Tag Archives: Festivitats

El nostre Sant Jordi

SANT JORDI

Abril, tebi el dia.

Tot és anar de gent.

Hi ha somnis en tots

els somriures, s’han obert

quan ha despertat el matí.

Blaves les mirades,

espurnejants els ulls

i roses i llibres

a tocar dels dits.

D’ací i d’allà

Arriben rialles,

converses, crits d’ ocells…

Avui és Sant Jordi,

porta olor de primavera el vent.

Pepita CASTELLVÍ

L’aràcnida Pepita ens ha regalat aquest poema per celebrar el dia de Sant Jordi, a més del poema inclòs en Una carta per a…, i nosaltres l’hem de felicitar per haver guanyat el primer premi de Poesia en el certamen literari de Sant Jordi de Teià. Feliciter, Pepita!

A classe de grec de primer vàrem començar la celebració de la diada tot jugant un any mési ja en fa molts!– al joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso, des d’aquí tot el meu agraïment als dos alumnes que feien de déu, John Tuset i Víctor Barranco:

Abans de l’esbarjo vàrem assistir a la presentació dels millors treballs de recerca del centre, entre els quals hi havia Òpera amb referents de la Laura Luna Surinyach i Turisme arqueològic al Maresme de Georgina Tur i Hady Camara. La sala d’actes de l’edifici Cristòfol Ferrer era ben plena i, a més amics i parents de les tutorandes hi varen fer acte de presència. La Laura també ens va tocar la flauta i ens va explicar com continua encara el seu treball de recerca perquè el TR és un punt de partida, però no el final. La Georgina que segurament serà una bona dinamitzadora  ens va continuar animant a visitar el patrimoni romà del costat de casa.

Laura Luna, part pràctica de seu TR

Ubi tu Georgina, ego Hady

“Ubi tu Georgina, ego Hady”

Senyeres, paradetes de roses i de llibres, pastissos i entrepans, fruita portada per encàrrec, roses de feltre, màgia, trenes, jocs i més jocs esportius alegraven un matí assolellat d’abril. El claustre de l’edifici del Serra de Marina bullia d’alegria i les pistes del Cristòfol ferrer i del Serra d’esportistes, professors i alumnes amb calça curta corrien amunt i avall; mentrestant uns alumnes de llatí intentaven enregistrar un Colloquium

Escena del Colloquium de 1r de Llatí

i els alumnes de Literatura Catalana, alumnes i tutorands meus,  feien els últims preparatius per recitar amb l’acompanyament musical de la Laura uns textos poètics de Salvador Espriu que el xivarri de les pistes ens impedeix compartir hic et nunc amb tots vosaltres:

Tot seguit el lliurament dels guardons del Certamen de Sant Jordi, entre els quals hi havia un lloc per a les Clàssiques amb sis premis: Cultura Clàssica (Àlex Aguilera), LLatí de quart (Imad Tmara), primer (Andrea Balart) i segon (Iván Zapico) de batxillerat, Grec de primer (Irina Balart) i de segon (Laia Muñoz) a partir de Un Sant Jordi epistolar, una activitat col·laborativa amb altres centres, especialment amb els alumnes de la professora Auda Ferrer de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i els de Rocío Poyato de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. L’enhorabona a tots i a totes!

Amb Imad, el guanyador de 4t, i el mestre de cerimònies, en Joan Marc

Un any més hem tingut la participació de pares. Tot el meu agraïment a David Bernad, el pare de la Sara, per col·laborar amb Adonis i Afrodita!

 photo DSC_0326_small_zps8ca657bf.jpg

Adonis i Afrodita, de David Bernad

La diada de Sant Jordi aleshores començava als carrers i places amb llibres, roses i parelles d’enamorats…

Aquest va ser el nostre segon Sant Jordi clàssic a l’institut Premià de Mar, diferent al primer perquè Sant Jordi cada any és únic!

Cupido dispara!

No sé si sabeu quin dia és avui i quins referents clàssics té? Tot i que a Catalunya Sant Jordi és el dia dels enamorats, un any més, a classe de llatí i de grec, avui ho podem celebrar, si voleu, amb frases d’amor en llatí i en grec!

A mesura que vagin arribant les vostres frases d’amor, les podreu visualitzar en aquesta presentació:


Vid. més gran

Compte amb les fletxes de Cupido!

Clàssics d’or: Quid nobis dederunt?

A l’institut Premià de Mar, tot i que estàvem en la recta final de la presentació i defensa oral del Treball de Recerca,  també vàrem celebrar el 12 del 12 a les 12, l’acte reivindicatiu a favor de l’herència clàssica per reclamar el lloc que es mereixen les nostres matèries en la nova llei d’educació, promogut per AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. Ens vàrem inscriure a la llista de centres participants, n’hem fet promoció al Facebook, en vàrem penjar les fotografies i hem anat seguint amb interès tot l’esdeveniment. No vàrem presentar el vídeo a concurs (en Víctor es va despistar i no va gravar!). L’important és la participació; tanmateix, m’agradaria preservar, potius sero quam numquam, un bell record d’una hora molt especial en què em vàreu demostrar que la llavor per a la pervivència dels clàssics continua viva. De totes les herències que hem rebut dels grecs, en destacaria hic et nunc el voler saber (en mots d’Aristòtil Met. I, 1, 980 a: Πάντες ἂνθρωποι τοῦ εἰδέναι ὀρέγονται φύσει) i que penes (LOMCE) i alegries (12 del 12 a les 12) ens uneixen: Οὐκοῦν ἡ μὲν ἡδονῆς τε καὶ λύπης κοινωνία συνδεῖ (Plató, Rep. V 462b). Agraeixo a la professora Anna Vinyoles, que a mitja classe, baixés amb nosaltres, a l’hora de llatí 1, i ens acompanyessin els seus alumnes de llatí de quart en una lectura improvisada de textos literaris en català. Els alumnes de primer de batxillerat també vàreu llegir textos en grec clàssic, en llatí, en català i en castellà a més d’aquesta petita interpretació en llatí de “Quid nobis dederunt?”, a partir d’una escena molt popular que Monty Python va representar a “Vida de Brian” i que els companys de Chiron, dirigits per Jerry vàrem fer en llatí. No us ho perdeu; hi va haver la presència d’uns convidats i espectadors molt especials…!

Ecce!

Feliciter, clàssics d’or de l’institut Premià de Mar! Feliciter, AMUPROLAG per la iniciativa del 12 del 12 a les 12, per la passió i interès que ha posat Fernando Blaya a Yo conozco mi herencia, ¿y tú?.

Ad multos annos, Chiron! Tal dia com avui el nostre president, Carlos Cabanillas, posava la primera pedra al seu bloc. Chiron ja té set any! FELICITER!

Per cert, Quid nobis dederunt? Tu has rebut aquesta herència, ara et toca passar-la! No te n’oblidis!

Aquest Sant Jordi: “Monstres, el somni de la raó”

Els alumnes de grec i de llatí, un any més per Sant Jordi, han programat una pila d’activitats i tindrem una molt bona participació no només a les pistes de sorra del CF amb un taller de jocs romans, al claustre del Serra amb un taller d’estampació de samarretes de lemes grecollatins i  amb el concurs d’etimologies grecoromanes a la biblioteca del CF sinó també, com altres anys, en el certamen literari del nostre institut que hi participem amb les seves composicions a partir del tema Monstres, el somni de la raó proposat com a activitat compartida entre centres a Aracne fila i fila per la Teresa Devesa de l’institut Albéniz de Badalona. Els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter amb la seva professora Rocío Poyato ens han regalat una magnífica entrada amb Animals fantàstics versus animals mitològics i els de l’institut Anton Maria Busquets de Sant Hilari Sacalm amb la Dolors Clota un reguitzell de composicions interessants i un format epistolar espectacular que podreu llegir en aquest Google site a l’espera que la Teresa publiqui els de l’Isaac Albéniz amb tots els treballs dels diferents centres. Ara, però, us vull avançar els finalistes del nostre institut que trobareu aquí.

Haurem d’esperar el veredicte del certamen literari de Sant Jordi que no serà gens fàcil i que tindrà lloc el dia de la diada de Sant Jordi cap a la una del migdia a la sala d’actes del Serra de Marina per saber qui se’n portarà el guardó al millor treball en prosa, en vers o en il·lustració. Mentrestant moltes gràcies per la vostra participació, gaudiu tant d’aquest Google site amb els diferents textos (prosa i poesia) com de les diferents il·lustracions monstruoses. No us oblideu de passar per la planta baixa de l’edifici Cristòfol Ferrer i contempleu in situ l’exposició que han fet els alumnes de llatí i de grec amb els diferents monstres, encapçalats per la magnífica Equidna que ens ha regalat el pare de la Sara, en David Bernad.

David Bernad

No us oblideu tampoc  de deixar aquí les vostres impressions. Ja hem superat els quinze mil comentaris gràcies a tots vosaltres i ja sabeu que un bloc s’alimenta dels seus comentaris.

Molta sort i bona diada de Sant Jordi!

N.B. Veredicte Sant Jordi 2012:

1r Premi Poesia: Oracle de Sara Bernad Fornier (1r Batx. C)
1r Premi Prosa: El meu laberint, de Laia Muñoz Osorio (1r Batx. C)
1r Premi Il·lustració: Medusa & Hidra de Lerna de Xènia Padrós Rodríguez  (4t ESO)

FELICITER OMNIBUS !

Ludi Romani et Schola, un projecte col·laboratiu en xarxa a la VII Magna Celebratio

Si el passat cap de setmana us vàreu perdre la VII Magna Celebratio a Badalona, no us perdeu aquest reportatge de la participació aràcnida amb els tripulants de El vaixell d’Odisseu en els Ludi Romani i la flamant Schola, una autèntica trobada de pràctica compartida a la xarxa, materialitzada en una festa ciutadana de reconstrucció històrica.

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

Dies Natalis Solis Invicti

Sant Jordi MMX: Emmirallant-se en “Aracne”

Sant Jordi i "El Nom de la rosa"

Fa dies que El Fil de les Clàssiques s’està emmirallant en el bloc dels alumnes de clàssiques de l’INS. Cristòfol Ferrer, obert a la col·laboració d’altres centres i interessants en el món clàssic, Aracne fila i fila. Si no el coneixeu a partir d’ara quan ens visiteu també aneu a ARACNE (lateral superior dret) i veureu la seva magnífica feina.

Si no ho sabeu, acaben d’arribar a la fase final d’Edublogs 2010 en la categoria de blocs d’alumnes de batxillerat. Quin goig! Quina alegria! Jo ja n’estic molt i molt contenta: ser finalistes a Edublogs és tot un èxit però potser els déus voldran que guanyin! D’esforçar-se, s’hi esforcen! Molta sort, discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana cultural de Sant Jordi El Fil de les Clàssiques s’ha traslladat a Aracne fila i fila perquè els alumnes han agafat el bastó de comandament i han esdevingut, com no, els autèntics protagonistes de la festa i allí han publicat tots els apunts de la diada (de més antic a més recent):

i també de  les sortides:

L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una setmana cultural de sant Jordi inoblidable, fins i tot treballant des de casa! Feliciter!

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes

Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.

Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.

Derivats de “pax” en català, castellà i francès

Dia 30 de gener va ser el dia escolar de la noviolència i de la pau (DENIP) i feia pocs dies que a l’IES Cristòfol Ferrer havíem tingut una experiència plurilingüe inoblidable  amb els alumnes de llatí de Grenoble, de la qual han sortit i sortiran treballs etimològics comuns en català-castellà i francès com aquest que tot seguit us presento a partir del mot llatí PAX, PACIS “pau, paz, paix”. Què en podeu deduir?  Jo m’he limitat a agafar la feina feta i compartida i exposar-la en aquesta taula, completament ampliable, per exemple en català tenim paer i paeria:

CATALÀ pau CASTELLÀ paz FRANCÈS paix
APAIVAGAR

apaivagable

inapaivagable

apaivagador

apaivagament

APACIGUAR 

apaciguable

inapaciguable

apaciguador

apaciguamiento

APAISER

apaisable

 inapaisable

apaisant

apaisement

PACÍFIC

pacificar

pacifisme

pacifista

 PACÍFICO

 pacificar

pacifismo

pacifista

PACIFIQUE

pacifier

pacifisme

pacifiste

PACTE

pactar

 PACTO

pactar

PACTE

pactiser

PAUTA

pautat

 PAUTA

pautado

 
PROPAGAR

propagació

propagador

propaganda

   propagandista

 PROPAGAR

propagación

propagador

propaganda

propagandista

PROPAGER

propagation

propagateur

propagande

propagandiste

 

mans bardo

Mosaic romà del Museu del Bardo, Tunis