JOCS ADAPTATS: “La gallineta cega”

Bon dia a totes i tots!

El dia 24 de Gener, la classe de 1r TEI vam anar al gimnàs a implementar els jocs adaptats per grups que vàrem estar preparant la setmana d’abans.

Aquesta implementació va consistir en fer grups de 4 o 5 persones, escollir un joc (tradicional, multicultural…) i adaptar-ho per a que persones amb diferents diversitats funcionals puguin participar sense cap mena de dificultat.

El meu grup format per 4 persones, vam escollir el lloc tradicional de la gallineta cega i vam decidir adaptar-lo per a persones amb diversitats funcionals visuals i motrius.  Per tant el nostre joc havia d’estar adaptat per infants amb cadira de rodes i cecs/cegues.

ESCOLLIR EL JOC:

Inicialment cal dir que vam escollir aquest joc perquè a totes les integrants del grup ens agradava i ens semblava divertit i també perquè no veiem molta dificultat a l’hora d’adaptar-lo. Aquest joc es de tipus sensoriomotriu pensat per a infants de 5 o 6 anys. La durada va ser d’uns 20-30 minuts tal i com havíem pensat i ho vam portar a terme al gimnàs de l’escola.

ADAPTACIONS I VARIACIONS DEL JOC:

Després d’haver escollit el joc que faríem, ens havíem de posar d’acord per decidir quines adaptacions faríem. El primer que va sortir va ser l’adaptació de la gallineta cega, que hauria de portar una campaneta i fer-la sonar tota l’estona que caminava. Després la limitació d’espai al gimnàs, ja que hi ha una zona de columnes i podia ser perillós per a les persones que havien d’agafar el  rol de cecs/cegues. Una altra variació important es que les noies i nois amb diversitats funcionals havien de fer abans de començar a jugar un reconeixement de la sala, per tenir una mica clar per quin espai havien de moure’s.
I per últim, totes ens vam posar d’acord que per a les noies o nois cegues/cecs i amb cadira de rodes, els hi seria més fàcil jugar si tenen una persona al costat que els recolza i ajuda una mica. Però per veure si això sortia d’elles mateixes sense dir res, la primera ronda la deixaríem lliure i a partir de la segona si que diríem que havien d’ajudar a les companyes.

2    1

PROCÉS D’ IMPLEMENTACIÓ A CLASSE:

Per començar, vam explicar a tothom quin joc faríem i després vam afegir les diversitats funcionals, les qual vam decidir que hi haurien dues persones amb cadires de rodes i quatre cecs/cegues. Això ho vam decidir fent un sorteig. Les companyes van anar passant d’una en una per una fila i una de nosaltres va anar repartint uns papers. Si el paper sortia blanc significava que aquella persona no tenia cap diversitat funcional o si sortia escrit, el paper ja et deia que hauries de fer (agafar una cadira de rodes o un antifaç).
La persona que va fer de gallineta cega també va ser escollida per l’atzar i quan va sortir li vam explicar que a part de portar els ulls tapats, havia de portar una campaneta per a que les persones cegues puguin saber quan s’apropa i per on va caminant. Faríem diferents rondes i podrien anar canviant els rols, ja que moltes companyes volien provar la sensació de tenir una diversitat d’aquest tipus.

Una vegada va estar tot organitzat, vam començar a jugar.

En la primera ronda que vam jugar, després d’explicar el joc vam deixar que juguessin sense posar cap norma més per a nosaltres poder observar el comportament de les noies i nois de classe. Però a la segona, vam proposar que podien ajudar tant com volguessin a les persones amb discapacitat. Cal dir que és una classe molt empàtica i des del primer moment per elles mateixes va sortir la decisió d’ajudar a les persones que més dificultats tenien.

La implementació va ser bona, a les persones que els hi havia tocat fer un rol es van ficar totalment en el paper i molts d’ells/elles demanaven ajuda als seus companys/companyes perquè es sentien molt insegurs/es.

 3    4

AVALUACIÓ:

Quan va finalitzar el joc, vam proposar a totes les nostres companyes i companys de seure al terra. Una vegada allà vam fer una petita avaluació del joc tenint en compte totes les seves opinions i punts de vista. Els hi vam fer preguntes com: us ha agradat?, faríeu alguna cosa diferent?, com us heu sentit les persones que teníeu el rol d’alguna diversitat funcional?, ha sigut difícil?, anàveu més segurs quan algú us ajudava?, heu demanat ajuda o no ha fet falta?…

D’aquesta manera vam poder fer una valoració del joc i crear les nostres pròpies conclusions i també arreglar alguns detalls per a què una altre vegada no passin.

