Educació Emocional, una filosofia de vida.

Amb 12 alumnes de totes les edats i en un espai espaiós iniciem el taller, després de la breu explicació del funcionament del taller, maquillant-nos la cara i representant dues emocions lliures. Després amb un munt de robes de tots colors els alumnes en van vestir respectant les emocions pintades a la cara.

Una vegada preparats es comencen a escoltar múques diferents; africana, de relaxació, clàssica, pasdobles, etc. l’activitat consistia en bellugar-nos per l’espai seguint el ritme de les diferents músiques i verbalitzant en un moment determinat què sentíem i què ens transmitia la música. En finalitzar la peça musical ens concentràvem al centre de la sala i feiem una postura escultural conjunta. També es va fer una representació gràfica del que més havia agradat del taller; un dibuix en paper gran i material divers per pintar.

Vam gaudir d’una hora i mitja que a tots ens va semblar molt curta.

Les avaluacions finals per part de cada infant van ser molt positives. Tots estaven interessats i preguntaven quan tornaríem a fer una altra sessió semblant. Va haver una avaluació que em va agradar especialment, la de l’Alejandro. Manifestava la necessitat d’expressar les emocions d’una o altra manera; fent referència a la sessió, perquè sinó poden sortir de mala manera. Continuava explicant, si tenim l’oportunitat de manifestar les emocions ens sentim tranquils per dins i llavors quan tenim un problema la ràbia surt més tranquil.la.Molt bé Alejandro! Sempre ens deleita amb les seves excel.lents explicacions emocionals.

La meva avaluació va ser també molt positiva. Vaig sortir de la sessió sentint que la relació que vam tenir entre tots/es era enriquidora. Quelcom diferent que ens va fer sentir units i feliços. Vam passar de la timidesa inicial al deixar-nos fluir per l’espai i fent volar les robes i el nostre esperit.

Gràcies nens i nenes per fer-me passar una estona tan agradable.

 Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte a la capsa de les emocions, la flor del com em sento, com resoldre conflictes, el racó emocional de la classe, què és la mediació i per què és necessària, etc.

Els alumnes de 6è han resol un conflicte fictici des de la consciència i aplicació dels cinc pensaments: causal, de perspectiva, alternatiu, conseqüencial i de mitjans- fins. Com planificar i recollir per escrit les dades d’un problema i resoldre de manera assertiva.
El cas fictici parteix de la marginació que pateix una noia nouvinguda al nostre país en un centre de secundària. Com una companya líder li està fent mal fins al punt que la noia nouvinguda es planteja canviar de centre educatiu.
La metodologia de treball parteix de la lectura del cas per part de la mestra i a partir d’aquí anar analitzant la causa i definició del problema, quines són les persones implicades i qui té el problema en el cas; no sempre és fàcil definir el problema i distingir qui té el problema. A partir d’aquí , i continuant amb l’anàlisi del cas, els nois i noies de la classe van dient alternatives per solucionar el problema i més tard les conseqüències amb les possibilitats d’èxit o fracàs que intuïm. Finalment, entre tots, decidim quina serà la millor alternativa per solucionar el problema. És bo anar apuntar en un paper mural totes les aportacions que diuen els nois i noies per recordar i perquè uns més que altres necessiten el suport visual del plantejament. És un model que serveix com a estratègia per aprendre a resoldre els propis conflictes des de la planificació.
Acabem la sessió dient que si l’alternativa no té èxit serà qüestió de plantejar una altra alternativa.
Aquests nois i noies de 6è sí que són un crack. Crec que tenen un nivell de preparació emocional molt bo. FELICITATS!!! Sou un encant!</span></div>

Aquesta és una activitat que vaig fer amb els alumnes de 6è fa pocs dies. Una mena d’avaluació després de treballar, parlar, reflexionar, fer activitats, etc. Què saben realment de les emocions? Com expressar-ho a través de paraules? Quina diferènica hi ha entre emocions i educació emocional?

A poc a poc i a través de la pintura i pinzells varen anar diferenciant i reafirmant conceptes que tenen clars. També van tenir l’oportunitat de manifestar els dubtes i aclarir-los.

Una bona activitat.

Avui els alumnes de 6è han parlat sobre què és la felicitat per a cadascun/a d’ells/es. De manera conjunta i verbalment hem anat construint el que entenem pel concepte felicitat i el què sentim quan estem feliços. Més tard, a través de la plàstica, hem representat la felicitat amb uns colors determinats. 

