Educació Emocional, una filosofia de vida.

Ens diu el Pep en un comentar al bloc:

“Les coses petites de la vida és on està la felicitat” La felicitat tan cercada és dins nostre!!!

Fa pocs dies, a les Jornades de la Fundació Àmbit, el Francesc Torralba ens parlava del sentit de la vida, de viure la vida de manera conscient i amb moments de plenitud. Remarcava la importància de la compassió, el donar i entregar als altres per aconseguir la felicitat interior. 

El fet de donar als altres dóna sentit a la vida. És cert que els missatges socials que rebem parlen de fama, estar bonic/a, tenir el millor cotxe, la millor casa, etc. però tot això no ens donarà la felicitat. Tenir més coses no assegura la felicitat de ningú. El grau de felicitat de cada persona depèn també de la nostra actitud davant les situacions.

Ens va recomanar un exercici que altres vegades ja hem comentat, pensar que cada dia és l’últim dia de vida i així donarem sentit a les nostres vides.

Vaig pensar en el conte del peix irisat perquè feia pocs dies l’havia explicat als alumnes de P-5. La felicitat i els moments de plenitud que sent el peix irisat en repartir les seves precioses escates platejades.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Algunes reflexions en boca de Alejandro Jodorowsky sobre  el sentit d’humor, la consciència de saber perquè hi sóc en aquest món, el repecte als altres, el silenci, les crítiques, el sexe, intoxicacions, les mentides, … Un home que diu el què li agrada i el que no li agrada.Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Al cicle inicial hem fet una programació seguint les pautes i el sentit de les competències bàsiques tot globalitzant diferents àrees d’aprenentatge. 

Experimentant amb barreges de colors, pintant amb les mans, esponges i altres objectes els infants han pogut reflexionar respecte la relació color i emoció, han plasmat plàsticament els seus sentiments, hem fet fotografies fent expressions d’alergia i tristesa i finalment han escrit sobre els dos sentiments.

Vam posar dues tires molt llargues de paper mural. En un plasmaríem el que per a nosaltres era la tristesa, tot posant intencionadament els colors que la definien (prèviament havíem parlat tots junts) L’altra mural corresponia a l’alegria i, igualment, vam plasmar amb colors que ells definien com a alegres. 

Una vegada seca la pintura cada alumne/a retallava un tros del mural alegre i/o alegre i escrivia  el que ell/a volia.

Hem fet una exposició i els pares i mares han pogut veure el treball fet i han participat tot escrivint i posant el seu parer respecte les dues emocions.

Ha estat fantàstic!! Veieu:

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Amb la Clara, una lectora del bloc i mestra de prfessió ens hem estat intercanviant powers i videos del Parc Vigeland d’Oslo.

Recordeu que amb les escultures del Parc podeu treballar les emocions amb l’alumnat.

Si voleu, podeu entrar al youtube per veure el video amb música. http://www.youtube.com/watch?v=Bnbsztu7Hdc

Actualment estic treballant amb un grup de nois i noies amb discapacitats; la majoria tenen la Síndrome Down. La meva tasca consisteix en fer un treball socioemocional per ajudar-los a reforçar i formar-los en aspectes personals i a millorar les relacions amb els altres. Aquesta tasca forma part del Projecte Amic, un projecte nacional que consisteix en formar els nois i noies per aprendre a viure una vida independent. Alguns dels nois i noies ja fa temps viuen en una casa de forma autònoma, amb l’ajut i seguiment de monitors i  formadors. Com van canviant les coses!

Ahir, vam introduir l’activitat, avui em sento… Tots vam anar dient com ens sentíem i el perquè de l’emoció que sentíem. Quan em va tocar a mi vaig dir que em sentia feliç i contenta de poder tenir el privilegi d’estar amb ells perquè ells m’ensenyen coses. M’ensenyen a veure el món de forma natural i transparent. Allò que tanta falta ens fa a la resta de les persones. Ser transparents i naturals. Ah! els dos  Xaviers  em va ensenyar a ballar country i rock!!!

Gràcies a tots per ensenyar-me que al món hi ha persones que saben per on cal caminar. 