OBSERVACIONS FINALS:

Nosaltres, com a educadores, mentre les companyes i companys jugaven, vam estar observant la seva participació. Cal dir que tothom va participar de forma voluntària i en aquest aspecte vam quedar molt contentes. Un aspecte que ens interessava molt veure, era si havia empatia amb els companys/es que havien de ficar-se a un determinat rol i sortia d’ells/es mateixos ajudar o li hauríem de dir. Aquest aspecte va ser molt positiu perquè només començar el joc, ja anaven ajudant-se els uns als altres. I per últim, a l’hora del sorteig hi havia algunes persones que no volien seure a la cadira de rodes per ficar-se al rol i per a nosaltres era totalment respectable, llavors els hi donàvem un altre paper on hi havia una altre diversitat.

Sota el nostre punt de vista va ser una bona implementació, tot i que va haver moments que ens vam sentir una mica ignorades pels nostres companys/es, perquè no ens deixaven parlar. Però fent un resum de tot, ens vam quedar amb els moments bons i la participació i entusiasme de tots els nostres companys/es quan els hi vam explicar a quin joc jugaríem.

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA BOMBA

 El dia 24 i 25 de Gener, els alumnes de 1r de TEI, vam implementar al gimnàs jocs adequats per a infants de 3 a 6 anys, en aquest cas adaptats segons les necessitats educatives especials (N.E.E). El nostre grup vam simular com que una nena de classe, la Laura López, té una diversitat funcional auditiva.

 El joc que vam fer va ser el de “LA BOMBA”. Pot durar l’estona que vulguis però, perquè no sigui tan repetitiu, podem finalitzar-los al cap de vint minuts. Es tracta de situar als infants, en una sala amb espai ampli, per exemple al gimnàs. Indicar als infants que facin un semicercle situant a la nena afectada davant de l’educadora. L’ideal seria que estigués acompanyada d’una vetlladora, però no sempre en tenen.

 L’educadora començarà l’explicació del joc acompanyant-lo d’unes imatges o plafons, que us mostraré a continuació, perquè sigui més comprensible, gesticulant molt i parlant a poc a poc, vocalitzant. També si fa falta, pots anant explicant-lo i  a la vegada simulant-lo.

 Per començar, repassen els números de l’u al deu, que és necessari per jugar-hi, en veu alta i a la vegada amb la llengua de signes.

 Dir-li als infants que han de fer una rotllana amb un voluntari o voluntària al mig.

retocada-11

 El grup situat en rotllana, passarà la pilota de mà en mà cap a un sentit. L’infant situat al mig haurà de comptar fins a 10 interiorment.

20170209_111532

 Un cop finalitzat aquest compte, haurà d’ensenyar el primer cartell de color groc, orientat cap a l’infant sord dient “la bomba s’encén” per a la resta d’infants.

numero3

 Seguidament, un altre cop torna a comptar fins a 10 i ensenya el cartell taronja orientat cap a l’infant sord dient “la bomba està a punt d’esclatar”.

numero4

 I per últim, comptar un altre cop fins a 10 i ensenya el cartell vermell orientat cap a l’infant sord dient “bomba”.

numero5

 L’infant que en aquest moment tingui la pilota en les mans, haurà de passar al mig i la nena o el nen que està al mig canviarà al lloc amb aquest.

 En el cas que la bomba esclati en les mans de l’infant amb diversitat funcional auditiva, passarà al mig i en el moment que l’infant aixequi els cartells dels diferents colors, l’educadora o vetlladora serà qui digui verbalment la consigna que l’acompanya.

 En finalitzar l’explicació del joc, l’educadora aclarirà possibles dubtes a tots els infants.

 A l’hora de realitzar-lo al gimnàs, la primera companya que va sortir al mig, no ho va entendre gaire bé en el sentit que només mostrava les imatges. Les educadores li van fer saber que encara que la companya sorda no escoltés, per a la resta de classe havia de cridar les consignes. A més, la nena sorda també pot llegir els llavis, per això és important vocalitzar bé. Els altres companys i companyes, no van tenir cap dubte, tot es va entendre bé. Pel que vaig observar, ha sigut un joc encertat per jugar-hi,  ja que és senzill d’explicar i realitzar, a la vegada que és divertit. En acabar el joc, vam fer una valoració grupal fent una sèrie de preguntes dirigides als nens i nenes com: Us ha agradat?, La nena amb discapacitat auditiva, li ha costat entendre el joc? I la resta de companys i companyes?, Han sabut contar tots i totes fins a 10?…

 L’infant amb discapacitat funcional auditiva com a experiència personal, va aportar que va entendre bé el joc, sobretot gràcies a les imatges visuals. La resta de companys i companyes van considerar que no interfereix tenir un nen o nena a classe amb aquest tipus de discapacitat. Ha sigut una manera de reforçar la competència numèrica i fomentar la cohesió grupal. I sobretot gaudir de l’activitat passant una bona estona amb la classe.

numero6

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de Jocs adaptats | Deixa un comentari

Panera dels tresors

Com ja sabeu els nens des de ben petits tenen la necessitat d’examinar, explorar, manipular, conèixer i així poder créixer i madurar, i tot això ho podrà aconseguir a través de l’aprenentatge. Per això, és important que des de l’infancia li donem les millors eines per potenciar-ho.
Avui en dia les joguines que utilitzen els infants són de plàstic. Si us doneu conte, es cansen molt ràpidament,d’aquestes joguines perquè no els aporta el mateix que una panera de tresors. I us preguntareu què és una panera dels tresors?
Una panera dels tresors és simplement un cistell de vímet on posem objectes de la vida quotidiana, que no siguin perillosos, és a dir, que no es trenquin amb facilitat, que no siguin molt petits perquè se’ls ficaran a la boca i podrien ofegar-se.
A través d’aquest objecte els infants els miraran, examinaran i se’ls portaran a la boca i amb tot això rebran informació del que senten és a dir que li trameten aquells objectes com el so, la temperatura, olor… I així podran treballar el pensament, la coordinació ull-boca, concentració i entre altres.
És important que els objectes que escollim siguin objectes naturals, fusta, roba, vidre, metàl·lic i que no sigui de plàstic perquè no els aporta cap sensació.
Per finalitza, aquesta activitat va dirigida a infants entre 6 i 12-15 mesos quan ja són capaços d’asseure per ells mateixos. El que heu de fer és posar la panera dels tresors davant de l’infant i ell mateix, començarà mouràs per agafar els objectes que més li cridin l’atenció i començarà amb l’experimentació. Cal afegir que aquesta activitat és individual, ja que cada nen o nena experimentarà pel seu compte, sense relacionar-se amb altes infants. L’únic que farà l’educador o educadora serà observar l’infant com experimenten i donar-li la seguretat que té algú a prop seu. Aquesta activitat es pot realitzar fins que l’infant comenci a caminar, llavors serà el moment d’iniciar el joc heurístic.

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de Jocs de descoberta | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Visita a l’Escola Bressol Espronceda

Hola amics i amigues, benvinguts al nostre bloc!

Avui us parlaré de la nostra sortida tutorial que hem realitzat els i les alumnes  de primer de TEI el passat dimecres 9 de novembre. Nosaltres que som els futurs/es educadors / es per sort hem pogut gaudir d’una visita a l’escola infantil Espronceda, una escola que es troba a la localitat de Sabadell i és molt reconeguda per la gent del barri. La visita ha estat guiada en tot moment per Laura, la directora, que ha estat molt comprensiva i amable amb nosaltres, ens ha deixat poder gaudir i veure gairebé totes les instal·lacions de l’escola a més de resoldre certs dubtes que teníem alguns.

L’escola infantil Espronceda es caracteritza per la seva gran diversitat, són 107 alumnes aproximadament procedents de països com la Xina, el Marroc i països subsaharians. Tot això fa enriquir les diferents cultures, i des de l’escola es treballa molt aquest xoc cultural. Cert és que l’equip de mestres intenten adaptar-se a les famílies, a les seves cultures i festes. Tots els infants són iguals, però no hem d’oblidar de ser professionals, i posar en casos necessaris la barrera entre alumne / a – família – educadors/es.
Segons ens ha comentat la Laura, aquesta escola ha estat una de moltes que ha patit les retallades de l’educació en aquests temps de  crisi, a partir d’això l’escola ha hagut de treure  projectes que tenien com ara els espais familiars, a part de reduir la plantilla de treballadors/es, actualment treballen 7 tutores, una per a cada aula.

Nosaltres com a educadors / es som un gran exemple i model per als més petits, hem d’intentar ser neutres i sense prejudicis, disposats sempre d’estar informats constantment, d’aprendre i créixer juntament amb tots els infants. I aquesta és la base que utilitza l’equip d’aquesta escola infantil, el seu objectiu és acompanyar els infants en el seu desenvolupament i creixement.

L’escola realitza dos informes i obligatòriament una entrevista amb cada familiar de l’infant, a part de donar recursos a les famílies perquè estiguin informades de les activitats que realitzen els seus fills / es. Els petits alumnes de l’Espronceda no utilitzen agenda escolar, però els seus pares i mares poden veure fotografies que realitza l’escola a més de la pàgina web.

També ens han parlat dels nous projectes que està realitzant l’escola, i que té uns resultats molt positius. Aquest projecte compta amb el treball per espais temàtics, és a dir,  el joc lliure en cada classe temàtica on els infants desenvoluparan moltes activitats. Divideixen les aules per poder donar més llibertat i espai per jugar als petits, poder realitzar més observacions, treure profit de les activitats a realitzar i sobretot poder satisfer totes les seves necessitats. Durant el primer trimestre l’equip educatiu avalua el seu grup i l’espai, en el segon trimestre són els infants qui decideixen a quina aula volen assistir i quines activitats els interessa o agrada més.

Si parlem del procés d’adaptació, en principi són quatre dies on les famílies tenen permès participar per poder facilitar l’adaptació del seu petit. La Laura ens ha comentat els diferents casos que hi ha hagut durant aquesta temporada, i la veritat és que l’equip educatiu intenta que les adaptacions siguin les adequades  a les necessitats de cada família, sempre que no perjudiquin a la resta de l’equip.

D’altra banda, el sistema metodològic d’aquesta escola permet que  els infants escullin al que volen jugar aquell dia,  també és destacable i que personalment m’ha semblat molt afortunat són les joguines que disposa l’escola. A primera vista no hi ha moltes joguines ni materials comprats i això mateix va ser els que ens ha intentat transmetre la Laura, que no sempre necessitem gastar diners perquè els petits puguin gaudir del joc en si. Hi ha moltes joguines fetes amb elements reciclables i elements naturals.

El pati està dividit per edats, i una cosa que m’ha cridat molt l’atenció ha estat la mínima decoració dels passadissos que té l’escola, i la raó és que la intenció que tenen els educadors i educadores és que els infants no es distreguin amb facilitat. Tampoc realitzen experiments amb els aliments, cosa que hauria de ser igual a totes les escoles infantils, segons el meu parer.
L’escola no realitza excursions pel baix nivell econòmic de les famílies, encara que disposen d’un pot comú on els pares i les mares poden deixar la seva petita aportació, amb la qual  l’escola pot fer petites activitats lúdiques, com ara contractar a un contacontes. Les festes que organitza l’escola també intenten ser neutres i que no estiguin marcades per la religió  de cadascú, tot i que consideren que les festes són un motiu per crear vincles amb la família, i fer que ells se sentin còmodes.

Per finalitzar aquest article m’agradaria donar les gràcies a l’equip educatiu de l’escola infantil per obrir-nos les portes de la seva dolça escola.

 

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de General | Deixa un comentari

PUBLICITAT INFANTIL I SEXISME

Vivim en una societat consumista que transmet una idea on l’infant és més feliç amb el  nombre més gran de joguines i més cares. Tot hi que aquesta afirmació és totalment desmentida per la pedagogia la pressió social ens empeny a seguir-la. Les empreses del sector de la joguina utilitzen aquesta idea per a treure’n profit.

En èpoques nadalenques, on el consumisme creix notable, sorgeixen una gran amplitud d’oferta en joguines que les empreses proveïdores volen vendre a tot cost. Freqüentment, per a poder assolir aquest objectiu fan servir un recurs molt vistós com són els anuncis televisius audiovisuals. En la realització d’aquests la informació que ofereixen al consumidor és una visió plena d’estereotips de gènere i rols sexistes.

Un estudi realitzat el 2015 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) mostra que un 38,2% dels anuncis de joguines que els nens i adolescents catalans van mirar a la televisió el passat nadal del 2015 contenien estereotips de gènere. Tot i això, és la més baixa des que es va iniciar la recollida de dades d’aquest tipus l’any 2001. Per tant, amb aquestes dades podem observar que en els últims anys això ha anat canviant però encara queda molt treball per a eradicar aquestes conductes repercutibles per als més petits.

Les empreses de joguines haurien de ser més conscients de la responsabilitat social que tenen, la publicitat que fan té un impacte molt gran en la societat, no només es tracta de vendre. La legislació vigent estableix que els missatges publicitaris destinats a menors han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes i amb foment de les joguines no sexistes, però tot i així els anuncis inclouen estereotips de gènere, i més de la meitat són de caràcter femení.En resum, aquests anuncis condicionen l’elecció els infants i les seves famílies en comprar-los.

Per acabar, fem una proposta de vídeo d’anuncis sexistes de joguines elaborat per CoeducAcció titulat  “Les joguines no són sexistes, i tu?”. És un vídeo curt que mostra alguns dels anuncis presents durant la campanya de Nadal 2013, que permet treballar sobre les característiques dels anuncis adreçats a nenes i nens, per tal d’analitzar quins valors, quins futurs i quines capacitats estan potenciant i oferint a unes i altres. Sols la presa de consciència ens permetrà buscar eines per a oferir models el màxim de lliures a nenes i nens i la seva lliure elecció en plenitud sense estímuls externs que els condicionin. Perquè els jocs i les joguines possibiliten unes realitats i en neguen d’altres.

 

També podeu trobar més enllaços d’altres anuncis de joguines per ajudar a fer aquesta reflexió i pensar dos cops quins són els valors que aportem en regalar una joguina o una altre.

