les diferències en quan a maneres de pensar són les que ens donen la possibilitat de contrastar, reflexionar i, per tant, aprendre de manera conjunta i respectuosa.

2. Les activitats són un mitjà simplement. A vegades, quan parlo amb altres mestres sobre les activitats que plantejo, intueixo una certa exigència i perfecció respecte si estan bé o no les activitats en concret per aquell grup d’alumnes. Les activitats són simplement un mitjà per a treballar i arribar a un objectiu en concret. Una eina que ens possibilita treballar allò més important. Quan se’ns planteja una activitat crec que hauríem de ser capaços d’estudiar-la , experimentar-la i adaptar-la, si cal, a la situació real on la volem portar a la pràctica.

3. Experimentar prèviament i personalment les activitats. Quan coneixem una activitat nova ens la imaginem d’una manera personal. Pensem quin seran els objectius de l’activitat i podem decidir portar-la a la pràctica. Llavors, la pròpia pràctica ens ensenya el què i el com més importants. Ens porta a possibles modificacions i adaptacions que ens permeten millorar l’objectiu de l’activitat. Recordo quan vaig explicar l’activitat de la metàfora del paraigües als infants de segon. Els vaig explicar tal i com jo l’havia percebut inicialment en un moment de baralla entre infants; “quan algú ens insulta, ens diu quelcom desagradable podem utilitzar el paraigües simbòlic per NO donar importància al que els altres diuen de nosaltres”. Però amb els dies em vaig adonar que calia explicar millor el sentit de la metàfora perquè, i si algú em deia que jo he robat alguna cosa i no és cert? Llavors vaig ampliar el concepte après inicialment. La metàfora del paraigües serveix per no donar importància a algunes de les coses que els altres pensen de mi, però , si algú diu alguna cosa, alguna mentida, alguna frase amb manca de respecte ,… haig de saber actuar i reivindicar i/o defensar el que jo crec just. Tema íntimament relacionar amb el de la responsabilitat com a ciutadà/na.

4. El per què de les activitats. Per què faig tal o qual activitat? Ens fem aquesta pregunta? Recordo un dia que vaig preguntar a un grup de mestres el per què fèiem l’activitat del gat copiador. Intuíem, pensàvem,… Entre tots vam arribar a possibles conclusions. Com en qualsevol activitat del currículum cal preguntar-nos el per què de les activitats, l’objectiu del què volem aconseguir.

5. Blocs temàtics. Segons el plantejàvem que faig al centre on treballo, base del meu projecte de pràctiques de carrera en psicopedagogia, hi ha cinc blocs temàtics que diferents autors canvien de nom però que mantenen una mateixa línia d’actuació filosòfica. És important programar les activitats pels diferents blocs temàtics i poder treballar així diferents aspectes per a la formació socioemocional. Els cinc blocs temàtics de base conceptual són els següents (són els que proposa en Rafael Bisquerra de la UB): Consciència emocional, regulació emocional, autoestima, habilitats socials i habilitats per a la vida (benestar personal i salut mental)

6. Qui portarà l’activitat d’educació socioemocional? Amb el temps he anat comprovant i constatant que aquells professionals amb il.lusió, confiança i que creguin en el projecte soiemocional són les persones indicades per a portar-lo a terme. Persones que s’impliquin i defensin el projecte. En cas contrari es corre el risc de convertir un espai tan bonic i profitós en una classe ordinària, en una assignatura més on regeixen només les normes del mestre/a.

Per finalitzar, només apuntar que un projecte sociemocional no permet observar canvis ràpids. És un procés lent i cal ser persistents i tenir confiança en el projecte. Els resultats hi són. Cal formar persones curricular i personalment. Recordem les paraules de l’informe Delors (Unesco 1998) on afirma que l’educació emocional és un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció ja que molts problemes tenen el seu origen en l’àmbit emocional. L’informe fonamenta l’educació del segle XXI en quatre eixos bàsics, pilars de l’educació:

• Aprendre a conèixer. Aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
• Aprendre a fer: Per capacitar la persona per fer front a moltes i diverses situacions.
• Aprendre a ser: Per obrar amb autonomia, judici i responsabilitat personal.
• Aprendre a conviure: A treballar en projectes comuns i a gestionar els conflictes.

