Category Archives: Cinquè

CANTATA PER UNA TORTUGA

Aquí teniu 2 cançons més de la cantata:

El Mico Paco Pico
El Mico Paco Pico

Sóc el Mico Paco Pico president del CRAD

jo controlo i decideixo qui hem d’ajudar.

La Tortuga està patint un problema important

Pensa que s’ha d’estudiar deu estar-s’ho rumiant.

(Micopacomicopaco)

 Sóc el Mico Paco Pico i he decidit

que la foca Lola no s’inventa el que ha dit.

La Tortuga s’ha pansit s’està tot el dia al llit

la foca l’ha visitat i ens ha dit que l’ha engegat.

(Micopacomicopaco)

 Sóc el Mico Paco Pico hi aniré a parlar

la tortuga boteruda hem de salvar.

Ha agafat un enciam s’ha vestit d’orangutan

és el president del CRAD segur que l’escoltarà.

(Micopacomicopaco)

 Sóc el mico Paco i estic superfort

saltaré de branca en branca els arbres del bosc.

Com veieu s’està flipant típic d’un micofilós

l’últim cop que  va dir això va enclastar-se contra un ós.

(Micopacomicopaco)

 Sóc el mico Paco Picoi estic lesionat

he saltat de panxa enlaire i m’he estabellat.

Mico mico de veritat sembles un gripau babau

ets el president del CRAD quina poca dignitat.

(Micopacomicopaco)

LA VACA MAMELLUDA
La Vaca Mamelluda

El toro m’ha deixat perquè diu que l’enganyat

diu que és un cornut que no l’estimat mai

jo li dic que no és veritat que sempre l’he estimat

però em sembla que està molt enfadat.

 

 M’estic engreixant em passo el dia menjant

i és que el meu amor no em vol veure mai més.

“Toro del meu cor no saps que et necessito tant

deixa que pasturi pels teus prats”

“Et vull abraçar vull donar-te set vedells

et vull fer feliç vull que em comprem un pis.

Anar al cinema i a sopar no m’abandonis mai

deixa que et toregi pels meus prats”

 


 

CANTATA PER UNA TORTUGA

Aquesta cantata de Dani Coma i Pedrals, és la que farem aquest curs els nens i les nenes de 5è, juntament amb els nens i les nenes de les escoles de Miralcamp, Golmés, Bellvís, Palau d’ Anglesola, Poal, Sidamon,Els Arcs i Mollerussa. Us poso la música i la lletra de les dues primeres cançons.

1.- La Tortuga

La Tortuga

Sóc la tortuga boteruda i passo el dia aquí al sofà,

tocant-me el nas, la panxa i el melic no m’ agrada treballar.

Tampoc no sé que vol dir estar cansat o anar suat

Jo mai no m’ he esforçat com a molt per buscar enciam.

Sóc la tortuga més gandula i rabiüda que he vist mai,

tot m’ avorreix fa cinquanta anys que visc tancada sense fer res.

Jugant a “sims” mirant el súper tres, fent encreuats,

només m’ ho passo be fent badalls amb els ulls oberts.

2.- La Foca Lola

La Foca Lola

La tia aquesta em cau fatal em diu que sóc octogonal
que faig més panxa que un mamut que tinc el cos tot boterut
que estic molt gorda i segur que em pesa el cul.

La foca aquesta està fatal em va de guapa i elegant
Però és més patosa que un pingüí i es passa el dia presumint
A més a més a ella si que li pesa el cul.

La molt creguda es creu millor però no es depila i fa pudor
té el braços curts i el nas petit i a sobre va i se’n riu de mi
és el mamífer més odiós de tot el món.

Ballet “El Trencanous”

La suite El Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat ” Trencanous i el rei dels ratolins” , que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg.  El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que un padrí misteriós,   Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous.  La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei.  Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses. El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.

La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de 8 fragments:

” Obertura miniatura “

” Marxa “

La “Marxa té dos motius melòdics molt contrastats que fan un diàleg al llarg de la marxa. Un és interpretat per les trompetes i serveix per indicar el moviment d’apropament dels soldats capitanejats pel trencanous. L’altre són unes progressions de notes picades i fluixetes, es poden utilitzar per representar les passes de les rates i ratolins que es van apropant al lloc de la batalla. A la part central de la marxa apareixen unes melodies més àgils i consistents, que ens serveixen per representar com les rates persegueixen als soldats i a l’inrevés.


” Dansa de la fada de sucre “

En la “Dansa de la fada del sucre” Txaikovski va fer ús de la celesta, ell va ser el primer que utilitzà en una orquestra simfònica aquest instrument, inventat per Mustel només sis anys abans de l’estrena del ballet.

” Trepak “

El “Trepak” és una enèrgica dansa russa, té una caràcter viu i molt alegre. Els instruments depercussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s’hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s’acaba amb un acord sec molt característic d’algunes danses russes.

” Dansa àrab o del cafè “

Es nota el ritme de corxeres i negres que fan les panderetes i l’ aire musical àrab en tot el fragment.

” Dansa xinesa o del te “

Com a fons musical de la “Dansa xinesa es presenta l’obstinat del fagot i els contrabaixos. Elsviolins responen les flautes en forma de pizzicato i el carilló i el clarinet i col·laboren discretament.

” Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya “

Les flautes desenvolupen una doble melodia sobre el pizzicato de les cordes. A la segona part del fragment hi predominen els instruments de vent de metall (trompetatrombó) sobre un obstinat de la tuba, l’instrument més greu d’aquesta família.


” Vals de les flors “

A la introducció d’aquest “Vals de les flors s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit trompes, que interpreten el tema principal amb resposta de clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals.

També pots veure un relat animat sobre  EL TRENCANOUS





 



Per conèixer millor l’ autor rus   PIOTR ILITX TXAIKOVSKIV  :

 

Tchaikovsky.jpg

Nom: Piotr Ilitx

Naixement: 7 de maig de 1840 a Kamsko-Votkinsk, Rússia.

Biografia: Fill d’un enginyer de mines, era un nen solitari a qui agradava escoltar òpera. Mai va estar content amb el que feia, va patir depressions tota la seva vida.

Estudis: Estudia piano amb una institutriu francesa, i al Conservatori de música de Sant Petersburg on estudia piano, flauta, composició, harmonia i contrapunt.

Època: Romanticisme

Música: Comença a escriure música nacionalista, basant-se en cançons populars, però alhora hi aplicava les tècniques d’harmonització occidentals que havia après al conservatori. Això el diferenciarà i farà la seva música particular.

Obres: El llac dels cignes, El Trencanous, Eugeni Oneguin, La bella dorment, Romeu i Julieta , Simfonia La Patètica

I també podeu mirar aquesta pàgina: