El Pla d’Urgell

Pla d’Urgell, clot de la Plana,
poca terra, als peus de Deu;
com una catifa verda
en la nau del firmament.

Allà un xop, un om, el freixe…,
trenquen la ratlla insistent;
si no fas puntetes, nena,
no sabràs d’on bufa el vent!

Terra de força, orgullosa,
tots els colors són galans;
l’aigua llisca generosa,
del Canal, en cent ramals.

El sol la llepa golut,
l’home la sap festejar,
les boires d’hivern s’hi aclofen
i les portes…, de bat a bat!

L’alegria canta a plaça,
els conreus són falaguers;
seu amb nosaltres a taula,
ja faràs via després!

Pla d’Urgell, tan lluminós!,
de nit encara és més bell,
busques i feu comparances;
no en trobareu cap com ell.

Francesc Pascual Greoles

estany1.jpg