El Fil de les Clàssiques

Ja sé que l’espereu! Que estic trigant massa amb tot això de tancar l’avaluació, però aquí la teniu: Quae fabula est in hac pictura?  Crec que us agradarà malgrat la violència de la pintura. Espero amb candeletes el resultat de l’enigma d’avui i, seguint la bella tradició, les vostres actualitzacions d’aquest mite.

Qui encertarà l’última del trimestre? Ecce!

Truncum terra tegit, latitant in cespite lymphae;
alveus est modicus qui ripas non habet ullas;
in ligno vehitur medio quod ligna vehebat.

I amb aquesta ens plantem a l’últim dimecres de febrer. Ecce!

Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.

De nou dimecres i les endevinalles no s’han aturat ni s’aturen. Ecce! 

Mater erat Tellus, genitor est ipse Prometheus;
auriculaeque regunt redimitam ventre cavato;
dum misere cecidi, mater mea me laniavit.

Aquest dimecres els alumnes de segon de batxillerat  són de viatge d’estudis a Madrid. No podem perdre la tradició de les endevinalles setmanals, però haurem de fer equilibris; tot i així no sé qui l’encertarà aquesta setmana. Ecce!

Inter luciferum caelum terrasque iacentes
aera per medium docta meat arte viator;
semita sed brevis est, pedibus non sufficit ipsis.