Proposo que cada un del grallers posi aquí una foto del festival de final de curs, la que més li agradi!
Jo poso l’orla!
Un regal molt treballat!
Ja estan graduats i a punt de sortir cap a l'InstitutUn regal molt treballat!
Resumir un curs escolar en unes breus paraules és una missió que no em veig capacitat per fer-ho i per tant seré molt breu:
Vull expressar amb claredat i contundència el meu agraïment als meus alumnes i les seves famílies. Són molt bona gent i molt comprensius i així estic segur que hauran perdonat les meves limitacions i mancances.
He rebut molt aquest curs. Un curs que, gràcies a vosaltres, ha estat dels millors de la meva llarga vida professional. Sovint heu estat l’únic motiu pel que m’he aixecat amb il·lusió i empenta els dies laborables.
"El que hem de fer per apreciar l'art"
Malgrat tot us diré tres coses:
– No ho sabeu tot, ni molt menys. Teniu les eines per aprendre el que us cal però les eines no són la solució, són un medi.
– El final a La Fassina és el principi d’una nova etapa que no us ha de fer por, al contrari, us ha de carregar d’esperança i il·lusió per desenvolupar-vos.
– Podeu estar segurs que fracassareu moltes vegades, que rebreu moltes clatellades, que hi haurà dies molt foscos però em donaria per ben pagat si cada fracàs el viviu com un senyal que esteu en moviment, com una lliçó per millorar i aprendre, cada clatellada com una empenta cap endavant i cada dia fosc com una oportunitat per valorar els milers de molt lluminosos que tindreu.
Vull expressar-vos tres desitjos:
– Supereu aviat el que ara us fa feliç. Ja deixeu de ser nens i nenes. Heu de ser uns joves en plena forma amb uns objectius molt amplis.
– Que aquests dies tant feliços siguin els pitjors de la vostra vida… torneu a llegir i veureu que us desitjo tanta felicitat que aquest any quedi en un record llunyà.
– Feu el que us doni la gana. Ja m’enteneu el que us dic: feu el que vulgueu amb capacitat d’assolir les conseqüències dels vostres fets i que l’objectiu sigui la felicitat dels
altres.
No volia enrotllar-me però m’ha sortit del cor.
Vull donar-vos les gràcies per haver-me regalat un any molt, però que molt feliç.
Servand Casas
Quasi ex-tutor de la classe Els Grallers de La Fassina
Avui, aquest matí, he fet una cursa a la Bisbal del Penedès. Ens hem aixecat a les 6:30, hem sortit de casa a les 7:30.
El Lluís ens esperava a la rotonda de la Granada. Quan hem arribat a la rotonda hem seguit al Lluís per anar a la Bisbal del Penedès. En arribar hem aparcat en un camp de futbol, plovia molt i no he baixat del cotxe fins al cap d’una estona que arribés el Martí, l’Oscar, el Josep i la Trini. Com que el meu pare m’ha preparat la bici no calia preocupar-me.
A les 8:50 he baixat del cotxe, com que feia vent i plovia anava molt tapada, fins i tot m’he posat el mallot d’hivern i tots m’han dit que em posés el mallot curt.
Quan ha arribat el moment de la sortida, he sortit amb els 80 primers corredors. He sortit molt forta però no m’he adonat. Llavors ha començat una pujada molt llarga i tots es paraven i es baixaven de la bici. Anava dient tota l’estona passo, però un se m’ha parat al davant i l’he hagut de fer-la a peu. Els primers 10 Km era molt pla i els 10 Km era tot baixada i pista.
He fet la cursa en 1h i 02 minuts, vint quilòmetres.
He quedat primera de fèmines i 30 de general. La que ha quedat segona tenia 50 anys i la tercera 30, però resulta que estat una equivocació i era al revés.
Ainhoa
El dia 26/5/2012 vam marxar tots els de la classe menys la Mar a Figueres.
A les 7:00 vam sortir tots junts del casal. El que guiava tot el camí fins arribar a Figueres, era la família Mallofré. Al meu cotxe anàvem nosaltres quatre i l’Anna i el Servand, i als altres cotxes també es van repartir, no vam anar amb set cotxes.
Quan estàvem tots vam sortir de Sant Joan de Mediona, vam anar cap a direcció de Figueres i vam parar a esmorzar a l’àrea de l’Empordà, que està a l’autopista. Vam estar mitja hora esmorzant i estirant cames.
Tot seguit vam continuar i quan vam arribar a Figueres, com que anava el pare del Gerard guiant i no sabia on estava el museu, va seguir la carretera recte fins sortir de Figueres. Hi havia una gasolinera on va parar a preguntar on estava el museu. Ens vam pujar al cotxe i en sortir de la gasolinera que estàvem vam entrar a la de davant, d’una gasolinera va passar a l’altre. Al final, preguntant per dins de Figueres vam trobar el Museu Dalí.
Un cop dins del museu Dalí ens van posar una guia que es deia Petra. Ens va fer tota la guia del museu. Quan vam acabar de veure’l vam fer un taller en el que havíem de fer un quadre surrealista.
En sortir del museu vam anar a dinar amb un restaurant que ja teníem reservat que es diu Can Punyetes. Vam dinar: de primer plat amanides i pa torrat, de segon un tall de botifarra, un pinxo i patates roses i de postres un gelat de ametllat.
Quan vam acabar de dinar vam anar a la platja a banyar-nos, a Llançà, ens va portar l’Olga. En arribar em vaig canviar al cotxe, em vaig ficar banyador i tots ens vam banyar.
La platja de Llançà és molt diferent a la de Sitges o Vilanova i la Geltrú.
Ens ho vam passar bomba a la platja
Ainhoa
Ja hem tornat de les nostres colònies. Avui diumenge, a les 6 de la tarda, hem
arribat a Sant Joan.
Dissabte, al matí, varem quedar tots, a davant del casal, després d’una bona estona de
camí vam parar a un lloc que era una gasolinera i també hi havia com un lloc per menjar. Allà ens hi varem trobar els avis del Martí i l’Òscar, que anaven a una fira de la cirera.
Tot seguit varem anar tirant cap a Figueres perquè vam anar a veure el muses Dalí. A
mi em va agradar molt.
Després vam anar a dinar a un restaurant que es deia Cal Punyetes, ens ho vam menjar
tot.
Tot seguit, després de dinar, varem anar a la platja de Llançà i després a l’Alberg.
Allà hi havia un mini camp de futbol i dues porteries i una piscina!!!!!
Avui, al matí, hem anat a uns volcans i, al migdia, ens hem banyat a la piscina. A la tarda hem vingut aquí, a Sant Joan.
Jo m’ho he passat molt bé.
Gerard
Dissabte passat la Núria, el seu pare i jo vam anar al cinema.
Vam veure una pel•lícula, que és diu “Sombras Tenebrosas”.
La pel•lícula, anava sobra que amb un al converteixen amb vampir, i llavors van passant moltes coses.
A les vuit, ja és va acabar la pel•lícula. Vam vindrà aquí a Sant Joan de Mediona. La Núria, és va quedar a sopar a casa meva.
I a dos quarts d’onze, la vam acompanyar, cap a casa seva.
(aquí tens la pàgina web del tràiler de la pel•lícula)
Avui, he anat a la cursa de Torrelles de Foix, me aixecat a les 7:30 del matí.
Hem sortit a les 8:00 de Cases Noves de Can Pardo i quan hem arribat a Torrelles de Foix, el meu pare i el de l’Òscar han anat a buscar els dorsals i jo he descarregat les bicicletes, la meva i la del meu pare.
Ahir vam netejar les bicicletes. La meva la vaig posar al revés i el fre de disc del davant va agafar aire. Avui no frenava, no em vaig adonar i avui, quan he arribat allà i he frenat amb el fre de davant, no frenava gaire i faltaven 3 minuts per la cursa. Li he dit al meu entrenador, el Lluís Ponts, i m’ha netejat el freno de disc i frenava una mica més, però a les baixades es notava que volia frenar no podia. Com que li tinc por a les baixades he aconseguit que avui se’m tregui dinat que no podia frenar i anava llençada. Tot ha estat una aventura anar sense frens de disc.
He quedat la sisena de la general. Donat que tot són noies de 30, 20 i 19 anys i jo en tinc 11 anys, no està malament.
Ainhoa
Avui, a les 13’15 ens ha arribat una gran notícia:
Mediona ha guanyat el campionat provincial, de Barcelona, de futbol 7. El nostre equip de 12 anys ha superat a la resta d’equips. Com que aquí hi ha alumnes de la notres classe cal dir:
FELICITATS A TOT L’EQUIP!
Dissabte varem anar a jugar a Santa Coloma de Cervelló un partit contra la Roureda de Sabadell.
Varem guanyar 6 – 4, no ens van eliminar.
A cadascú ens van donar una medalla i un diploma.
El dissabte vinent hem de jugar, com a mínim, 2 partits.
Gerard Mallofré
Els Grallers de La Fassina en nom de tota l’escola volen dir a la nostra mestra d’anglès: MOLTES FELICITATS!
Des de Setmana Santa vaig començar a fer una maqueta d’una casa. Només té una planta, sinó és molt difícil.
Em vaig decidir fer la maqueta amb fusta i aquí teniu el resultat.
Passos per fer una maqueta d’una casa de fusta.
Ainhoa
Ahir em vaig despertar a les nou i a les dotze, vaig dinar perquè, a dos quarts de dues, havíem d’estar a la rotonda de Ódena, on estava el meu monitor d’atletisme.
Quant varem arribar al Prat de Llobregat, estaven competint els cadets, jo havia de córrer a tres quarts de quatre, i vam arribar a dos quarts de tres.
Al meu monitor i jo, vam ser els primers en arribar d’infantils. Vam descansar.
A dos quarts de quatre em va dir que comencés a córrer i escalfar.
A tres quarts vaig començar la cursa.
Vaig sortir amb els estartings, a mitja cursa anava a la segona però em vaig fer mal a la cama. Vaig sentir com si se m’hagués fet alguna cosa als tendons del genoll i em van avançar dos. Al final vaig quedar la quarta.
També havia de fer una cursa de 1.000 metres, però com que m’havia fet mal a la cama, va córrer una altra nena.
Ara no em fa mal la cama. Si camino o faig alguna cosa em fa molt mal.
Vaig veure, als papers, que vaig trigar 12 segons a la cursa i que havia quedat la quarta.
Cristina
