LA VIDA I LA MORT

Avui, en arribar a l’escola, ens hem assabentat que una mare de l’escola havia mort. En tres anys la vida ens ha sorprés amb la mort de tres mares; totes elles molt joves.

L’Emma era del poble i portava la llibreria. Una persona molt coneguda i entranyable que trobarem a faltar.

El Pol, el seu fill, avui no ha vingut a l’escola i a primera hora del matí, la tutora i jo mateixa, hem estat informant del fet i més tard plorant i parlant sobre la vida i la mort en general.

Reflexions sobre les fases del dol i les seves diferents manifestacions. Amb tristesa parlàvem de la importància dels records quan les persones estimades marxen i de com costa parlar de la mort, i encara més acceptar-la.

La Clàudia ha remarcat la importància de viure el present de forma conscient i tothom hi ha estat d’acord.

També hem pogut visualitzar què li diríem al Pol quan tornés a l’escola i la importància d’escoltar-lo, si ho necessités. Un equilibri entre el poc i el massa difícil de trobar a vegades però que podem mesurar a través d’una bona observació.

En aquesta escola sempre diem que donem permís a les emocions i avui els alumnes de sisè, i companys del Pol, han estat plorant. Amb llàgrimes o sense però tots hem plorat la pèrdua de l’Emma.

Per acabar hem proposat de crear un pot de vidre i posar dins missatges de suport i consol al Pol perquè els agafi quan estigui trist a casa i trobi a faltar la mare. La Gina ha proposat que es digués el pot del suport i, al final, hem afegit la paraula caliu.

Deuen haver moltes altres maneres de treballar el tema de la mort però és important parlar-ne des de la vida mateixa.

ADÉU EMMA!

El vídeo sobre la vida i la mort del programa de la Xarxa de Televisions Locals: Al pot petit.

http://blogstv.laxarxa.com/alpotpetit/2012/03/27/vida-i-mort/

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *