Per què l’educació socioemocional a les escoles
21 09 2008
En la pràctica docent ens lamentem de la poca motivació dels alumnes i de l’augment dels comportaments disruptius. Ho atribuïm a la realitat canviant de la societat, a la crisi de valors, a la disgregació del sistema familiar, a la influència dels mitjans de comunicació etc. Després de molts estudis sabem que l’educació emocional, el coneixement emocional que posseïm de nosaltres mateixos i dels que ens envolten és important per conviure junta i aprendre a interrelacionar-nos amb èxit. Parlem dels sentiments, de pensar en els altres, de situar-se en el lloc de l’altre, d’assertivitat,…
Sabem que gran part del fracàs escolar dels alumnes no és atribuïble a una manca de capacitat intel·lectual, sinó a dificultats associades a experiències emocionalment negatives que s’expressen en comportaments problemàtics, conflictes interpersonals, etc. Els estudis indiquen que entre un 10 i un 25% dels escolars són víctimes o participen en actes de maltractament envers els companys; són conductes abusives, intimidadores i humiliants, sovint envers els individus socialment més dèbils. Aquest fenomen es coneix amb el terme anglosaxó de bullying.
Les aportacions científiques actuals destaquen la vinculació entre les emocions i el pensament com a base de tota l’activitat humana. Per tant es fa necessari un replantejament seriós d’aquest tema.
En general, a les escoles se solen prioritzar els aprenentatges científics i tècnics; els continguts acadèmics que faciliten solament una part de la formació de les persones. El criteri de formació l’entenc des de la formació integral. Per aquest motiu i tenint en compte el context social apuntat més amunt, considero bàsic que l’educació emocional formi part dels continguts escolars.
Fomentar una afectivitat positiva i una actitud moral respectuosa i justa entre companys és possible si la convivència es gestiona de forma democràtica, es treballa en grups cooperatius i s’introdueix en el currículum l’educació emocional, l’educació en valors, la gestió dels conflictes.
El projecte d’intervenció pretén fer un treball de prevenció i millora de les qualitats emocionals dels infants.
Supòsits teòrics del projecte
Des dels principis psicopedagògics constructivistes que impregnen el sistema educatiu des de fa un temps, i la perspectiva istèmica més recentment, és imprescindible preveure aquests factors quan es pretén el desenvolupament integral de les persones i quan, d’acord amb les necessitats i demandes socials, es pretén educar ciutadans capaços de ser i de conviure i no únicament d’adquirir sabers conceptuals.
Introduir els conceptes i teories que donen sentir als continguts emocionals no és tasca fàcil. Algunes de raons de la dificultat estan relacionades amb l’organització i la dinàmica dels centres escolars. Altres raons estan relacionades amb la tipologia dels continguts d’ensenyament-aprenentatge entorn dels quals es vertebren les programacions escolars, habitualment conceptuals, organitzats en àrees o matèries escolars.
Algunes raons finals que també dificulten la integració dels continguts emocionals i que es generen més enllà dels límits de l’escola, és el foment social de la competitivitat i la selectivitat excloent partint d’un tipus determinat de coneixements.
La quantitat de problemes de relació i trastorns de conducta que actualemtn hi ha als centres escolars és un tema candent i cada vegada més palpable als centres educatius formals. El Departament i els mateixos professionals intenten posar fil a l’agulla per reflexionar sobre l’arrel del problema i actuar per modificar la situació.Des de fa temps estan sortint programes educatius específics, llibres, s’organitzen cursos formatius per als professionals… destinats a treballar i solucionar els problemes. Els continguts emocionals als centres educatius són una necessitat. Aquest projecte d’intervenció n’és la mostra.
