Educació emocional als centres educatius

27 08 2009

Últimamente se’n parla ì es qüestiona el què ensenyar en els centres educatius.  Centrats en les competències bàsiques no podem oblidar l’educació emocional. Educar la intel.ligència emocional continua essent la base imprescindible per assolir, de manera satisfatòria, la resta de coneixements que s’imparteixen.

Adjunto el link d’un vídeo filmat a Màlaga en una classe d’educació emocional a secundària. Igualment hi ha algunes opinions d’experts en el tema emocional que expliquen com funcionen les emocions i la necessitat de sensibilitzar i educar a les persones en educació emocional. Ensenyar als estudiants la necessitat de treballar les pròpies emocions i la seva regulació. 

Al final de la filmació en Rafael Bisquerra remarca la necessària implicació de l’Administració com a canalitzadora i vetlladora de la formació dels professionals  

://www.youtube.com/watch?v=gPOHxnuawKI&NR=1



Autoestima i motivació en els adolescents

27 05 2009

 Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos

A continuació adjunto un escrit que he fet per a la revista de l’AMPA de l’IES on estudia el meu fill Martí.

Durant aquest curs he tingut la possibilitat de reflexionar sobre els nostres fills adolescents i les notes que tan preocupen a joves i pares. Unes notes que, a l’assemblea de pares, els mateixos professors de l’IES van valorar de força dolentes. Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.

El motiu d’aquest escrit és la meva preocupació com a mare, ciutadana i professional de l’ensenyament respecte l’autoestima de tants alumnes suspesos.

Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults,  què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?

No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.

No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal (Boglarka Hadinger)

Recordem que l’ autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la. Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs  i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i  únics  reconeixent-nos especials i  fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.

L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.

Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes:

  • Educar els fills no és fàcil i ningú ens en ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien avançar i confiar els nostres fills/es amb els pares? I els alumnes amb els professors? 
  • Potser ens cal pensar més en el senti de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats estan lluny. Diuen que la planta del bambú tarda 30 anys en deixar veure les seves primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares i mares serà un model d’actuació que els nostres fills imitaran.  
  • Desaprovar l’actuació, els suspensos i les males notes, però no els nostres fills/alumnes. Mai s’hauria de dir: “Ets un desastre”perquè llavors ho serà.
  • Inspirar confiança, esperança  i superació. Confiar en les seves possibilitats realistes.
  • Animar a esforçar-se i rendir  perquè amb l’èxit es torni significatiu.
  • Reconèixer els seus valors, capacitats i habilitats. Totes les persones fem coses tenim un predomini hàbil en fer quelcom.
  • Delegar responsabilitats domèstiques.  Organitzar i ritualitzar les tasques domèstiques tot posant ordre, esforç i col.laboració.
  • Mantenir converses amb els nostres fills, no només educatives. 
  • Parlem dels sentiments i les emocions amb ells, sobretot quan suspenen. Com et sents? Quan tenen conflictes amb els companys/es: Com et sents? com creus que se sent l’altre?
  • Elogiar allò que fan bé de forma natural i sense exageració per crear consciència.
  • Estimular la responsabilitat dels nostres fills/es.  “Com puc inspirar/motivar  al meu fill/alumne que desitgin fer …aprovar”, en aquest cas.
  • Impulsar el pensament positiu per a la solució dels problemes. Perquè els joves se  sentin competents i capaços la nostra comunicació amb ells  ha de ser positiva. Plantejar els problemes amb visió i creença de solució possible. Veure els problemes com a reptes. Com ho podem fer? Com solucionarem el problema?

Educar els fills no és fàcil i ningú ens ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien sinó avançar i confiar els fills/es en els pares i els alumnes en els professors?

Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats són lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares, mares i professors serà un model d’actuació que els nostres fills i alumnes imitaran.



Em sento orgullós de…

9 03 2009

 Proposo una activitat nova que la meva amiga Mercedes em va suggerir. Una amarea de reforçar l’autoestima. M’agradaria fessiu comentari si la porteu a la pràctica. Fins aviat. Namastè.

ACTIVITAT: Em sento orgullós de…                                                 

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i assertivitat 

RECURSOS I MATERIALS: Cap 

FONT: Mercedes Arcelus 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

  • Afirmació de les meves qualitats compartides amb els altres.
  • Comunicació assertiva de les meves qualitats.  

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:Es fa una rotllana amb els components de la sala i un dels membres es posa al mig. De manera ordenada va mirant als ulls a un membre i li comunica una qualitat. L’altre persona només escolta.Em sento orgullós de… 

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:    Activitat per als infants més grans.     



Habilitats cognitives

18 11 2008

mvc-779s.JPG

ACTIVITAT: Avantatges, inconvenients i dubtes d’una situació fictícia.

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS:

  • Paper mural
  • Llapis i folis  
  • OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Treballar el pensament conseqüencial 

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 

    Primerament s’explica el contingut i l’objectiu del treball d’aquella sessió. Es recorda els cinc pensaments que ja han treballat anteriorment i es comença a preguntar què deuen volen dir les lletres A I i D dibuixades dins un gràfic en el mural que troben penjat a la classe.  

    S’explica un exemple i es fa un treball conjunt  tot fent de modelatge. El tema serà: Avantatges, inconvenients i dubtes que es plantejarien si tots els cotxes es pintessin de color groc.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »



    Competencia social per a Secundària

    11 09 2008

    Hola de nou,

    Us adjunto una imatge com a presentació d’una web interessant per a treballar la Competència Social a Secundària. Es tracta del programa SACS. Trobareu teoria i pràctica sobre les intel.ligències múltiples, la sociabilitat, raonament, assertivitat, etc.

    Us apunto els objectius que es marquen.

    Es pretenen tres objectius bàsics:

    1. Informar i sensibilitzar a l’alumnat sobre l’estat i el creixement de les seves competències socials, i per extensió a la seva família, tutors i tutores.
    2. Facilitar al professorat una eina sistemàtica que ofereixi indicadors vàlids sobre diferents aspectes del desenvolupament dels nois i noies com a persones amb consciència cívica.
    3. Crear bases de dades que permetin la investigació estadística sobre competències socials a partir de la xarxa d’intranets de centre.



    La comunicació i el diàleg amb els fills adolescents

    2 09 2008

    Tots els pares i mares volem educar els fills per aconseguir que siguin persones responsables, tolerants, solidaries, honestes, amb capacitat d’esforç, amb voluntat i preparats per afrontar els reptes d’aquesta societat, però, com ho hem de fer? Amb autoritat, llibertat, límits, afecte, …. 

    Les famílies que davant les dificultats imposen una disciplina autoritària amb els seus fills*, pateixen menys la crisi i l’angoixa del moment en que es produeix la dificultat o conflicte, però generalment, les conseqüències afloren més tard, perquè no se’ls dóna als fills la possibilitat de prendre les seves pròpies decisions. Es reprimeix la personalitat de l’infant o l’adolescent i es pot convertir, a la llarga, en una persona dòcil.

    Les famílies que opten per una actitud  no autoritària , entensa des de el “deixar fer” han d’afrontar abans les dificultats i col·laboren en convertir el seu fill/a en una persona capritxosa.  

    Sempre dic, ja ho sabeu alguns, que els fills no porten un manual sota el braç quan neixen i, a més, ningú ens ensenya a ser pares i mares. Aprenem en la marxa, unes ecgades amb èxit i unes altres a partir dels propis errors.

    Dins aquest bagatge he anat aprenent algunes coses que ara intentaré recollir en aquest escrit.  Una d’elles és la d’afrontar les dificultats amb els fills des del diàleg i la comunicació i combinant l’afecte amb la disciplina.  Els adolescents passen per una etapa de contradiccions,  autoafirmació, autocontrol i autonomia personal. Intenten  autorregular els canvis propis de la seva edat amb el que els adults i la societat proposem. El diàleg i la comunicació pot ser la interacció i punt de partida des d’on podem incidir els pares i mares per entrar en el món dels fills i “acompanyar-los”. Situacions de diàleg on escoltem i parlem,  on ells notin com els prenem seriosament i alhora com volem que ens escoltin a nosaltres.   

    A vegades la comunicació té forma de discussió,  conversa alterada i amb o sense crits, que no deixa de ser comunicació. Són discussions naturals i necessàries que necessiten els joves per reafirmar-se. Uns i altres diem el que pensem, establim paràmetres,… i sempre és millor que el silenci.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »