El Mirador

Amb data d’ahir i, per part del primer ministre escocès, Alex Salmond, ha fet pública la data de celebració del referèndum d’independència per Escòcia: 18 de setembre de 2014.

En aquest plebiscit podran votar els escocesos a partir de 16 anys i la pregunta a la que hauran de respondre serà  “Escòcia hauria de ser un pais independent?”

Les respostes possibles seran: Sí o No

Aquesta acció servirà de precedent per iniciar el camí d’independència per a Catalunya?

Aquesta setmana ha entrat en funcionament una iniciativa web de l’Ajuntament de Barcelona  perquè la ciutadania pugui fer propostes i donar idees sobre quines són les mesures més adequades per afavorir l’accés a l’habitatge www.bcn.cat/lacasadelesidees.cat.

Aquest procés tindrà una durada de quatre mesos. En la fase inicial, que durarà d’entre 6 i 7 setmanes, es seleccionaran 30 propostes. En una segona fase aquestes 30 propostes es treballaran a fons durant tres setmanes  i se n’estudiarà en profunditat la viabilitat. La darrera fase, d’avaluació i selecció, finalitzarà a mitjans del mes de juny amb la selecció de deu propostes finalistes.

Jo, personalment, sóc una mica desconfiada respecte la utilitat d’aquestes iniciatives però donada la situació desesperada en la que ens trobem espero que gent amb bones idees pugui aportar millores en diferents ambits: desnonaments, lloguers socials, etc..

Em sembla bé que vulguin involucrar als ciutadans, el problema és: els podran/voldran fer cas? Vosaltres que penseu?

La renda per capita a Catalunya va baixar fins als 27.248 euros el 2012, un 1% menys que l’any anterior. El País Basc és la comunitat autònoma espanyola que va tancar el 2012 amb un PIB per capita més elevat, per sobre dels 30.000 euros per habitant, seguit de Madrid i Navarra, per sobre dels 29.000 euros.

La mitjana espanyola el 2012 se situava en 22.772 euros, un 1,4% menys que el 2011. Les comunitats en pitjor posició eren Extremadura i Andalusia, que no van arribar als 17.000 euros per habitant. Castella-la Manxa va ser on més va caure el PIB per capita, un 3%, fins als 17.698 euros.

La durada de la crisi està provocant que cada cop la majoria de catalans i catalanes siguem més pobres, Fins quan durara això?

Us deixo l’enllaç d’una notícia que va veure la llum la setmana passada. Tot i no ser d’última hora, crec que ens afecta com a docents i professionals que som.

La notícia en qüestió fa referència a les últimes oposicions a mestre convocades a la comunitat de Madrid. En ella, es comenta que un 86% no va superar la prova de coneixements en un test que incloïa preguntes que hauria de respondre un nen de 12 anys. Si mireu en detall la notícia, podreu llegir que alguns aspirants responen autentiques barbaritats.

Penseu que aquesta notícia servirà per millorar la qualitat educativa o simplement es filtra per desprestigiar-nos encara més i justificar les nostres baixades de sou. Està clar que no podem deixar de fer auto-crítica i qüestionar-nos el sistema educatiu però perquè apareix aquesta notícia, just en aquest moment?

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/13/actualidad/1363202478_209351.html

El ‘corralito’, un nom que neix a Argentina, és el procés pel qual el govern prohibeix als ciutadans retirar els seus diners dels bancs, normalment fixant un límit diari. En el cas de Xipre, els bancs continuaran tancats fins dijous, de forma que els ciutadans només poden retirar petites quantitats en els caixers automàtics. D’aquesta forma s’evita una massiva fuga de capitals, que és el motiu dels ‘corralitos’. En el cas xipriota, si no s’apliqués la mesura la gent hauria retirat els diners no només per evitar la quitança -l’impost, en llenguatge políticament correcte- sinó també per la simple por que els seus estalvis no estiguin segurs.

Com sempre les decisions del polítics són a esquenes i en contra dels ciutadans. Fins quan?

Des del mirador, el paisatge  s’embelleix, potser perquè contemplant des de l’altura apreciem la seva magnificència i totalitat. Potser perquè cobra protagonisme i és mereixedor de ser mirat i admirat. O potser, simplement, perquè ens aturem uns instants per centrar la nostra atenció en l’entorn i ser conscients ara i aquí del que ens envolta.

Des del nostre mirador obtenim la distància i la perspectiva necessàries per poder comentar la realitat en uns moments en què el món sembla estar més revolucionat que mai.  El Mirador és el nostre espai de reflexió i debat, un lloc on aturar-nos enmig del bombardeig d’informació constant per posar una mica d’ordre en el caos (o una mica de caos en l’ordre!).