Promoció Edmund Hillary. Escola Cooperativa El Puig

Avui dilluns 23 de febrer ens hem reunit en sis grups amb els companys i companyes de tota la Primària per parlar de les Caixes buides” de l’escultor Jorge Oteiza. Han sorgit moltes idees sobre què ens feien pensar. I ens han fet pensar molt i molt.

Per experimentar més sobre les obres de Jorge  Oteiza, vàrem fer un taller per provar com  feia una de les seves tècniques.Primer ens van donar una safata que ens va servir de base, després ens varen donar un tros de fang, el vàrem repartir per tota la safata perquè ens quedés ben plena. Després amb unes eines de  modelar vàrem fer formes, textures, dibuixos, camins, etc….Quan ja havíem acabat,  la Núria va tirar el guix líquid sobre la superfície de la safata,cobrint-ho tot.Un dia després (avui) la gent que ja tenia el guix sec, ha anat a baix al taller i ha tret el guix sec de la safata i les formes,textures, dibuixos, camins, etc… ha quedat a l’inrevés.Aquesta experiència ens ha encantat !!!En aquest vídeo es veu com un cop fets els relleus els omplim amb guix.

A l’Escola estem treballant Oteiza, com ja sabeu si heu mirat el bloc anteriorment. Estem creant escultures tenint en compte el materials, les formes i l’estil que feia servir ell. Hem començat inflant globus sense fer-los massa grans, i hi hem anat posant tires de cartolines dels colors que utilitzava, vigilant que s’aguantessin entre elles perquè quan ho haguéssim acabat, petaríem el globus i llavors podríem treballar per dins les escultures. Ens varen quedar de meravella!!! Això era per experimentar el buit de l’esfera, perquè Oteiza en parlava molt, d’espais buits

La unitat Malevitx és el trapezi (Malevitx era un pintor rus, el preferit d’Oteiza, i en feia molts, de trapezis). Oteiza va inventar el “cuboide”, que és un cub fet de trapezis, un per cada cara (sis cares). El cub el vam crear a partir d’un tros de cartolina, havia de ser estil Oteiza, amb espais buits. Ens van quedar molt originals, semblants als de l’Oteiza!!!. Després de donar-nos les cartolines, ens van dir que provéssim de fer un cub, quan ja tothom ho havia fet ens van repartir uns fulls amb trapezis per retallar  aquestes formes al cub. Després ho varem enganxar en una cartolina, i vàrem ficar  el títol i el nom com si fóssim escultors.         

El treball que vàrem fer amb els guixos va ser divertit i difícil. Havíem de fer una petita escultura com les que feia Oteiza, i ens vam fixar en unes imatges d’escultures de guix seves. Primer ho vàrem fer “a la nostra manera”, però a les segones escultures ho vàrem fer amb la proporció Aurea. 

Extret de: Entrevista a “El País” 21-10-2008

Eulàlia Bosch (Barcelona 1949).L’Eulàlia Bosch és en primer lloc una gran persona. Podríem dir moltes coses d’ella els que la seguim de més a prop o de més lluny. A part de professora de Filosofia ha assessorat museus i ha estat comissària d’exposicions d’art. Ha col·laborat amb la Fundació La Caixa i  va ser ella la que va fundar el servei educatiu del MACBA. Ha col·laborat estretament  amb l’associació cultural Ikertze amb qui va fer realitatr projectes educatius sobre l’escultor Jorge Oteiza. L’Eulàlia ha fet possible també diverses exposicions de l’escultor basc a Barcelona i l’exposició antològica que es va inaugurar a Sant Sebastià.

Pels mestres i nois i noies de l’escola el vincle amb l’Eulàlia ens ve de la mà del projecte de Filosofia 3/18  que  fa possible l’IREF , Grup d’Innovació i Recerca per a l´Ensenyament de la Filosofia.

Va néixer a Orio, a la comarca de Guipúscoa el 21 d’Octubre del 1908, i va morir el 9 d’Abril del 2003 . A casa seva eren nou, el pare, la mare, ell  i els seus sis germans. De jove es va traslladar a Madrid. Allà va treballar de cambrer i de contable a una fruiteria per poder pagar-se els estudis. Va estudiar medicina fins al 1929 i aleshores va començar a estudiar a l’escola d’arts i oficis. Al 1938 es va casar amb Itziar Carrenyo. Va guanyar diversos premis d’arts. Oteiza es va fixar molt amb les escultures de Henry Moore. Quan era escultor el metall, el ferro i la pedra eren els materials que més utilitzava. Va ser el mestre de Chillida. Jorge Oteiza va deixar l’escultura per ser poeta fa uns 30 anys aproximadament. A Oteiza li agradaven sobretot molt les pintures dels pintors russos com Malevitx. 

 MARTA 

A la classe ens han sorprès aquests temes relacionats amb ell:

.- Ens ha sorprès com expressava les seves idees. En especial els esquemes que feia i l’ús de les pissarres.

.- Ens ha impressionat el seu caràcter. Ell defensava el que volia amb força.

.- Ens ha cridat l’atenció l’experimentació que feia al seu laboratori.

.- Hem vist que les seves escultures no eren simples. Costaven molt de fer.

.- Ens ha cridat l’atenció que treballés amb escultures petites. També ha estat curiós que treballés amb materials força senzills.

.- Ell no era ric. No era un escultor comercial.

.- Buscava l’espai interior. Ens proposava acostar-nos al misteri. Ens convidava a viure els espais buits.

.- Hem vist que s’inspirava en la natura i que coneixia molt bé la història des dels homes primitius fins a l’actualitat.

.- Hem vist com recollia l’opinió dels altres.

.- Hem vist com el treball amb la poesia el va captivar.