Category Archives: Llatí 4t ESO

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Dia Europeu de les llengües: estudiar grec i llatí és molt important per aprendre llengües

Enguany el nostre institut no ha celebrat com altres anys el Dia Europeu de les Llengües, però a l’àrea de Clàssiques hem continuat amb aquesta bella i vella tradició.

Aviat tindrem totes les imatges dels nostres murals; però hic et nunc volem compartir el nostre kahoot i encoratjar-vos a aprendre llengües. Recordeu que el Grec i el Llatí són molt importants també per aprendre llengües modernes.

diaeuropeullengües

L’Eloi, alumne de 2n de Batx. Humanístic, ens ha fet el vídeo del mural dels alumnes de segon de Batxillerat:

Imatge de previsualització de YouTube

La Marta Ruiz, alumna de 1r de Batx. Humanístic, ens ha fet el vídeo del mural dels alumnes de 1r de Batxillerat:

Imatge de previsualització de YouTube

L’Uri i l’Andrea de 4t de l’ESO ens han fet aquest vídeo del mural dels alumnes de 4t de Lingua Latina (optativa 1 -Mar- i 2 -Margalida-):

Imatge de previsualització de YouTube

Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Fascinació per Polímnia. Margalida Capellà

Després del parèntesi estival i abans de començar el curs escolar el proper 12 de setembre, m’agradaria reprendre per novè any consecutiu la publicació d’apunts a El Fil de les Clàssiques amb la meva visita a l’exposició Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives. Col·leccions del Museu del Louvre Obra Social “la Caixa” que fins al 9 d’octubre es pot visitar a CaixaForum Palma i participar en les activitats i els tallers que acompanyen la mostra. Quina llàstima que no passi per Barcelona. Sols Madrid, Saragossa i Mallorca han tingut l’honor de poder contemplar més de dues-centes peces (sols 177 s’exposen a CaixaFòrum Palma per raons d’espai) del Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre juntament amb peces de les col·leccions egípcies del mateix museu i de la col·lecció de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Algunes són peces úniques i no parlen de la pompa de Roma sinó de la vida de la gent, concretament de la de les dones i dels gustos romans en decoració domèstica. Ens presenten la dona com un ésser complex, i tal com proclama el títol de l’exposició adés són belles, seductores, divines, dotades de gran riquesa espiritual,  amb una vis materna, adés monstruoses, posseïdores d’una força animal, tot personificant les forces de la natura, incapaces de resistir els seus desitjos i dotades d’una màgia destructiva.

A més a més de la gran quantitat de plaques de terracota (les 30 plaques campana restaurades per a la mostra), que guarnia l’arquitectura domèstica, crida molt l’atenció el gran nombre de personificacions de la Victòria (la Nice grega), segurament en un intent de portar prosperitat a la llar, i el paper destacat que es concedeix a Dionís, Bacus en llatí, com a déu alegre, compassiu, promotor d’un paper femení més destacat en el desenvolupament de la civilització. Val a recordar que el déu havia tret de l’inframón la seva mare Sèmele i l’havia pujat a l’Olimp; també va ser el marit fidel de l’Ariadna abandonada per Teseu.

Quin era el paper de les dones romanes? Estaven en igualtat de condicions respecte als homes? Continuen les dones sent objecte de desig i menyspreu? Són tan contradictòries i terribles com les percebien els romans?

Per què les dones romanes que sovint marginades de la vida pública, recloses en l’àmbit familiar, en canvi, sovint són representades a la mitologia, la religió, la literatura, les belles arts? Per què trobem en escultures, relleus, pintures murals, plaques de terracota, estuc, bronzes, joies, peces de ceràmica i d’argila tantes dones, unes castes, d’altres seductores, com  les amàzones, les mènades, les gòrgones, les nereides, les nimfes, les Gràcies, les Muses, les victòries o les dees (Juno, Minerva, Ceres, Selene…)? Per què fascinen tant als artistes i als artesans? Les dones romanes eren tal com els artistes ens les representen?

Al CaixaFòrum Palma s’hi esperaven 50.000 visitants, esperem que així sigui; tanmateix, el dia que hi vàrem anar els carrers bullien d’activitat curulls de gent, però gairebé vaig tenir el vigilant per a mi, que va aguantar estoicament que mirés de peu el documental en francès que durava 30 minuts (Pompeia, cerimònies secretes. Grans pintures murals de la Vil·la dels Misteris, Alain Jaubert, ARTE France 2002) i que he trobat a Internet, per si us interessa:


La Ville des Mystères – Pompéi 1/4 por zindabad7

Dones de Roma, del Louvre a Ciutat , Mallorca

Una foto publicada por Margalida Capellà (@filaracne) el

No us perdeu Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO

Hem acabat les classes a l’institut Premià de Mar! Per tancar el curs 2015/2016, tal com ja es va anunciar al twitter i seguint la tradició d’acabar l’ESO amb jocs romans, hem fet dos tallers internivells, portats per alumnes de llatí de 4t i de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO, dins el projecte Interès pel nostre passat romà.

Dimecres a l’hora de Llatí 1, a les 11.30, els alumnes de llatí van explicar les parts de la ciutat romana i les diferents ciutats romanes a la cinquantena d’alumnes de 1r de l’ESO que no havien anat de colònies a Cala Monjoi: fundació de la ciutat, traçat de les muralles, portes principals, cardo i decumanus, habitatges (domus, insula et villa) fòrum (basílica, cúria, temples…), edificis d’oci (teatre, amfiteatre i circ) i aqüeductes i termes…  Els alumnes de 1r varen fer unes maquetes de les cases, gràcies al material retallable del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que van situar en un plànol d’una ciutat romana. Després es va fer un bingo i com a premi es va fer un diploma de pergamí amb calamus amb el llatinisme Cum laude.

Taller Creació Ciutat Romana, alumnes de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Dijous a l’hora de Llatí de 4t a les 12.30 vàrem sortir a les pistes i als porxos els alumnes de 4t van jugar com a romans amb els de primer de l’ESO, feia molt de sol i molts alumnes estaven de ramadà, tot i així no van defallir en cap moment i vam passar un matí inoblidable. Els alumnes guanyadors van aconseguir nous i pomes, tot i que alguns se’ls van portar a casa per menjar a la nit amb la família.

Taller Juguem com els romans, alumnes de 4t d’ESO de Llatí amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Demà els alumnes de 1r de l’ESO començaran el seu crèdit de síntesi Com viuríem si haguéssim nascut a l’època dels romans?

A més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries (amb l’àgora i στοά restaurades) i l’edifici de planta octogonal de Can Ferrerons al Museu romà de Premià, també han visitat el Museu de Badalona i la Vil·la de Torre Llauder a Mataró (Iluro).

Els alumnes de 4t de l’ESO el seu Projecte de Recerca. A l’àrea de clàssiques en tenim tres i tots ells relacionats amb la lectura prescriptiva de Llatí de 4t Narracions de mites clàssics, una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Us convido a donar-los un cop de mà amb els seus formularis inicials.

Mitologia i sexualitat i El sexe a la mitologia

És narcisista la nostra identitat digital a l’Instagram?

Els alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat comencen els seus exàmens finals.

Els alumnes de Grec i de Llatí de 2n tindran dijous els exàmens, primer el de Llatí i després el de Grec.

Molta sort a tots i a totes! Molt bon estiu!

Dos mil dos-cents anys després de la mort de Plaute

L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).

CisGxNqXIAANi9z

Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort

CjUPnm6WgAAcNmD

Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)

Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?

Per què Ramon Llull empra el llatí?

Ramon Llull, escultura de bronze i pedra (1967) d’Horacio d’Eguía al Passeig de Sagrera, Ciutat de Mallorca amb inscripció en llatí, català i àrab.

Tots els infants que hem nascut a l’illa de Mallorca sabem des de ben petits qui és Ramon Llull i ens fascina la seva apassionant vida i obra. Com pot ser que un cortesà com ell, casat amb la noble Blanca Picany i amb dos fills, ho deixi tot per dedicar-se a la contemplació i a la conversió d’infidels? Pintem el seu rostre barbut després de contemplar les seves múltiples escultures i de visitar el seu sepulcre a l’església de Sant Francesc de Ciutat, davant del qual ens expliquen la seva mort de retorn a Mallorca enmig de la mar Mediterrània. Vaig créixer envoltada del savi il·luminat, fins i tot vaig jugar, sense saber-ho en una de les seves propietats, la posada de Biniatró, que va heretar del repartiment del rei Jaume I. Escoltem atentament de ben petits, dels mestres i dels padrins, els seus escrits, sobretot del LLibre de les bèsties. Encara recordo com m’explicaven l’elecció del rei Lleó, com els animals d’una espècie i l’altra s’escometien perquè el rei fos dels seus; el sermó del rei als consellers que l’atenien amb reverència; les intrigues de la Guineu…  Passen els anys, i una descobreix a classe de filosofia que en El llibre de les bèsties, hi ha quelcom més que les historietes d’animals que em feien somiar: “raonament”, “qüestió”, “pensament”. A classe de socials, una percep que Llull mitjançant la ficció animal descriu la situació real de la societat per tal d’extreure conclusions del que hauria de ser… Després una s’adona a Llengua i Literatura Catalana, gràcies a un gran professor, Joan Melià, que aquell Ramon Llull cortesà, viatger,… és el més rellevant i genuí escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII (1232-1316) i alhora el primer gran autor literari en català gràcies al qual la llengua catalana esdevingué més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí, així com per la introducció de calcs i imitacions sintàctiques de la llengua llatina en els seus escrits.

RamonLlull_Gravat

Deixant a banda, les meves relacions personals amb Llull, tot i que en venir a estudiar a Barcelona, el vaig trobar al vestíbul de la Universitat que ara acull l’exposició “Tresors del coneixement”, hic et nunc, ja que enguany, en ocasió del setè centenari de la seva mort, arreu se celebra l’Any Llull, i també als centres escolars i fins i tot se’n fan treballs de síntesi, rutes literàries i nosaltres, a classe de llatí, ens preguntem pel món clàssic en Ramon LLull. Ara bé, si bé la seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, no sols està redactada en llatí, sinó també en català, occità i àrab, per què Llull utilitza el llatí?

En primer lloc, cal tenir en compte l’època en què viu. El segle XIII és una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres móns: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull a la Mallorca que feia poc havia estat conquerida per Jaume I va aprendre, a diferència d’altres pensadors del seu temps, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera producció escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.

De les dues-centes seixanta obres conservades, segons els catàlegs moderns, la majoria estan escrites en llatí i s’estudien, sota la direcció de Friedrich Stegmüller, al Raimundus-Lullus-Institut, que es troba a la Facultat de Teologia de la Universitat alemanya de Friburg de Brisgòvia. Per què l’empra? Doncs, no pas com a llengua de l’antiga Roma, ans com a llengua única de comunicació de la cristiandat -l’àrab com a llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval-. El llatí era la llengua de l’Església; però també era la llengua de cultura de l’Europa occidental: obligatòria a les universitats, la llengua de la Cúria pontifícia, la de la diplomàcia, dels llibres… El llatí li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. Després de la conversió, en estudiar teologia i filosofia, Llull es  va veure obligat a conèixer la llengua llatina, ara bé no dominava els recursos expressius. Tanmateix, va utilitzar magistralment el llatí vulgar per tractar tota mena de temes i matèries amb l’ajut dels seus col·laboradors per a la publicació i difusió de les seves obres en llatí.  D’aquí que el llatí no és sempre uniforme, de vegades és una traducció literal de les estructures lingüístiques de les llengües romàniques, d’altres s’assembla més al llatí escolàstic i alguna obra té el segell d’un humanista.

Llull escriu en llatí tot respectant els trets de la tradició literària i és un bon hereu de la tradició científica i filosòfica, sobretot platònica i aristotèlica. En canvi, Llull no cita, per qüestions de fe, gairebé mai els autors de tradició clàssica, filtrats per la tradició llatina medieval, tot i que aquests anaven guanyant terreny i tot sovint s’hi inspira i, si són massa pagans, canvia. A veure, en quin mite creieu que es va inspirar Llull quan va escriure:

Reconta’s que el Cercle e el Quadrangle e el Triangle s’encontraren en Quantitat, qui era llur mare, la qual tenia un pom d’aur e demanà a sos fills si ells sabien a qui devia donar aquell pom d’aur. Vid. “Ramon Llull” de Lola Badia dins La nissaga catalana del món clàssic, a cura de Montserrat Tudela i Penya i Pere Izquierdo i Tugas. Barcelona, Auriga 2011.

Entre els actes de Sant Jordi a l’IPM de l’àrea de clàssiques (Scriptorium, punts de llibre amb papir i calamus, recital Carpe diem, visita a Iluro i a l’exposició El sexe a l’època romana, Gimcana al Parc del Laberint…), hem treballat també Ramon Llull i l’alumna de 4t ESO Carla Camara ha estat l’artífex d’aquest arbre lul·lià amb unes etiquetes que en llatí pregunten (quid? quando? ubi? quare?) i responen sobre les qüestions de l’Arbre de la Ciència (Ars scientiae) que segurament, com apunta Pere Villalba, Llull va escriure primer en llatí i després en català.

El meu immens agraïment als meus mestres, professors i parents que m’han fet créixer admirant l’obra de Ramon Llull i també a la Carla que ha dedicat moltes hores de pati per complaure’m amb l’arbre de la ciència que ara tenim al passadís de l’institut IPM a l’edifici Cristòfol Ferrer just a tocar a la nostra aula de Clàssiques. Entre tots i totes, ara hi hem de posar les nostres àrees de coneixement en llatí i, seguint el savi, procurar que aquest sigui interdisciplinar, plurilingüe i pel bé comú: Si treballes per be comu cascun hom es teu u a u.

“El pas del temps”, un projecte de Llatí i Visual i Plàstica

Imatge de previsualització de YouTube

Després d’haver fet una lectura dels textos llatins referents al pas del temps, els alumnes de Visual i Plàstica de la Montse Bolaño han fet les seves performances sobre el pas del temps.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí podeu visionar la de la Carla, alumna de Llatí i de Visual i Plàstica de Carles Juvé sobre el pas del temps en la moda.

Ens hem tornat a trobar (dijous 14 d’abril) i a compartir les seves reflexions, que ens han regalat en una etiqueta-punt de llibre ja que Verba volant scripta manent i nosaltres els hem convidat al Recital Carpe diem, la millor manera d’aprofitar el temps que s’esmuny!.

Imatge de previsualització de YouTube

N.B.: Gràcies als dos vídeos de l’alumna de 4t de Llatí, Alba Zarcos podrem retenir l’instant d’aquestes dues trobades!

Aquest cap de setmana toca Magna Celebratio

cartell

Aquest cap de setmana ens veiem a la XII Magna Celebratio a Badalona!

Els alumnes  de 4t de l’ESO i de 1r de batxillerat de Llatí de l’institut Premià de Mar, en el marc del bloc col·laboratiu Aracne fila i fila, tornaran a participar als Ludi i a l’Schola, amb els alumnes de Clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona i de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, els tripulants de El vaixell d’Odisseu; a més d’en Guillem i l’Arnau, com a legionaris de la Legio II Traiana Fortis – Cohors I Barcinonum, amb Barcino Oriens.

Vid. Fotografies a Instagram FilAracne i  a Facebook Fildelesclassiques

El vídeo de la magnífica experiència:

Imatge de previsualització de YouTube

Formem part d’aquest projecte que ha estat reconegut a la IV Mostra i reconeixement dels projectes d’Aprenentatge Servei de Badalona pel CRP de Badalona com Activitat d’Aprenentatge Servei i forma part d’aquest banc d’experiències APP

Els nostres alumnes participants en nom de l’Institut Premià de Mar han rebut un diploma del Museu de Badalona:

Scriptorium de Sant Jordi amb calamus

La Setmana de Sant Jordi hem fet moltes activitats, una d’elles és el taller de Sant Jordi Scriptorium. Els alumnes de llatí de 4t varen fer punts de llibre amb frases llatines amb calamus en pergamí i en papir i els alumnes de primer de batxillerat de llatí varenm escriure cartes d’amor amb calamus i segell de lacre.

Interès pel nostre passat romà: II Festa Romana al Museu Romà de Premià de Mar

El proppassat diumenge finalment es va poder fer la II Festa Romana a Premià de Mar. La pluja va impedir que el dia de l’aniversari de la inaguració del Museu Romà no es poguessin realitzar els tallers i els actes programats, tret de la visita de portes obertes al jaciment de planta octogonal de Can Ferrerons, visita que es va poder fer també aquest diumenge repetint l’èxit de visites i de públic.

Vid. Més fotografies.

Molts alumnes i també molts professors del nostre institut van gaudir de la festa romana. Els alumnes de primer de l’ESO estan a punt de fer el crèdit de síntesi i des de fa uns anys versa sobre la Romanització a casa nostra i les arrels romanes de Premià: Com seríem de viure a l’època romana?. En més d’una ocasió, vaig sentir com els pares instaven els seus fills a no sols a fer fotografies sinó també a interessar-se i a preguntar com es feia una corda, quins tipus de tinta hi havia per escriure, com eren els pentinats, com es filava la llana… no fos cas que ho necessitessin saber per al crèdit de síntesi.

Guillem, alumne de l’IPM i legionari de Legio II Traiana Fortis – Cohors I Barcinonum. Foto Barcino Oriens

Barcino Oriens

Margalida aprenent a filar. Foto Chaymae

No sols jo vaig aprendre a filar la llana, sinó que també vaig veure molts dels nostres alumnes interessats pels tallers, sobretot el de les “Ornatrices Barcinonenses” de Barcino Oriens amb els seus pentinats i maquillatges i un tastet dels tallers del grup de Reconstrucció Històrica de Badalona i sobretot pels legionaris de la Legio II Traiana Fortis – Cohors I Barcinonum, entre els quals hi havia en Guillem Acien de segon de batxillerat i l’Arnau Lario, que es va estrenar com a gladiador del Ludus Imperialis Barcinonenis de Barcino Oriens i va esdevenir tot un retiarius que el públic va alliberar de la mort.

Si us ho vàreu perdre o voleu recordar l’experiència, no us perdeu aquest vídeo del debut com a gladiador del nostre exalumne Arnau, editor del bloc-treball de recerca molt premiat Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia:

Imatge de previsualització de YouTube

Iria de 2n de batxillerat ens ha preservat la II Festa Romana de Premià amb aquest microreportatge:

Imatge de previsualització de YouTube

També ha ajudat a la Chaymae a editar el seu taller amb el funicularius:

Imatge de previsualització de YouTube

A final de mes, dia 30 d’abril i durant el matí del primer de maig, podeu repetir l’experiència romana i ampliar coneixements (vid. Programa) a la XII Magna Celebratio de Badalona, on també hi participaran activament alumnes de 4t de l’ESO i de Batxillerat de Llatí de l’institut Premià de Mar en el marc del projecte col·laboratiu Aracne fila i fila amb alumnes i professors de l’institut Isaac Albéniz de Badalona i l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Passeu-los a veure a l’espai Ludi et Schola.

Ahir els alumnes de primer de batxillerat vàrem anar de visita guiada i gratuïta a Can Serra a Mataró i varem conèixer in situ les restes romanes d’Iluro i especialment les trobades a Torre LLauder; també vàrem visitar l’exposició temporal itinerant El sexe a l’època romana, que romandrà a Mataró fins el 22 de maig (vid. bloc).

Si encara no teniu interès pel nostre passat romà, no ens falten motius per conèixer de ben a prop i fora de l’aula el món romà i els principals jaciments arqueològics de El Maresme!