Com viu la mort la Gina, una nena de cinc anys

Avui han enterrat al besavi de la Gina, una nena de 5 anys  amiga meva i alumna de l’escola on treballo.

Mentre pintàvem un mandala amb retoladors brillants em diu:

  • Saps, avui han enterrat a l’avi Esteban.
  • Sí, Gina he anat a l’enterrament i he escoltat com la teva mare li dedicava unes paraules tot recordant com l’avi Esteban et donava confits i piruletes quan et venia a veure a casa.

Molt tranquil.la, relaxada i amb un somriure continua dient:

  • Aquesta nit, al cel, hi haurà una estrella més, la de l’avi Esteban!

No sé què m’ha passat, però avui la Gina m’ha emocionat amb la seva visió senzilla i innocent del món.  Potser l’avi estarà amb Déu, potser la seva energia serà pols de l’univers,… no ho sé, però el més important és que la Gina mirarà al cel i trobarà l’estrella de l’avi Esteban. La  lluna plena que brilla avui l’acompanyarà.

Bon viatge estrella!

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Com viu la mort la Gina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Com viu la mort la Gina, una nena de cinc anys

  1. bet madera diu:

    Hola Tere sóc la Bet, la mare de la Gina. No ho ser, res que moltes gràcies moltes gràcies per la feina ben feta a l’escola, ets una mestra en majúscula i em sento priviligiada que la Gina pugui compartir moments d’aquests a l’escola, a la seva escola, amb els seus companys, amb les seves mestres… si la Gina comparteix és que hi ha vincle i només en un contex així es pot créixer i aprendre. Moltes gràcies
    Una abraçada!!!!

  2. Quanta raó tens Bet, quan dius que amb vincle és possible crèixer i aprendre. M’agrada que ho diguis tu que ets mare de l’escola i recorda que treballant conjuntament , famílies i mestres, l’aprenentatge i la formacio integral és possible.
    Una abraçada

  3. Hola Tere, sóc la Núria Alart. Pel facebook he llegit el teu comentari i m’he emocionat en observar el fantàstic treball que esteu fent a la vostra escola. Només creant vincles es va creixent a poc a poc entre tots i totes. Així és possible una formació integral de veritat. Ànim i moltes gràcies per compartir.
    Una abraçada, …….. Núria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *