Sèneca, m’agrada. Ja ho sabeu: La vida feliç, Viatjar soluciona els nostres problemes?, Tot llegint Sèneca… però també m’agrada Alain de Botton (no hi puc fer més!). Aquest cap de setmana vaig trobar al Youtube uns vídeos d’una sèrie televisiva “Philosophy: A guide to Happiness” que no em perdia per res del món quan els feien al Canal 33. Tot plegat m’ha portat a fer aquesta entrada, aprofitant que ara ha arribat el moment de saber qui era Sèneca. Sabíeu que fou un hispà il·lustre (vid. 1r vídeo)? Voleu saber com va ser la seva mort? Què pensava? Què va escriure? Com es va involucrar en la política?… Mireu els vídeos restants de l’expositor de més avall i investigueu arreu, no us oblideu d’ensenyar-me més coses perquè tal com ell deia:
Recede in te ipse, quantum potes; cum his versare, qui te meliorem facturi sunt, illos admitte, quos tu potes facere meliores. Mutuo ista fiunt, et homines, dum docent, discunt.
Aquest estiu les excavacions arqueològiques fetes a Empúries per tal de construir a l’entrada del jaciment un nou centre de recepció de visitants (projectat pels arquitectes Fuses i Viader, que estarà acabat l’any 2012) han estat molt fructíferes i han permès descobrir una necròpoli d’època romana altimperial (segona meitat del segle II dC) amb 60 enterraments en el seu estat original, amb els cossos i l’aixovar, situada sobre diverses estructures, com ara forns o dipòsits d’aigua, per sota de les quals s’ha trobat una necròpoli d’època grega (segles V-III aC) amb 30 inhumacions. Així, per primer cop a Empúries es disposarà de dades antropològiques d’un ampli número d’individus de l’antiga ciutat grega d’Empòrion i de la ciutat romana d’Emporiae.
Aixovars funeraris romans
Els 60 enterraments trobats a la necròpoli romana presenten aixovars funeraris de gran interès, principalment objectes de ceràmica i vidre, així com peces de metall. Destaca, també, la presència d’objectes d’abillament personal, com ara anells arracades o fíbules. Entre les tombes destaca el ric aixovar d’una dona inhumada el tercer quart del segle II dC, format per una arracada d’or, un collar amb denes d’or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d’agulles de cap d’os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb aplics de bronze a l’interior de la qual ha aparegut una ampolla de vidre que probablement contenia perfum.En la majoria dels enterraments, com el descrit, s’ha trobat una moneda que, segons la tradició romana, permetia al difunt pagar al barquer Caront el pas de la llacuna Estígia, que portava del món dels vius al dels morts.
L’estudi de les tombes i dels aixovars descoberts permetrà millorar el coneixement dels rituals funeraris de l’època, però també de les patologies que patien i de les possibles afinitats genètiques del grup.
Per sota de la necròpolis romana, i seguint la seqüència estratigràfica, s’han trobat diverses estructures relacionades amb instal·lacions industrials, que daten d’època romano-republicana (segles II-I aC) i que perduren fins al segle I dC. Entre aquestes estructures destaca un dipòsit d’aigua, revestit amb morter hidràulic i dotat d’escales per baixar al seu interior, amb un àmbit de treball relacionat amb ell, que formarien part d’una instal·lació industrial de funció encara indeterminada. També s’ha documentat un forn ceràmic i diversos retalls de la roca que contenien abocadors industrials.
Necròpolis i aixovars funeraris grecs En la següent capa estratigràfica de les excavacions, per sota de les estructures industrials, es va trobar una necròpolis d’època grega (segles V-III aC), amb 30 d’inhumacions, situada sobre roca natural. Com a la necròpolis romana, els enterraments presenten també uns rics aixovars funeraris, formats per ceràmiques àtiques, ceràmiques comunes i vasos de pasta de vidre de producció oriental. Aquests materials també a partir d’ara formaran part de les col·leccions arqueològiques de la seu a Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que gestiona el jaciment. La resta dels materials arqueològics recuperats, així com les inhumacions documentades es conservaran a l’edifici dels nous magatzems arqueològics d’Empúries, inaugurat el 2009.
L’estudi antropològic dels enterraments grecs permetrà també establir les característiques de la població grega emporitana, així com la comparació amb les característiques de la població romana.
Visioneu aquest documental Codi d’honor sobre Esparta de Canal de Historia, 2002. Després intenteu de resumir-lo en unes 150 paraules per tal de fixar el vostre coneixement sobre els millors combatents del món antic, els espartans. Si heu vist la pel·lícula 300 de Zack Snyder (2007) podreu contrastar la informació sobre la batalla de les Termòpiles i quedar-vos amb una visió més propera a la realitat, també us pot ser de gran ajut Les guerres d’Esparta. Encara que no l’hàgiu vista podeu visionar-ne un fragment en El Fil de les Clàssiques, Ser nen a Esparta, i comentar-lo.
Un 24 d’agost, com avui, però de l’any 79, Pompeia fou sepultada per les cendres i la lava de l’erupció del Vesuvi.
Hi ha amors i passions que és de difícil amagar i aquesta és precisament la que em porta any rere any a parlar de Pompeia a classe i a recordar-la al bloc. Enguany no serà diferent.
Si bé no heu pogut visitar encara Pompeia, ja sigui perquè la butxaca o la feina us ho han impedit, ara hi podrem viatjar amb Google Maps Street View. M’hi acompanyeu tot recordant l’aniversari de l’erupció del Vesuvi?
