Tag Archives: Patrimoni

“Turisme arqueològic al Maresme”, tot un Premi Baldiri Reixac per a l’institut Premià de Mar

Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!

Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.

Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de Recerca Jaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.

Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.

Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.

Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.

El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.

En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!

N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!


PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):

L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.

Vinalia Rustica a la cella vinaria

Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.

El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica,  els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre,  les Saturnalia i les Bacanalia.

En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable,  ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un  segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.

Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la cerimònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistents varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:

Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.

Col·laborem a Tabula Clickariana!

Fotografia de Víctor Barraco

Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!


Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

N.B.:

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Ulisses a Premià!

Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.

Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:

Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l'Odissea d'Ulisses. Només n'hi ha un de semblant al British Museum.

Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l’Odissea d’Ulisses. Només n’hi ha un de semblant al British Museum.

Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.

Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu? què creieu qui és la serp marina de la popa?…

Tot passejant entre sepulcres romans…

En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).

Imatge de previsualització de YouTube

Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.

A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:

1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).

Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants

De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:

No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.

El temple grec

A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.

En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.

En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.

Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics

Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:

Veure Temples grecs en un mapa més gran

Vid. Partenó, model arquitectònic

Test Hispània romana PAU amb UMapper

Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l’examen de selectivitat de llatí de Catalunya:

RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER.

Els pertanyents a les ciutats i territoris de Barcino (vid. Glossari i Google maps), Emporiae, Ilerda, Tarraco (Google Maps) i Emerita Augusta.

A més, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a mínim, dos exemples concrets (de Catalunya o de la Península Ibèrica) de cadascun dels següents monuments (vid. annex 2 i vídeo de l’alumna Marta Molina): aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Només a tall d’exemple, trets els que ja formen part dels jaciments de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista següent:

  • Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
  • Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
  • Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
  • Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
  • Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
  • Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
  • Circs: Toledo.
  • Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
  • Temples: Vic, Évora.

Hem fet un Google Maps d’Hispània romana amb vídeos, hem col·laborat amb aquest de Chiron, hem obert Google maps d’aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circstermes i temples. Ara és el moment de comprovar si sabem localitzar en un mapa tots aquests monuments de les PAU de llatí.

De Barcelona a Bàrcino: el nostre recorregut en vídeo

Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.