Tag Archives: Urbanisme

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Locantur domus, villae et insulae, convenito …

Els arquitectes de primer de batxillerat (Abril, Chaymae, Belén, Ariadna R., Ariadna V, Júlia…) han dissenyat diferents tipus d’habitatges (domus, insula et villa) o almenys aquest era l’encàrrec en una tasca del Fil Moodle. Al Maresme tenim moltes cases indianes, i en certa manera recorden les romanes. Amb la crisi hi ha molt d’habitatge de lloguer i molts cartells que ho indiquen, per això ara els heu d’ajudar a fer uns rètols per tal que l’agència promocioni els seus habitatges, no és una venda sinó un lloguer. Tanmateix, l’agent immobiliari no sap en quina secció els ha de posar, com bé sabeu, avui en dia també tenen diferents preus una casa a quatre vents, un pis o una masia. Els ajudeu primer a classificar aquests thinglinks. Han aconseguit fer almenys un tipus de cada habitatge? Quins han fet? Les habitacions estan ben etiquetades? És correcte el nom en llatí?… Pel que fa a l’anunci publicitari, certs anuncis de lloguer de Pompeia us poden donar amb un cop de mà ( CIL, IV 138).  No us oblideu de posar amb qui s’han de posar en contacte.

I. Abril me fecit

II. Chaymae me fecit

III. Ariadna Ruiz me fecit

IV. Andrea me fecit

V.Belén me fecit

 

VI. Ariadna Vila me fecit Iulia me fecit

Un matí a les termes romanes de Sant Boi

Divendres passat, 11-11-2011, vàrem visitar el Museu de  les Termes Romanes i el nou Museu de Sant Boi de Llobregat amb Joanjo Esteban i vàrem gaudir de les explicacions de Conxita Collellmir en el taller Balneum ad Rubricatum.

Les termes romanes de Sant Boi, bastides a finals del segle II dC, eren privades, com els balnea de Can Ferrerons a Premià de Mar. Formaven part de l’àmbit domèstic i eren destinades al bany familiar. Es varen utilitzar fins ben entrada l’època visigòtica i durant el segle XVII s’hi va construir una masia al damunt que va utilitzar com a soterrani algunes dependències termals  i les protegí  fins que varen ser descobertes l’any 1953.

Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodytherium o vestidor, el frigidarium o cambra freda i la cella piscinalis (la sala i la piscina fredes) i  l’altre cos, albergava  les cambres calentes: el  tepidarium o sala termal dotada d’una banyera d’aigua tèbia, el sudatorium o sala per fer transpirar la pell i el caldarium o cambra destinada als banys calents. El conjunt termal es completava amb dues dependències de servei, on hi havia els forns, praefurnia, i es guardava el combustible, preferentment la fusta d’olivera.

El recorregut dels banys s’iniciava a l’apodyterium, on els usuaris es despullaven i es posaven una peça de tela subjecta a la cintura anomenada subligamentum. Es calçaven amb unes sabatilles de fusta. A continuació, es passava al tepidarium amb una temperatura d’entre 25º i 30º i una humitat baixa; en aquesta sala, el cos s’aclimatava a la calor i els banyistes aprofitaven per untar-se la pell amb olis perfumats. Tot seguit, s’entrava al sudatorium, acondicionat per fer transpirar el cos amb una temperatura d’entre 65 i 70 graus; el vapor s’aconseguia fent córrer aigua pels murs i el paviment calents. Després es passava al caldarium, on hi havia una humitat propera al 80% i una temperatura ambient de 55º i l’aigua de la banyera assolia prop de 40º. Al sud hi havia una banyera d’aigua calenta i al nord una pica amb aigua freda per fer ablucions. Els banyistes es grataven el cos amb instruments de bronze i així es netejaven. Per acabar es rentaven una estona a la piscina del frigidarium, anomenada natatio, per tancar els porus de la pell amb l’aigua freda.

Els murs de les termes van ser bastits amb morter de calç i pedra –opus caementicium-, i una epidermis de pedres disposades de manera irregular –opus incertum. Les parets de les sales calentes fan 1,20 m de gruix per sostenir les voltes de mig canó que les cobrien i que ara han desaparegut. Aquestes estances tenien un paviment doble: es trepitjava un sòl acabat amb mosaic –opus tessellatum– o amb plaques de marbre –opus sectile-, i a sota hi havia un sòl inferior que es recolzava en pilarets –pilae-, fet de maons. L’hypocaustum era la cambra situada entre aquests dos paviments i servia perquè hi passés l’aire calent.

Val a recordar que les termes de Sant Boi entren a les proves de Selectivitat de Llatí:


Veure Barcelona i entorn en un mapa més gran

Triumphum Caesari senatus decreuit

Mantegna

Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.

 

Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té  aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?