Tag Archives: CaixaFòrum

Un dia de competició a l’antiga Grècia: AGON!

A CaixaForum Barcelona, podràs fer un viatge a l’antiga Grècia per conèixer de manera entretinguda i divertida com era la vida en temps dels antics grecs. Peter Higgs, conservador del British Museum, farà el 24 de novembre una aproximació a l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grècia” i, l’endemà, es podrà gaudir de SHOWCOOKING amb KuanUm, tallers (taller SPA o DEIPNON: menjar en família) i música (L’Odissea de Pau de Nut)  per viure com autèntics grecs.

Agon! La competició a l’antiga Grècia” que es podrà visitar per lliure o amb un mediador des del proper 24 de novembre al 18 de febrer de 2018 proposa una comprensió de l’esperit competitiu en tots els aspectes de la vida de la Grècia antiga a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.

No us perdeu un dia a l’antiga Grècia i, si podeu, visiteu “Agon! La competició a l’antiga Grècia”!

Hèracles i el lleó de Nèmea. British Museum

Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Fascinació per Polímnia. Margalida Capellà

Després del parèntesi estival i abans de començar el curs escolar el proper 12 de setembre, m’agradaria reprendre per novè any consecutiu la publicació d’apunts a El Fil de les Clàssiques amb la meva visita a l’exposició Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives. Col·leccions del Museu del Louvre Obra Social “la Caixa” que fins al 9 d’octubre es pot visitar a CaixaForum Palma i participar en les activitats i els tallers que acompanyen la mostra. Quina llàstima que no passi per Barcelona. Sols Madrid, Saragossa i Mallorca han tingut l’honor de poder contemplar més de dues-centes peces (sols 177 s’exposen a CaixaFòrum Palma per raons d’espai) del Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre juntament amb peces de les col·leccions egípcies del mateix museu i de la col·lecció de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Algunes són peces úniques i no parlen de la pompa de Roma sinó de la vida de la gent, concretament de la de les dones i dels gustos romans en decoració domèstica. Ens presenten la dona com un ésser complex, i tal com proclama el títol de l’exposició adés són belles, seductores, divines, dotades de gran riquesa espiritual,  amb una vis materna, adés monstruoses, posseïdores d’una força animal, tot personificant les forces de la natura, incapaces de resistir els seus desitjos i dotades d’una màgia destructiva.

A més a més de la gran quantitat de plaques de terracota (les 30 plaques campana restaurades per a la mostra), que guarnia l’arquitectura domèstica, crida molt l’atenció el gran nombre de personificacions de la Victòria (la Nice grega), segurament en un intent de portar prosperitat a la llar, i el paper destacat que es concedeix a Dionís, Bacus en llatí, com a déu alegre, compassiu, promotor d’un paper femení més destacat en el desenvolupament de la civilització. Val a recordar que el déu havia tret de l’inframón la seva mare Sèmele i l’havia pujat a l’Olimp; també va ser el marit fidel de l’Ariadna abandonada per Teseu.

Quin era el paper de les dones romanes? Estaven en igualtat de condicions respecte als homes? Continuen les dones sent objecte de desig i menyspreu? Són tan contradictòries i terribles com les percebien els romans?

Per què les dones romanes que sovint marginades de la vida pública, recloses en l’àmbit familiar, en canvi, sovint són representades a la mitologia, la religió, la literatura, les belles arts? Per què trobem en escultures, relleus, pintures murals, plaques de terracota, estuc, bronzes, joies, peces de ceràmica i d’argila tantes dones, unes castes, d’altres seductores, com  les amàzones, les mènades, les gòrgones, les nereides, les nimfes, les Gràcies, les Muses, les victòries o les dees (Juno, Minerva, Ceres, Selene…)? Per què fascinen tant als artistes i als artesans? Les dones romanes eren tal com els artistes ens les representen?

Al CaixaFòrum Palma s’hi esperaven 50.000 visitants, esperem que així sigui; tanmateix, el dia que hi vàrem anar els carrers bullien d’activitat curulls de gent, però gairebé vaig tenir el vigilant per a mi, que va aguantar estoicament que mirés de peu el documental en francès que durava 30 minuts (Pompeia, cerimònies secretes. Grans pintures murals de la Vil·la dels Misteris, Alain Jaubert, ARTE France 2002) i que he trobat a Internet, per si us interessa:


La Ville des Mystères – Pompéi 1/4 por zindabad7

Dones de Roma, del Louvre a Ciutat , Mallorca

Una foto publicada por Margalida Capellà (@filaracne) el

No us perdeu Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.