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Ahir, com a molts altres centres, l’escola en ple vam ajuntar les nostres energies per manifestar-nos contra les guerres i les situacions de conflicte mundial.

Fa massa temps que reivindiquem la pau i cap govern sap fer-ho realitat. Bellugem-nos! 

La Núria, una lectora del bloc escriu:

Els pares i mares sempre volem el millor per als fills/es i ens sembla que facilitar-los  totes les situacions que viuen sense contradir-los, sense enfadar-nos,  potser, saltant-nos alguns límits que tenim definits, etc. Aconseguirem el millor per a ells i ens equivoquem. No, només  no és el millor sinó que creem un problema que haurem de solucionar més endavant. I tinguem en compte que a més grans siguin els fills/es, més difícil és solucionar els problemes . Evitem enfrontaments en el moment, però aplacem els problemes per més endavant i seran més difícils de resoldre.

Ells tenen el dret de sentir responsables dels seus actes, decisions, han de poder tastar la frustració que tant els ajudarà quan es facin grans i hagin de resoldre els inconvenients propis de viure en la societat actual.  Res ni ningú és perfecte ni idíl·lic.

Un dels objectius de l’educació emocional és donar recursos davant les dificultats. Aprendre a viure la frustració. La nostra societat freqüentment educa els infants i adolescents entre cotons,  amb molta comoditat i manca d’esforç personal.

La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i  depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla; No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)Recordem el conte de la papallona quan ha de sortir del seu capoll.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Quan acabem una sessió de treball, una reunió o una activitat nova és recomanable plantejar-nos què hem après, sentit, què ens ha agradat? per què? etc. Una manera de fer-nos conscients, consolidar i interioritzar els aprenentatges, esdeveniments i/o sentiments que ens aporta qualsevol activitat. Al cicle inicial hem decidit crear, dins l’espai d’educació emocional, un mural on després de cada sessió, i fent una reflexió conjunta, apuntarem impressions, aprenentatges, sentiments, descobert, etc.Les preguntes orientatives que  proposa l’Anna Carpena són:

•  Què he après?
• Què he sentit?
•  Què m’ha sorprès?
• Què he descobert?
• Què m’ha agradat?
• De què m’he adonat?
• Què m’ha desagradat?

Algunes d’aquestes preguntes porten una continuació de la reflexió. Per exemple si no m’ha agradat alguna cosa caldria saber el per què un pensa que no li ha agradat, i, si cal, com ho arreglaria o modificaria.

Aquest tipus de reflexions caldria aplicar-los en molts altres moments escolars en el cas dels infants i en altres moments en el cas de les persones adultes.

Com a mestra d’educació especial, des de fa molt temps, estic habituada a preguntar als alumnes en finalitzar la sessió.  Una manera d’acomiadar-nos i avaluar la sessió de treball que serveix tant a l’infant, per interioritzar i ser conscient de l’aprenentatge incorporat. D’altra banda , al mestre li serveix com a punt de referència i partida per a organitzar i  planificar la continuació del treball. 

Quan faig tallers amb pares i mares o xerrades acostumo a preguntar: Amb què us quedeu del que hem parlat avui? Amb què us quedeu d’aquest bloc, de la pel.lícula, del sopar amb els amics, de…

 Fa uns dies una lectora del bloc em va preguntar pel joc de la teranyina. Ara us en faig cinc cèntims.

ACTIVITAT: Joc de la teranyina

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS: Una troca de llana

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Reconèixer aspectes positius dels companys/es.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Asseguts en rotllana comença el joc una persona enrotllant la punta de la troca de la llana en un peu, braç (qualsevol part del cos) i tira la troca de llana a un comoany tot dient-.li alguna cosa positiva: Li passo a la Marta perquè m’ajuda quan tinc problemes.  Aquesta s’enrotlla la llana en alguna part del cos abans de passar-la a un altre company/a i asixí suggessivament.

Es va creant una teranyina que simbòlicament va unint als participant en una trama especial.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Una vegada encetat el joc ningú es pot aixecar fins que no finalitzi el joc.

És recomanable no passar la troca de llana més d’una vegada a un company.

Bon joc!

Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar, i les paraules. Cal estar atent als ulls, els gestos, els moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millora dia a dia.Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important amb els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen, desitgen, els preocupa o passa. 

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

No sempre tenim les condicions necessaries per a comunicar-nos des de l’escolta activa. Cal triar el moment i l’espai oportú. Escoltar els altres rentant alhora els plats no possibilita l’escolta activa.

Llegim, informem-nos  i millorem la nostra comunicació amb els altres. Si més no ternir-ho com a objectiu.

El colibrí és “el ave más pequeño del mundo, su peso es de dos gramos, tiene el pico largo y estrecho, y una lengua en forma de trompa.El colibrí es el único pájaro que puede volar hacia atrás…”

El meu amic Árpád va ser la persona que em va explicar, amb un colibrí de ferro a la mà, que el cor del colibrí és el 60% del total del seu pes.

Fóra bonic imaginar que amb un cor tan gran les persones millorèssim com a persona. Una il.lusió que volia compartir.

La sorpresa és una emoció bàsica encara que hi ha autors que ho qüestionen. Es produeix davant una situació  imprevista, nova i/o estranya . Davant aconteixements inesperats o fora de context, ensurts, davant una activitat que es talla per  algun motiu, etc.

Quan es produeix una sorpresa hi ha respostes fisiològiques com ara increment general de la activitat cognitiva, desacceleració fàsica de la freqüència cardíaca, interrupció puntual de la respiració, dilatació pupil·lar, etc.

Sempre dic que les emocions passen pel cos i, la sorpresa també. L’expressió facial de la sorpresa es manifesta a través de l’elevació de parpelles superiors , obrint els ulls, descens de la mandíbula i obertura de la boca i elevació de la part interior i exterior de les celles.

Fa un temps que hi penso en la pèrdua d’algunes sorpreses. L’estil de vida actual, les presses i els hàbits nous fa que cada vegada hi hagi menys sorpreses. Sembla que tot està més planificat, controlat i limitat i no hi ha espai per a la sorpresa.  A més el poder adquisitiu ens permet comprar objectes, productes, etc que abans eren privilegi només d’algun o pocs dies.

Quan era petita  feia la meva llista de regals. Normalment demanava poques coses i no sempre les podien portar totes. A vegades portaven coses que no havia demanat però que necessitava. Era una sorpresa saber què podien portar els Reis d’Orient cada any.  Recordo les trobades en família la nit de Nadal. Matàvem i pelàvem el paó tot estirant de plomes i plumons. Preparàvem les pilotes de l’escudella que era el menjar més sol.licitat. Germans i cosins cantàvem les nadales amb simbombes i  panderetes…. Recordo com el dia de Nadal, els grans prenien cava! era tota una novetat! Després el bingo i els infants al cinema.

Actualment , cada vegada més, els infants fan la carta als reis i poden anar al supermercat a recollir-los. De menjar extra en tenim bastant més sovint i  sinó hi ha l’alternativa del restaurant on qualsevol celebració sembla apropiada. Les coses canvien i jo trobo a faltar les novetats, les sorpreses, les il·lusions que les acompanyen.

Últimament intento sorprendre a les persones que m’envolten, a les persones que estimo. Quedo amb el meu fill per sortir però no sap on anirà, per exemple.  Els reis de la meva filla no els veurà fins que no ens desplacem a un lloc sorpresa!

I si convideu a la vostra parella, als vostres fills, als vostres amics, a un lloc que desconeixen. Posa-hi intriga . El cos, com totes les emocions ho agrairà.

Avui han enterrat al besavi de la Gina, una nena de 5 anys  amiga meva i alumna de l’escola on treballo.

Mentre pintàvem un mandala amb retoladors brillants em diu:

• Saps, avui han enterrat a l’avi Esteban.
• Sí, Gina he anat a l’enterrament i he escoltat com la teva mare li dedicava unes paraules tot recordant com l’avi Esteban et donava confits i piruletes quan et venia a veure a casa.

Molt tranquil.la, relaxada i amb un somriure continua dient:

• Aquesta nit, al cel, hi haurà una estrella més, la de l’avi Esteban!

No sé què m’ha passat, però avui la Gina m’ha emocionat amb la seva visió senzilla i innocent del món.  Potser l’avi estarà amb Déu, potser la seva energia serà pols de l’univers,… no ho sé, però el més important és que la Gina mirarà al cel i trobarà l’estrella de l’avi Esteban. La  lluna plena que brilla avui l’acompanyarà.

Bon viatge estrella!

Ahir vaig anar a les conferències que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental a Castellar del Vallès.

El tema d’ahir era el de la creativitat i la plàstica com a part del treball del currículum que el Departament d’Educació proposa per desenvolupar les diferents competències de l’alumnat. D’entrada, vaig pensar que seria un espai on, molt possiblement, es faria referència a les manifestacions plàstiques en general dels alumnes, però també de les seves emocions creant i fent plàstica. No, no va ser així. Realment el Departament d’Educació ha posat totes les seves forces per fer entendre com treballar des de la perspectiva de les competències bàsiques i, tot i que cada vegada més, és un fet real que l’educació emocional forma part dels projectes educatius, no se’n parla gairebé mai. Haurem de suposar que està implícita perquè si és real que es vol desenvolupar la capacitat creativa, autònoma, crítica, etc de l’alumnat és una necessitat parlar de l’edució socioemocional. En dos ocasions el conferenciant va fer menció a les emocions però sense especificar ni aprofundir en elles.

Quan va acabar la conferència vaig parlar amb el conferenciant i li vaig fer referència a la importància de la plàstica des de la vessant terapèutica i emocional, de la que ell només va fer referència en dues ocasions. Tot reconeixent el que li explicava i la importànica del tema em va dir que la demanda per part del centre de recursos era específicament el tema de la cohesió de les competències. Jo em continuo preguntant i la competència personal i social on queda? Continuen essent importants únicament els sabers apresos des de metodologies diferents?

No deixem de posar els nostres petitíssims granets de sorra cada dia fent i aportant a les escoles el que alguns creiem la primera competència bàsica.

Què veig? Una cara que em diu coses, uns ulls entelats que miren la vida i les persones amb paciència i expectativa. Mirarà al fotògraf i la seva càmera? Què deu pensar? Què sent  en aquest moment? Quantes coses ens podria explicar del seu país, dels seus costums, dels seus records,…

Respiro pau amb ella.

M’atrauen les dones amb la pell arrugada. Són un símbol de la vida passada, de l’experiència.

Al centre de recursos de Sant Cugat trobareu una maleta per treballar a les escoles el tema de la  pèrdua i el dol.

A la pàgina de bibliografia trobareu els llibres que recomanen.

Link:

http://www.xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticadolcontingut1.htm

Per  entendre aquest mapa que a continuació veureu cal fer referència a l’Informe Delors on s’especificava la necessitat de portar a terme una educacuió basada en els sabers, saber fer, saber ser i estar i conviure.

D’altra banda, científicament, cada vegada més, concreten, especifiquen i raonen les connexions i efectes  de les emocions i sentiments, de les diferents i diferenciades capacitats humanes que conreten en les  8 intel.ligències múltiples, espais de cognició, el funcionament  neurològic i efectes biològics que es produeixen en el cos humà.

A  les escoles estem embrancats i capficats amb la incorporació de les competències bàsiques que és precisament la incorporació de la teoria de Howard Garden sobre les intel.ligències múltiples.

Les idees, els projectes, les defincions van cohesionant. Tenen sentit.

Per les persones que llegim i ens agrada el tema de les emocions és una mica més fàcil (no gaire, no us penseu) de donar forma i sentit a tots els conceptes dels que parlem. He fet un mapa de conceptes relacionats amb l’educació socioemocional per tal de donar forma i coherència als coneixements que tinc del tema.  M’agradaria saber què en penseu.

Cliqueu sobre la imatge i s’augmentarà.

Ahir en una reunió, mentre parlava de la comunicació assertiva, una mare en va preguntar: què és l’assertivitat?

La paraula assertivitat ja fa temps que va entrar en el meu diccionari particular i emocional. La utilitzo amb molta freqüència i a vegades oblido que per a altres persones és una paraula desconeguda. Demano disculpes.

De manera ràpida, i davant la pregunta respecte què és l’assertivitat dic que és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Hi ha alguns aspectes importants parlant d’assertivitat. Entre ells: la comunicació verbal i no verbal i l’escolta activa (vegeu altres articles d’aquest bloc)

A continuació enganxo un quadre que he trobat oportú. És senzill,  entenedor i  diferencia l’assertivitat del que no ho és. 

ACTIVITAT: Avantatges, inconvenients i dubtes d’una situació fictícia.

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS:

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Treballar el pensament conseqüencial 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 

Primerament s’explica el contingut i l’objectiu del treball d’aquella sessió. Es recorda els cinc pensaments que ja han treballat anteriorment i es comença a preguntar què deuen volen dir les lletres A I i D dibuixades dins un gràfic en el mural que troben penjat a la classe.  

S’explica un exemple i es fa un treball conjunt  tot fent de modelatge. El tema serà: Avantatges, inconvenients i dubtes que es plantejarien si tots els cotxes es pintessin de color groc.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

 Arrel del comentari d’una lectora del bloc, la Mònica, he pensat en penjar fragments de persones que en parlen de la relació entre l’afecte , la disciplina i la responsabilitat personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

PARAULES D’EN JOAN CARLES MÈLICH I JULI PALOU 

“  l’escola que aposti per un model d’ensenyament que se sustenti en el tacte, l’afecte, la tendresa i l’estimació, formarà alumnes capaços de ser responsables del que són, del que fan, i del que tenen, i, per tant, amb una major capacitat de compromís per ser també responsables –no solament d’ells mateixos- sinó també del company, de l’amic, de l’altre, en definitiva.”

PARAULES D’URIEL BRONFENBRENNER

“Per desenvolupar-se normalment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina “

MARIA MONTESSORI

Educació  afectiva= educació efectiva.

Si parlo de límits em vénen al cap les paraules normes, disciplina, autoritarisme, sobreprotecció, necessitat, etc. Altres afegirien càstigs i premis.

Tots els pares i mares volen educar els nostres fills/es de la millor manera i si ens preguntéssim què vol dir educar possiblement trobaríem diferents i variades respostes. La majoria podríem coincidir tot dient que, entre altres aspectes,  pretenem aconseguir que els nostres fills/es siguin feliços. Volem formar persones equilibrades, responsables, tolerants, sociables,etc. Però, com fer-ho? I aquí també coincidirem tot dient que no és una tasca fàcil i que, en definitiva,  acabem fent el que podem i sabem fer millor. Tinc un amic que sempre diu: “Els fills/es no vénen amb un manual sota el braç”  i només l’experiència ens ensenya a progressar i millorar.

A les escoles, els mestres, fa temps que anem constatant com els infants cada vegada més manen als pares i mares. Els infants arriben a l’escola i els costa especialment seguir un mínim de normes necessàries per treballar de manera conjunta, col.lectiva, confiada  i respectuosa.

A través del temps i dins l’àmbit familiar s’ha passat de l’estil educatiu autoritari al permissiu i aquí no vull generalitzar. Els mestres ens trobem que cada vegada més la manca de límits no beneficia als alumnes. Sovint, fins i tot, podem ser criticats pels pares i mares per com es limita i intenta posar ordre físic i alhora intern als infants.

És bo per als infants manar als adults? Sempre han de fer el que vulguin? Són necessaris els límits? Com han de ser aquests límits? Com poden limitar els adults? Té normes i límits la societat? Funcionem amb normes i límits? Cal preparar els infants per saber que algunes normes i límits són necessaris?

Els infants neixen sense límits i, personal i professionalment crec que cal educar-los de manera assertiva. 

Moltes persones relacionen els límits amb els càstigs. Els famosos càstigs i premis que el conductisme va instaurar.

D’entrada, i sempre que em pregunten, dic que no hi estic d’acord amb els premis i càstigs, referint-me a casos que podríem avaluar dins la normalitat. No als càstigs i premis perquè penso que formar persones implica fer-ho des de la pròpia responsabilitat, la que ells, com a persones, han d’anar assolint. Si parlem d’educació emocional hem de ser capaços de substituir els càstigs per un estil educatiu alternatiu on la prevenció  i el tracte assertiu és essencial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els alumnes de 1r diuen el següent:

Judith: Les activitats et tranquil.litzen molt (referint-se a les activitats emocionals)

Paula: Treballar les emocions ens ensenyen la serenitat, les emocions, a estar tranquils, a no ser avariciosos, a no pegar ni insultar.

Isaac: El racó de la serenitat serveix per si et baralles que et puguis tranquilitzar. Si es baralla algú has de respirar fondo i dir el problema que tens.

Lluc: El joc del racó emocional és diferent del racó de Coneixement del Medi i de tots els altres. Aquí aprenem a deixar les joguines als nens.

Ruth: M’agrada perquè has de pensar moltes coses.

Laura: És molt important aprendre coses del racó de les emocions i la serenitat, de deixar joguines, i no has de tenir avarícia.

Brisa: M’agrada molt fer activitats perquè són molt diferents (a la resta d’assignatures se puposa)

Ibak: Són activitats que ens ensenyen a no maltractar els amics.

Crec que anem pel bon camí. Confiem en ell.

El Parc de Vigeland està a Oslo. És un parc on es poden trobar 300 escultures aproximadament, totes relacionades amb les emocions.

La Gemma, que aquest estiu ha estat allà tenia un encàrrec de part meva. Evidentment, havia de fer fotos de les escultures i passar-me-les. Aquí teniu una de les fotografies i una de les emocions. Per cert, quina emoció us suggereix?

Fotografia de Joan Estadella a qui li dono les gràcies des d’aquí.

Amb aquestes fotografies es pot fer un treball amb els nois i noies més grans de primària. Passant les diapositives van dient quina emoció o sentiment els suggereix. Una manera més de conèixer les emocions.

TENIM CONTESTACIÓ!!

L’Arnau,el Pau i jo hem observat l’escultura i hem dit que la dóna de davant amb el seu posat i cara ens mostra : sorpresa, preocupació i protecció cap a la dóna situada darrera.
En quan a la dóna de darrera em coincidit en alguns sentiments: La veiem que s’està preguntant algo, té dubtes. Però algú li ha vist un estat d’enfadament i altres un estat d’interès per la situació.

En aquesta escultura hem vist SORPRESA,PREOCUPACIÓ,PROTECCIÓ,DUBTE,INTERÈS

Seguim opinant!

A nivell més teòric i dins aquest bloc podríem dir-ne relacions interpersonals que conjuntament amb les intrapersonals formen part de la intel.ligència emocional i del treball socioemocional. A vegades penso que és tan fàcil!

Mireu aquest vídeo tendre, humà, generós, … simplement sensacional. Fer el que fa aquesta nena per algú llinda la divinitat. Al costat d’ella tot pot semblar més fàcil.

Primer, què és un paradigma? Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d’una determinada comunitat científica.

Els científics són capaços de demostrar que les mosques fan 50 voltes sobre sí mateixes després de veure’s en un mirall.

Ara sí, com neix un paradigma? Mireu aquest power point i veureu quanta raó té.

Els paradigmes m’han fet pensar en les creences que tenim i seguim de generació en generació sense saber el per què. El per què de les coses, de les creences,…

Mirar primer pels altres i després per nosaltres, ser tranquil.la i reposada, actuar per obtenir l’aprovació dels altres,…

Quantes vegades ens sentim culpables per qüestions que no són la nostra responsabilitat. Hem assimilat creences per contagi social i , en ocasions ens hauríem de preguntar el per què. Podem decidir si volem o no continuar amb una creença concreta.

Fa pocs dies, en Jaume Soler de la Fundació Àmbit, ens parlava del dret que tenim les persones a no voler carregar amb les escombraries tòxiques dels altres. Les penalitats i lamentacions negatives de persones que estan al nostre voltant i que es permeten vomitar sobre nosaltres de manera rutinària.

Com a persones responsables hem, hauríem d’aprendre a decidir si poden, volem o no viure amb les penes de les persones que ens envolten. Depenent del mal que ens puguin produir, de l’energia que ens consumeixi el suportar tanta lamentació i energia negativa podem decidir i aprendre a preservar-nos. Sembla egoista, però és un dret i una creença que podem modificar si així ho decidim.

No és una tasca fàcil anar contracorrent, però serem coherents i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Sempre he pensat que la taca d’oli funciona i amb el temps podem anar canviant creences.

Us explicaré el que tan senzilla i ricament em va passar divendres passat. Abans, us recordo que a l’escola es treballen les emocions des de fa uns anys.

Estava treballant. Sortia d’una classe , preocupada per un tema i una situació amb una altra mestra del centre i em dirigia a la sala de mestres. Pel passadís em vaig trobar a la Maria, una nena de segon, que em va preguntar:

- Estàs trista?

Era cert que en aquell moment em sentia trista i malament per una qüestió sense resoldre. Crec que la cara em va canviar de cop veient a la Maria  preocupada amb i per mi. Em va emocionar la preguntar i fent un glop salivar li vaig contestar:

- Sí, Maria, estic trista per un problema que he tingut, però, saps què,  ara que tu m’has preguntat si ho estic, ja no m’hi sento tant trista. M’agrada molt que m’ho hagis preguntat. Gràcies bonica.

Li vaig fer un petó i una abraçada i us ben asseguro que em sentia millor. Vaig relativitzar de cop un problema, que , precisament el mateix dia es va resoldre de manera assertiva i gratificant.

L’actitud de la Maria em fa pensar en l’empatia, reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, relativitzar algunes qüestions que potser no són tan importants i la importància de continuar treballant les emocions a les escoles i arreu per aconseguir relacion humanes.

Gràcies Maria!

Fa pocs dies publicava en aquest bloc un escrit sobre les intel.ligències múltiples, teoria d’en Howard Gardner. Recordàvem que la intel.ligència intrapersonal i interpersonal eren les que estaven relacionades amb la intel.ligència emocional, teoria del Daniel Goleman. Una teoria que va revolucionar, gairebé, aquesta societat!

Però, què és la intel.ligència emocional? Qui és intel.ligent emocionalment? Què són les emocions?

Trobaríem  moltes definicions amb matissos diferents respecte cada concepte. Intentaré fer un recull breu i clar que m’agradaria amplièssiu vosaltres a través dels comentaris, perquè no és un tema fàcil.

Segons Antonio Damasio: “Las emociones se representan en el teatro del cuerpo“

Les emocions tenen a veure amb el cos.  Són respostes biològiques davant estímuls externs. Per exemple, quan veig un accident, biològicament, el meu cos reacciona. Sento… quelcom davant cadascuna de les situacions concretes.

Segons Josep Toll, l’intell·igència emocional és: “ la capacidad de identificar, utilizar, comprender y gestionar las emociones propias, las de los demás e, incluso, las que sugieren ambientes, situaciones, creaciones, etc.

No obstante, las capacidades de utilizar y gestionar pueden dar pie a confundirse entre ellas. En este sentido, propongo una definición de cada una de ellas:

Identificación: saber captar y nombrar las emociones y los estados de ánimo propios, ajenos y del entorno a partir de sus señales fisiológicas, de sus mensajes no verbales y de las sensaciones sutiles.

Utilización: saber establecer correspondencias entre emociones y situaciones, e incluso saber generar de manera espontánea en uno mismo y en los demás las emociones más apropiadas según las situaciones.

Comprensión: saber entender las causas de las emociones, saber explicar la relación causa y emoción y, en consecuencia, saber prever las posibles reacciones ante una determinada emoción.

Gestión: saber recoger tota la información emocional (abertura interior y exterior), integrarla con el pensamiento y, en consecuencia, manejarla para la toma de decisiones y el planteamiento de estrategias.”

A l’gual que en Josep Toll penso que és bàsic el tema de la gestió de les emocions. Puc reconèixer una emoció però és més important saber què fer amb aquella emoció. Es tracta de fer una mirada cap endins i plantejar com canalitzo aquella emoció. Què puc fer amb la ràbia que sento en un moment concret, amb l’agressivitat que sento quan…

Les emocions són energia que cal canalitzar, treure del cos i és per això que ens hauríem de donar permís per a dir com ens sentim en moments de conflicte, en moments d’alegria, de preocupació,… Quan sentim ràbia i no la canalitzem aquesta es queda dins nostre i possiblement la somatitzarem en forma de mal de panxa, problemes d’asma, …o bé la descarregarem contra altres persones que, res tenen a veure amb la causa de la nostra ràbia. La ràbia, l’agressivitat,… cal canalitzar-la.

A vegades sentim a parlar de temes que sabem estan relacionats amb el món emocional però desconeixem la seva interrelació.

Començaria parlant sobre la Teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner (Estructura de la ment 1983).

La intel.ligència no és una quantitat com és coeficient intel.lectual. La intel.ligència és la capacitat d’ordenar els pensaments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar vuit tipus d’intel·ligències (Estructura de la mente, 1983) que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició, cadascun d’ells neurològicament independent; treballen juntes però com entitats autònomes. Cada persona pot desenvolupar una intel.ligència més que altra.

Les vuit intel.ligències són:

• Lingüística
• Musical
• Lògico-matemàtica
• Cinètico-corporal
• Visual espacial
• Naturalista
• Intrapersonal
• Interpersonal

L’ensenyament tradicional s’ha centrat prioritàriament en la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.  Actualment, a través de l’experiència, la història i els estudis científics, l’ensenyament actual opta per una educació integral que comporta facilitar el treball de totes i cadascuna de les intel.ligències que Gardner analitza. Tenint en compte que aquest bloc tracta sobre l’educació emocional, cal centrar-nos en dues de les intel.ligències que Gardner menciona: la intel.ligència intrapersonal i la interpersonal perquè elles sustenten la base teòrica de les activitats que aquest bloc planteja. Treballant i formant aquestes dues intel.ligències es formen persones capaces d’interactuar en aquest món des dels sentiments propis i els dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel.ligents emocionalment.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Fa dos anys, quan vaig acabar la carrera de psicopedagogia vaig haver de fer un projecte final de carrera. El projecte pretenia incorporar l’educació emcoional al cicle infantil i es va titular: La introducció de l’educació emocional a P-4. El projecte es va iniciar aquell any i tenitn en compte l’avaluació el projecte es va continuar el curs següent i actualment s’ha ampliat a tot el cicle infantil.

No puc ajuntar tot el projecte en aquest espai (ho faré quan la meva web estigui activa) però si us puc adjuntar la introducció que justificava el projecte.

El per què d’un projecte socioemocional a les escoles.

La violència a la societat actual és un motiu de preocupació. Sovint surten notícies a la premsa sobre aquesta problemàtica. Les dades estadístiques i les prospectives obliguen a prendre mesures preventives. Una d’aquestes mesures és l’educació emocional. Investigacions dels darrers anys, sobre aquesta temàtica, indiquen que una de les millors estratègies de cara a la prevenció de la violència és a través de la regulació emocional, i en concret la regulació de la ira i la posterior violència. Últimament la paraula bullyng és habitual als mitjans de comunicació com a conseqüència de la realitat social que vivim arreu i també als centres educatius. 

El context social actual, el seu ritme, les innovacions, la tecnologia,… tot plegat fa que la concepció educativa vagi evolucionant i per tant canviïn aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge. Les persones s’han de fomar no només per tenir coneixements sinó per a aprendre a moure’s, tenir estratègies per resoldre conflictes, problemes personals i professionals, … Ara parlem de l’educació per a la formació integral de les persones, des de l’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure (Informe Delors)  Llegeix la resta d’aquesta entrada »