Tag Archives: Actualitat

Celebrem el Dia del punt volat: De la λλ del grec a la l·l

dia-del-punt-volat-900x250

El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.

En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).

Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!

dia-del-punt-volat-xavi-novell

Imatge de Xavi Novell

Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…)  amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).

Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:

Imatge de previsualització de YouTube

Refugiats, apàtrides, …i vellets hospitalaris

Idomeni, camp de refugiats al nord de Grècia (10 de març de 2016 Fotografies Martí)

Aquesta tarda, de mans estimades, m’han arribat des del campament de refugiats d’Idomeni, a Grècia, just davant de la frontera tancada i barrada amb Macedònia, unes tristes imatges del campament inundat que, amb el clam dels infants, m’han fet recordar, per la manca d’hospitalitat dels dirigents europeus i per la tremenda generositat del poble grec, el relat ovidià de Filèmon i Baucis; certament, el més pobres i els que també han estat refugiats són sempre els més hospitalaris! Mireu el sentiment de generositat d’aquests vellets grecs d’aquest vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Per què no som hospitalaris? No us ve a la memòria  l’episodi de l’Odissea en què el ciclop Polifem no acull bé odisseu i els seus companys? Per què tanquen fronteres? Per què deixem que nens, embarassades, malalts, avis… dormin enmig de camps inundats en ple hivern? Quines conseqüències tindrà aquesta manca d’hospitalitat? Quin paral·lelisme podem establir amb el mite ovidià que hem llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? i amb el relat del pantà de Sanàbria? Què significa etimològicament ser apàtrida? Per què els nens nascuts al campament d’Idomeni seran apàtrides? Podem fer alguna cosa? Fem-la! Odisseu, Eneas…també foren refugiats de guerra! Ai, la mitologia!

Eneas també a la recerca d’una pàtria va sortir de Troia amb el seu pare, el vell Anquises, en braços. Les històries malauradament es repeteixen!

#pastintopresentXM16

Què seria de les nostres classes sense Internet?

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

Imatge de previsualització de YouTube

“Maillol i Grècia” al Museu Marès de Barcelona

"Mediterrània",  Museu Marès 2015

“Mediterrània”, Museu Marès 2015. Fotografia El Fil de les Clàssiques

En el Museu Frederic Marès de Barcelona, a tocar de la catedral, es pot visitar fins el 31 de gener del 2016 l’exposició comissionada per Àlex Susanna Maillol i Grècia. La mostra repassa el viatge que l’any 1908 va realitzar a Grècia l’escultor, pintor i gravador Arístides Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1861– 1944). En aquest viatge per la Mediterrània (Marsella, Nàpols…) fins a Grècia (acròpolis d’Atenes, Eleusis, Delfos, Olímpia…), va poder contemplar les escultures clàssiques de l’art grec, va refermar el seu ideal estètic de les formes nues i planes, sense detalls anatòmics. Aquest cànon artístic de Maillol que ell definia com a “plena tridimensionalitat” va acabar tenint una importància determinant en l’escultura moderna del segle XX i, molt particularment, en l’escultura noucentista i postnouncentista catalana.

http://moodle.x10.mx/wp_new/wp-content/uploads/2015/05/270415maillol.mp4

Maillol amb un model a Fàleron, Grècia. ©Harry Kessler, Fundació Dina Vierny-Museu Maillol

En el pati del Museu Marès, sota l’ombra dels porxos a tocar dels jardins de l’il·luminat pati amb refrescant font i columna romana, s’hi pot contemplar temporalment la superba escultura ‘Mediterrània‘ del 1905.

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició "Maillol i Grècia". Fotografia El Fil de les Clàssiques

Mediterrània, porxo del Museu Marès. Exposició “Maillol i Grècia”. Fotografia El Fil de les Clàssiques

L’escultura ‘Leda’ de Maillol (1900) / PAU CORTINA (ACN)

A l’interior del museu, en l’espai temporal, s’hi poden veure 23 obres inèdites de petit format (bronze, marbre, terracota, i guix), provinents de la Fundació Dina Vierny-Musée Maillol de París i d’algun col·lecionista particular, i també plànols, dietaris i quaderns del viatge a Grècia i algunes de les fotografies (més d’una cinquentena) que li va fer el comte Harry Kessler (amic de l’artista, editor i mecenes de l’escriptor Hugo von Hofmannsthal) durant el viatge.

Arístides Maillol al santuari de Delfos Grècia, 1908. Fotografia: Harry Kessler.

També es poden contemplar dos olis de Maillol fets a Grècia i un curtmetratge ‘Aristide Maillol, sculpteur’, una versió reduïda de l’entrevista que el cineasta Jean Lods va fer-li a l’escultor el 1943 al seu taller de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord, un any abans de morir. Veient el documental es fa palès que els turons de Banyuls i els pendents de les vinyes estan miraculosament emparentats amb les seves escultures i amb Grècia.

Maillol coneixia bé les seves arrels i les proclamava. No us perdeu aquesta petita però entranyable exposició ni la seva actualitat a la xarxa #maillol. Aprofiteu la visita a l’exposició per visitar el fons del Museu Frederic Marès que té moltes altres peces de Grècia i Roma i obres del mateix Marès amb la petja de Maillol.

L’Ara Pacis Augustae a Tarraco viva

Ja tenim una nova edició de Tarraco Viva, el festival de reconstrucció històrica del món romà de Tarragona, enguany in memoriam del nostre Hermes, Juanvi Santa Isabel. Fins al dia 25 de maig podrem gaudir d’unes 800 activitats en un any en què Tarraco Viva se suma a la celebració del bimil·lenari de la mort d’August (vid. La cursa per rememorar la mort d’August i August, el primer emperador romà.

Ahir a la nit es van inaugurar les visites guiades a la reproducció de tamany real de l’Ara Pacis Augustae en el Palau de Congressos de Tarragona:

També s’ha fet una reproducció en color de l’August de bronze del Passeig Arqueològic de Tarragona, a imitació de l’estàtua d’August de Prima Porta de Roma:

Per cert, quina relació té August amb Tarragona? Quant de temps hi va sojornar?
Què simbolitza l’Ara Pacis Augustae? Qui és qui en aquest retrat de la família imperial?

Què simbolitzava l’estàtua d’August? Què et sembla en color? Per què va descalç? Fa poc vàrem visitar Tarragona arran del Festival Juvenil de Teatre Grecollatí, recordes on vàrem veure una estàtua d’August? En tens fotografies? Què en saps de l’August de Prima Porta?

No et perdis el Festival Tarraco Viva!
Programa de Tarraco viva en català
Programa en castellà
Programa de butxaca

Avui és dimecres, què en diria Hermes?

Vivim mentre algú ens recordi i hi ha gent que viu eternament si hem de fer cas a Horaci: “non omnis moriar“. Passen els dies i tots els dimecres continuo esperant amb candeletes Los sueños de Hermes, tot i que malaguanyadament els somnis es van esvair aquest estiu. Avui és un dia en què percebo un somni amb un adjectiu com aquells en què sols en Juanvi acostumava a excel·lir, com “nefelibata” després de les Jornadas de culturaclasica.com de fa uns anys a Mèrida; i no sé perquè, potser per inspiració divina, potser per enyor però gairebé sé del cert amb quin adjectiu qualificaria aquesta notícia (Joan Pons, Campanet (Mallorca) www.diariodemallorca.es 11/02/2014).

1601325_675945682448911_2016216509_n

Τί ἐστίν; τί ἐπιγιγνώσκεις;


Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què  l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.

 

El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat

Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.

 

Què han fet els romans per a nosaltres?

Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):

Ir a descargar

Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Les dones gregues i el culte als morts

Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts?

Per als grecs enterrar els morts i retre’ls culte post mortem era un deure ineludible ja que creien que les ànimes dels finats sense sepultura ni ritus funeraris estaven condemnats a vagar eternament i a empaitar els vius. En restaven, tanmateix, exclosos com a càstig, els lladres de temples, els suïcidis i els delinqüents.

El culte als morts era la cerimònia més important per a la família ja que els seus progenitors eren els seus déus. Les dones de la casa n’eren les principals encarregades.

Els parents més pròxims, principalment les dones, rentaven, ungien amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc, li cenyien benes, cintes, joies  i garlandes de flors fresques al cap descobert.

 

Próthesis o exposició, vas de Cleofrades

 

També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

 

Caront en un fresc de Luca Giordano en el Palau Medici-Riccardi, Florència.

 

Durant un dia s’exposava el finat (próthesis, en grec πρόθεσις)  en el vestíbul de la casa en un llit mortuori amb els peus cap a la porta. A la porta s’indicava el dol amb una branca de xiprer i aigua lustral en un vas  per purificar-se tant a l’entrada com a la sortida.  Els familiars i amics retien  l’últim adéu al difunt. Al seu voltant, els ploracossos amb vestits negres feien els planys fúnebres: les dones de la casa (i de vegades ploraneres llogades) es laceraven les galtes, es colpejaven el pit i el cap i entonaven cants fúnebres. També apartaven les mosques del cadàver.

