Mirant més enllà
1 12 2008
Què veig? Una cara que em diu coses, uns ulls entelats que miren la vida i les persones amb paciència i expectativa. Mirarà al fotògraf i la seva càmera? Què deu pensar? Què sent en aquest moment? Quantes coses ens podria explicar del seu país, dels seus costums, dels seus records,…
Respiro pau amb ella.
M’atrauen les dones amb la pell arrugada. Són un símbol de la vida passada, de l’experiència.
Categories : Mirant més enllà
Comentaris recents