Una manera de resoldre conflictes amb els infants més petits.

A l’igual que els alumnes del Cicle Mitjà i Superior del nostre centre plantegen la resolució de conflictes amb les “preguntes màgiques” que proposa en  Manuel Segura en el seu programa, al Cicle Infantil, i aprofitant la tècnica de la tortuga, es plantegen les següents consignes (penjades dins el racó de les emocions de la classe) per resoldre conflictes i aprendre tècniques d’autocontrol personal.

La tècnica de la tortuga és un proposta que va fer fa temps l’Anna Carpena a partir d’un conte inventat per ella. La història de la tortuga és la història d’una tortuga que té molts problemes de relació amb les altres tortugues. Un dia es troba una tortuga sàvia i li dóna uns consells que posa a la pràctica.

Els objectius de l’activitat són:

1. Introducció al concepte d’autocontrol.
2. Introducció al concepte “mirar endins per saber com ens sentim”.
3. Reduir la impulsivitat. Orientar cap a comportaments reflexius.
4. Automatitzar una resposta motora inhibidora d’accions impulsives.
5. Trencar el cercle de conducta disruptiva/augment de la conflictivitat.

El conte es pot introduir donant una importància i magnitud especial per captar l’atenció dels infants. Al centre la van fer arribar dins una capsa bonica i el conserge la va fer arribar a la classe en forma de regal arribar pet correu.

Una vegada explicat el conte i presentades les tortugues es pot cercar el lloc per posar-les. Podria ser un bon principi per cercar i/o iniciar el racó de les emocions. 

Les consignes són:

1. STOP              
2. Respiro fondo
3. Com em sento?
4. Quin problema tinc?

És important que les consignes estiguin ordenades tal i com les he apuntat. Intervé una part física (Stop i respiro), una segona part on es planteja l’emoció que se sent (tristesa, alegria, ..), una tercera consigna con cal verbalitzar el problema; m’he barallat amb el meu millor amic perquè…) i una part final, i molt important, on es planteja l’actuació (alternatives per solucionar els conflcites) 

Aquest guió de diàleg convé que tot el tutor/a el practiqui i assumeixi, ja que en moltes situacions de la vida diària de l’escola intervé en situacions de conflicte, per exemple al pati, al passadís, a les entrades i les sortides etc.

Un dels objectius d’aquesta activitat és el de treballar els sentiments i que els infants aprenguin a reconèixer què senten en cada moment. Cada centre pot treballar les emocions que cregui oportuns. Es poden introduir les següents emocions: tristesa, alegria (content/a), ennuig ( enfadat/da), sorpresa i por. La M. Mercè Conangla afegeix el fàstic com a emoció important..

La idea inicial, el nostre projecte socioemocional treballa els continguts emocionals dins d’un horari específic, però s’apliquen en tot moment que sorgeixi l’oportunitat o bé el conflicte. És per aquest motiu que l’actitud del mestre/a és tant important. Depenent de la importància que el tutor/a li doni al projecte es treballarà més o menys en aquest sentit i els resultats, igualment, també seran diferents.

Alguns aspectes importants que cal tenir en compte

Després practicarem una altra vegada el “fer la tortuga” braços creuats al davant i dir: 

1. digues stop
2. respira fondo
3. digues com et sents
4. digues quin problema tens

Caldrà repetir vàries vegades més la història abans no comprenguin el perquè els pot ajudat el “fer la tortuga” un dels propòsits d’aquesta tècnica és el proporcionar als nens el sentiment de confiança en ells mateixos perquè poden controlar els seus actes el que repercuteix en un augment de l’autoestima i de l’autoresponsabilitat. 

S’ha de reforçar el que els nens i nenes facin ús d’aquesta tècnica. cada vegada que veiem algú que fa l’esforç d’autocontrolar-se se l’ha de felicitar per haver-lo fet i li farem saber que ens sentim orgulloses d’ell. És importantíssim animar els infants per a que es reforcin els uns als altres a fer la tortuga, felicitant-se entre ells. 

PD. El conte el trobareu dins la pàgina d’aquest bloc (pàgina de Contes, fotografies, vídeos,… ) i la tortuga, que jo recomano comprar, la podeu trobar a Terrassa, a la botiga el Barrufet.

Abans, però cal presentar què és l’ecologia emocional amb paraules recollides de la web sobre l’ecologia emocional: 

“Arte de gestionar nuestras emociones de tal forma que su energía se dirija a  nuestra mejora personal, al aumento de la calidad de  nuestras relacio-nes  personales y al mayor y mejor cuidado de  nuestro mundo”

“Dedicamos toda nuestra vida a entrenar nuestra mente: adquirimos conocimientos y nos enseñan a pensar, pero en el territorio emocional, en cambio, somos todos autodidactas, en mayor o menor medida. Hay quien considera las emociones como obstáculos que interfieren en nuestra dimensión racional. La Ecología Emocional sostiene que no es así y que las emociones son un lenguaje distinto y complementario. Una mente inteligente pero desconectada de las emociones construiría mapas de decisión equivocados y peligrosos. Las emociones dan color al paisaje y sirven para orientarnos en el mundo: nos indican si la ruta que hemos elegido es adaptativa o destructiva”

Els 7 principis de l’ecologia emocional són:

1. Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
2. Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
3. Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
4. Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
5. Principi de la moralitat natural.  No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
6. Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
7. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.

Aquests principis els vaig aprendre amb la M. Mercè Conangla, pionera de l’ecologia emocional.

Tots els principis són importants per incorporar dins el nostre dia a dia, però remarcaré un que sovint repeteixo als pares i mares. És el principi de la prevenció de dependències. No fer pels infants, pels fills, pels alumnes,  allò que ells poder fer per si mateixos. Per què no? Doncs, perquè els treiem la possibilitat de trobar pròpies solucions, de fer-se grans, de madurar, de pensar,… Quan un mateix soluciona els seus propis conflictes, dificultats ens sentim útils, capaços,… Reconfortem i potenciem la nostra autoestima. Donem oportunitats.

Només és una aportació amb la qual m’agradaria reflexionéssim tots plegats.

(Algunes emocions es treballen a través de titelles i cada titella té una llibreta , que va i ve de casa a l’escola i de l’escola a casa, i on tothom pot escriure el que senti, pensa, creu,…)

“Ser generós… què difícil!

És una cosa que ja ens costa als grans… en canvi hi ha nens que hi tenen una predisposició especial. De tota manera, estic convençuda que a ser generós se n’aprèn.

Crec que la família és el primer lloc on comencen a compartir i a descobrir la importància de pensar en els altres, de fer-los contents, si cal , renunciant a coses d’un mateix.

Per la Clara (la seva filla), “una prova de foc” va ser el fet de tenir un germà. El naixement d’en Bernat va obligar-la a compartir el temps del pare i de la mare (i suposo que per una nena de 3 anys, déu ser el més important del món).

El començament és dur… no ens enganyem! però ara, quan veig a tots dos jugar plegats, o quan la Clara em diu “mama vés amb en Bernat que et necessita” o quan comparteixen un caramel, me n’adono que depèn de nosaltres i dels nostres fills fer UN MóN MILLOR!

Per tot això em sento afortunada de poder portar als meus fills a una escola en la que es parla i es treballen els sentiments, com a part important en tot el procés educatiu”

Joana

Us presento una de les activitats que des de l’escola on treballo es va portar a terme. Es tracta de “El pot del bons moments”. Una activitat que vaig aprendre, novament, de la M.Mercè Conangla.

Us adjunto la carta explicativa que la tutora de P-5 i jo mateixa vam fer arribar a les famílies per explicar-los el sentit i la importància de l’activitat i alhora per treballar de manera conjunta escola i família. 

Animo a totes les persones a fer l’activitat des de casa. Un dia obres el pot i et trobes amb sorpreses molt agradables. Us ho dic per experiència.

“Benvolgudes famílies,

Amb la il·lusió de seguir amb el treball socioemocional que fem a l’aula, hem pensat una nova activitat per poder compartir amb tots vosaltres des de casa.

L’activitat consisteix en tenir un pot. El pot que els vostres fills van portar a l’escola i que ara us retornem convertit en El pot dels bons moments.

Tots, tant si som grans com si som petits, tenim dies bons i dies dolents, moments que ens són agradables i d’altres que no.

Sovint però, tenim el mal hàbit de pensar només en aquelles coses que ens molesten o ens fan estar de mal humor. I en aquests moments, no sempre som capaços de recuperar els records d’estones agradables per tal que ens ajudin a sentir-nos millor.

La proposta que us presentem amb El pot dels bons moments, es basa en recollir per escrit a dins el pot aquells espais de temps i fets que per vosaltres (tota la família) són agradables.

Us proposem que busqueu un espai comú on posar-lo, de manera que quan algú de la família o tots plegats passeu un mal moment, tingueu la possibilitat de recuperar un record escrit de dins el pot, que us ajudi.

El vostre fill/a ja ha començat a fer aquesta activitat. Ha escrit el que per ell/a és un bon moment. Podeu començar compartint-lo amb la resta de la família, i de mica en mica anar-hi afegint nous missatges.

Si algun dia el vostre fill/a vol compartir amb els seus companys/es els bons moments familiars també pot portar el pot o el bon moment a l’escola i llegir-lo a la classe.

Creiem que el fet de compartir les activitats emocionals entre escola i família dóna coherència, seguretat i confiança personal al vostre fill/a.

Avancem construint conjuntament i emocionalment!!!”

El programa de Competència Social d’en Manuel Segura que apliquem a l’escola té una base teòrica sobre les intel.ligències múltiples que treballem amb els infants de manera progressiva al llarg de tota la primària. Treballem de manera específica  les relacions i les competències intrapersonals i interpersonals. (mireu l’enllaç indicat al lateral de la Núria Alart)

En aquesta sessió preparada per a treballar amb els nois i noies del Cicle Superior,  com a continuació d’altres sessions fetes, es fa un repàs dels cinc pensaments ,analitzats en la sessió anterior, a partir d’un cas supòsit on hauran de resoldre un conflicte.

Els objectius d’aquesta sessió són:

1. Prendre consciència de que per viure correctament cal pensar correctament.
2. Interioritzar els cinc pensaments : causal, alternatiu, conseqüencial, de perspectiva i mitjans-fi.
3. Acceptar que per pensar correctament, cal abordar els problemes amb una seqüència lògica dels cinc pensaments.  Primer buscar les causes del problema, imaginar les alternativesde possibles solucions, anticipar les conseqüències de cada alternativa, posar-se en el lloc de tots els implicats, comprovar si es tenen  els mitjans de què disposem per aconseguir els fins proposats i finalment decidir quina alternativa es tria per actuar.
4. Predisposar-se a utilitzar aquest esquema de reflexió en qualsaevol problema que s’abordi.
5. Resoldre un conflicte a partir d’un cas supòsit.

Les fitxes de treball les podeu trobar a:

1) http://phobos.xtec.cat/asala

2) 12.jpg   5.jpg    3.jpg     41.jpg  (cliqueu a sobre)

La ruleta de les emocions possibilita treballar les emocions amb infants i adults. Aquesta ruleta va ser creada per a un grup de mestres de primària.

Recordem que és bàsic que els adults treballem i reflexionem igualment les nostres pròpies emocions i sentiments.

Com funciona aquest joc? Doncs, de manera voluntària es fa rodar la fletxa incorporada al centre de la ruleta i a partir de l’emoció, sentiment o valor assenyalat, es tracta de recordar una situació que et faci pensar en el concepte marcat.

Sembla una activitat fàcil, però no sempre resultat així. Proveu-lo!

Us presento a Sombras, un monstre que el Toni, alumne de 5è de l’escola, ha creat i dibuixat.

Amb els cursos el Toni ha anat dissenyant un power point, amb música inclosa. És el seu llibre telemàtic de monstres.

Una estratègia per a treballar sobre el món intern dels infants. Un món de pors,  de creació, … Per  potenciar i donar sortida a l’imaginació,… Una estratègia per aprendre a partir de les pròpies iniciatives dels alumnes, una manera d’ajudar-los a desenvolupar-se tot respectant allò que senten.

El Toni ha tingut l’oportunitat de crear la seva pròpia activitat . De naturalitzar i normalitzar el seu món intern.

Ja hem parlat altres vegades de la facilitat amb la que les persones critiquem els altres. Ens és fàcil. Per hàbit o costum podem dir tot allò que no ens agrada, que ens molesta, allò dolent que veiem en l’altre,…però, diem allò bonic que pensem de l’altre? “M’agrada el que has dit”. “Avui estàs bonica amb aquest vestit”. “La teva intervenció ha estat genial!” “M’ha agradat que t’esforcessis en fer…”Una manera de recordar novament que de qualsevol situació, fet, actitud, … també hi ha una part positiva. Alhora que anem incorporant una nova manera de comportar-se, una manera de fer positiva i un to amb l’altre agradable, sincer

No és el mateix fer una crítica que una observació. Caldria fer més observacions com a persones assertives que som i abandonar la crítica fàcil que no beneficia a ningú.

A continuació us presento una activitat que vaig aprendre en alguns seminaris. He modificat el format i he incorporat un sol com a pauta per a fer l’activitat. Em va semblar que metafòricament tots nosaltres som un sol, sempre agradable. Aquesta activitat es pot fer a primària en general tot i que jo la recomano a partir de 3r de primària.

La sessió comença, com quasi sempre, a partir del què pensen els alumnes sobre el valor de les persones; el meu, el dels altres, el del pare, la mare,… Comentem els valors que veiem en els altres? Si. No. Per què sí? Per què no? Què aconseguirem dient allò bo que veiem de l’altre? Què aconseguim dient allò negatiu de l’altre?

Recomano anar recollint per escrit en paper mural o pissarra digital allò que els alumnes van aportant per tal de poder contrastar-ho més endavant si cal.

Per finalitzar la sessió a cada alumne se li dóna un full amb el dibuix d’un sol que ocupa tota la plana. Al mig del sol cada alumne escriu el seu nom. Els rajos del sol són línies sobre les quals escriuran els companys/es qualitats del nen/a.

Cal recordar als alumnes que la sinceritat és bàsica i que podem aportar allò que realment pensen. No cal que sigui sempre allò que la societat, els pares,…. diuen que han de dir.

Avaluació

L’experiència em demostra l’efecte gratificant que produeix en els alumnes. A tots ens agrada saber què pensen els altres de nosaltres de positiu.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE

Cal preveure la possibilitat que algun alumne/a, per motius que no tractarem en aquest espai, tingui la necessitat de fer just el contrari de les consignes de l’activitat. Si algun alumne/a escriu coses negatives en el sol d’un company/a cal preveure què se li diu als dos nois/es, és a dir al nen/a que ha escrit una cosa negativa i al nen/a qui anava dirigit. Una possible pregunta per al noi/a dolgut podria ser: “Com et sents” . Caldria intentar no recriminar en aquest moment a cap alumne/a. També es podria aprofitar l’ocasió per reflexionar de manera conjunta respecte a què pot haver provocat aquest fet. En alguna ocasió, i de manera personal, he esborrat allò negatiu i he escrit alguna qualitat possitiva del noi/a en qüestió.

Proveu l’activitat, val la pena!

La capsa de les emocions

Hola amics/gues,

Us presento una nova activitat que possiblement algun/a de vosaltres ja porta a la pràctica. Nosaltres, al centre on treballo, l’anomenem “La capsa de les emocions” i “Dir el que sento”.

La capsa és real i pot ser fabricada de manera artesanal, segons la capacitat i imaginació personal de cadascú/na i/o dels infants.

La intenció és la de col·locar la capsa en un lloc de la classe i cadascú/na pot fer la seva aportació escrita en un paper que col.loca dins la capsa. Pot o no tenir el nom de la persona que l’ha escrit, segons si volen mantenir anonimat o no. Quan hi ha algunes aportacions, i dins l’espai que es pacti a la classe, es llegeixen les aportacions i es comenten entre tots els alumnes.

