Educació Emocional, una filosofia de vida.

La intel·ligència intrapersonal (jo): capacitat de construir una percepció precisa de sí mateix i organitzar la pròpia vida.

Es refereix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament (metacognició). Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència dels estats d’ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat d’autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d’un límit entre el propi jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els nens i les nenes que destaquen per la seva intel·ligència intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar , construir i planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols i marcar-se el seu propi ritmes d’aprenentatge. La intel·ligència intrapersonal requereix una instrucció individualitzada, treball independent i opcions per a poder elegir temes i matèries en funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitives, estratègies de pensament crític i presa de decisions. Els materials mes adequats són els projectes individualitzats i diaris per a l’autoavaluació. L’estratègia didàctica més adequada és la autoinstrucció programada. Per a aquesta intel·ligència és convenient disposar el context de l’aula de manera que els nois i les noies puguin treballar independentment, desenvolupar els seus treballs al seu propi ritme i trobar temps i un lloc per a poder utilitzar la seva individualitat (Armstrong, 1994) (Recull de Núria Alart)

La intel·ligència interpersonal(jo amb els altres): capacitat d’entendre als demés i relacionar-se amb ells eficaçment amb ells.

És la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i comprendre els seus sentiments, les seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seves motivacions, preferències i intencions. S’expressa també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes, gràcies a una adequada avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans que es converteixin en  ruptures insalvables. S’expressa amb la capacitat empàtica que permet comprendre l’estat d’ànim dels demés i considerar a l’altre en la seva realitat. Facilita la creació d’un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de l perspectiva dels demés. L’ensenyament de la Intel·ligència interpersonal exigeix un aprenentatge cooperatiu i tutoritzat. Els grups cooperatius són especialment adequats per a l’ensenyament de les IM perquè poden estructurar-se per a incloure a alumnes que representen tot l’espectre de les intel·ligències. (Recull de Núria Alart)