El Fil de les Clàssiques

Fotografia de Víctor Barraco

Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

N.B.:

Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.

Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:

Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.

Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu què creieu qui és la serp marina de la popa?…

En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!):

Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament asegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.

A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:

1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans).
2) El nom del finat en nominatiu o en datiu
3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número.
4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu).
5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt.
6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).

Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…

De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?:

No us perdeu aquesta exposició de l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo.

A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.

En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.

En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.

Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics

Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:

Veure Temples grecs en un mapa més gran

Vid. Partenó, model arquitectònic

Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l‘examen de selectivitat de llatí de Catalunya:

RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER.

Els pertanyents a les ciutats i territoris de Barcino (vid. Glossari i Google maps), Emporiae, Ilerda, Tarraco (Google Maps) i Emerita Augusta.

A més, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a mínim, dos exemples concrets (de Catalunya o de la Península Ibèrica) de cadascun dels següents monuments (vid. annex 2 i vídeo de l’alumna Marta Molina): aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Només a tall d’exemple, trets els que ja formen part dels jaciments de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista següent:

• Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
• Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
• Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
• Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
• Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
• Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
• Circs: Toledo.
• Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
• Temples: Vic, Évora.

Hem fet un Google Maps d’Hispània romana amb vídeos, hem col·laborat amb aquest de Chiron, hem obert Google maps d’aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Ara és el moment de comprovar si tots aquests momuments de les PAU de llatí els tenim inclosos i, tot seguit, si els sabem localitzar en aquest test amb UMapper. No us oblideu, en acabar-lo, d’introduir el vostre nom i correu gmail.

vid. més gran aquí.