El Fil de les Clàssiques

Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.

Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.

Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)

…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.

Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)

El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:

Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …

Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!

Aquesta tarda de dilluns he anat a sentir a la biblioteca del Serra amb els alumnes de català de 4t E i F l’actor Francesc Ten que ha recitat textos sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis com ara Martorell, Shakespeare, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Vicent Andrés Estellés o Manuel de Pedrolo. L’activitat En veu alta està subvencionada pel Departament d’Ensenyament. Entre aquests fragments de l’Antologia literària sobre l’amor , que amb molt bon encert va triar Rosa Marina, hic et nunc vull destacar “La poma escollida” de Josep Carner pel seu  classicisme, especialment en l’ús dels antropònims d’origen grec Alidé i Lamon:

“La poma escollida”

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner tenia un gran i profund coneixement de la llengua i la cultura grega. Quin tipus d’amor representen Alidé i Lamon?  Quin simbolisme té en aquest poema la poma? Quines altres històries de pomes coneixes? Recordes “Agavé i les castanyes”? “Les gracioses ametlles“?  i “Les magranes flamejants“?…

Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo

Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187  i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric  El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.

Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis,  XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.

Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage

Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:

A tall d’exemple:

La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana,  Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu?  En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?

Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno  hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.

Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]

En català, a Camí de Sirga de Jesús  Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.

De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:

Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?

Els alumnes de llatí han llegit en veu alta Homer, Ilíada d’Alessandro Baricco, tot un monument a la guerra i alhora un amor obstinat per la pau.

Hem començat pel final del llibre d’Alessandro Baricco per tal d’explicar el perquè de la lectura de la Ilíada per a commemorar el dia de la pau i de la no violència als centres escolars:

Per què els alumnes de llatí han fet aquesta lectura en veu alta? És evident, ja que no es pot entendre l’Eneida de Virgili sense conèixer la Ilíada d’Homer. Ha estat una activitat que ens ha ajudat, a més a més, a ser conscients que cal fer més lectures en veu alta i que per entendre bé un text cal llegir-lo bé i això, fins i tot, costa a primer de batxillerat. També ens permet repassar i ampliar activitats ja fetes com els Guerrers de Troia en Google Maps; la guerra de Troia en deu obres d’art…

Què esdevé la Ilíada d’Homer en mans d’Alessandro Baricco? Què ha desterrat completament? Has trobat a faltar aquesta absència? Per què la narració dels fets i de les gestes no nón narrats en tercera persona? Qui es fa càrrec de narrar els fets? Després de la lectura de La còlera d’Aquil·les i de la lectura en veu alta de la Ilíada polifònica de Baricco t’han vingut ganes de llegir la Ilíada d’Homer? Has vist la pel·lícula Troia?…

Ahir el cineasta grec Theo Angelopoulos, guanyador de la Palma d’Or a Canes i el Lleó d’Or del Festival de Venècia, va morir als 76 anys després de resultar greument ferit per l’atropellament d’una motocicleta de la policia al Pireu, el port d’Atenes.
Creador d’una dotzena de llargmetratges, Angelopoulos va guanyar la Palma d’Or per la pel·lícula L’eternitat i un dia al festival de Canes del 1998. Al 1995 el director va realitzar La mirada d’Ulisses, que li va valer el Gran Premi de Canes.

La mirada de Theo Angelopoulos per ziocarlos

Ars longa, vita brevis. R.I.P., Theo Angelopoulos.