Tag Archives: Patrimoni

L’olivera, patrimoni natural i cultural

Des de molt petita, m’han educat en el respecte envers les oliveres mil·lenàries dels oliverars de  la serra de Tramuntana de Mallorca, disforges, feres llegendàries de tons grisos i formes ben sinuoses i esquerdades, turmentades per la manca d’humitat; d’adolescent, em vaig emocionar en veure-les a tocar de les platges gregues de l’illa d’Ítaca, pàtria d’Odisseu, o les oliveres de Calamata, prop d’Esparta al Peloponnès, de gran capçada i d’exquisit fruit (són ben delicioses les olives de Kalamata!), i amb el temps he venerat les vetustes oliveres de la Sènia que contrasten amb el jove exemplar de l’olivera d’Atena que ara farà un any vaig veure en el recinte de l’acròpoli d’Atenes vora a tocar l’Erectèon, on segons la llegenda, Atena la va fer sorgir tot enfonsant la seva llança en la roca sagrada…

Atena i Posidó es disputen l’Àtica. Guanya Atena en oferir l’olivera. Museu de l’Acròpoli d’Atenes

Però, per què hic et nunc reivindico l’olivera?, com cada any faig a classe el 21 de març, el Dia Internacional de l’Arbre que se celebra des del 1971 com a recordatori de la importància de protegir les superfícies arbrades perquè ens donen aire per respirar i el purifiquen? Per què he vist fa poc El olivo (2016) d’Icíar Bollaín?…

Imatge de previsualització de YouTube

Tot hi ha contribuït, fins i tot l’enyor; però sobretot les esfereïdores notícies que denuncien l’espoli legal de les oliveres mil·lenàries a l’espera d’una llei catalana que les protegeixi. Són el nostre patrimoni natural i cultural, dipositàries del nostre passat i esperança del futur dels nostres descendents.  Costa i Llobera  ja ho va dir en Lo pi de Formentor: “Res no hi ha més vell que l’olivera”.

S’estima que actualment hi ha uns 800 milions d’oliveres arreu del món i continuen encisant poetes, pintors, músics, cineastes… El grup de folk tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb el fandango inclòs a l’àlbum No es pot viure! (DiscMedi, 2004) “Pregunteu-li a l’olivera”, ho han definit molt bé. Escolteu-la abans de fer avinent, com a clam reivinticatiu contra l’espoli de l’olivera, la relació de grecs i romans amb aquest arbre que tant ens uneix a ells.

L’olivera,  amb els seus troncs recargolats, símbol de la seva longevitat,  que contrasta amb la seva fragilitat davant el clima, i les seves fulles coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i platejades pel revers, és tot un emblema del paisatge mediterrani i alhora un símbol de la nostra cultura i civilització. És originària de l’Àsia Menor i es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània. La transformació de l’olivera borda o ullastre (en castellà “acebuche” és oleaster en llatí) en varietat conreada (Olea europaea) és obra dels pobles de Síria. Els grecs la plantaren i n’obtenien olives i oli força nutritiu, així com oli per als llums de les cases i per netejar els cossos. Els romans la van plantar per tota la Mediterrània i els escriptors llatins (Columel·la,  Varró, Lucreci, Virgili…) en donaren consells de plantació i de conservació fins al punt que les nostres oliveres mil·lenàries són d’època romana, com és el cas de  l’olivera d’Ulldecona, preservada a les Fargues de l’Aríon (30 ha.), després d’haver-se pogut certificar que va ser plantada durant el regnat de l’emperador romà Constantí I (306-337 dC) amb més de 1.700 anys de vida. De fet, a Ulldecona, a la comarca tarragonina del Montsià, es troba (i es pot visitar) la major concentració coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el Món, amb uns 400 exemplars inventariats i, dos d’ells declarats “Arbres Monumentals” per la Generalitat de Catalunya.

A la Farga d’Aríon hi ha l’arbre més vell de Catalunya i de l’estat espanyol i un dels més vells del món

L’olivera és ben present en les diferents cultures mediterrànies i en la literatura. L’arbre de l’olivera va ser anomenat or líquid per Homer a lOdissea. L’olivera juga un paper principal en la narració del retorn d’Odisseu (Ulisses, en llatí)  a casa. D’olivera és l’estaca que clava contra l’ull del ciclop Polifem; sota una olivera silvestre es refugia quan naufraga al país dels feacis i d’olivera és el llit on, finalment, pot descansar quan arriba a Ítaca.

Una branca d’olivera també està associada amb Irene, la deessa de la pau. La branca d’olivera és arreu el símbol de la pau (el colom de la pau amb una branca d’olivera, les branques d’olivera de l’edifici de l’ONU…)

Segons la mitologia grega, l’olivera (Olea europaea) té un origen diví. Va ser la deessa Atena (en llatí, Minerva) qui va crear l’arbre per a la ciutat d’Atenes i va guanyar en la disputa pel lideratge a Posidó. Aquest és el motiu pel qual la ciutat duu el seu nom i pel qual les dones gregues no podien votar.

Una altra mostra de la veneració dels grecs per l’olivera és que una branca d’olivera i un mussol, dos dels atributs d’Atena, s’inclogueren al dracma atenès i de retruc en l’euro grec.

Una branca d'olivera i un mussol, dos dels atributs de la deessa Atenes, inclosos en les monedes de l'antiga Grècia.

 

A Apol·lo es va consagrar l’olivera borda i es plantava davant dels seus temples on s’hi penjaven les ofrenes i les armes. Quan Orestes, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, per ordre d’Apol·lo matà la seva mare i el seu amant, Egist, suplicà al déu Apol·lo l’expiació dels seus crims amb un ram d’olivera.

També era de fusta d’ullastre la clava d’Hèracles (Hèrcules, en llatí) i els ceptres dels reis.

Teseu va poder sortir sa i estalvi del laberint després de matar el Minotaure solament seguint el cordill, que li havia donat donat Ariadna, i que havia amarrat a una branca d’olivera.

Sagrada esdevingué l’olivera sota la qual Plató ensenyava al jardí de l’Acadèmia, restes localitzades el 1931 i que formen part del patrimoni grec.

Recollida de les olives per adolescents. Àmfora àtica d’Antímenes, 520 aC, Vulci, Itàlia.

El legislador Soló va legislar lleis per primera vegada  a favor de la protecció de les oliveres, una de les quals prohibeix qualsevol tipus d’exportació procedent de la Àtica amb l’excepció de l’oli d’ oliva que era molt apreciat i n’ afavoreix el seu comerç.

A l’Antiga Grècia, no només l’olivera era un arbre sagrat sinó que també  era considerat sagrat l’oli d’oliva i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d’abundància, glòria i pau i s’utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. En els primers jocs olímpics ja s’oferí als guanyadors una branqueta d’olivera com a reconeixement del seu triomf. En les festes Panatenees se’ls feia ofrenes d’una àmfora d’oli d’oliva.

A Roma, el poeta Horaci, en fa menció al fruit fent referència a la seva pròpia dieta a la que qualifica de molt simple: “Per a mi, olives, escarola, i malva.”.

Me pascunt olivae, me cichorea levesque malvae. Horaci, Odes 1.31.15

El mot olivera o el castellà “olivo” prové del llatí olīvum, préstec del grec ἔλαιον que en neutre designava l’oliva i en masculí l’olivera borda mentre que la forma femenina ἔλαια designava  tant l’arbre de cultiu com el fruit.

També era símbol de castedat. A Roma els esposos novells portaven garlandes o corones d’olivera. També coronaven amb elles els morts. Consideraven de mal averany, pèrdua de la pau, una olivera esquerada per un raig. Virgili representa el pacífic rei Numa Pompili amb una branca d’olivera a la mà i recomana al pagès el seu fàcil conreu a les GeògiquesCultiva, pues ¡oh labrador!, el olivo, que es grato a la paz’. També indica la pau en les medalles dels emperadors romans. En molts monuments, Minerva Pacífera porta una branca d’olivera.

Obrint Pas. “Al país de l’olivera”.

Imatge de previsualització de YouTube

Joan Manuel Serrat. “L’olivera” (1968):

Imatge de previsualització de YouTube

Mentre quedin oliveres aquí seguirem… Mar antiguo de El último de la fila

Imatge de previsualització de YouTube

Pocs organismes de la Terra poden restar immòbils milers d’anys i veure passar el temps. Els arbres són éssers vius que senten i registren els canvis que es produeixen al seu entorn i no es mouen del lloc. Deixeu les oliveres, no les toqueu. No les compreu.

[…]Però que feis?! amb el meu cos?

Per què em treis amb les arrels?[…]

Un arbre ben plantat dins La música de la calma (2007) del grup Oliva trencada

Part posterior d’un camió carregat d’oliveres monumentals sortint de la partida del Mas del Rector dUlldecona. Anna Ferràs (ACN)

Oliveres mil·lenàries en venda

N.B.: Divendres vam fer una sortida pel jardí del nostre institut amb els alumnes de CFM de Jardineria i floristeria de l’IPM  i a ells, futurs jardiners, els dedico aquesta entrada del blog per tal que tinguin cura de les oliveres i no contribuexin a aquest espoli, tot i que encara sigui legal és el nostre patrimoni natural i cultural.

Sota l’ombra de l’olivera de l’IPM (Premià de Mar). Alumnes de CFM Jardineria de Sergi Viader i alumnes de llatí de 4t de Margalida Capellà 18 de maig de 2018

XXIII Triumvirat Mediterrani

Aquest cap de setmana a Empúries la fira grecoromana del Triumvirat Mediterrani us regalarà visites guiades, tallers didàctics i infantils, parades d’antics oficis romans i activitats de reconstrucció històrica.

El dissabte 5 de maig hi haurà portes obertes al jaciment i a l’audiovisual i 3D del criptopòrtic de la Domus dels mosaics. Totes les activitats són gratuïtes.

Programa d’activitats 2018 al MAC-Empúries i a l’Escala

Otium. Negotium. Bellum. Els ponentins en època de Trajà

Vid. Exposició Otium, negotium, bellum. Els ponentins en època de Trajà

A més de visitar aquesta exposició sobre els romans a l’època de Trajà a la Biblioteca de Guissona, també podeu aprofitar per visitar el Museu de Guissona i l’itinerari al Parc Arqueològic (dossier didàctic).

Un bon moment per llegir o rellegir Lluci Emili Patern, legionari i ciutadà romà de F. Xavier Hernández:

“Turisme arqueològic al Maresme”, tot un Premi Baldiri Reixac per a l’institut Premià de Mar

Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!

Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.

Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de Recerca Jaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.

Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.

Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.

Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.

El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.

En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!

N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!


PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):

L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.

Vinalia Rustica a la cella vinaria

Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.

El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica,  els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre,  les Saturnalia i les Bacanalia.

En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable,  ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un  segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.

Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la cerimònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistents varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:

Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.

Col·laborem a Tabula Clickariana!

Fotografia de Víctor Barraco

Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!


Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

N.B.:

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Ulisses a Premià!

Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.

Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:

Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l'Odissea d'Ulisses. Només n'hi ha un de semblant al British Museum.

Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l’Odissea d’Ulisses. Només n’hi ha un de semblant al British Museum.

Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.

Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu? què creieu qui és la serp marina de la popa?…

Tot passejant entre sepulcres romans…

En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).

Imatge de previsualització de YouTube

Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.

A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:

1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).

Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants

De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:

No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.