Educació Emocional, una filosofia de vida.

« Resolució de conflictes i educació emocional Tocant el cel »

Accions

•  Comentaris rss
•  Retroenllaç

Informacions

• Data : 20 setembre 2009
• Categories : 2. GENERAL

6 Respostes a “Comunicació, motivació, emoció, estimació”

27 09 2009

Dolors (15:26:54) :

Bones Teresa,

Sóc una nova lectora del teu blog. L’he conegut a través de l’enllaç en el blog d’un amic.

Aquest cap de setmana (i que encara no hem acabat), he mirat i remirat aquest vídeo. Entremig, vaig llegint els articles publicats i les opinions de les teves lectores i lectors.

Penso que és un vídeo molt enriquidor, potser pq m’hi sento identificada, i per això hi presto més atenció, i cada vegada hi descubreixo algun sentiment, algun comportament nou.

És impressionant com en ocasions, un gest, una mirada, una nova coneixença, una nova amistat, una carta, unes paraules….. poden canviar la nostra actitud, tant de forma positiva com negativa (si és negativa, uff fa molt més mal).
Aleshores penso que som persones febles, amb poca autoestima i dependents de les opinions dels altres. Això no és bo, gens ni mica. I ho sé. Això malmet les teves relacions amb el teu cercle d’amics, et merma de conèixer d’altres persones….
Ho he après tard, i ja hi estic treballant. Em costa, no és fàcil expressar els teus sentiments, les teves opinions sense sentir “vergonya” i/o “por” del què diran o pensaran les altres persones.

Moltes gràcies Teresa i fins aviat

Una bona abraçada

Dolors

NOTA: M’agrada escriure, i com tu, caminar i córrer. Sovint escric cròniques de les marxes, i acostumo a acomiadar-me amb “una bona abraçada”. Amb aquestes paraules s’acomiadava la Mercè Rodoreda en les seves cartes. Fent el xafarder en el teu blog, he llegit una frase molt divertida i tendra: “Una abraçada de mel”, impressionant, xulíssima !!!

27 09 2009

M. Teresa Abellan Pérez (17:10:09) :

Dolors,
Gràcies per les teves paraules i expressar els teus sentiments. Tots anem aprenent a expressar-los, i és cert, no és fàcil.
Sempre parlo de mirar més enllà per fer entendre que hi ha molts moments, moltes situacions que ens poden donar l’al.licient que necessitem en un moment determinat per aixecar l’ànim, per adonar-nos que la vida té quelcom positiu que ens dóna vida. Una mirada, una carta, una salutació, una posta de sol, mirar la lluna,etc.
Dolors, tots hem passat , i encara en alguns moments patim pel, què diran els altres, però t’asseguro que és una pràctica. A mida que anem actuant i fent, a mida que aprenem a respectar el què nosaltres volem i a estimar-nos, també aprenem i entenem que cada persona pot veure i sentir el món amb pinzellades diferents. Tots els quadres resultants són respectables. Totes les filosofies respectuoses poden conviure.
Benvinguda al bloc Dolors.
Per a tu una abraçada de xocolata!

4 10 2009

Enric (20:27:10) :

Acabo de veure el vídeo, i les meves sospites eren certes: el director és un home. Trobo que aquest relat sobre el flirteig que hi ha entre home i dona (i a sobre amb final feliç) només pot sortir d’una fantasia provinent d’un home.
Tal i com deia la Dolors a l’anterior post, l’home el que fa és canviar d’actitud completament quan veu que la noia li segueix la beta, és a dir, modifica el seu humor, caràcter, estat d’ànim, etc per un fet exterior, aliè a ell mateix, la qual cosa denota una falta d’autoestima galopant, perquè personalment trobo que l’individu ha de tenir una realitat pròpia sòlida i no dependre de factors externs.
Segons la meva experiència, una dona MAI trobarà atractiu un home que projecta aquesta falta de seguretat en ell mateix i que no suposa en absolut un repte per a ella (tal i com es pot notar clarament al vídeo).
En definitiva, un curtmetratge ben realitzat, però força enganyós, perquè no es correspon en absolut amb la vida real.

Enric.

4 10 2009

M. Teresa Abellan Pérez (21:38:00) :

Hola Enric,
Em pregunto si el noi té manca d’autoestima o manca de motivació que no sempre confirma manca d’autoestima. M’agrada, i estic d’acord, quan apuntes que la nostra felicitat, la nostra essència, la nostra realitat sòlida, no depén dels altres, encara que sovint l’entorn ens influencia.
Enric, amb el temps he aprés a extreure’n allò que amb el que puc aprendre o amb el que m’agrada de cada moment perquè a vegades, i més parlant d’emocions i d’estats d’ànim és complexe i cadascun/a pensa diferent.
Quan vaig penjar el vídeo em vaig quedar amb la idea de transmetre la idea de MOTIVACIÓ. Hi ha èpoques, moments, dies, temporades,… en que un se sent amb manca de motivació. En aquests casos, recomano com a estratègia cercar una activitat, un cafè de bon mati, pensar en el cap de setmana proper que marxo a la muntanya, etc que ens animi. El noi del video s’ha trobat amb una noia que l’alegra la vida i, tot i que pots tenir raó en l’essènica del teu missatge, no creus que el més important és que estigui feliç.
M’agrada el teu comentari i la teva reflexió.
Moltíssimes gràcies. Entretots podem anar aprenent dels pensaments dels altres.

6 10 2009

NURY (13:35:23) :

ES MOLT TENDRA I PELS QUE ESTAN SOLS ES MOLT SIGNIFICATIU
NURY PRYANKA

6 12 2010

Laia Brichs (12:22:01) :

És una història trista i a l’hora divertida.
M’ha agradat molt.

Deixa un comentari