LA CULTURA DE L’ESFORÇ

 

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.

La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla: No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)

Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad”

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article s'ha publicat dins de 2. GENERAL i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a LA CULTURA DE L’ESFORÇ

  1. alumne diu:

    Estic molt d’acord amb això.
    Si ens estem al parc i la meva nena de cinc anys ve plorant, dient: “aquest nen m’ha fet no sé que”, aleshores la dic: “Doncs parla amb ell, diga-li que no t’agrada el que et fa.”
    Vull que ella mateixa resolgui els seus conflictes. Crec que a la llarga será millor per la seva autoestima.

  2. Borja diu:

    Com be diu Eduardo Galeano: ?Desde que ermantos en la escuela, o la iglesia, la educacion nos descuartiza: nos ensena a divorciar el alma del cuerpo y la razon del corazon.Ara, estem redescobrint i reconeixent la nostra dimensio emocional, una part essencial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *