El Fil de les Clàssiques

Sabeu què va passar tal dia com avui  fa  2.055 anys? Què en sabem? Fem recerca i a veure si ho encertem?

August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.

L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.

Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?

Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…

Fris costat oest

Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis i aquesta presentació de la professora d’història d’art del Serra de Marina, Carme Aranda:

Visioneu aquest documental Mareas de guerra, després d’haver vist Código de honor de Canal de Historia

Què en sabem d’Esparta? Què en sabem del conflicte que va esclatar entre Atenes i Esparta? …

Potser ara (repàs unitats 10 i 11 de Grec 1), entendreu millor els costums dels espartans de Nicolau de Damasc (Vid. més gros aquí):

Visioneu aquest documental Codi d’honor sobre Esparta de Canal de Historia, 2002. Després intenteu de resumir-lo en unes 150 paraules per tal de fixar el vostre coneixement sobre els millors combatents del món antic, els espartans. Si heu vist la pel·lícula 300 de Zack Snyder (2007) podreu contrastar la informació sobre la batalla de les Termòpiles i quedar-vos amb una visió més propera a la realitat, també us pot ser de gran ajut Les guerres d’Esparta. Encara que no l’hàgiu vista podeu visionar-ne un fragment en El Fil de les Clàssiques, Ser nen a Esparta, i comentar-lo.

Conium maculatum

Coneixeu aquesta planta? La podeu trobar per tot el món, tot i que és originària d’Europa i molt freqüent a tota la conca mediterrània. En català es diu julivertassa i a les Illes Balears, on és molt abundant als camps del pla de Mallorca, fonollassa, fonoll de bou, julivert de Calàpet i julivertosa; però segurament us sona més el nom de cicuta i amb aquest ve al cap la mort el 399 aC del filòsof grec Sòcrates, tot i que els grecs utilitzaven la intoxicació per cicuta per llevar la vida als condemnats a pena de mort.

Sòcrates no deixà res escrit. Aristòfanes, Xenofont i Plató parlen en les seves obres d’aquest filòsof  que interroga i alhora ensenya, la que després s’ha anomenat ironia socràtica, tan del gust dels pensadors romans. En el context de la guerra del Peloponnès (431-404 aC), Esparta i Atenes rivalitzen per obtenir la preuada hegemonia sobre el món. Atenes, però, acaba perdent forces, la seva esquadra és enfonsada, la seva capital assetjada i el seu exèrcit gairebé vençut. Sòcrates en va culpar els polítics d’aquell estrepitós fracàs, va esdevenir així un enemic i finalment el varen condemnar a beure la cicuta, tot i que se’l va condemnar per ofendre els déus i corrompre la joventut (vid. Què en sabem de Sòcrates? a Aracne fila i fila).

Plató no va assistir als darrers instants i aquests foren reconstituïts a la seva obra Fedó, segons la narració de diferents deixebles. Vet aquí com descriu els símptomes:

“Li van recomanar que caminés fins que les seves cames fossin pesades i llavors es va recolzar a l’espatlla tal i com li recomanaren. Qui li havia donat el verí va examinar els seus peus i cames, llavors, pessigant el seu peu fortament li va preguntar si sentia res. Sòcrates va contestar que no. Després li va pessigar en un punt baix de les cames i el fred va anar pujant fins que el cos se li va congelar. En fer una segona ullada, va sentenciar que quan el fred arribés al cor, Sòcrates se n’aniria. Quan la regió del ventre va començar a refredar-se, Sòcrates va dir: “Critó, li devem un gall a Asclepi; no t’oblidis de pagar-lo”. “Sí, ho faré”, diu Critó, “tens res més a dir?”. Però a aquesta pregunta no va contestar; per moments va quedar immòbil. L’home ho va veure: tenia els ulls immòbil. Critó li va tancar la boca i els ulls”.

La mort per la “paràlisi respiratòria”, relacionada i revelada des de la escena de Sòcrates, no ha estat atestada un altre cop per la toxicologia moderna per la cicuta aïllada, d’on la hipòtesi d’una mescla probablement de cicuta, de datura i de l’opi al verí de l’antiga Grècia.

El conium maculatum és una planta biennal tòxica, una planta bella que en la seva floració ens mostra els seus canalobres vegetals. Compte, però, que mata!

El general cartaginès Hanníbal es va suïcidar el 183 aC recorrent a la cicuta però barrejada amb aconitum: