Joan: Cuinem tots dos, la meva dona també sap cuinar i li agrada molt cuinar. Vivim a sobre del restaurant. No hi ha cap norma a l’hora de saber a qui li toca cuinar, depèn de la feina de cadascú, la diferència és que ella cuina a la cuina de casa i, quan em toca cuinar a mi, jo ho faig a la cuina del restaurant quan s’acaba el servei. Sols fem un àpat amb els nostres fills i és el sopar.

Abdel Lahgrissi – CEE Font de l’Abella

Joan: No, problema cap. El que passa es que quan jo vaig decidir que volia ser cuiner, i tenia 15 o 16 anys, dir que eres cuiner socialment estava molt menys valorat i això és un dels grans canvis que ha tingut el nostre ofici, per tant no ha representat cap problema.

16- Els agrada el que fan ?

Joan: Si, sinó ens agradés el que fem no ho faríem, és una feina molt dura. Nosaltres aquí passem moltes hores i treballem molt. Treballem molt en comparació a la rendibilitat que després té el negoci. És una manera de vida, és un ofici que t’ha d’agradar molt i sobretot fer-lo de la manera que ho fem nosaltres, perquè hi ha moltes maneres de fer aquest ofici, llavors fer-lo així t’ha d’agradar molt, t’has de sentir còmode amb aquesta manera de viure diferent que té.

És molt cansat ?

Joan: Si que és cansat perquè hi ha una part física d’esforç, que hi és, i que fa que sigui dur mantenir el ritme d’horaris i a més és una feina que, al marge de la quantitat d’hores, hi ha hores puntuals de certa tensió i d’estrès quan comença el servei, quan es posa en marxa tota la mecànica del plats i arribada de clients.

Per què es diu el Celler de Can Roca ?

Joan: Perquè venim de Can Roca. El restaurant dels pares es diu Can Roca i nosaltres havíem de buscar un nom a un restaurant que en principi no tenia grans pretensions, només volíem fer una cosa diferent al que feien els pares (que feien un menú cada dia i que està molt bé) però tampoc volíem canviar radicalment. Havia de ser un restaurant nou però vinculat al dels pares. A en “Pitu” li agrada molt el món del vi i en l’antic local hi havia un petit soterrani que era on es guardava el vi en botes que servíem amb en els menús i se <!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>’ns va acudir posar aquest nom. És un nom que té molt sentit per nosaltres.

Jenifer Morales – CEE Font de l’Abella

Josep : Normalment cuino jo, a mi m’agrada molt cuinar, però com que en el restaurant no ho puc fer perquè els meus germans en saben més que jo, em desfogo cuinant a casa.

14- Quants clients atenen durant la setmana ?

Josep: Tenim un restaurant que hi caben unes 50 persones, més o menys cada àpat.

Per sort anem treballant prou bé. Pràcticament cada dia se’ns emplena la casa.

Què serveixen més dinars o sopars ?

Josep: Tenim molta sort de què tenim tanta requesta al migdia com al vespre. Al migdia hi ha més gent que ve per feina i al vespre venen més tranquils, a fer més festa.

15- Quants treballadors hi ha al Celler? Quants són cuiners? Quants rebosters? Quants sommeliers?

Josep: Som uns 40 treballadors i d’aquests 25 són cuiners. De sommeliers, som 3 especialistes en vins, que anem coneixent els vins per poder-los ensenyar a la gent, i educar la gent, mostrar i explicar què hi ha darrera d’una ampolla de vi perquè no sols hi ha una beguda, també hi ha una història de pagès, una història de camp, de natura dins el vi.

16- Els agrada el que fan ?

Josep: Molt, molt. A més tenim la sensació que tenim molta sort perquè pensa que nosaltres quan varem començar aquesta feina ens l’agafàvem jugant, ja us he explicat abans que anàvem amb patins servint les taules. I després, em vaig adonar que es podia estudiar aquesta feina. Estem molt contents de fer això

És molt cansat ?

Josep: Gens, pensa que nosaltres ens aixequem a les 9 del matí i estem aquí fins a les 3 de la nit. Fem moltes hores però ho fem amb molt de gust, entenent que és una manera de vida i entenent que sense sacrifici, sense esforç, sense il·lusió i sense aquesta idea de generositat no es pot arribar enlloc.

Laura Rojo – CEE Font de l’Abella

(JOSEP) Vam engegar el restaurant ara fa 23 anys, jo tenia 19 anys, en Joan 21 i en Jordi 7. Érem molt jovenets i encara no sabíem si en Jordi es dedicaria a això.

Venim d’un  restaurant dels pares que tenim al costat de cuina tradicional senzilla i popular i menús econòmics. Vam començar just quan vam acabar els estudis de l’escola d’hostaleria, just al costat fent la competència als pares.

(JOAN) Els orígens estan a una miqueta més amunt d’on som ara, a la carretera de Taialà els pares van començar allà, un restaurant que es diu Can Roca als anys 60 i nosaltres vam néixer, créixer i aprendre l’ofici en el restaurant dels pares i just quan els nostres pares van comprar una petita casa just al costat del seu restaurant va ser quan en Josep i jo ens vam decidir a obrir un projecte nou que es va dir “El Celler de Can Roca” que poc ha anat assolint allò que amb un principi preteníem en fer la feina que ens agrada fer de la millor manera possible.

-Quina sensació fa treballar amb els germans?

És una sensació de naturalitat, de normalitat, de proximitat, de consolidació, de reforçar els valors de la família, de vincular de millorar l’exemple dels pares, de serietat, de sacrifici, de esforç, de perseverança, i en aquest sentit per nosaltres és una sensació molt plaent.

La sensació és molt bona, perquè ens entenem molt bé, perquè cadascú dels tres disposa d’un espai dins aquesta estructura que hem organitzat , i perquè aprofitarem moltes sinergies, sobretot també les sinergies creatives que són les que a nosaltres ens mouen, a l’hora que ens entenem bé, no només portem el negoci i quan més bé ens ho passem és quan podem  crear, podem jugar, quan podem cercar dins la feina que fem aquesta part creativa.

-Sempre han treballat junts?

Si, la gent ens demanen que si és difícil treballar entre amb germans, i  la veritat és que no sabem si és difícil treballar sense germans. Hem treballat sempre junts, no tenim una experiència diferent, per nosaltres és molt fàcil i molt normal.

Sí, vam començar quan jo tenis 22 anys i en Josep 20 quan vam iniciar el Celler de Can Roca, al 86 i per tant hem treballat sempre junts des de llavors, en Jordi és més jove que nosaltres i es va incorporar més tard. I des de llavors es va incorporar i hem treballat sempre plegats.

-Quant de temps fa?

Doncs la vam engegar amb en Joan des de l’any 1986, però des de molt petits des de la infància nosaltres hem estat lligats al negoci, a un bar de barri, al que seguida de jovenets jo estava darrere el taulell i en Joan a la cuina.

-De petits ja els hi agradava cuinar?

A mi no, a mi m’agradava jugar a futbol, m’agradava fer el trapella amb els clients, jugava amb ells, servia amb patins a les taules i m’escapava tan com podia. En Joan no, era assenyat, responsable

De petits ens agradava cuinar, nosaltres hem viscut dins d’un restaurant, dins d’un bar, la sala d’estar era el bar, la cuina del restaurant és la cuina de casa i ens hem trobat sempre molt còmodes en aquest espai. Els nostres pares hi estaven bé, eren feliços fent això que feien i això també fa que afavoreixi el fet que finalment ha coincidit per fer una feina determinada.

- Quins records tenen de la cuina de la seva infantesa?

Doncs de passant-s’ho bé, pensa que nosaltres no teníem casa amb menjador ni amb cuina, sinó que nosaltres vivíem en el bar, fèiem els deures en el bar, convivíem amb els client i ho trobàvem una certa sensació d’entreteniment, la casa sempre la teníem plena de gent i els records d’infantesa estan lligats a ajudar una mica als pares, ajudar força i tenir la sensació de tenir la casa molt plena. Era molt divertit, amb xapes de cervesa i Coca-Cola jugàvem a futbol. Buscàvem maneres de divertir-nos a casa.

Els records de la tarda d’arribar de col-legi i sentir l’olor de la llet que està infusionada en vainilla i pell de llimona, l’olor el dijous a la tarda que feina canelons,700 0 800 canelons cada tarda, quan jo arribava del col-legi allò era…m’hi enganxava, agafava una caixeta i m’enfilava a sobre i els ajudava a enrotllar canelons, l’olor de l’escudella quan es posa en marxa, el perfum de l’api, de la ceba,…aquests aromes que estan en la memòria des de petit i que després evidentment s’han anat reproduint.

-Posen en pràctica les receptes de la seva mare?