 Apuntem a continuació algunes de les reflexions:

- És una emoció

- Se sent quan s’està be amb els altres.

- És més que estar content.

- La sentim a estones llargues i curtes.

- La reconduïm nosaltres quan gestionem les emocions.

-Té a veure amb l’equilibri personal i la tranquil.litat interna. L’hem de controlar.

- Es pot compartir o viure-la sol.

- La responsabilitat ens proporciona felicitat; per exemple quan ajudo a la mare estic feliç d’ajudar-la.

- Ens agrada ser feliços, és el més important de la vida.

- Les coses materials també ens donen felicitat, però alguns rics no són feliços i per tant tenir de tot no assegura la felicitat.

- La felicitat s’exterioritza a través del cos.

- Hi ha dos tipus de felicitat: La material (produïda quan aconseguir cosas materials)  i la de sentiments.

- Si fem feliç a una persona també som feliços nosaltres.

- La felicitat es contagia; quan estem amb gent feliç o rient, acabem rient nosaltres també. També quan algú està trist o plora també ens entristim amb ell. 

Aprofitant que avui, en el programa d’en Gaspar Hernández, “L’ofici de viure”, parlaven sobre la felicitat hem decidit enviar les nostres reflexions al programa i el Gaspar, molt amablement, ha llegit les reflexions que li hem fet arribar a través d’un missatge electrònic.

La sessió d’avui ha estat una sessió realment profunda. Quan ja havíem acabat la sessió i fent l’avaluació de com ha anat, m’he fet conscient del nivell d’educació emocional que tenen aquest grup.  i que són, en certa manera, una mica savis. Un bon inici per continuar treballant i aprenent a conèixer-se ells mateixos, les seves emocions, a gestionar les emocions per estar bé amb ells mateixos i amb els altres, a tenir autoestima, a fer-se responsables dels seus actes, a resoldre conflictes de manera assertiva,…

Una lectora del bloc m’ha enviat un correu plantejant una pregunta i he cregut que la podríem compartir.

El plantejament l’ha fet a partir de l’article Com resoldre conflictes amb els cinc pensaments i alhora pregunta com treballar l’educació emocional amb l’alumnat de 2n de Primària..

Aquesta és la meva contestació:

La pregunta que planteges no és curta ni fàcil d’explicar en un missatge però intentaré donar-te una pinzellada d’algunes idees.
 
1) L’educació emocional i la resolució de conflictes.

El treball de l’educació emocional i la resolució de conflictes estan correlacionats. En el moment que es comença a treballar l’educació emocional s’està treballant també molts altres aspectes i, en aquest cas, com resoldre conflictes des d’una actitud assertiva; des del respecte cap a un mateix i cap als altres. Quan una persona se sent bé amb sí mateixa, es coneix emocionalment i sap gestionar les seves emocions està aprenent a resoldre els conflictes que té amb les altres persones des de l’assertivitat, és a dir, des del propi respecte i respectant als altres. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Banc de boira és una tècnica assertiva per afrontar les crítiques sense barallar-se. Simplement s’escolten les crítiques però no s’entra en discussió. La tècnica consisteix en:

• No negar cap crítica
• No acceptar la veritat de les crítiques
• No contraatacar amb una altra crítica.

Respondre amb un “És possible” “No dic pas que no…”

El Consell de delegats de l’escola planificaven un racó al patí per relaxar-nos quan estem intranquils i nerviosos. Un espai on respirar i relaxar-nos. Els alumnes de 6è van triar el nom del racó i de quin color s’havia de pintar el banc que hi ha al racó. Són genials! com sempre. El nom del racó triat va ser Banc de boira, relaxa’t fent coincidir el nom del banc amb l’objectiu de la tècnica.  Us presento el banc de boira on ens relaxem al pati.

Des de fa un temps els alumnes de sisè van començar a interessar-se pel tema de la mediació. Primer van preguntar què era, quan es podia mediar, on, per a què, etc. fins que un dia van proposar resoldre un conflicte a través de la mediació. Es va fer el simulacre de mediació a través d’un cas fictici i, més tard, van consultat i oferir al Consell de Delegats del centre el servei de mediació per a resoldre conflictes amb els alumnes del cicle mitjà i superior.

A continuació us adjunto l’escrit que han redactat un grup d’alumnes de sisè tot apuntant el que elles pensen és el servei de mediació.  

“El servei de mediació és una alternativa per solucionar problemes de manera assertiva. És totalment voluntari i confidencial perquè tot el que es diu dins el servei de mediació no es comentarà en cap altre lloc ni cap altre persona. 

Està format pels mediadors (poden ser nois o noies, pares, mestres i/o alumnes), i per les persones que tenen el conflicte. 

La tasca dels mediadors consisteix en mediar el conflicte per tal de solucionar-lo de la millor manera i més positivament per a les dues parts. Els mediadors fan preguntes:

• Què ha passat?
• Com et sens?
• Com creus que se sent l’altre?
• etc.

De tant en tant, els mediadors fan un resum del que s’ha dit fins el moment, per tal de comprovar que han entès bé el que s’ha explicat. L’objectiu és trobar una solució al problema sense que els mediadors la donin, i deixen un temps per posar a la pràctica els acords presos. Al cap d’unes setmanes es tornen a trobar per fer el seguiment i poder fer algun canvi si així ho decideixen.  

En el servei de mediació hi ha unes normes establertes que s’han de respectar:

• No cridar
• No Insultar
• Respectar el torn de paraules que indiquen els mediadors.
• El que es diu és confidencial.
• Etc.  

Hem fet pràctiques que ens serveixen per aprendre a fer de mediadors a través del diàleg i la negociació. Per  poder donar solucions assertives als conflictes.  

  Aina, Núria i Teresa de 6è

Només afegiria les funcions dels mediadors/res:

- Escoltar activament.
- Estructurar el procés de mediació.
- Posar-se en el lloc de l’altre.
- Comunicar-se assertivament.
- No jutjar, opinar  ni donar solucions a les parts implicades.

Gràcies noies per la vostra aportació. Sou genials!!

Hola de nou. Us penjo una activitat que acabo de fer amb el grup de 6è de primària. És un grup que ja fa temps està familiaritzat amb el vocabulari i la temàtica del treball emocional. Avui ha estat un dia especialment gratificant perquè he constatt com a través del temps els nois i noies van prenent consciència i interiortizant el contingut emocional bàsic . Mentre reflexionàvem respecte els efectes i el què sentíem fent l’activitat, l’Aïna diu:

- Això és la tècnica del banc de boira!

Sensasional i cert. Estàvem aplicant la tècnica del banc de boira, una estratègia assertiva per relacionar-nos amb les altres persones des del respecte.

Us recomano l’activitat.

ACTIVITAT:   Etiquetes al front                                                                    

BLOC TEMÀTIC: Regulació i experimentació de les emocions. 

RECURSOS I MATERIALS: papers adhesius  i llapis 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Observar les reaccions dels altres segons missatges concrets.
• Experimentar les diferents reaccions segons situacions de relació diferents.
• Regular les pròpies emocions.
• Projecció de les meves emocions i respostes de les reaccions dels altres.
• Sentir impotència davant un altre que et maltracta.  

FONT: Mauro Rodríguez Estrada 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: El mestre reparteix uns papers amb missatges de reaccions i conductes sense que cada infants sàpiga què diu. Prèviament els haurà aparellat per tal que l’activitat sigui més profunda i profitosa. Cada noi/noia s’enganxa al front una consigna i quan la mestra ja ha explicat en què consisteix l’activitat, comença el joc. Per parelles (es pot fer en grups de 4 persones) cada noi/noia compleix amb el missatge que la seva parella té penjat al front i independentment del missatge i el tracte que li fa l’altre a ell.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:      

Els missatges hauríem de ser combinats entre positius i negatius.

Per exemple:

• Estíma’m­         
• Escolta’m; escolta activa­         
• Tot el que jo dic està be´.­         
• Alàga’m­         
• Fes-me la pilota­         
• Critica’m­         
• Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
• Admira’m­         
• Ridiculitza’m­         
• Maltracta’m verbalment­         
• Insulta’m 

Possibles parelles que faciliten el contast i intensitat dels efectes que produeixen:­         

• Alàga’m - Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
• Ridiculitza’m - Tot el que jo dic està be´.­         
• Insulta’m – Admira’m­         
• Estíma’m - Critica’m­         
• Escolta’m; escolta activa – Maltracta’m verbalment 

Una bona activitat!!

Algunes reflexions en boca de Alejandro Jodorowsky sobre  el sentit d’humor, la consciència de saber perquè hi sóc en aquest món, el repecte als altres, el silenci, les crítiques, el sexe, intoxicacions, les mentides, … Un home que diu el què li agrada i el que no li agrada.Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

 Proposo una activitat nova que la meva amiga Mercedes em va suggerir. Una amarea de reforçar l’autoestima. M’agradaria fessiu comentari si la porteu a la pràctica. Fins aviat. Namastè.

ACTIVITAT: Em sento orgullós de…                                                 

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i assertivitat 

RECURSOS I MATERIALS: Cap 

FONT: Mercedes Arcelus 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Afirmació de les meves qualitats compartides amb els altres.
• Comunicació assertiva de les meves qualitats.  

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:Es fa una rotllana amb els components de la sala i un dels membres es posa al mig. De manera ordenada va mirant als ulls a un membre i li comunica una qualitat. L’altre persona només escolta.Em sento orgullós de… 

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:    Activitat per als infants més grans.     

ACTIVITAT: Regalem un somriure                                                             

BLOC TEMÀTIC: Habilitats  socials  

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Crear consciència de les qualitats positives dels altres.
• Descobrir el plaer de regalar un somriure.
• Experimentar els propis beneficis de compartir sentiments amb els altres.
• Compartir les activitats emocionals amb les persones de fora del centre. 

FONT: Eduard Rubio 

RECURSOS I MATERIALS: Paper segons el model (un cercle) i  retoladors o llapis. 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

1a part . S’inicia la sessió comentant què és la prosocialitat i la antisicialitat tenint en compte que al llarg del curs s’està treballant el tema ACCIÓ-REACCIÓ, és a dir que cada acció té una conseqüència, ja sigui positiva o negativa i que podem planificar-la. Els alumnes comencen a aportar idees de què pot ser la pro i antisocialitat i a partir d’aquí es van recollint les idees i exemples comentats.  Què ens aporta una o l’altra a nivell emocional, quan les posem a la pràctica, amb quina freqüència les posem a la pràctica, etc.

2a part. Es reparteix un cercle dibuixat en un paper i comencem a pensar a qui ens ve de gust regalar-li un somriure i creiem que, en aquest moment, li és necessari  o el pot necessitar. El somriure és pot regalar a una persona de fora de l’aula o del centre.

3a part Posada en comú les experiències viscudes.  

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:  A l’hora de donar els paperets no s’ha d’especificar el motiu del per què donem el somriure.  

AVALUACIÓ: Els alumnes van arribar a la conclusió que som responsables de poder influir positivament en les altres persones.  

Al cicle inicial hem fet una programació seguint les pautes i el sentit de les competències bàsiques tot globalitzant diferents àrees d’aprenentatge. 

Experimentant amb barreges de colors, pintant amb les mans, esponges i altres objectes els infants han pogut reflexionar respecte la relació color i emoció, han plasmat plàsticament els seus sentiments, hem fet fotografies fent expressions d’alergia i tristesa i finalment han escrit sobre els dos sentiments.

Vam posar dues tires molt llargues de paper mural. En un plasmaríem el que per a nosaltres era la tristesa, tot posant intencionadament els colors que la definien (prèviament havíem parlat tots junts) L’altra mural corresponia a l’alegria i, igualment, vam plasmar amb colors que ells definien com a alegres. 

Una vegada seca la pintura cada alumne/a retallava un tros del mural alegre i/o alegre i escrivia  el que ell/a volia.

Hem fet una exposició i els pares i mares han pogut veure el treball fet i han participat tot escrivint i posant el seu parer respecte les dues emocions.

Ha estat fantàstic!! Veieu:

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Amb la Clara, una lectora del bloc i mestra de prfessió ens hem estat intercanviant powers i videos del Parc Vigeland d’Oslo.

Recordeu que amb les escultures del Parc podeu treballar les emocions amb l’alumnat.

Si voleu, podeu entrar al youtube per veure el video amb música. http://www.youtube.com/watch?v=Bnbsztu7Hdc

Us proposo una activitat nova. Penjar desitjos en fils que cauen del sostre, làmpares, cordills a la paret, etc.

A la classe on treballo fa temps que tinc uns planetes fets amb diferents materials. A partir d’una visita al Caixa Forum se’m va ocòrrer que utilitzaria els meus planetes per a penjar papers de colors diferents on els infants escriurien els seus desitjos. Una oportunitat més per pensar en allò de volem aconseguir, que ens fa il.lusió, que desitgem,…

Les il.lusions bàsiques per viure!

Una idea bonica que ens acompanya cada dia tot treballant.

Quan acabem una sessió de treball, una reunió o una activitat nova és recomanable plantejar-nos què hem après, sentit, què ens ha agradat? per què? etc. Una manera de fer-nos conscients, consolidar i interioritzar els aprenentatges, esdeveniments i/o sentiments que ens aporta qualsevol activitat. Al cicle inicial hem decidit crear, dins l’espai d’educació emocional, un mural on després de cada sessió, i fent una reflexió conjunta, apuntarem impressions, aprenentatges, sentiments, descobert, etc.Les preguntes orientatives que  proposa l’Anna Carpena són:

•  Què he après?
• Què he sentit?
•  Què m’ha sorprès?
• Què he descobert?
• Què m’ha agradat?
• De què m’he adonat?
• Què m’ha desagradat?

Algunes d’aquestes preguntes porten una continuació de la reflexió. Per exemple si no m’ha agradat alguna cosa caldria saber el per què un pensa que no li ha agradat, i, si cal, com ho arreglaria o modificaria.

Aquest tipus de reflexions caldria aplicar-los en molts altres moments escolars en el cas dels infants i en altres moments en el cas de les persones adultes.

Com a mestra d’educació especial, des de fa molt temps, estic habituada a preguntar als alumnes en finalitzar la sessió.  Una manera d’acomiadar-nos i avaluar la sessió de treball que serveix tant a l’infant, per interioritzar i ser conscient de l’aprenentatge incorporat. D’altra banda , al mestre li serveix com a punt de referència i partida per a organitzar i  planificar la continuació del treball. 

Quan faig tallers amb pares i mares o xerrades acostumo a preguntar: Amb què us quedeu del que hem parlat avui? Amb què us quedeu d’aquest bloc, de la pel.lícula, del sopar amb els amics, de…

 Fa uns dies una lectora del bloc em va preguntar pel joc de la teranyina. Ara us en faig cinc cèntims.

ACTIVITAT: Joc de la teranyina

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS: Una troca de llana

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Reconèixer aspectes positius dels companys/es.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Asseguts en rotllana comença el joc una persona enrotllant la punta de la troca de la llana en un peu, braç (qualsevol part del cos) i tira la troca de llana a un comoany tot dient-.li alguna cosa positiva: Li passo a la Marta perquè m’ajuda quan tinc problemes.  Aquesta s’enrotlla la llana en alguna part del cos abans de passar-la a un altre company/a i asixí suggessivament.

Es va creant una teranyina que simbòlicament va unint als participant en una trama especial.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Una vegada encetat el joc ningú es pot aixecar fins que no finalitzi el joc.

És recomanable no passar la troca de llana més d’una vegada a un company.

Bon joc!

Una activitat més que hem fet al cicle inicial però que perfectament es pot fer en qualsevol altre cicle.

Adjunto la fitxa.

ACTIVITAT: Reconeixement de les emocions     

BLOC TEMÀTIC:  Consciència emocional 

RECURSOS I MATERIALS:

• Fotografies  i làmines amb cares humanes manifestant diferents emocions
• Fotografies amb la imatge de la por 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Reconèixer emocions diferents i saber deduir el per què de cada emoció.
• Treballar les habilitats socials a través d’un cas fictici. 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

1a. Part: Plantejament inicial per treballar les habilitats socials. Cas: T’has adormit, arribes tard a l’escola i després de córrer molt la porta de l’escola és tancada i no pots entrar a l’escola. 

 2a Part: D’una en una es van mostrant les fotografies (mida gran) i els infants van dient quina emoció creuen que té el personatge de la fotografia. També diuen el per què creuen que té aquella emoció.  

3a Part: Dibuixar i pintar una cara humana amb l’emoció de la por. 

AVALUACIÓ: 

Finalment s’han centrat més amb el tema de la ràbia i el dibuix l’han fet sobre la ràbia.

Aprofito per dir que les planificacions que fem a l’escola són un punt de partida però les necessitats i les propostes dels infants també determinen el contingut d’una sessió en concret. Hem de ser capaços d’adaptar les activitats als interessos dels alumnes.

Igualment i de manera natural, durant la sessió,  han plantejat  la curiositat per saber quina diferència hi havia entre termes sinònims d’alegria. Han sortit els següents:

• Alegre
• Content
• Eufòric
• Feliç
• Plaer
• Satisfet
• A gust
• Esplèndid

Fa pocs dies vaig fer un curs amb la Reina Sánchez una actriu colombiana que fa cursos per a formadors contractada per l’ICE.

La Reina em va fer adonar de la importància i superació personal a l’hora de manifestar emocions i sentiments a través de la interpretació. Interpretar va més enllà de la pròpia interpretació. 

L’activitat que us proposo té a veure amb la interpretació i la identificació de les emocions.

ACTIVITAT:  INTERPRETACIÓ D’EMOCIONS

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

OBJECTIU:

MATERIALS I RECURSOS: Cartronets amb situacions concretes fàcils d’interpretar per als infants.

FONT: Programa de Competència social, Decideix.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

S’explica inicialment el què consisteix l’activitat. Cada vegada surt un alume i llegeix sense que la resta de companys s’assabenti del què diu. Comença una curta interpretació que els companys han d’anar encertant. El mestre/a pot anar dirigint la interpretació per tal d’anunciar l’emoció i la possible situació. El mateix alumne també pot anar dirigint i donant pistes perquè els companys endevinin el què i el com de la situació.

PD. Si és la primera vegada que es fa aquesta activitat, el mestre pot fer de modelatge, fent la primera interpretació.

El mestre, si està atent a les preguntes i situacions alternatives que proposen els alumnes, s’adonarà de les vivències, pors i essència de cada alumne . Una sessió interessant!

Que tingueu sort!

Aquesta activitat que us presento la vaig adaptar d’un material que va arribar a les meves mans quan treballava en un centre d’educació especial.

Torna a sorgir la idea que de tot el material cal fer una adaptació sempre analitzant quin és l’objectiu de la sessió i sobretot, a qui va dirigida l’activitat. Un mateix material pot tenir funcionalitats i/o objectius diferents.

ACTIVITAT:     COM SÓC I COM M’AGRADARIA SER                       

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Prendre consciència emocional de com ens sentim.
• Compartir el criteri personal amb la resta de companys.
• Acceptar les possibles discrepàncies.

AGRUPACIÓ: Gran grup

FONT: Adaptació de M. Teresa Abellan d’un altre material. 

RECURSOS I MATERIAL:

• Cartronets amb dibuixos i qualitats de les persones
• Pissarra i guixos

DESENVOLUPAMENT:

S’inicia la sessió explicant en que consistirà l’activitat i es fa una introducció de com podem ser les persones. Som iguals? Som perfectes? Cadascú sap com és?

Cal anar arribant a la idea que som persones dins la globalitat. Amb els nens podem parlar de com som per fora i remarcar que per dins també d’una manera determinada.

Amb el material al davant , cartronets amb dibuixos i qualitats escrites, es dibuixen dos grans cercles a la pissarra i es demana que surti algun infant de forma voluntària.  El nen/a ha de llegir el contingut del catró i decidir si l’enganxa dins el cercle depenent de si creu té aquella qualitat o actitud. Com creus que ets?

Una vegada el nen ha enganxat cada cartronet dins el cercle, la resta de compnays/es diuen què en pensen, si creuen que té una percepció errònia, encertada, etc.

Més tard es fa el mateix amb el cercle, Com m’agradaria ser?

En aquest feedback poden sortir les reflexions interessants  respecte la perfecció de les persones, aclarir i conèixer el significat d’alguns conceptes nous que els nens van dient com ara: què vol dir ser bona persona, plantejar-se si hi ha males persones al món,…

També poden dir qualitats del nen que el material no reflecteix i es pot apuntar a la pissarra amb el guix o enganxant un paper. La diversitat d’opinions del grup és la que pot enriquir la sessió. Cal veure-hi la riquesa des de les diferències d’opinions i percepcions.
ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS… Es pot repetir la sessió canviant l’alumne/a.

Bona feina!

L’activitat que us presento a continuació està pensada per a infants més grans, encara que igualment es pot fer amb infants més petits. Nosaltres la vam fer amb alumnes de P-.5 i la valoració final va ser bona.  

Només remarcaria un aspecte molt important i és que controleu l’autoestima de cada alumne/a. Recomano prudència a l’hora d’introduir l’activitat, penseu-la bé,  no forçar a cap infant, …

                                                             COM EM VEIG? 

ACTIVITAT: Com em veig?                                   

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional.                                                   

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: El tractament dels sentiments a partir del treball del cos. Prendre consciència que som una part biològica i una altra part en la que no hi parem atenció. 

ASSISTENTS:  Tutora  de P-4 amb un grup  de 10 alumnes  i l’assessora psicopedagògica amb un grup de 11 alumnes .

DESENVOLUPAMENT:

Prèviament la tutora i l’assessora preparen la sessió tenint en compte els objectius del treball. A nivell curricular es pretén treballar la descoberta d’un mateix però ampliant els continguts i introduint les emocions i sentiments.

Organitzem dos grups de treball que es situaran en espais diferents. Un a l’aula de P-4 i l’altra a la sala de psicomotricitat. Se’ls explica als infants el desenvolupament de la sessió i els objectius de la mateixa.

La sessió de petit grup desenvoluparà:

• Tria d’un company que s’estirarà al terra sobre paper mural i la resta amb    colors diferents marcaran la silueta del company.
• Anàlisi i menció de les diferents parts del cos.
• Anàlisi de les diferències i igualtats entre iguals a nivell físic.
• Anàlisi de les emocions del nen dibuixat “om és …. per dins?”
• Tenim sentiments diferents.
• Aclariment de conceptes dubtosos o desconeguts.
• Assignació de colors diferents a sentiments diferents.

Els murals es pengen a la classe i una vegada constatats i analitzat el  i com de cada grup es proposa que un altre dia es continuarà el treball.

• Observem diferències entre dibuixos però s’anuncia que tots dos són complementaris.
• Surten qüestions que cal anar aclarint. Una nena pregunta què vol dir ser amable?

El fruit dels dibuixos ha resultat força diferent però complementari.

ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS…  L’activitat es repetirà un altre dia i s’analitzarà un altre dels companys/es.  

RECURSOS I MATERIALS

El programa de Competència Social d’en Manuel Segura que apliquem a l’escola té una base teòrica sobre les intel.ligències múltiples que treballem amb els infants de manera progressiva al llarg de tota la primària. Treballem de manera específica  les relacions i les competències intrapersonals i interpersonals. (mireu l’enllaç indicat al lateral de la Núria Alart)

En aquesta sessió preparada per a treballar amb els nois i noies del Cicle Superior,  com a continuació d’altres sessions fetes, es fa un repàs dels cinc pensaments ,analitzats en la sessió anterior, a partir d’un cas supòsit on hauran de resoldre un conflicte.

Els objectius d’aquesta sessió són:

1. Prendre consciència de que per viure correctament cal pensar correctament.
2. Interioritzar els cinc pensaments : causal, alternatiu, conseqüencial, de perspectiva i mitjans-fi.
3. Acceptar que per pensar correctament, cal abordar els problemes amb una seqüència lògica dels cinc pensaments.  Primer buscar les causes del problema, imaginar les alternativesde possibles solucions, anticipar les conseqüències de cada alternativa, posar-se en el lloc de tots els implicats, comprovar si es tenen  els mitjans de què disposem per aconseguir els fins proposats i finalment decidir quina alternativa es tria per actuar.
4. Predisposar-se a utilitzar aquest esquema de reflexió en qualsaevol problema que s’abordi.
5. Resoldre un conflicte a partir d’un cas supòsit.

Les fitxes de treball les podeu trobar a:

1) http://phobos.xtec.cat/asala

2) 12.jpg   5.jpg    3.jpg     41.jpg  (cliqueu a sobre)

La ruleta de les emocions possibilita treballar les emocions amb infants i adults. Aquesta ruleta va ser creada per a un grup de mestres de primària.

Recordem que és bàsic que els adults treballem i reflexionem igualment les nostres pròpies emocions i sentiments.

Com funciona aquest joc? Doncs, de manera voluntària es fa rodar la fletxa incorporada al centre de la ruleta i a partir de l’emoció, sentiment o valor assenyalat, es tracta de recordar una situació que et faci pensar en el concepte marcat.

Sembla una activitat fàcil, però no sempre resultat així. Proveu-lo!

Us presento a Sombras, un monstre que el Toni, alumne de 5è de l’escola, ha creat i dibuixat.

Amb els cursos el Toni ha anat dissenyant un power point, amb música inclosa. És el seu llibre telemàtic de monstres.

Una estratègia per a treballar sobre el món intern dels infants. Un món de pors,  de creació, … Per  potenciar i donar sortida a l’imaginació,… Una estratègia per aprendre a partir de les pròpies iniciatives dels alumnes, una manera d’ajudar-los a desenvolupar-se tot respectant allò que senten.

El Toni ha tingut l’oportunitat de crear la seva pròpia activitat . De naturalitzar i normalitzar el seu món intern.

Ja hem parlat altres vegades de la facilitat amb la que les persones critiquem els altres. Ens és fàcil. Per hàbit o costum podem dir tot allò que no ens agrada, que ens molesta, allò dolent que veiem en l’altre,…però, diem allò bonic que pensem de l’altre? “M’agrada el que has dit”. “Avui estàs bonica amb aquest vestit”. “La teva intervenció ha estat genial!” “M’ha agradat que t’esforcessis en fer…”Una manera de recordar novament que de qualsevol situació, fet, actitud, … també hi ha una part positiva. Alhora que anem incorporant una nova manera de comportar-se, una manera de fer positiva i un to amb l’altre agradable, sincer

No és el mateix fer una crítica que una observació. Caldria fer més observacions com a persones assertives que som i abandonar la crítica fàcil que no beneficia a ningú.