L’objectiu general d’aquesta activitat és el de poder comunicar sentiments i emocions en moments concrets. Dir el que sentim amb permís. Alhora, hi ha altres continguts emocionals que igualment es treballen com ara, compartir sentiments, posar nom a les emocions, prendre consciència que es pot parlar de les emocions perquè no són una prohibició, diferenciar entre emocions positives i negatives,…

Cal tenir present i és molt important, que no es valori mai la persona que ha escrit el missatge sinó el contingut del missatge en sí.

També hi ha algunes normes per a fer aquesta activitat . Les apunto a continuació:

• Mantenir el respecte de les emocions dels missatges dels altres.
• Respectar l’anonimat.
• La lectura es fa dins l’espai de Competència social.

Us apunto a continuació l’avaluació que ha fet una de les mestres que fa aquesta activitat:

“Els nois i noies comentaven al principi que els feia vergonya escriure sobre les seves emocions. Amb el temps i a mida que es va treballant amb la capsa es van fent conscients i perden la vergonya”
“Segons els moments es tracten temes diversos, l’enamorament, les baralles, l’estimació,…”

(PLANTEJAMENT DE L’ACTIVITAT A TRAVÉS DE LA PAUTA QUE FEM SERVIR A L’ESCOLA)

ACTIVITAT: Introducció de la generositat i avarícia.

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Definir i conèixer el significat de la generositat i l’avarícia.
• Recordar i compartir, de forma voluntària, la pròpia experiència sobre situacions que els facin pensar amb la generositat i l’avarícia.
• Introduir vocabulari mínim relacionat amb la sessió: generós/a, compartir, deixar, donar i rebre, bo,… i dolent, avarícia, “ho vull tot per mi”,…
• Aprofundir en els sentiments que provoca cadascun dels valors i emocions introduïts.
• La participació de les famílies.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Arribarà a la classe una capsa sorpresa amb dos titelles. Un pop amb cinc potes que representarà la generositat i un titella llagosta que representarà l’avarícia.

Cada titella anirà amb una llibreta on famílies i alumnes aniran escrivint reflexions, conclusions,… que es vagin fent tant a classe com a casa. Tot/es els/les alumnes escriuran dins la mateixa llibreta segons l’ordre que ells mateixos estableixin.

Es tracta d’anar incorporant titelles oposats per tal d’anar introduint valors i emocions dins la classe.

Podem acabar la classe llegint dos llibres relacionats amb el tema:

Rius, Rose En Guillem ho vol tot i L’Ivan no deixa res. Editorial Cruïlla.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

• Definir bé quin sentit i utilitat tenen els dos titelles per tal d’introduir des de bon principi quan es podran agafar els titelles.
• Els titelles es poden quedar al racó de les emocions. Els infants decidiran quina opció és la millor.
• Ser generós no vol dir parlar només de qüestions materials.

RECURSOS I MATERIALS

• Una capsa sorpresa ben embolcallada.
• Dos titelles
• Història introductòria dels dos titelles.
• Una llibreta per titella.
• Article relacionat amb el tema per repartir a les famílies i una carta informativa de l’activitat.

AVALUACIÓ

Avui hem introduït la sessió i realment ha estat instructiva, com sempre. Sempre ens sorprenen els infants més petits.

Molt apoc a poc hem anat traient de la capsa els titelles i dialogant respecte els titelles. A través dels contrastos hem anat introduint primer la generositat i més tard el contrari, l’avarícia. Pensàvem que els conceptes eren difícils per a ells però finalment i a traves d’exemples propers a ells ha estat més fàcil del que pensàvem.

Apunto algunes de les expressions fetes per ells:

“La Sra. Avarícia ho vol tot per a ella. No comparteix res. Quan té una joguina no la vols deixar a ningú. Si va a una festa agafa el millor tros de pastís. “

Però per què la Sra. Avarícia ho vol tot per a ella?

“Perquè és dolenta. Hi ha gent que és dolenta”

Llavors la Clara ens explica que un dia jugant amb una amiga li va dir, la nina maca pera mi i la lletja per a tu.

La Paula diu: perquè els nens que són generosos amb un altre, llavors aquests altres també són generosos” És genial com ells sols arriben a les seves conclusions.

Acaba un nen dient: “El Jhefferson és generós perquè fa molts petons i abraçades”

El Jhefferson és un nen amb la Síndrome Down de la classe.

Fa pocs dies, amb infants de 5-6 anys, vaig poder gaudir d’una experiència que ara vull compartir.

Amb la tutora de la classe havíem preparat una activitat que volíem introduir en aquest curs. L’objectiu de l’activitat era el d’aprendre a valorar-nos com a persones; amb els nostres defectes i les nostres virtuts.

Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: “Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora, amb la seva expressió i màgia habitual, comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” “Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!”

A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal. Una capsa que conté allò més valuós. Dins la capsa hi ha una mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”…..

No va ser senzill començar a fer una introducció respecte el valor que tenen les persones. Els infants, i la societat, la publicitat,…. creuen i ens fan creure que la felicitat la donen, un cotxe nou, els diners, els diamants com diuen els nens i nenes,…

Cal continuar treballant per aprendre a valorar-nos nosaltres mateixos, valorar els altres i valorar l’essència que ens uneix, més rica que els diners.

El racó de les emocions al cicle infantil del CEIP Josep Gras s’inicia amb el treball de final de carrera de Psicopedagogia i aprofitant l’entusiasme i ganes de fer d’una de les mestres del centre.

De manera conjunta, tutora de P-4 i psicopedagoga en pràctiques, iniciem a través d’un conte, la història de la tortuga proposada per l’Anna Carpena, i de manera molt pausada i tranquil.la el que seria una projecte avaluat posteriorment d’èxit.

El conserge de l’escola va fer arribar una capsa sorpresa als alumnes de P-4. Dins i amb molta cerimònia, la tutora va desembolcallant una il.lusió extraordinària. De la capsa van sorgint titelles, tortugues,… i un munt d’incògnites.

La capsa porta una carta i ens explica una situació que ens porta a crear un racó dins la classe. EL RACÓ DE LES EMOCIONS!!!

Amb el permís de la direcció, comencem a crear un món de permisos. Permís per a les emocions i sentiments que amb models i experiència d’altres persones i centres anem incorporant de manera pausada a l’aula.

De manera reflexiva anem plantejant què, per què i com de les activitats. Què i com incorporar a les famílies.

Després de dos cursos, l’experiència continua i ara ja s’han afegir els altres tres cursos del cicle infantil. Es van afegint al projecte el racó de la serenitat, creat pels mateixos alumnes i altres idees que s’intenten canalitzar per respectar les aportacions d’aquestes GRANS personetes. Ens ensenyen tantes coses aquestes petites i grans persones!

Us presento l’espai “El Racó de les Emocions“

Des del projecte de l’escola, treballem les cins emocions bàsiques següents: tristesa, alegria, sorpresa, por i ràbia-ennuig. La Mercè Conangla pensa que caldria incorporar el fàstic. Haurem de reflexionar al respecte.  

Quan parlem d’educació emocional, competència social, i/o l’educació per a la ciutadania, molts professionals ens fem una mateixa pregunta: Són una assignatura? Són una matèria com a qualsevol altra assignatura? És una matèria més?

Personalment penso que no hauria d’haver un espai dins l’horari escolar per a fer un aprenentatge socioemocional. La pròpia relació que s’estableix en qualsevol moment dins l’escola és, o pot ser, una oportunitat d’aprenentatge emocional. No cal esperar el dimarts a les 10:30 hores per resoldre el conflicte que tinc amb la meva amiga, amb la mestra, amb mi mateixa, …perquè hi ha molts moments d’interrelació que ens ofereixen aquest aprenentatge emocional.
Però parlem de realitats. La realitat, fins fa poc, n’era una altra. La manca de formació i conscienciació per part dels professionals de treballar les emocions dins les escoles, les rutines incorporades i altres motius, fan que acabem assegurant, si més no, una estona a la setmana on infants i adults tenen l’oportunitat de parlar de sentiments i emocions que senten en moments concrets, d’aprendre a resoldre conflictes i adquirir habilitats socials per aprendre a interrelacionar-se millor amb les persones del seu entorn, de descobrir que els altres existetixen i que pensen igual o diferent a com pensem nosaltres,… Una estona a la setmana on infants i adults fan un parèntesi necessari per a formar-se com a persones íntegres.

Potser, amb el temps, tots plegats investigarem i comprovarem com hi ha quelcom més que una matèria dins l’educació emocional i les relacions amb els altres. Un món per descobrir en molts moments que no sempre estan dins l’escola o dins una assignatura concreta.

Encantada de compartir amb vosaltres.

Us explicaré l’experiència que he tingut avui a la sortida d’espectacle a Terrassa.

He anat amb els alumnes del cicle infantil a Terrassa per a veure una representació de titelles.

El Jhefferson és un nen amb la Síndrome Down de 7 anys que fa poc ha arribat de Colòmbia. No està acostumat a veure espectacles de representació dins un teatre i té una especial por a sons forts, espais tancats i foscos.,…Tots sabem que les persones amb la Síndrome Down es caracteritzen per ser especialment afectives.

Mentre tots els alumnes anaven entrant al teatre jo esperava amb el Jhefferson per trobar el moment de convènce’l i poder superar les seves pors.

Dins el teatre hi havia una cafeteria amb grups de persones que prenien quelcom per esmorzar. En Jhefferson tot apropant-se a les taules de la cafeteria ha començat a petonejar tothom. Tothom menys una taula on hi havien dues noies i un noi. Una d’elles en veure que el nen no li feia el petó li ha demanat verbalment. En Jhefferson, evidentment, s’hi ha acostat i ha passat la ronda de petons.

Amb una certa distància jo em mirava “l’espectacle” i puc dir que era realment admirable. Em deia a mi mateixa com un nen tan petit i amb problemes de comunicació verbal pot aconseguir aquest efecte tan meravellós. La gent demanava el petó d’una criatura.

Estava repartint tantes emocions en Jhefferson!

Aquests espectacle m’ha fet pensar en allò que ens agrada, que no fem ni demanem i que tan ens podria aportar. En com hi ha quelcom que podem fer amb un nen i no entre els adults i també en com en Jhefferson SENT l’efecte que produeixen els seus petons en els altres.

Fa poc llegia en un llibre la potència d’una abraçada cap a una persona que no coneixes! Així d’entrada penses que és irrisori anar repartint abraçades pel món, però hi ha quelcom que ens perdem. Prejudicis, mals aprenentatges, … i què sé jo quantes coses més.

Avui el Jhefferson, un nen de 7 anys amb molts problemes de comunicació verbal m’ha ensenyat a comunicar-me d’una altra manera. Gràcies Jhefferson! El món vist per tu és diferent!

Us explicaré una història que em va passar fa un temps mentre participava en un conferència.

En un moment de la trobada una noia que hi havia a la conferència ens va explicar una situació familiar. Tenia un germà amb paràlisi cerebral. Tota la vida havia estat acompanyat, cuidat i estimat per ella i els seus pares. Però un dia el seu germà es va morir. El pare de la noia, molt hàbilment, li va ensenyar una ampolla de colònia a la seva filla i posant-la sobre la taula li va dir:

- Veus aquesta ampolla de colònia? Doncs representa el teu germà.

Tirant l’ampolla al terra i trencant-la, el pare va continuant explicant-li:

- Ara el que ens queda del teu germà és la seva essència, com l’essència d’aquesta colònia.

Va ser un moment emotiu per mi i, diria que, per totes les persones presents.

Des de llavors, i sempre que puc, m’agrada explicar aquesta història que metafòricament vol rescatar i recordar com el record de les persones que ens han acompanyat mai ens abandona perquè formen part de la nostra vida.

Durant un curs amb la M. Mercè Conangla, vaig aprendre una de les seves metàfores que des de l’escola treballem. És la metàfora del paraigües. Què ens vol dir aquesta metàfora? Intenta protegir-nos per tal que les idees i crítiques dels altres no ens afectin de manera negativa. Una manera de mantenir el nostre equilibri emocional i personal. Quan parlo amb els infants més petits també els explico que aquesta estratègia emocional implica no deixar-se “trepitjar”. La idea del paraigües ens ajuda a no donar importància a certes crítiques, però tenint en compte que algunes cal aclarir-les per arribar a fer-nos respectar.

Ningú ha dit que l’educació emocional sigui fàcil, però cal treballar en aquest sentit.

Us presento el paraigües de segon de primària.