 

Pínax d'Exèquias amb escena funerària de próthesis; Ceràmic (540-530 a. C.)

 

“Quan es mor algun familiar, primer de tot li posen un òbol a la boca perquè li serveixi per a pagar al barquer el pas de la llacuna…Després de rentar el cadàver, d’untar-lo amb bàlsam perfumat quan està a punt de fer mala olor, i de coronar-lo amb flors del temps, l’exposen a la vista de tothom, amortallat amb els millors vestits perquè no tingui fred ni el gos Cèrber el vegi nu.
I mentre fan tot això, no tenen aturador els plors i els gemecs de les dones, les llàgrimes de tots plegats, els cops al pit, els embulls i les esgarrapades a les galtes. De vegades, fins i tot, s’estripen la roba i es tiren pols al cap, i els qui encara viuen estan pitjor que el difunt, perquè tot sovint es rebolquen per terra i s’hi colpegen la testa.” LLUCIÀ, Sobre el dol 11-12.

L’endemà abans de l’alba, el cadàver en el mateix llit fúnebre era portat en seguici (ἐκφορά) a la necròpoli (νεκρόπολις) o cementiri als afores de la ciutat sobre les espatlles dels parents o dels esclaus o bé en un carro, tirat per cavalls o mules. Una dona amb un vas per a les libacions als déus encapçalava el seguici. En segon lloc, hi anaven els homes, seguits de les dones, i després els músics que tocaven l’oboè.  Assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.

 

 

En el cementiri, el cos podia ser inhumat o cremat. De ser cremat en una pira, les cendres eren recollides per un fill o familiar  i dipositades en una urna o en una caixa. Si el cos era inhumat, era dipositat en un sarcòfag de fang o de fusta, o bé colgat en un llit de fulles. Al costat del cadàver, es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, com lècitos blancs amb perfums, amb la idea de seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.


 

Tot seguit les dones  feien libacions, vessaven líquids (vi, oli, mel i de vegades sang dels animals)  sobre la terra. Damunt la tomba, recoberta per un túmul de terra, hi col·locaven un vas (un lutròfor en les tombes de les dones mortes solteres), una columna o una estela funerària, una làpida decorada amb una inscripció o epitafi, i una representació escultòrica en relleu i elements arquitectònics, com columnes, pilastres, frontons, etc. que simbolitzaven la casa o la tomba del mort.

 

Tombes del Ceràmic, Atenes

 

A la tornada del cementiri, els familiars se purificaven rentant-se tot el cos (ὰπόνιμμα)  i l’endemà netejaven la casa amb aigua del mar. Celebraven un banquet fúnebre en honor del difunt. Els àpats i els sacrificis es repetien el tercer, el novè i el trentè dia després del funeral i, cada any, el dia de l’aniversari de la mort (γενέσια). Els familiars aleshores portaven a la tomba del finat ofrenes de tota mena: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines etc; pastissos i fruites: libacions de mel, d’aigua, de llet, de vi…

També hi havia rituals públics. Eren diades considerades impures i gens aptes per a fer negocis. A Atenes, se celebrava la festa principal de tots els morts a la primavera, el tercer dia de les Antestèries (Ἀνθεστήρια), quan es creia que els esperits dels difunts tornaven al món dels vius. Aleshores per tal de deslliurar-se dels esperits invisibles que pul·lulaven arreu, mastegaven espí, untaven amb pega les juntures de les portes,… i celebraven la festa de l’olla (Χύτροι). Hermes Psicopompos, conductor de les ànimes dels morts, rebia les ofrenes. La cerimònia hydrophoria (ὐδροφορία) consistia en oferir als morts libacions d’aigua i aplacar-los. Procuraven tenir-los contents perquè creien que d’ells depenien les bones collites, una descendència fecunda, etc. Les famílies portaven ofrenes i flors als seus morts, tal com avui es fa per Tots Sants.

 

Una dona orna amb garlandes una tomba. Lècitos de fons blanc, ca. 420-410 aC.

Ara és la vostra!:

  • Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
  • Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
  • Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
  • Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
  • Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
  • I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
  • Com t’imagines Hermes psicopompos?
  • Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
  • Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?