A continuació us presento una activitat que vaig aprendre en alguns seminaris. He modificat el format i he incorporat un sol com a pauta per a fer l’activitat. Em va semblar que metafòricament tots nosaltres som un sol, sempre agradable. Aquesta activitat es pot fer a primària en general tot i que jo la recomano a partir de 3r de primària.

La sessió comença, com quasi sempre, a partir del què pensen els alumnes sobre el valor de les persones; el meu, el dels altres, el del pare, la mare,… Comentem els valors que veiem en els altres? Si. No. Per què sí? Per què no? Què aconseguirem dient allò bo que veiem de l’altre? Què aconseguim dient allò negatiu de l’altre?

Recomano anar recollint per escrit en paper mural o pissarra digital allò que els alumnes van aportant per tal de poder contrastar-ho més endavant si cal.

Per finalitzar la sessió a cada alumne se li dóna un full amb el dibuix d’un sol que ocupa tota la plana. Al mig del sol cada alumne escriu el seu nom. Els rajos del sol són línies sobre les quals escriuran els companys/es qualitats del nen/a.

Cal recordar als alumnes que la sinceritat és bàsica i que podem aportar allò que realment pensen. No cal que sigui sempre allò que la societat, els pares,…. diuen que han de dir.

Avaluació

L’experiència em demostra l’efecte gratificant que produeix en els alumnes. A tots ens agrada saber què pensen els altres de nosaltres de positiu.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE

Cal preveure la possibilitat que algun alumne/a, per motius que no tractarem en aquest espai, tingui la necessitat de fer just el contrari de les consignes de l’activitat. Si algun alumne/a escriu coses negatives en el sol d’un company/a cal preveure què se li diu als dos nois/es, és a dir al nen/a que ha escrit una cosa negativa i al nen/a qui anava dirigit. Una possible pregunta per al noi/a dolgut podria ser: “Com et sents” . Caldria intentar no recriminar en aquest moment a cap alumne/a. També es podria aprofitar l’ocasió per reflexionar de manera conjunta respecte a què pot haver provocat aquest fet. En alguna ocasió, i de manera personal, he esborrat allò negatiu i he escrit alguna qualitat possitiva del noi/a en qüestió.

Proveu l’activitat, val la pena!

La capsa de les emocions

Hola amics/gues,

Us presento una nova activitat que possiblement algun/a de vosaltres ja porta a la pràctica. Nosaltres, al centre on treballo, l’anomenem “La capsa de les emocions” i “Dir el que sento”.

La capsa és real i pot ser fabricada de manera artesanal, segons la capacitat i imaginació personal de cadascú/na i/o dels infants.

La intenció és la de col·locar la capsa en un lloc de la classe i cadascú/na pot fer la seva aportació escrita en un paper que col.loca dins la capsa. Pot o no tenir el nom de la persona que l’ha escrit, segons si volen mantenir anonimat o no. Quan hi ha algunes aportacions, i dins l’espai que es pacti a la classe, es llegeixen les aportacions i es comenten entre tots els alumnes.

L’objectiu general d’aquesta activitat és el de poder comunicar sentiments i emocions en moments concrets. Dir el que sentim amb permís. Alhora, hi ha altres continguts emocionals que igualment es treballen com ara, compartir sentiments, posar nom a les emocions, prendre consciència que es pot parlar de les emocions perquè no són una prohibició, diferenciar entre emocions positives i negatives,…

Cal tenir present i és molt important, que no es valori mai la persona que ha escrit el missatge sinó el contingut del missatge en sí.

També hi ha algunes normes per a fer aquesta activitat . Les apunto a continuació:

• Mantenir el respecte de les emocions dels missatges dels altres.
• Respectar l’anonimat.
• La lectura es fa dins l’espai de Competència social.

Us apunto a continuació l’avaluació que ha fet una de les mestres que fa aquesta activitat:

“Els nois i noies comentaven al principi que els feia vergonya escriure sobre les seves emocions. Amb el temps i a mida que es va treballant amb la capsa es van fent conscients i perden la vergonya”
“Segons els moments es tracten temes diversos, l’enamorament, les baralles, l’estimació,…”