The Baby Dolphin – Blu Blu
https://www.youtube.com/watch?v=2p-pBvI_Lng
Lucy – La perrita inteligente 
https://www.youtube.com/watch?v=LRwtXSiD5As
Jack y su monopatín
https://www.youtube.com/watch?v=u14ifVHuPsw
Roco croco
https://www.youtube.com/watch?v=t_-P7wVn00g
Barbie Fiat 500
https://www.youtube.com/watch?v=1EcW62egUEo
La cocina de Minnie Mouse
https://www.youtube.com/watch?v=o1E2iau4j2k
Hot Wheels – Salto pista infernal
https://www.youtube.com/watch?v=z9LmCypaU0o
Pin y Pon – Tocador
https://www.youtube.com/watch?v=CX-A_-rFZk0
Ballena Splash
https://www.youtube.com/watch?v=GGd44eVOUHQ
Mi niña bonita
https://www.youtube.com/watch?v=S37IUJ43Asc
Choco Fun
https://www.youtube.com/watch?v=bJboBf7hoaI

 

GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! LA COEDUCACIÓ CADA COP ÉS MÉS A L’ABAST, LLUITEM-HI!

PAULA LÓPEZ MUÑOZ.

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de El sexisme en les joguines | Deixa un comentari

Nois i noies fem coses diferents… naturalment?

En aquest article, parlarem sobre un projecte que es fa al campus Ítaca, que és un programa socioeducatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit a estudiants de secundària (3r ESO). Consisteix en una estada durant els mesos de juny i juliol, organitzada en dos torns de dues setmanes cadascun, en els quals l’alumnat realitza una sèrie d’activitats que tenen com a objectiu incentivar-los a continuar la seva formació un cop finalitzada l’etapa obligatòria. Alhora vol ser un espai de convivència entre alumnat d’entorns socials diversos i potenciar l’ús del català com a vehicle de comunicació.

El projecte que vaig fer en el campus, gràcies a l’ajuda d’un sociòleg, va ser anomenat: Nois i noies fem coses diferents… naturalment? I consistia a conèixer els diferents sexismes que podem trobar a la societat en les diferents etapes de la vida.

En aquests, podem trobar sexismes o micromasclismes sense adonar-nos. Un micromasclisme és un masclisme normalitzat socialment, és a dir, que sense saber-ho, el podem dir o veure. Un dels molts exemples clars en la nostra formació seria generalitzar i dir “nens”, en comptes de nens i nenes o infants. I les nenes, on les deixem?

Dades sexistes

En vers als adults, es veu molt el sexisme que hi ha, ja sigui pels mitjans de comunicació, les xarxes socials o fins i tot, per les dades d’entrada a la universitat o en l’ocupació laboral en els diferents anys.  Si comparem el percentatge de dones a cada carrera en una universitat, en concret la UAB, en l’any 2009-2010, podem observar que en carreres com Fisiologia Anglesa (79’7%), Biologia (67’7%), Logopèdia (97’6%) o Educació Infantil (97’7%) són les que més percentatge de dones té. En canvi, carreres més d’enginyeries, com Enginyeria Química (38’8%) o Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes (7’6%), Ciències Polítiques i d’Administració (41’2%) o Física (14’6%) s’observa que les inscripcions envers les dones disminueix considerablement. Sí que és veritat que hi ha carreres que hi ha quasi el 50% d’homes i dones, però en les carreres més marcades pels patrons sexistes s’hauria de treballar més. Segurament, en l’actualitat, aquestes dades hagin canviat, però estic segura que el percentatge no varia molt.

Els joves i videoclips musicals

A tothom li agrada la música. Cadascú té uns gustos musicals propis, però a tothom li agrada. A l’adolescència és una època de descoberta del teu gust musical i d’enamorar-se. En el projecte del campus Ítaca, vàrem treballar diferents tipus de videoclips envers el tema de l’amor romàntic i els vam separar en diferents seccions.  Per exemple, el desencantament amb la parella de la dona i de l’home. En la dona, podem trobar la cançó de “No voy a cambiar” de Malú. En canvi en l’home podem trobar “Búscate un hombre que te quiera” de l’Arrebato. En els dos videoclips es veu una parella que discuteix, però en la versió de la dona, ella està cansada d’estar amb ell i, en la versió de l’home és ell qui li diu que es busqui un home que la tracti bé.

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

També vam veure el tipus de Què fer per aconseguir a qui s’estima, amb versió tant femenina (Por ser tu mujer- Natalia Jiménez) com masculina (Dos hombres i un destino (David Bustamante i Alex). En la cançó de Natalia es veu com la dona ho donaria tot per ell i, en la cançó d’en David i l’Alex lluitarien dos homes i deixarien de ser amics per una mateixa dona. Deixant així en la primera cançó una dona feble, que espera que el noi vingui i que ho donaria tot per ell i que l’home, fort i robust també ho donaria tot, però amb violència. Vam veure més ítems com poden ser la vivència de la infidelitat de la parella i l’abandonament patit per un home o una dona.  

Està donant la societat una imatge en què la dona ha d’esperar seguda fins que arribi l’home, fort i robust? Sí. En canvi, és així a la vida real? No, i això també podem veure-ho als anuncis de televisió.

Per més informació, aquí teniu una taula amb alguns dels videoclips treballats al projecte.

Versió Femenina Versió Masculina
Desencantament amb la parella No voy a cambiar- Malú Buscate un hombre que te quiera – El Arrebato
Què fer per aconseguir a qui s’estima Por ser tu mujer- Natalia Jiménez Dos hombres i un destino . David Bustamante i Alex
Vivència de la infidelitat de la parella La Tortura – Shakira i Alejandro Sanz Ya pasará – Magneto
Abandonament patit per Rosas- La Oreja de Van Gogh Antes prefiero bollitos – Los planetas

 

Anuncis de joguines

A l’època actual, plena de tecnologies, televisions i publicitat, veiem molts anuncis de diferents tipus. En el cas de les joguines, podem observar diferents ítems que es repeteixen al llarg dels anys amb els diferents sexismes que pertoquen, com podria ser el típic anunci de cotxes de carreres amb els NENS de fons o l’anunci d’una nina amb NENES cuidant-la. Això vol dir que un nen sempre ha de jugar amb cotxes de carreres i no pot jugar amb una nina? No. Si ens fixem en els diferents anuncis, veurem fàcilment per a qui va dirigida la joguina, ja que sempre hi haurà patrons (com els colors, o els infants que participin en l’anunci) perquè el “distenguem” fàcilment.

En els anuncis dirigits per a nenes, podem observar que hi ha colors més pastels (rosa, lila, blau clar). La veu en off i la música de fons sempre són suaus o d’una dona. Presenten joguines que són del rol de la mare, com pot ser tenir cura dels fills o filles, netejar la llar, cuinar, planxar, cosir, perruqueria i moltes altres tasques que veiem “normalitzades” més en dones. I normalment estan ambientats en un espai més quotidià, com pot ser dins d’una casa.

En canvi, en els anuncis dirigits als nens, podem veure com hi ha més varietat de colors. La veu en off i la música de fons són estridents o d’un home. Són joguines d’acció, de superherois, de cotxes o motos, d’esports, bombers, enginyers i molts més aspectes que veiem “normalitzats” més per homes. Normalment, estan ambientats en espais salvatges i d’acció amb situacions de riscs.

Això vol dir que sempre ha de ser així? Una nena no pot jugar amb un superheroi i un nen no pot cosir? No ho crec. Però, es veu molt la diferencia si preguntes a persones què li regalarien a un nen i què a una nena. O, fins i tot, si preguntem als infants què volen ser de grans. Està clar que no tothom contestarà igual, però si la majoria de la població. Això també es veu reflectit en la decoració que posen els pares o mares quan tindran un nadó.

Decoració

Quan estàvem a punt d’acabar el projecte, ens vam adonar que no només comptava els mitjans de comunicació, la música o les dades. Vam pensar que els sexismes arriben des de ben petits, mirant els diferents patrons sexistes que s’imposen des de molt petits. Així que vàrem sortir al carrer per fer petites enquestes a pares i mares. Aquesta consistia a preguntar els colors que havien pintat l’habitació pels seus fills o filles, quins peluixos li van comprar o regalar, quins personatges envoltaven el món de la seva filla, així com els animals i objectes l’envolten.

A continuació, us deixo les conclusions que vam extreure de les diferents enquestes realitzades.

Nenes Nens
Quins colors? Rosa fúcsia, granat, blau cel, blanc, vermell, taronja Blau, blanc, verd, marró, blau fosc.
Quins personatges? Princeses, fades, ballarines… dones Superherois, dibuixos animats, astronautes, pilots de carreres… homes
Quins animals? Papallona, marieta, abella, conills, ossets, rosegadors, gats.. peluixos Animals de selva, animals de granja
Quins objectes? Cors, estrelles, peluixos, castells, flors, núvols Pilotes, cotxes, motos, carreres, esports, peixos, globus, muntanyes.

Com a conclusió de tot el projecte, podem dir que els sexismes ens arriben des de molt petits, no tan sols des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials (que són un gran influent), sinó també és un patró que se segueix des de fa molts anys, així que determina que encara continuem pintant una habitació de rosa per la nena i regalant-li figures d’acció al nen, quan els infants no entenen aquest patró imposat per la societat, ja que ells volen jugar amb allò que els hi crida l’atenció. Això fa que la diferenciació del gènere vagi passant de generació en generació dels adults als infants.

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de El sexisme en les joguines | Deixa un comentari

Us presentem la clase de 1r de TEI

Benvinguts i Benvingudes!!

Amb molta il·lusió comencem el bloc!! Hola a tothom, som els i les  alumnes de primer de TEI ( Tècnics/es en Educació Infantil) de l’Institut Ribot i Serra de Sabadell.

En aquest bloc anirem penjant diferents articles relacionats amb el mòdul que estem treballant, que s’anomena “el joc infantil i la seva metodologia”. Aquí podreu veure molts articles relacionats amb les joguines, ja que són essencials en l’etapa infantil. Per això creiem convenient que tingueu tota la informació necessària sobre que són les joguines, com les hem d’utilitzar, quines són les més adients per als infants… A més d’altres temes dels que anirem tractant a través dels diferents articles que anireu veient.

Aquí el que faràs és aprendre molt i complementar els teus coneixements amb idees noves. I sobretot proporcionar als infants les joguines més adequades depenent de cada edat i de les seves necessitats.

Esperem que us agradi i fins aviat!!

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les joguines bèl·liques

   Es considera una joguina bèl·lica qualsevol joguina que fa referència a la guerra o incita a l’infant a la violència, ja siguin pistoles, espases, fletxes…, és a dir, qualsevol tipus de rèplica d’una arma. He de destacar també la diversitat de videojocs que existeixen avui en dia incitant a la violència sense estar dins de la categoria de joguines bèl·liques.

   Resulta difícil donar una data exacta a l’origen de la joguina però el que sap és que el joc ha sigut i serà un reflexe de la realitat de cada època i civilització.

   Les primeres joguines trobades en excavacions arqueològiques daten del 3000 a.c. i ja en el S.XIII van aparèixer els primers soldaders de plom i és en el segle XV quan predominen i cobren més importància, sent la joguina preferida de molts nens fins a mitjans del segle XX.

   L’infant té com a model a l’adult i el seu joc sempre estarà molt relacionat  amb la imitació d’aquest.

   Però em plantejo una qüestió, a la primera meitat del segle XX vam estar sumits en dues guerres mundials i inevitablement pels infants d’aquelles èpoques el model a seguir era d’un adult relacionat amb la guerra i les armes, perquè era el que veien dia a dia. Per què 100 anys després vivint en una societat evolucionada com Europa, quan les guerres d’ens queden ja llunyanes, els infants, majoritàriament de gènere masculí, segueixen tenint aquest afany per les joguines relacionades amb la violència i la guerra? Serà que malgrat els esforços d’alguns pares per evitar la violència els infants tenen, la gran majoria, aquesta tendència a la lluita? O simplement abans ho anomenàvem primera guerra mundial i ara ho anomenem televisió, internet, mòbils, videojocs? Existeixen diferents postures sobre si és necessària la venda de joguines bèl·liques, uns diuen que és important per tal que elimini l’estrès acumulat i uns altres creuen que l’única cosa que s’aconsegueix és ensenyar al nen/a a resoldre conflictes amb violència i ensenyar-li que en la societat hi ha bons i dolents, tot plegat bastant contrari a una educació per la igualtat.

   Serà cert que, un infant que juga amb joguines bèl·liques es tornarà més violent i més agressiu? Considero que les joguines bèl·liques per si soles no fan als nens/es més violents sinó que l’ambient en el qual es cria aquest infant,  sigui en l’àmbit familiar o  l’escola, és determinant perquè no es desenvolupi una conducta agressiva.

   Cal admetre que molts infants tendeixen a jugar a guerres, lluites, batalles… i com educador/es cal ensenyar-los que existeixen maneres diferents de resoldre conflictes sense necessitat de barallar-se i que la violència no és la solució.

   L’important és la prevenció, i sobretot des que són ben petits i petites, s’ha de treballar conjuntament i crear entre tots, pares, educadors i nens/as un ambient sa, en el qual predomini el respecte, la llibertat i l’afecte.

   Cal ensenyar als infants que els cops fan mal i que aquell o aquella que els rep patirà.

   Hem d’intervenir com a educadors/es en els conflictes abans que s’arribi a la violència i guiar-los cap a una resolució del problema mitjançant el diàleg i la comprensió.

   Vivim en una societat en la qual les noves tecnologies ens dificulten molt la labor d’adaptar als infants de conductes violentes però si pares, mares i educadors/es conjuminen forces aconseguiran educar un nen/a que respecta i dialoga.

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de Les joguines | Deixa un comentari

El capità Calabrot

Benvolguts i benvolgudes!

La passada setmana vam fer una activitat grupal que consistia a crear “La maleta dels contes” on cada grup escollia un conte no tradicional i havia de fer la seva caixa amb tot tipus de materials que ajudessin a representar-lo.

El nostre grup va fer el conte del capità Calabrot, una història de pirates una mica modificada, ja que apareix una pirata dona. Aquest conte té un significat al darrere, la comprensió i l’amistat.

“El vell Calabrot és un pirata que viu sol en una illa després d’una vida plena d’abordatges i saqueigs. L’arribada d’un altre pirata amb el seu tresor despertarà en ell les ganes de reviure passades aventures, però acabarà descobrint que a la vida és més important el que podem compartir que no el que podem disputar.”

La capsa i els materials

A l’hora de dissenyar la capsa, vam decidir des del primer moment que seria un cofre del tresor, ja que estèticament queda atractiu i desperta la curiositat en els infants.

La capsa, al ser la tapa rectangular va tenir una petita i complicada modificació, havíem de fer corba. Al tenir enllestida la forma, vam començar a folrar-la amb paper de periòdic i cola perquè li donés consistència. Quan es va assecar, també la vam folrar, però aquest cop amb cartolina de color marró i un pany de goma eva per a què donés la sensació que és un cofre de veritat.

Per una altra banda, dins la capsa vam posar els materials amb els quals faríem la posada en escena. Aquí trobem les dues illes fetes amb l’envàs de l’amanida del Mc Donalds, l’aigua feta amb paper de seda i el terra fet de sorra. Les palmeres estan fetes amb cartolina i plastilina. Per últim trobem els dos personatges, el capità Calabrot i la pirata, que estan fets de paper de vàter, cartolina, cinta aïllant, tela i llana. En definitiva són materials a l’abast de tothom i molt senzills de trobar!

dsc_0001

De què tracta el conte?

Aquesta història tracta sobre un pirata que decideix deixar el seu passat per acabar en convertir-se en un ésser amable i de nobles sentiments. Així doncs, tracta sobre la cobdicia, sobre compartir i per últim, l’amistat.

Aquest conte l’hem escollit per a infants d’uns 4 i 6 anys ja que, aquest té un vocabulari més ric que els més petits no entendrien. Aquí podem treballar diferents capacitats, la cognitiva, la social i l’afectiva.

img-20161205-wa0022

 

Activitat alternativa

En acabar el conte, vam decidir que l’activitat alternativa fos buscar una sèrie de tresors, ja que a la nostra història en surten dos i això resulta una activitat entretinguda i activa.

A partir d’aquesta idea, organitzaríem grups d’unes quatre o cinc persones amb un educador o educadora assignat i, els hi donaríem una pista escrita del possible amagatall dels diferents objectes presents en el conte i un petit mapa de les zones per trobar els elements. Per exemple:

  • El vaixell del capità navega per les aigües dolces i cristal·lines (llavors haurien d’endevinar on poden beure aigua, que seria a les aixetes del lavabo).

En acabar l’activitat faríem que els infants contessin tots els objectes trobats i, quan estiguessin tots els hi donariem un petit premi, una llaminadura.

Fins aqui tot! Espero que us hagi agradat i així pugueu agafar idees i posar-les en marxa!

Moltes gràcies i fins a una altra ocasió!

Vita Pavlova

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de El conte | Deixa un comentari

La maleta del conte: El conte de la primavera

El conte de la primavera: la dansa de les papallones.

Hola a tothom!

Som el grup de la Laura, el Genís, la Sandra i jo, la Maite. Volem explicar-vos la nostra activitat que consisteix a crear una maleta viatgera on s’havia d’omplir de material didàctic fet d’objectes reciclats fets per nosaltres i representar el nostre conte: “La dansa de les papallones” de l’autora Dolors Todolí.

img_20161207_165624_hdr-jpgimatge feta per nosaltres.

Sinopsis del conte:

Aquest conte tractava d’una margarida que dormia molt, i quan va arribar la nit somiava amb un cel ple d’estels amb moltes margarides on totes estaven molt contentes. Quan es va llevar va veure moltes bestioletes i una d’elles se li va posar damunt seu i es va espantar però la margarida blava li va dir que era una abella. Després se li va posar sobre una papallona i la fada primavera li va explicar que venien perquè volien dansar per a ella.

Activitats:

Podem fer diferents activitats relacionades amb el conte:

La primera activitat seria ensenyar la cançó del bon dia als infants i després cantar-la amb ells/es.
   

Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
La lluna s’amaga
i al sol deixa sortir.
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
Fem fora la mandra
i saltem corrents del llit.

Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
Bon dia a tothom,
bon dia jo us vull dir.
Bon dia, bon dia!
bon dia al dematí!
El gall ja ha cantat,
i el dia ha començat.

A-Bon dia
B-bon dia!
A-Bon dia a tothom.
B-Bon dia
A-bon dia!
B-Bon dia a tothom.

A-Bon dia
B-bon dia!
A-Bon dia a tothom.
B-Bon dia
A-bon dia!
B-Bon dia a tothom.

Bon dia a tothom.
Bon dia!

Per últim la segona activitat, seria relacionar els materials com és el sol i la lluna i poder explicar coses relacionades amb el dia i la nit.

Exemple: relacionarem la nit amb la lluna i el dia amb el sol on els infants aprendrien a identificar-los bé.

Materials:

img_20161207_165739_hdrPer començar vam agafar una capsa de cartó i la vam decorar amb material reciclat.

Per fer els personatges vam utilitzar: cotó, uns tubs de paper de vàter, plastilina, pintures, cartolines, pals de gelat, goma eva, trossos de tela, fils de llana, paper de cel·lofana i una bola de poliestirè.

                                                                                                                        Imatge feta per nosaltres

Esperem que us hagi agradat la nostra maleta de conte, fins aviat!

FacebookTwitterGoogle+Share
Publicat dins de El conte | Deixa un comentari