Una de les tasques del curs Moodle de 1r de l’ESO Isop en valors consistia en fer una caricatura del fabulista grec a partir de la descripció de Vida d’Isop.
Gràcies a l’enginy de Gaby, podreu gaudir aquí d’aquesta interessant activitat de El Fil Moodle. A veure què us sembla? No sé què n’opinaria el propi Isop, tanmateix!
He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.
Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.
Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine:
En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.
Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.
Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…
Que l’Amor us sigui ben propici!
Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!
Dies Natalis Solis Invicti
Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.
Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.
LABERINT
M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.
Pepita Castellví
