Els 7 principis de l’ecologia emocional

Abans, però cal presentar què és l’ecologia emocional amb paraules recollides de la web sobre l’ecologia emocional: 

“Arte de gestionar nuestras emociones de tal forma que su energía se dirija a  nuestra mejora personal, al aumento de la calidad de  nuestras relacio-nes  personales y al mayor y mejor cuidado de  nuestro mundo”

“Dedicamos toda nuestra vida a entrenar nuestra mente: adquirimos conocimientos y nos enseñan a pensar, pero en el territorio emocional, en cambio, somos todos autodidactas, en mayor o menor medida. Hay quien considera las emociones como obstáculos que interfieren en nuestra dimensión racional. La Ecología Emocional sostiene que no es así y que las emociones son un lenguaje distinto y complementario. Una mente inteligente pero desconectada de las emociones construiría mapas de decisión equivocados y peligrosos. Las emociones dan color al paisaje y sirven para orientarnos en el mundo: nos indican si la ruta que hemos elegido es adaptativa o destructiva”

Els 7 principis de l’ecologia emocional són:

  1. Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
  2. Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
  3. Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
  4. Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
  5. Principi de la moralitat natural.  No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
  6. Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
  7. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.

Aquests principis els vaig aprendre amb la M. Mercè Conangla, pionera de l’ecologia emocional.

Tots els principis són importants per incorporar dins el nostre dia a dia, però remarcaré un que sovint repeteixo als pares i mares. És el principi de la prevenció de dependències. No fer pels infants, pels fills, pels alumnes,  allò que ells poder fer per si mateixos. Per què no? Doncs, perquè els treiem la possibilitat de trobar pròpies solucions, de fer-se grans, de madurar, de pensar,… Quan un mateix soluciona els seus propis conflictes, dificultats ens sentim útils, capaços,… Reconfortem i potenciem la nostra autoestima. Donem oportunitats.

Només és una aportació amb la qual m’agradaria reflexionéssim tots plegats.

 

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Els 7 principis de l'ecologia emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els 7 principis de l’ecologia emocional

  1. Meritxell diu:

    Vaja! Justament avui, la Dra. Marols parla del principi 6!

    Si vols fer-hi una ullada…

    Vladimir al mar, nota de la Dra. Marols

    Bon estiu i enhorabona pel bloc!

  2. Apunto textualment la carta que la Meritxell apunta de la Dra. Marols:

    “Ens hem d’ocupar o no dels problemes dels altres?

    En vostè és acusat l’automatisme messiànic. És un automatisme, sí, vostè no es demana racionalment pels costos i beneficis de les seves “bones accions”. Ni tan sols en valora la necessitat i els resultats. Senzillament actua empesa per una programació que li diu “sigues bona nena”.

    Vostè ara ja sap que sovint, sota l’executable, hi ha ira, malestar, necessitats pròpies insatisfetes i, sobretot, ineficàcia.

    Quan li dic “tingui cura de vostè” em mira amb aquell posat excèptic, arrufa el nas i les celles, es rebel·la. Ja sé que pensa que aquesta és una afirmació egoista. No ho és. O en tot cas, reformulem què és l’egoisme. Potser, ben entès, no és tan demoníac com ens han fet creure.

    Faci la prova. Miri de satisfer les seves necessitats durant un temps. No parlo d’anar de compres i cremar la visa, ni de lliurar-se a l’hedonisme edulcorat dels balnearis urbans. Parlo de les seves profundes necessitats. Què vol vostè?, què li cal?, ja s’ho permet?

    Un cop tot allò que necessita de debò estigui satisfet, la ira i el malestar s’esvairan i vostè serà molt més positiva en les seves relacions amb els altres sense haver de fer res d’especial, per pura osmosi.

    Espero haver contestat la seva pregunta.

    Dra. Marols”

  3. Neus diu:

    Em semblen uns principis explèndits!! Quina capacitat de síntesi i encert!! Ara….mans a l’obra!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *