El meu amic / amiga invisible d’aquest Nadal, s’està marcant un puntazo molt gros enviant-me mails amb pistes. I amb les pistes he descobert que compartim el color preferit: el blau!!!
En el seu honor, adjunto la foto que m’ha enviat, que a més ha encertat la meva flor preferida, la rosa (sols que la meva flor preferida és la rosa vermella, res a veure amb el color que més m’agrada, potser perquè sóc una bona catalana i vaig néixer el 23 d’abril).
Fa dies que tinc pendent aquest article, un pas més en la meva memòria, per poder poc a poc arribar a la meva mèmoria actual.
Remenant en els anys més esvalotats de la vida… trobo els estius a Medina del Campo (Valladolid) on anava a Las Fiestas de San Antolín als setembres (1 al 8 de setembre). On vaig descobrir que volia dir calimocho i… ressaca, on vaig enfilar-me a la tanca d’una escola el dia que un toro es va escapar en un encierro (potser això em va fer decidir a ser mestra, tot i que aquell dia em semblava la part de dins la més segura… ara sé que també hi ha perills a dins de les escoles
), vaig entrar per primera vegada en una discoteca i vaig empalmar, vaig conèixer trompetistes, i entre ells el que ara és el meu cosí. El meu cosí, Diego, que tocava de músic convidat amb els Celtas Cortos em va fer aficionar a aquest grup musical!!! I encara em dura l’afició.
Des d’aquí us convido a escoltar el videoclip però sobretot a assaborir la lletra.
ELI HIDALGO PIÑOL CELTA!!!
Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.
RETALES DE UNA VIDA (40 DE ABRIL) CELTAS CORTOS
De los retales de una vida, sale una canción,
y de los sueños rotos en el corazón
de ese amor perdido, del que no queda ya nada.
De las batallas perdidas, sale un ganador.
De las batallas ganadas, sale un perdedor.
De las sonrisas al viento, hay lágrimas derramadas.
Y los recuerdos al aire me besan la cara.
Sólo recuerdo lo bueno, de lo malo nada.
Aún queda tiempo pa´ el viento, vaya donde vaya,
y que me lleve volando, a tocar a otra guitarra.
De los grandes subidones, siempre hay un bajón.
De las grandes amistades, siempre hay un traidor.
De los acordes mayores, es el más grande y menor.
De las grandes ocasiones, alguna hay mejor.
De los grandes perdedores, hay un ganador.
De sí el mejor del equipo el latido del corazón.
Y los recuerdos al aire me besan la cara.
Sólo recuerdo lo bueno, de lo malo nada.
Aún queda tiempo pa´ el viento, vaya donde vaya,
y que me lleve volando, a tocar a otra guitarra.
Y los recuerdos al aire.
Sólo recuerdo lo bueno.
Aún queda tiempo pa´ el viento.
Y que me lleve volando, a tocar a otra guitarra.
I remenant entre la meva memòria significativa de llarg plaç he retrobat records… Records de sentits:
I dedicat als nascuts al ’82 i rodalies… que visqui sempre la memòria d’infant!!!
Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.
Els peixos no tenen memòria, però les persones sí. Tenim la facultat per la qual la nostra ment reté imatges, paraules o idees copsades en el temps passat i podem reproduir o recordar imatges de coses, pensaments o sentiments en absència dels que els van originar.
I en aquest bloc hi deixaré moltes coses de la meva memòria. Per això vull recordar els tipus de memòria que conec.
Segons el sentit que utlitzem hi ha:
Segons la durada:
Segons l’estratègia:
Segons l’actitud:
I tu, quina memòria utilitzes més?
Encara que de vegades més valdria ser com els peixos…
La persistencia de la memòria (SALVADOR DALÍ, 1931)
“Una vez alguien me dijo que los peces no tienen memoria, que en apenas unos segundos olvidan lo que han vivido momentos antes. La memoria de hombres y mujeres me recuerda a menudo a la de los peces, hombres y mujeres que olvidan su historia, lo que han sentido, hombres y mujeres con amnesia abocados a repetir los mismos errores…” ISMAEL SERRANO
