Tag Archives: Narracions de mites clàssics

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Refugiats, apàtrides, …i vellets hospitalaris

Idomeni, camp de refugiats al nord de Grècia (10 de març de 2016 Fotografies Martí)

Aquesta tarda, de mans estimades, m’han arribat des del campament de refugiats d’Idomeni, a Grècia, just davant de la frontera tancada i barrada amb Macedònia, unes tristes imatges del campament inundat que, amb el clam dels infants, m’han fet recordar, per la manca d’hospitalitat dels dirigents europeus i per la tremenda generositat del poble grec, el relat ovidià de Filèmon i Baucis; certament, el més pobres i els que també han estat refugiats són sempre els més hospitalaris! Mireu el sentiment de generositat d’aquests vellets grecs d’aquest vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Per què no som hospitalaris? No us ve a la memòria  l’episodi de l’Odissea en què el ciclop Polifem no acull bé odisseu i els seus companys? Per què tanquen fronteres? Per què deixem que nens, embarassades, malalts, avis… dormin enmig de camps inundats en ple hivern? Quines conseqüències tindrà aquesta manca d’hospitalitat? Quin paral·lelisme podem establir amb el mite ovidià que hem llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? i amb el relat del pantà de Sanàbria? Què significa etimològicament ser apàtrida? Per què els nens nascuts al campament d’Idomeni seran apàtrides? Podem fer alguna cosa? Fem-la! Odisseu, Eneas…també foren refugiats de guerra! Ai, la mitologia!

Eneas també a la recerca d’una pàtria va sortir de Troia amb el seu pare, el vell Anquises, en braços. Les històries malauradament es repeteixen!

#pastintopresentXM16

Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital?

Narcís a classe de llatí!

Recordeu l’última classe, alumnes del curs inicial de llatí? Recordeu aquesta pregunta: “Sou narcisistes? Quina relació té amb la planta que us vaig portar i va engelosir els professors del cicle de Jardineria de l’IPM ?

Fem memòria: vàrem comentar el mite de Narcís, a partir de l’explicació d’un mite cada setmana de la segona part de Narracions de mites clàssics.

Tot seguit vàrem visionar Cupidon:

Què us va semblar? Per què l’amor sempre és jove? Quin tipus de fletxes té? Què passa amb Narcís? Què vol dir ser narcisista?…

Heu trobat pervivència d’aquest mite en l’art (Ecce pictura, Salvador Dalí, Eduardo Chillida…), la literatura (Rosa LLeveroni, Federico García Lorca, Rafael Lapesa...), la música, el cinema, la publicitat…? ; però potser el més interessant seria plantejar-nos si Narcís de viure en el segle XXI tindria compte a Instagram i per què? Quin hashtag podríem relacionar amb aquest ego narcisista i quina posició ocupa #me? Les xarxes socials i la moda de fer-se selfie propaga aquest ego narcisista de la generació anomenada me me me? i vosaltres sou narcisistes? És narcisista el perfil de Filaracne a Instagram? i el vostre? Què significa ser narcisista a la xarxa?…

IMG-20160529-WA0012 (1)

Amb quin anunci us identifiqueu més a la xarxa? Per què?

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

En el Dia de la Internet Segura, acostumem a reflexionar sobre el nostre rastre digital a la xarxa.Sou Eco o Narcís? Quan sou Eco i quan sou Narcís? Per exemple, en el vostre perfil d’Instagram, quin tipus de fotografies pengeu? Què pengeu a Facebook? És diferent dels vostres comentaris, apunts que feu, per exemple, en aquest bloc o en els altres espais escolars? Quins avantatges o quins inconvenients té o tindrà en un futur a l’hora d’anar a buscar feina aquesta identitat digital que us aneu configurant des d’ara a la xarxa? Quina us serà de gran ajut? Quina us farà més nosa que servei?

Gaudiu del gran poder de la xarxa i confegiu un PLE, de ben segur la vostra identitat digital, si en teniu cura, us ajudarà a l’hora de trobar feina!

Ecce picturae. Continuem llegint Narracions de mites clàssics

Després de llegir la primera part, la primera avaluació, ara hem començat a llegir la segona part de Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi) a 4t de l’ESO de Llatí i us proposo de seguir la bella i vella tradició Ecce pictura! Quae fabula est? i que identifiqueu aquestes tres pintures i que, a partir d’elles expliqueu els tres mites, busqueu apunts que ja tenim publicats i els doneu a conèixer aquí per tal d’enllestir entre tots aquestes imatges interactives. Després en trieu un, el que més us agradi, i en feu una petita recreació.

Conèixer els mites ens ajuda a entendre millor l’art? la literatura?…

Continuem llegint…

Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…

Saló dels Miralls de Residència Eichstätt a Baviera, Alemània

Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.

Ecce pictura XV. Quae fabula est?

Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?

Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…

Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…

Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!

Ecce pictura XIV. Quae fabula est?

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?

El secret de Midas

Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)

  1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
  2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
  3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
  4. Va existir el rei Midas?
  5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
  6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
  7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
  8. Què és avui el rei Midas?

  9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
  10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!

N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).

Ecce pictura XIII: Quae fabula est?

Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.

 

Wikipedia Commons

 

En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?

És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…