Tag Archives: Barcelona

Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen

Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.

La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.

Catherine Schroeder ha interpretat el personatge de l'Ànima a Ordo Virtutum, 11 de febrer de 2017

Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna

Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals,  l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el  Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba

L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.

Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

El passat romà de Barcelona a Va passar aquí de BTV

Barcelona és plena de llocs que han fet història, de carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i de racons on han succeït coses increïbles. El programa Va passar aquí, de Visiona TV per a BTV, des de fa unes quantes temporades, fa un repàs d’aquests indrets històrics barcelonins.

L’últim programa de Va passar aquí de BTV, emès ahir, es va tancar a partir del minut 22:58′ amb el reportatge que em van fer sobre el passat romà de Barcelona a partir del temple romà d’August.

  • EL PINTOR CATALÀ QUE VA ROBAR EL COR DE FRIDA KAHLO El pintor Josep Bartolí, home intens i apassionat, va robar el cor de Frida Kahlo. El català va ser el destinatari de les cartes d’amor més boniques que va escriure la pintora.
  • CAN TUNIS, CRÒNICA D’UN GUETO Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador però va acabar essent un gran supermercat de la droga.
  • L’HOME QUE ES VA CREURE MÉS PODERÓS QUE DÉU Els barcelonins ja poden passejar pels jardins de la casa de Julio Muñoz Ramonet, l’home que es va creure tan poderós com Déu.
  • EL REBOMBORI DEL PA Una revolta de les mares barcelonines pel preu del pa va fer trontollar la ciutat el mateix any de la revolució francesa.
  • VIL·LA JOANA, LA CASA DE LA PARAULA Vil·la Joana, un mas de Collserola que era propietat de l’alcalde de Sarrià, va ser el recer dels últims dies de Mossèn Cinto Verdaguer.
  • EL TEMPLE D’AUGUST DE BÀRCINO Les restes del temple dedicat a l’emperador August, que es divisava des dels afores de la ciutat, ens remunten a l’època romana de Bàrcino.

 

A partir d’aquest reportatge de 5 minuts (tota una experiència televisiva!), resum de la nostra passejada de més de dues hores pels carrers i indrets de Barcelona a la recerca de Bàrcino a partir del temple d’August, us animo a visitar la Barcelona romana i a conèixer el seu passat romà (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), les seves magistratures, la via sepulcral, els seus aqüeductes, les seves muralles, les seves termes… Entreu al Museu d’Història de la Ciutat i visiteu in situ els seus espais: tallers de tints, les domus…. No us oblideu de l’APP Bàrcino 3D

Imatge de previsualització de YouTube

ITworldEdu8

Dia 7 i dia 8 de març s’ha celebrat, patrocinat entre d’altres per eduCaixa, al Palau de Congressos de Barcelona la vuitena edició de l’ITworldEdu, Innovating in Education, amb un èxit de participació, entre els quals l’honorable consellera d’Educació, Meritxell Ruiz, entre molta innovació tecnològica, molta experiència educativa en TIC, molta inspiració per portar-la a terme a l’aula de clàssiques…, val a remarcar la conferència inaugural de Francesc Pedró Innovacions tecnològiques a l’educació: s’acosta una tempesta? i la conferència plenària de José Antonio Marina Educació del Talent, Informació i Coneixement. La tecnologia educativa va més ràpida que l’escola i el mòbil, lluny de la seva prohibició, permet grans experiències educatives, els alumnes demanen més aprenentatge amb TIC i més referents tecnològics i aquests hem de ser els professors.Tots, docents i alumnes, haurem de justificar aviat la nostra competència digital. Caminem bé. Avant!

“Maillol i Grècia” al Museu Marès de Barcelona

"Mediterrània",  Museu Marès 2015

“Mediterrània”, Museu Marès 2015. Fotografia El Fil de les Clàssiques

En el Museu Frederic Marès de Barcelona, a tocar de la catedral, es pot visitar fins el 31 de gener del 2016 l’exposició comissionada per Àlex Susanna Maillol i Grècia. La mostra repassa el viatge que l’any 1908 va realitzar a Grècia l’escultor, pintor i gravador Arístides Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861– 1944). En aquest viatge per la Mediterrània (Marsella, Nàpols…) fins a Grècia (acròpolis d’Atenes, Eleusis, Delfos, Olímpia…), va poder contemplar les escultures clàssiques de l’art grec, va refermar el seu ideal estètic de les formes nues i planes, sense detalls anatòmics. Aquest cànon artístic de Maillol que ell definia com a “plena tridimensionalitat” va acabar tenint una importància determinant en l’escultura moderna del segle XX i, molt particularment, en l’escultura noucentista i postnouncentista catalana.

http://moodle.x10.mx/wp_new/wp-content/uploads/2015/05/270415maillol.mp4

Maillol amb un model a Fàleron, Grècia. ©Harry Kessler, Fundació Dina Vierny-Museu Maillol

En el pati del Museu Marès, sota l’ombra dels porxos a tocar dels jardins de l’il·luminat pati amb refrescant font i columna romana, s’hi pot contemplar temporalment la superba escultura ‘Mediterrània‘ del 1905.

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició "Maillol i Grècia". Fotografia El Fil de les Clàssiques

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició “Maillol i Grècia”. Fotografia El Fil de les Clàssiques

L’escultura ‘Leda’ de Maillol (1900) / PAU CORTINA (ACN)

A l’interior del museu, en l’espai temporal, s’hi poden veure 23 obres inèdites de petit format (bronze, marbre, terracota, i guix), provinents de la Fundació Dina Vierny-Musée Maillol de París i d’algun col·lecionista particular, i també plànols, dietaris i quaderns del viatge a Grècia i algunes de les fotografies (més d’una cinquentena) que li va fer el comte Harry Kessler (amic de l’artista, editor i mecenes de l’escriptor Hugo von Hofmannsthal) durant el viatge.

Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Harry Kessler.

També es poden contemplar dos olis de Maillol fets a Grècia i un curtmetratge ‘Aristide Maillol, sculpteur’, una versió reduïda de l’entrevista que el cineasta Jean Lods va fer-li a l’escultor el 1943 al seu taller de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord, un any abans de morir. Veient el documental es fa palès que els turons de Banyuls i els pendents de les vinyes estan miraculosament emparentats amb les seves escultures i amb Grècia.

Maillol coneixia bé les seves arrels i les proclamava. No us perdeu aquesta petita però entranyable exposició ni la seva actualitat a la xarxa #maillol. Aprofiteu la visita a l’exposició per visitar el fons del Museu Frederic Marès que té moltes altres peces de Grècia i Roma i obres del mateix Marès amb la petja de Maillol.

Escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres

Imatge de previsualització de YouTube

El nostre aràcnida ens ha enregistrat a l’IES Margarita Salas de Majadahonda aquest vídeo d’una interessant exposició itinerant (de diversos professors dirigida per Cristina Martín Puente de la UCM) i m’ha sobtat que en les múltiples referències d’escriptors clàssics en places, museus, biblioteques… no n’hi hagués cap de Catalunya. De fet, la presència de la mitologia en l’art ha fascinat sempre ben molt, però no s’ha prestat mai gaire interès a la presència dels autors clàssics en l’art, tot i que aquest han gaudit d’un gran prestigi al llarg de la història i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu; de fet, sovint surten de les biblioteques i llibreries per ocupar un espai en places i carrers, en els museus així com en vidrieres, monedes i segells. Avui que anem a les conferències PAU de llatí i de grec que cada any organitza la secció catalana de la SEEC us demano de començar a localitzar-los. A veure qui en trobarà i sabrà discernir el seu significat? Tanmateix, aquesta activitat de recerca queda oberta per tal que anem localitzant els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres i no sols en els noms dels carrers com en aquest Google maps:

 

Mostra Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran

Déus i herois en la literatura grega

D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois  heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…

Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.

Que la mitologia us acompanyi!