Tag Archives: Sortides

Otium. Negotium. Bellum. Els ponentins en època de Trajà

Vid. Exposició Otium, negotium, bellum. Els ponentins en època de Trajà

A més de visitar aquesta exposició sobre els romans a l’època de Trajà a la Biblioteca de Guissona, també podeu aprofitar per visitar el Museu de Guissona i l’itinerari al Parc Arqueològic (dossier didàctic).

Un bon moment per llegir o rellegir Lluci Emili Patern, legionari i ciutadà romà de F. Xavier Hernández:

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

El passat romà de Barcelona a Va passar aquí de BTV

Barcelona és plena de llocs que han fet història, de carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i de racons on han succeït coses increïbles. El programa Va passar aquí, de Visiona TV per a BTV, des de fa unes quantes temporades, fa un repàs d’aquests indrets històrics barcelonins.

L’últim programa de Va passar aquí de BTV, emès ahir, es va tancar a partir del minut 22:58′ amb el reportatge que em van fer sobre el passat romà de Barcelona a partir del temple romà d’August.

  • EL PINTOR CATALÀ QUE VA ROBAR EL COR DE FRIDA KAHLO El pintor Josep Bartolí, home intens i apassionat, va robar el cor de Frida Kahlo. El català va ser el destinatari de les cartes d’amor més boniques que va escriure la pintora.
  • CAN TUNIS, CRÒNICA D’UN GUETO Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador però va acabar essent un gran supermercat de la droga.
  • L’HOME QUE ES VA CREURE MÉS PODERÓS QUE DÉU Els barcelonins ja poden passejar pels jardins de la casa de Julio Muñoz Ramonet, l’home que es va creure tan poderós com Déu.
  • EL REBOMBORI DEL PA Una revolta de les mares barcelonines pel preu del pa va fer trontollar la ciutat el mateix any de la revolució francesa.
  • VIL·LA JOANA, LA CASA DE LA PARAULA Vil·la Joana, un mas de Collserola que era propietat de l’alcalde de Sarrià, va ser el recer dels últims dies de Mossèn Cinto Verdaguer.
  • EL TEMPLE D’AUGUST DE BÀRCINO Les restes del temple dedicat a l’emperador August, que es divisava des dels afores de la ciutat, ens remunten a l’època romana de Bàrcino.

 

A partir d’aquest reportatge de 5 minuts (tota una experiència televisiva!), resum de la nostra passejada de més de dues hores pels carrers i indrets de Barcelona a la recerca de Bàrcino a partir del temple d’August, us animo a visitar la Barcelona romana i a conèixer el seu passat romà (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), les seves magistratures, la via sepulcral, els seus aqüeductes, les seves muralles, les seves termes… Entreu al Museu d’Història de la Ciutat i visiteu in situ els seus espais: tallers de tints, les domus…. No us oblideu de l’APP Bàrcino 3D

Imatge de previsualització de YouTube

Dia Internacional dels Museus: quina nit de museus!

Ci91Yk6WgAAON5B

Aquests dies no teniu excusa, hi ha una pila d’actes de franc als museus! Aquesta setmana se celebra la dotzena edició una iniciativa del Consell d’Europa i que inclou més de 4.000 museus de 40 països diferents: el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus.

Per explicar en primera persona les activitats que es faran als museus la nit del 21 de maig, Laura Sangrà irromp en plena nit al MNAC, el MAC i la Fundació Miró:

Molts són els museus que obren les seves portes de nit. Hic et nunc, ens fixarem en els actes que participaran en Guillem de segon de batxillerat i sobretot n’Arnau Lario (quin nuvi serà!) a la Recreació Històrica d’un “Matrimoni Romà” amb la seva obra De amoribus… aut non…” (“Sobre els amors… o no…) que “Barcino Oriens” representarà a la “Nit dels Museus” (dissabte 21 de maig de 2016) al Museu d’Història de Catalunya en dues posades en escena: a les 20’30 i a les 22’30.

13221497_788362977931911_8071210386294829838_n

A Badalona, podreu fer un viatge en el temps (visitar de forma gratuïta a partir de les set de la tarda i fins passada mitjanit els diferents espais museïtzats de la ciutat romana de Baetulo: l’espai Termes i Decumanus, el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins i -com a novetat d’aquest any- el conducte d’aigües) i a Mataró tindreu l’oportunitat de fer una visita teatralitzada a Torre Llauder dissabte 21 de maig a les dotze del migdia a la vil·la romana on un personatge molt singular desvetllà els secrets de la vil·la d’època imperial, residència d’un il·lustre patrici romà, i passejarem arreu per descobrir les dependències decorades amb esplèndids mosaics de colors, els banys (caldari, tepidari i frigidari) i els dos peristils.

Visita teatralitzada a Torre Llauder

Al Museu de Guissona, he tingut el plaer de seleccionar els textos clàssics amb els quals aquesta nit el Club de Lectura de l’Ateneu de Guissona farà parlar els objectes del Museu!

05 realistuc party flyer template

Us ho perdreu! És la millor manera de demostrar el nostre interès pel nostre passat i per la nostra matèria de Llatí!

Gaudiu dels museus aquests dies i sempre!

Un matí a la Facultat de Filologia de la UB

CRAI Biblioteca de Reserva

Els alumnes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí del nostre centre han tingut la gran sort  de passar un matí, com altres promocions, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. No sols hi han trobat referents clàssics al vestíbul (Sant Isidor) sinó que han tingut la sort de poder conèixer de prop les diferents biblioteques, ben guiats per l’Esther, i, gràcies a les explicacions de la Teresa, saber de l’existència de manuscrists, incunables, impresos acolorits a mà…, fins i tot, d’un incunable del segle XV, malauradament mutilat, de Virgili … després de fer una visita guiada per les biblioteques, l’hemeroteca, poder consultar diccionaris i tenir a les mans les principals edicions dels textos clàssics a la biblioteca de Llatí (Teubner, Oxford, Cambridge, Loeb,  Budé, Bernat Metge, Gredos, Alma Mater…), admirar-se de la gran quantitat  de llibres de sintaxi a la Biblioteca de Romàniques … i, com a colofó, assistir a dues magnífiques conferències de Batxillerat (Curs 2015-2016), organitzades des de fa cinquanta anys per la Secció Catalana de la SEEC:

Conferència de Llatí
11:30-12:30
Les vies de comunicació com a eix vertebrador de l’Imperi Romà
A càrrec de la dra. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia (UAB)

Conferència de Grec
12:45-13:45
Teseu, l’heroi d’Atenes
A càrrec de la dra. Montserrat Reig Calpe, catedràtica de Grec (Institut Joanot Martorell – Esplugues del Llobregat)

Realment, és tot un privilegi poder gaudir d’un matí així. No tothom  pot conèixer així la Facultat de Filologia i respirar l’aire de les biblioteques de debò, les magnífiques col·leccions de llibres, …; així com de gaudir de la conversa amena i alhora científica de dues grans persones, sàvies i alhora comunicadores, com són la dra. Isabel Rodà i la dra. Montserrat Reig.

Des d’aquí, alumnes, us vull fer reflexionar sobre el fet de valorar la gran oportunitat que ens han brindat les persones que treballen a les biblioteques de la Facultat de Filologia, i a la presidenta de la secció catalana de la SEEC, la dra. Esperança Borrell, per organitzar aquestes magnífiques conferències PAU que, de ben segur, es mereixerien una sala més gran que la capella, i sense columnes, com l’Aula Magna o el Paranimf, per tal de poder arribar a molts més estudiants de Grec i de Llatí i , si cal, pagar per assistir-hi. Com a alumnes privilegiats, us agrairia que compartíssiu hic et nunc l’experiència.

Anem al teatre! Mots de ritual per a Electra

Imatge de previsualització de YouTube

Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre va ser escrita a París l’any 1958 durant el seu exili fins que retornà a Catalunya el 1962 i estrenada el 1974 (ara set anys després de la seva mort, s’ha representat al TNC). És una peça de 543 versos lliures introduïda amb un pròleg en prosa on explica els antecedents de la trama. Malauradament és una tragèdia molt poc coneguda del teatre català en què Palau i Fabre reflexiona, a partir de les seves vivències com a exiliat a França, sobre la funció de la tragèdia en la nostra societat amb la reescriptura del mite clàssic en què reflexiona sobre la necessitat de fer justícia per la sang vessada i alhora l’horror de qualsevol guerra, la separació de germans, l’evidència de desitjos, els amors enrevessats, els neguits… i la dificultat de fer justícia sense cometre de nou més injustícia i més venjança. La tragèdia, filla de la democràcia atenesa, és per a Palau i Fabre el llenguatge (implícit) de la llibertat.

Imatge de previsualització de YouTube

El dramaturg i director teatral Jordi Coca ha portat per primer cop aquesta obra, fent justícia al Palau i Fabre dramaturg, a un gran teatre públic, a la sala Tallers del TNC de Barcelona, fins aleshores sols s’havia representat a universitats i a sales alternatives, com a l’Espai Brossa. Jordi Coca allunya la tragèdia palaufabriana del franquisme i la fa universal tot i que a l’obra, es projecten imatges de la primera guerra mundial. Entre els canvis dramatúrgics, Coca ha desplaçat el monòleg d’Orestes i ha canviat l’indret on es retroben sense reconèixer-se Electra i Orestes. Reforçant així la teoria de Palau i Fabre, segons la qual els herois, tot i el destí, han de ser conscients dels seus actes. D’aquesta manera, gràcies a la humanitat que adquireixen,  aconsegueixen una intensitat tràgica que els acosta a l’espectador.

L’exiliat Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare Agamèmnon a mans de l’amant de la seva mare Clitemnestra, Egist. Es topa amb Electra, però ambdós germans fingeixen la seva identitat  i entre tots dos es consumarà l’incest que portarà a la venjança.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Per què Palau i Fabre es treu de la màniga aquest incest entre germans? Doncs, perquè en una Catalunya de postguerra, escindida després de la guerra civil, sols l’incest entre l’exiliat (Orestes) i la resistència clandestina (Electra) podia demostrar que calia la unió per aconseguir refer el país (Josep Palau i Fabre “El mirall embruixat” a Assaigs, articles i memòries), tot i que, com bé sabem el final d’en Franco va ser un altre. Ara bé, Orestes-Pílades no vol perdre la seva llibertat a les ordres d’Istar-Electra,  és impactant la dialèctica que sorgeix entre els dos amants, una autèntica lluita de sexes, que ens revela l’opinió de Palau i Fabre sobre les relacions home-dona i ens aclareix que sols l’incest pot segellar el pacte de venjança (L’Electra de Josep Palau i Fabre, per la dra. Montserrat Jufresa):

¿Per què en front d’una dona, un home vol buidar-se
l’ànima sols pel cos, com si el cos fos en ella
més que els mots o els ulls?

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Mots de ritual per a Electra és una obra intensa però curta (aproximadament una hora) perquè la consciència no admet interrupció i l’espectacle no és interromput, tot i que el públic al final no sap si marxar o esperar-se. El teatre de Palau i Fabre, defugint el to aburgesat, és tancat, rigorós, premeditat, minoritari, de temps i espai reduït, mou consciències i fa reflexionar, representa el món i n’és exemple a seguir, un mirall del món amb paraules sense massa ornamentació amb la força del vers  però amb un joc dialèctic ben encertat … tot plegat fa que els espectadors que en puguin gaudir també siguin pocs, perquè tal com ens va dir al final de l’obra Dafnis Balduz falta públic per assaborir els clàssics.

Per què una obra desconeguda per al públic, s’estrena amb adaptacions i innovacions importants? Per què durant tan pocs dies? És admissible la venjança? Cal venjança per fer justícia? En qui cal delegar la venjança? En els tribunals de justícia o exercint la violència? Qui són les Erínies? Què vetllen? Quin és el paper de la dona? Per què el paper d’Orestes envers la força d’Electra és tan difícil en el segle XXI? Per què Orestes és tan diferent? Per què costa tant interpretar el seu paper a un home jove de la nostra època? Per què s’ha d’assumir la responsabilitat dels actes? És una obra pacifista? Com són els personatges palaufabrians?… Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes no us perdeu l’obra, si en teniu ocasió, i mentrestant visioneu el col·loqui “Mots de ritual per a Electra” , fet el 8 de maig i conduït per la novel·lista Maria Barbal, juntament amb el director Jordi Coca, i els actors i actrius de la companyia.

Imatge de previsualització de YouTube

N.B.: No us perdeu la ressenya i les entrevistes a alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona i a l’actor Dafnis Balduz (Orestes) que va fer l’alumna Camila Arigón el dia que vàrem anar a veure Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre al TNC i ho ha publicat al seu bloc-Treball de recerca Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Camila i Dafnis Balduz

Ruta per les inscripcions llatines de Palma amb Pep Campillo

Per Palma es poden trobar tota una cinquantena d’inscripcions llatines que poden servir per fer un bon recorregut didàctic amb alumnes de llatí; però poden ser també una ruta ben entretinguda i alhora cultural per fer individualment o amb tota la família i els amics un dissabte matí. El Col·legi d’Aparelladors de Mallorca i la Fundació Aedificat sota la direcció i conducció de Pep Campillo, professor de Llatí de l’institut Joan Alcover de Palma ens ofereix aquesta possibilitat.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Per tal de fer-ne un tastet i treure el rovell al llatí, comenceu per la inscripció llatina del sepulcre de l’església de Santa Magdalena, la que en la ruta es veu en l’església just abans d’entrar al convent de monges de clausura:

HIC CONDITA EST ANCILLA CHRISTI, SOROR CATHARINA THOMASA;
REGNI BALEARIS INDIGENA, HVIVS COENOBII MONIALIS PROFESSA,
A TENERIS ANNIS, DEO ADDICTISSIMA, SVPERIS FAMILIARIS,
DAEMONIB[VS] TERRIFICA, VIRTVTIBVS EXIMIIS, AC MIRACVLIS
CONSPICVA. OBIIT ANNO 1574. VITAE SVAE 41. CORPVS ILLIVS,
POST 40 ANNOS AB OBITV, INCORRVPTVM INVENTVM.
IN QVORVM MEMORIAM, ET CVLTVM, CVM IN LOCVLVM RECENS
EXTRVCTVM TRANSFERRETVR, RELIGIOSA BALEARIVM PIETAS
HOC MAVSOLEVM D[ICAT] C[ONSECRAT] ANNO 1628.

A qui va dedicada? Per què? D’on era? Què va fer?  Quan va morir? A quina edat? Quan se li consagra aquest mausoleu i per què?

Mallorca té mil cares i una de molt important romana. Us recomano la ruta que ofereix en Pep Campillo i ja que sou a l’illa podeu aprofitar per fer els diferents itineraris romans per Mallorca:


Mostra Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

Un matí de teatre grecollatí al Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

971174_696058757104270_1134556811_n10154298_696058813770931_350965306_n

Aquest matí hem gaudit un any més d’un matí de teatre clàssic al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat en el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí. Hem gaudit amb la seriositat de la Hipsípila d’Eurípides i hem rigut amb el Soldat Fanfarró de Plaute. Tragèdia i comèdia, Grècia i Roma, castellà i català… Els clàssics a càrrec de joves estudiants han recobrat la seva força i frescor. A Girona ja havia vist representat el Miles Gloriosus, tot i que hi ha hagut canvis en el repartiment i canvis en la posada a escena, mai no havia vist representada la comèdia perduda d’Eurípides, Hipsípila, i m’ha emocionat veure-la. Ens havia agradat molt llegir-la i l’esperàvem amb candeletes!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Dia 10 d’abril anirem amb els alumnes de quart de Llatí i amb els de Llatí i Grec de primer de batxillerat a Tarragona, de ben segur ens espera un espectacle digne de veure.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

N.B.: Seguiu els diferents apunts sobre Hipsípila al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena.

Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

Imatge de previsualització de YouTube

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Visitem Tàrraco amb els alumnes de Lyon

Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.

El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.