Tag Archives: Reconstruccions històriques

Ludi Romani et Schola, un projecte col·laboratiu en xarxa a la VII Magna Celebratio

Si el passat cap de setmana us vàreu perdre la VII Magna Celebratio a Badalona, no us perdeu aquest reportatge de la participació aràcnida amb els tripulants de El vaixell d’Odisseu en els Ludi Romani i la flamant Schola, una autèntica trobada de pràctica compartida a la xarxa, materialitzada en una festa ciutadana de reconstrucció històrica.

Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio!

Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).

Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!

Farses Atel·lanes

 

Les Farses Atel·lanes són un gènere teatral menor però genuïnament romà.  L’any 2001 l’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona  sota la coordinació pedagògica i artística de la companyia tarragonina Zona Zàlata (que precisament celebra aquests dies el seu 25è aniversari) van endegar  una tasca de recerca i reconstrucció al voltant de les farses Atel·lanes. El resultat d’aquest treball va ser la Farsa de Pappus, complementada posteriorment amb la Farsa de Bucco i Manduccus i la Farsa de Maccus i Dossennus. Les Farses Atel·lanes van ser estrenades el maig de 2001, 2002 i 2003 dins la programació del festival Tàrraco Viva i des d’aleshores no han fallat mai a la cita. També es van representar en el XVI Simposi d’Estudis Clàssics Tarragona 22 d’octubre de 2009.

El nom d’aquest  gènere prové de la ciutat d’Atella, a la Campània italiana, des d’on es va popularitzar cap al segle III aC. Eren peces còmiques breus, sovint grolleres, que a les jornades teatrals s’intercanviaven entre les tragèdies o les comèdies. A partir d’uns personatges tipificats i fixos es desenvolupaven arguments d’embolics i de costums amb un marcat to burlesc i sarcàstic. La capacitat d’improvisació dels actors a partir dels trets del seu personatge era un recurs important per a l’èxit de Farsa. Aquests  personatges eren: Pappus (el vell estúpid libidinós i avar), Maccus (el jove tan ximplet com vanitós), Dossennus (el geperut astut, enredaire i libidinós), Bucco i Manduccus (els dos criats bocamoll el primer i golafre el segon, tot i que aquests trets són perfectament intercanviables i complementaris).

A més de representar les farses, és digna de veure la reconstrucció de les màscares, el vestuari i l’escenari tal com s’empraven en l’antiguitat.

DARRERE EL TELÓ. AULA DE TEATRE URV. from Tarraco Viva on Vimeo.

Pinzellades de la I Vinalia Rustica

Aquest cap de setmana al Parc Arqueològic Cella Vinaria Cat s’ha celebrat la primera Vinalia Rustica coincidint amb el principi de la verema. Les Vinalia eren festes dels antics romans dedicades a la vinya i en honor a Júpiter i Venus. Se celebraven dues vegades l’any, el 19 d’agost els Vinalia Rustica, i el 23 d’abril, els Vinalia Urbana.

Als Vinalia Rustica es rogava al déu del raïm que començava a madurar i coincidia amb el dia que s’iniciava la verema. La festa de la verema la iniciava el Flamen Dialis, quan davant l’altar exprimia amb les seves mans un gotim de raïm.

Flamen dialis, foto dÒscar Pallarès

Flamen dialis, foto d'Òscar Pallarès

De totes les activitats que s’han portat a terme aquest cap de setmana, ja vàrem referenciar la conferència de Montserrat Tudela sobre Papirs i vi, i tot seguit teniu quatre pinzellades d’una festa que malgrat la calor i la proximitat a la platja, va estrenar-se positivament i esperem la seva consolidació, com altres festes de recreació històrica (Tarraco Viva, Magna Celebratio…). Si enguany no hi heu anat. mireu un tastet del que us heu perdut!

L’enhorabona a l’equip de gestió del Parc Arqueològic Cella Vinaria i a tothom que ha fet possible aquesta  celebració! Bona verema!

Papirs i vins a la I Vinalia Rustica al Parc arqueològic Cella Vinaria

L’inici de la verema 2010 se celebra a la comarca d’Alella amb la Vinalia Rustica aquest cap de setmana al Cella Vinaria. Els romans celebraven l’èxit de la verema amb les vinalia rustica, unes festes dedicades a la vinya i el vi en honor a Júpiter el 19 i 20 d’agost.

Entre les activitats programades per celebrar l’inici de la verema d’enguany al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT (recordeu que vàrem ser presents a la inauguració i vàrem venir a visitar-lo amb el centenar de llatinistes francesos), hic et nunc em referiré a la conferència inaugural a càrrec de la directora de la revista Auriga i de l’equip de l’inventari papirològic de Catalunya, Montserrat Tudela i Penya, que ha dissertat loquaçment sobre papirs i vins.

Els papirs foren un important suport d’escriptura abans del pergamí, el paper, l’ordinador, l’e-book. Tanmateix també servien per fer vestits, estores, cordes…  La majoria dels papirs conservats s’han trobat a Egipte, el clima sec els ha preservat,  i estan escrits en grec i en copte, però també en àrab i alguns en llatí.

Montserrat Tudela ha explicat d’una manera brillant i amb suport gràfic com es fabricaven  i com s’utilitzaven com a suport d’escriptura, quins indicis  permeten datar-los, com s’han de conservar, com es poden diferenciar, quins temes tracten, quina informació contenen, …

Butlles pontifícies en papir, Vic

Butlles pontifícies en papir, Vic

A continuació, ha parlat del vi amb ulls de papiròleg i amb formació hel·lènica. Tot i que la xerrada s’ha fet en un jaciment arqueològic romà, els papirs eren sobretot grecs, de diferents èpoques, i donaven informació sobre l’elaboració del vi, recipients, comercialització, transport, taxació, pagaments, comptes agrícoles…

Qui pensa en vi avui  té al cap la taula, és a dir, l’alimentació, però també ha parlat del vi com a medicina (val a recordar que a més de les Vinalia, les Saturnalia… els romans celebraven en honor del vi les Meditrinalia i que ja als poemes homèrics el vi funcionava com un antisèptic, un sedant digestiu… Per a Hipòcrates a més era dieurètic. El vi també tenia una funció en els rituals i es preserva encara en l’actualitat amb el Cristianisme com a sang de la divinitat.

 Sabeu que és un metretes? A què equival? Doncs, és una mesura de capacitat de líquids i equival a 39’4 litres. Potser quan parlem de la capacitat de les àmfores els arqueòlegs i estudiosos l’haurien de fer servir tal com està testimoniat en els papirs.

Tampoc hi han faltat l’emoció que la caracteritza sempre quan fa el que li agrada i quan parla de la nostra cultura i de la nostra identitat, les seves revindicacions actuals en paral·lelisme amb les antigues (tributs, impostos…), i la petja didàctica que té com a professora de grec,  tot i que fa anys que no imparteix classes a secundària. M’he emocionat com ha explicat en relació als papirs el mot paraliterari i ho ha fet amb una comparació molt bella, intel·ligent i gràfica amb un text escolar del Zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribas.

 Ha portat un rotlle de papir, comprat en la recreació històrica Tarraco Viva, i ha passat perquè els assistents a l’acte poguessin tocar-lo, desenrotllar-lo, etc Bé l’únic que ha faltat han estat unes àmfores de vi, però això més aviat no era cosa d’ella, i amb la crisi, ja se sap!

M’agradaria tant que un dia la poguéssiu sentir! A veure si quan els seus compromisos polítics i de país  li deixin un moment, pugui venir a explicar  en persona què són per a ella els papirs. Esperem que el passat sigui generós i un dia o altre ens reveli algun papir de la part occidental de l’imperi romà i així tindríem més informació de la indústria vinícola a casa nostra com de les indústries paral·leles (terriseria, transport,…) en temps dels romans i sobretot de les emocions i vivències perquè els papirs són el millor retrat.

 No voldria acabar aquestes ratlles sense la frase que resumeix, diria jo, la xerrada i que ha expressat amb emoció i amb brillantor als ulls, tot i la foscor de la sala, la Montserrat Tudela:

ELS PAPIRS IGUAL QUE ELS VINS FORMEN PART DE LA NOSTRA IDENTITAT.

Foners baleàrics

Els baleàrics excel·liren en l’antiguitat per l’ús de la fona i la cèlebre habilitat en el llançament. La fona balear fiblava arreu i, des de la tendra infància, practicaven el tir amb fona, com ho esmenten Licòfron, Estrabó, Diodor Sícul, Florus i Vegeci. Sabeu per què eren tan bons, doncs, perquè les seves mares els penjaven el menjar i tiraven pedres fins que no l’afinaven. La necessitat fa la traça.

Matres-acute-filios-instituentes-funda-in-Balearibus-1881-oli-de-Francesc-Mestre-Font

Matres acute filios instituentes funda in Balearibus, de Francesc Mestre Font 1881

En els jardins de s’Hort del Rei, a Palma, s’alça El foner (1898) de l’escultor Llorenç Rosselló i Roselló. Representa el moment en què el foner llança la pedra tot transmetent força i energia i em recorda aquests versos de les Geòrgiques de Virgili:

… i les daines
tombi la balear fona que l’aire
flagel·la amb son terbolí d’estopa.

Hic et nunc no parlaré de la meva experiència amb la fona, però només dir-vos que encara us sembli mentida de petita també jugava pels camps d’ametllers des Raiguer a Mallorca a fer punteria amb pedres, tot ignorant els ancestrals costums, fins que un dia vaig decidir que ja no practicava més i tot perquè l’objectiu eren els ous de les gallines ponedores d’una veïna de Son Pocos. Per tant, ara no us puc ensenyar a manejar sa fona, tot i que potser encara la trobaria a ses sales paternes; però d’aquella època a s’illa he trobat un vídeo al YouTube d’una família campanetera coneguda i que és destra en l’art de la fona, en fer-ne i en llançar-la. Fa uns estius vaig tornar a trobar na Maria José, la filla de l’amo Diego Camuñas, però no em va explicar res de tot això i m’hagués agradat, (potser aquest estiu!):

Baleares per id tempus insulae piratica rabie maria corruperant.

Homines feros atque silvestres audebant a scopulis suis saltem maria prospicere, ascendere etiam inconditas rates et praepter navigantes subinde inopinato impetu terruere. Sed, cum venientem ab alto Romanam classem prospexissent, praedam putantes, aussi sunt etiam occurrere et primo impetu ingenti lapidum saxorumque nimbo classem opuerunt.
Eorum ictus certissimi sunt, nam haec sola huic genti arma sunt, id unum ab infantia studium est. Cibum puer a matre non accipit nisi quem, ipsa monstrante, percusserit. Sed non diu lapidatione Romanos terruere.
Postquam comminus ventum est, expertique sunt rostra et pila venientia, clamore sublato, petiverunt fuga litora, dilapsique sunt in proximos tumulos.

Florus I 43

Cèsar cita en diversos passatges els foners però sols una vegada precisa que siguin balears. Quan requerit per Icci, cabdill dels rems, poble gal aliat, li envia el seu ajut:

Eo de media nocte Caesar isdem ducibus usus, qui nuntii ab Iccio venerant, Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidannis mittit.

Cèsar, De bello Gallico II 7, 1

Titelles romans a la Magna Celebratio

Titelles Marc Antoni i Cleopatra
Foto: Genovesa

Dissabte passat vaig tenir l’honor d’assistir a un espectacle de titelles romans al Museu de Badalona dins les reconstruccions històriques de la Magna Celebratio MMX. En època romana ja hi havia representacions de teatre de titelles. Genovesa Narratives Teatrals va portar a escena Marc Antoni i Cleopatra a partir de textos de Plutarc i de W. Shakespeare. Un narrador titellaire i el seu ajudant donen a conèixer l’apassionada història d’amor entre Marc Antoni i Cleopatra, també es reviu l’escenari de la batalla d’Actium.

Si us ho vàreu perdre, els dies 28 i 29 de maig a les Muralles-Espai Minerva a Tarragona podreu reviure el món titellaire romà dins el festival Tàrraco Viva. S’ho ben val i per demostrar-ho aquí teniu una mostra de l’espectacle que amablement em van deixar enregistrar a la Magna Celebratio.

Per cert, aquests titelles no us recorden la nina articulada de Tàrraco?

Sant Jordi MMX: Emmirallant-se en “Aracne”

Sant Jordi i "El Nom de la rosa"

Fa dies que El Fil de les Clàssiques s’està emmirallant en el bloc dels alumnes de clàssiques de l’INS. Cristòfol Ferrer, obert a la col·laboració d’altres centres i interessants en el món clàssic, Aracne fila i fila. Si no el coneixeu a partir d’ara quan ens visiteu també aneu a ARACNE (lateral superior dret) i veureu la seva magnífica feina.

Si no ho sabeu, acaben d’arribar a la fase final d’Edublogs 2010 en la categoria de blocs d’alumnes de batxillerat. Quin goig! Quina alegria! Jo ja n’estic molt i molt contenta: ser finalistes a Edublogs és tot un èxit però potser els déus voldran que guanyin! D’esforçar-se, s’hi esforcen! Molta sort, discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana cultural de Sant Jordi El Fil de les Clàssiques s’ha traslladat a Aracne fila i fila perquè els alumnes han agafat el bastó de comandament i han esdevingut, com no, els autèntics protagonistes de la festa i allí han publicat tots els apunts de la diada (de més antic a més recent):

i també de  les sortides:

L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una setmana cultural de sant Jordi inoblidable, fins i tot treballant des de casa! Feliciter!

El Partenó, tot un model arquitectònic

És difícil imaginar-se alguna de les grans ciutats europees o nord-americanes sense un edifici, un temple, una columna… inspirat en les obres clàssiques gregues i romanes. Sens dubte, l’edifici més imitat pels arquitectes d’arreu ha estat el temple i, en concret, el Partenó que va ser construït al segle V aC a l’acròpoli d’Atenes. Què en sabem del Partenó? D’on rep el nom? Què se’n conserva? Qui el va construir?…

El Museu Britànic, el més antic del món, que té una entrada semblant a la d’un temple grecoromà i que guarda la major part dels relleus del Partenó que Grècia li reclama, ha fet aquesta reconstrucció virtual del Partenó:

Després d’haver fet la vostra recerca i d’haver visionat el vídeo, mireu aquest altre i el Google maps per tal de comentar les semblances i les diferències amb els diferents edificis que hi apareixen; també en podeu suggerir d’altres:


Veure El Partenó, model arquitectònic en un mapa més gran

Aquest dijous que anem al TNC a veure Electra no us oblideu de fixar-vos en l’edifici del Bofill. Quan veieu la pel·lícula Percy Jakson y el ladrón del rayo, fixeu-vos molt bé amb el temple que hi surt. A veure si el sabeu identificar.