Almenys feu un Gran recorregut!

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?

Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:

Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.

A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:

Greu nafra d’amor,
que porta molt dolor!
És font de gran furor
i comporta molt terror.
Tement el seu furor,
jo vaig buscar l’amor.
I així, sense terror,
evito el seu dolor.
Quem dum sequor, apricam
sum adeptus amicam.
Fa temps que me’n delia
i amb casta ment venia.
El front i el coll
et papilla sat dura
quia sunt sine ruga,
candent plus nie pura.
Blanques té les dents.
I els ulls ben relluents.

Mans, peus i cames
com lluna són de blanques.
Hac me Venus donauit,
qua me nimis ditauit
M’hi hauria menys tornat
si or m’hagués donat.
Val més que no pas l’or
i més que cap tresor (que cap tresor)
Em plau molt més que l’or,
que venç tots els tresors.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Deprecor Cithaream
mihi quod seruet eam.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!