La veritat és que totes les propostes que fem en el nostre restaurant vénen de la nostra arrel, al nostre respecte a la cuina que hem mamat, a la cuina que hem viscut de petits i que ens ha servit sempre com a ciment del que es pot projectar després. Penseu que quan es creen plats hi ha d’haver una idea primer d’estudi, de reflexió, de què s’ha fet abans i un cop que tens ben trenat aquest coneixement del que és la cultura del teu país i de la formació de la  cultura acadèmica que anem rebent, a partir d’aquí  ja pots crear.

Posem en pràctica les referents de la cuina tradicional, és un punt de partida, és un motor que finalment acaba desembocant en plats que no tenen res a veure amb el plat inicial, però sí que tenen l’essència però sobretot el sabor.

David Garrido, Braman Sow, Yero Sabally, Vanessa Galí, Sílvia Costal i Josué Moreno.

CEE Font de l’Abella

INGREDIENTS:

• 100 gr. ametlla crua picada

• 100 gr. Mantega

• 100 gr. Sucre

• 1 paquet xocolata Fondant

• 5 ous

• 1 sobre Royal

• Virutes xocolata per adornar

FORN: 175º precalentar sense ventilador

1er.- mantega + 100 gr. Xocolata – desfer bol vidre al microones 2′. Ho barregem.

2on.- separem rovells de les clares (punt de neu)

3er.- rovells + sucre + ametlles + llevat + barreja xocolata amb mantega. Ho barregem.

4art.- Afegim a poc a poc les clares.

Forn: 30-35′

Desemmotllem, el cobrim de xocolata i el decorem amb les virutes.

NEVERA.

Secció d’Infantil – CEE Font de l’Abella

Àlex Mijarra. Secció d’Acàcies – CEE Font de l’Abella

A partir dels missatges de la Teca hem anat treballant valors com l’Amistat, la Tolerància, el Respecte, la Generositat, la Col·laboració i el Perdó. Cada aula ha explicat el seu valor a la resta dels alumnes i els hem exposat conjuntament al Rusc en format d’imatges, escrits, paraules, SPC i alguns companys també ens van fer petites representacions teatrals.

El rusc ha quedat ple de missatges i dóna goig de veure!!

Aida Infante, Pau Taberner, Salah Eddine, Abraham Puig, Taha Hajjout, Xènia Infante, Isabela Bastidas, Alba Aguado, David Ferreira, Issa Jebbo, Abraham Pou i Salma Banbarka.

Secció Primària – CEE Font de l’Abella.

]]> http://blocs.xtec.cat/eltarla/2010/04/08/el-rusc-de-la-convivencia/feed/ 0 http://blocs.xtec.cat/eltarla/2010/04/08/el-menjador-escolar-de-font-de-labella/ http://blocs.xtec.cat/eltarla/2010/04/08/el-menjador-escolar-de-font-de-labella/#comments Thu, 08 Apr 2010 13:43:59 +0000 CEE Font de l'Abella http://blocs.xtec.cat/eltarla/?p=1234

El nostre menjador és molt gran, té unes finestres amples que donen a un pati interior on hi ha moltes plantes.

El menjar el fa una cuinera a la mateixa escola i una ajudant. Es fan tres tipus de menús cada dia: normals , de règim i musulmans, controlats dietèticament per l’empresa contractada.

Es queden a dinar entre 122 a 125 alumnes, i es fan dos torns de menjador de 13 a 14 i de 14 a 15 hores.

Per tal de treballar l’autonomia i com que la infraestructura del nostre menjador ho permet, tenim uns encarregats de parar taula (plats, pa i aigua) i recollir-la. Ens servim el menjar com en un self-service en torns de quatre.

Els aliments més freqüents són: pasta, arròs, verdura, llegums, sopa, peix i carn cuinats de diferents maneres.

Els plats que menys ens agraden són el peix i la verdura, però encara que sigui poc mengem de tot. A vegades també ens costa menjar fruita, però com que és molt saludable fem l’esforç per menjar-la. En canvi, els menús que més ens agraden són: la carn arrebossada, els espaguetis i l’arròs.

Hi ha dies que havent dinat tenim temps per utilitzar el servei de “biblio-menjador” on hi ha revistes, còmics, llibres… per passar una estona entretinguda abans de reprendre les classes.

Omar Menaoui, Àlex Vilella, Àlex Oprea, Martí Portillo, Sofía Toledo i Joan Tenllado. CEE Font de l’Abella.

]]> http://blocs.xtec.cat/eltarla/2010/04/08/el-menjador-escolar-de-font-de-labella/feed/ 0