Tag Archives: Viatges

Rodin i l’admiració per l’art de l’antiga Grècia

El British Museum de Londres exposa Rodin and the art of ancient Greece des del 26 d’abril fins el 29 de juliol de 2018.

Imatge de previsualització de YouTube

El 1881 l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917) va visitar Londres per primera vegada, mai no va visitar Grècia. En un viatge al Museu Britànic, va veure les escultures del Partenó i va quedar instantàniament captivat per la bellesa d’aquestes obres mestres de l’escultor Fídias que lord Elgin se’n va emportar de Grècia i que encara no han tornat.

Secció del Fris del Partenó (438–432 BC.)

August Rodin (1840–1917). Estudi de la cavalcada sud del Partenó. Grafit i ploma i tinta, abans del 1870. © Musée Rodin. Foto: Jean de Calan.

Més de quinze vegades Rodin va visitar el Bristish Museum en la seva admiració per l’obra de Fídias, tot i que 2.320 anys separen els dos artistes.

«Cap artista mai no podrà superar Fídias. El més gran dels escultors, que va aparèixer en el moment en què tot el somni humà pogués contenir en el frontó d’un temple, mai no serà igualat.». Rodin, 1911

Rodin i Fídias. Retrat de Rodin.  La pintura de Fídias és de ‘L’apoteosi d’Homer’ d’Ingres, Museu d’Art de San Diego.

L’admiració de Rodin per a Fídias en la postura d’una figura del Bloc XLVII (figs. 132–136) en la cavalcada del fris nord del Partenó i l'”Edat del Bronze” (1877) de Rodin.

«Pal·las Atena camb el Partenó» (1896), de Rodin (Museu Rodin de París)

Les escultures del Partenó havien estat trencades i degradades durant segles, però Rodin es va inspirar en la potent expressió que transmetien només pel cos. Fins i tot va treure els caps i les extremitats de les seves pròpies figures per fer-les més properes a les escultures del Partenó. En fer-ho, va crear un nou gènere d’art contemporani: el tors sense cap.

Cent anys després de la seva mort, Rodin and the art of ancient Greece és una selecció dels treballs de Rodin amb exemples originals de guix, bronze i marbre de moltes de les escultures del Musée Rodin de París. Tot i que el 2013 ja hi va haver una exposició a Paris, Rodin, la lumière de l’Antique, que mostrava la connexió de Rodin amb els clàssics i també fa poc hem pogut veure a La Fundació Mapfre de Barcelona la Porta de l’infern de Rodin i la seva relació amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri i Les flors del mal de Baudelaire, ara per primera vegada es poden veure les seves obres al costat d’algunes de les escultures del Partenó que l’artista tant va admirar, així com objectes seleccionats de la seva pròpia col·lecció d’antiguitats.

A l’esquerra, «Iris», figura N del frontó oest del Partenó. A la dreta, «Iris, missatgera dels déus» (1895), de Rodin

A l’esquerra “Ariadna” de Rodin i a la dreta “Déu del riu Ilissos”, figura A del frontó oest del Partenó.


Figures L i M de deesses en draperia diàfana del frontó oriental del Partenó i “El Petó” de guix (després del 1898)  d’Auguste Rodin (1840-1917)

Figura K d’una deessa des del frontó oriental del Partenó, c. 438-432 aC. Auguste Rodin (1840-1917), The Walking Man, 1907. © Musée Rodin.

Rodin és únic en la història de l’art per la seva intensa determinació de superar la bretxa entre el passat i el present, i en fer de la fredor del marbre el cos calent que batega de “El petó”. Aquest poder expressiu del cos és tota una herència clàssica que trobà en les obres de Fídias.

“El Petó” de Rodin, de marbre i de guix, a l’exposició del British Museum

Google maps col·laboratiu d’establiments clàssics arreu

Estem de vacances. Ja es nota, veritat! Ara més que mai sortim, viatgem i tenim l’oportunitat de fer fotografies a establiments amb referent clàssic, ja sigui grec o llatí, també s’hi valen els referents culturals, és a dir noms mitològics, literaris o de fets històrics que recordin la cultura i la civilizació de Grècia i Roma. Aquest mapa és obert a la col·laboració de qualsevol persona d’arreu del món per tant heu de ser, com sempre, respectuosos amb la feina dels altres i si la fotografia no és vostra, heu de posar el nom i l’enllaç si cal. Us recordo que a Aracne fila i fila  l’Anna Salas ens va demanar a De vacances amb referents qualsevol tipus de referent que trobéssim per tal que a finals d’estiu tinguéssim el nostre àlbum de vacances, també ens donava les normes per col·leccionar-los. En aquest Google maps, sols hi posarem els establiments de nom clàssic. Bones vacances i molt bon estiu amb bons referents clàssis!

 


Veure Establiments: referents clàssics en un mapa més gran

 

“Jònica”, de Kavafis amb Subirachs

Tot passejant per Ciutat de Mallorca, en els jardins de S’Hort del Rei es pot contemplar des del 1983 una bella escultura antropomorfa femenina altament eròtica de Josep Maria Subirachs, intitulada “Jònica” feta de marbre (143,5 x 57 x 41 cm) amb una inscripció que no és altra cosa que la primera estrofa del poema de Konstandinos Kavafis a qui ret homenatge.

Aquesta escultura és una síntesi perfecta del món clàssic. Subirachs ha sabut unir l’anatomia eròtica i l’estètica del geòmetra amb el passat grecoromà.

Encetem el mes d’abril, mes molt especial per a mi, i també ho va ser per a Kavafis: la seva existència dissortada ancorada en el passat grecoromà es va veure marcada pel mes d’abril, nascut un mes d’abril moriria un altre mes d’abril, a l’abric dels idus de març.

Jònica

Per bé que trossejaren llurs estàtues,

per bé que els bandejaren de llurs temples,

no per això moriren pas els déus.

Oh terra de la Jònia, a tu encara t’estimen,

guarden els teus records llurs ànimes encara.

Quan un matí d’aquests s’aixeca damunt teu

per la seva atmostera

revé com una saba de llur vida,

i de vegades una aèria, jovenívola forma

indefinida, amb trànsit prompte

pels cims dels teus pujols es veu com passa.

Konstandinos P. Kavafis, 1911 (traducció de Carles Riba)

Manuscrit de Kavafis:

El Partenó, tot un model arquitectònic

És difícil imaginar-se alguna de les grans ciutats europees o nord-americanes sense un edifici, un temple, una columna… inspirat en les obres clàssiques gregues i romanes. Sens dubte, l’edifici més imitat pels arquitectes d’arreu ha estat el temple i, en concret, el Partenó que va ser construït al segle V aC a l’acròpoli d’Atenes. Què en sabem del Partenó? D’on rep el nom? Què se’n conserva? Qui el va construir?…

El Museu Britànic, el més antic del món, que té una entrada semblant a la d’un temple grecoromà i que guarda la major part dels relleus del Partenó que Grècia li reclama, ha fet aquesta reconstrucció virtual del Partenó:

Després d’haver fet la vostra recerca i d’haver visionat el vídeo, mireu aquest altre i el Google maps per tal de comentar les semblances i les diferències amb els diferents edificis que hi apareixen; també en podeu suggerir d’altres:


Veure El Partenó, model arquitectònic en un mapa més gran

Aquest dijous que anem al TNC a veure Electra no us oblideu de fixar-vos en l’edifici del Bofill. Quan veieu la pel·lícula Percy Jakson y el ladrón del rayo, fixeu-vos molt bé amb el temple que hi surt. A veure si el sabeu identificar.

Grècia des de l’aire

Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.

Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).

Si anem a Arle…

<
Veure mapa més gran

Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.

La notícia va sortir al Telenotícies de TVC:

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Turisme virtual per Roma amb Google Street View

En un altre article ja us vaig presentar una web amb una eina interactiva molt interessant per fer turisme virtual sense moure’s de casa. Es tracta de 360 cities, un lloc web que ens permet visionar panoràmiques esfèriques en alta resolució d’indrets de tot el món, captades i posades a disposició de la comunitat pels mateixos usuaris. Com així ens indica el seu nom, l’aplicatiu de 360cities disposa d’un visor interactiu que permet al visitant capgirar 360º l’escenari mostrat per les imatges, tant vertical com horitzontalment, recreant a l’usuari una sensació visual molt pròxima a la realitat.  Això sí, els usuaris que vulguin carregar imatges a 360cities han de disposar d’una màquina fotogràfica amb una òptica i un suport especial, per poder fer les preses fotogràfiques amb el format requerit per la web. 

Ara, us vull parlar de Google Street View, una aplicació del tità Google que va veure la llum fa un parell d’anys, una estrena que, en el seu moment, no va estar exempta de certa polèmica per la qüestió de la privacitat. Street View té unes característiques i funcions similars a 360cities, amb la principal diferència que les imatges que ens permet visionar han estat captades i processades per encàrrec directe de Google, i no per usuaris particulars. Com que l’aplicatiu s’havia d’integrat en el mateix Google Maps, Google va contractar els serveis d’empreses especialitzades en la captació d’imatges en moviment, que els darrers tres anys s’han passejat (i encara ho fan) pels carrers de pobles i ciutats. Les escenes són captades des d’uns vehicles equipats amb càmeres exteriors de fotografia i vídeo.

Com 360cities, la principal finalitat de Street View és recrear la sensació d’un passeig virtual per les places i els carrers de les principals ciutats, des de la perspectiva d’un observador que viatja en un vehicle pel mig del carrer. La navegació que ofereix Street View (els salts entre una imatge i la seva contigua) és més fidedigna i acurada que en 360 Cities, tot i que aquest últim presenta una resolució superior en les imatges. Les dues eines són molt pràctiques per visitar virtualment aquells monuments i edificis històrics que desitgem conèixer.

Espero que amb aquesta nova aplicació Googleliana pogueu gaudir d’un tomb virtual per aquells indrets i ciutats que desitgeu trepitjar ben aviat o que hàgiu visitat i volgueu rememorar l’experiència. Com s’ha esmentat abans, Google no ha obtingut encara els permisos per poder passejar-se per tots els indrets del món i, de moment, sembla que les escenes de ciutats emblemàtiques com Atenes hauran d’esperar. No obstant, aquí us deixo la meva proposta de passeig virtual pels vols del Colosseu romà i axí podreu fer-ne la comparació amb 360Cities:


Bon passeig!