Arxiu de la categoria: Llatí 4t ESO

El pas del temps, acció artística a partir de textos llatins

Avui a la sala d’actes de l’institut Premià de Mar, hem posat la primera pedra per a un projecte compartit de dues matèries de la franja 1 de les optatives de 4t de l’ESO, LLatí i Visual i Plàstica. Els alumnes de llatí, guiats per l’alumne Miguel Ángel, han compartit amb els alumnes de Visual i Plàstica de la professora Montse Bolaño els textos llatins de més avall, per tal de trobar en la inspiració dels clàssics una reflexió sobre el pas del temps, aprofitar l’ocasió, viure intensament com si cada dia fos l’últim, perquè sols tenim temps i aquest és fugisser, tot canvia i res no roman; però l’art ens sobreviu i amb l’art també podem transmetre valors als nostres alumnes. Esperem, doncs, amb candeletes les accions artístiques sobre el pas del temps dels alumnes de Visual i Plàstica per tal de trobar respostes al projecte “L’art d’aprendre del canvi“.

recitalElpasdeltemps

Miguel Ángel, alumne de Llatí de 4t de l’ESO, conductor de l’acte

El temps passa i passa inexorablement, s’esmuny sense pressa i alhora sense pausa davant nostre i ens porta cap a la mort. Res es pot fer per aturar-lo. Varen caure les fulles dels arbres i la tardor va donar pas a l’hivern i no ens adonarem i serà primavera. Enguany, amb la bonança meteorològica, els ametllers s’han avançat i ja han tret flor a mitjan gener. Després de l’esclat de la flor, trauran les fulles i les ametlles, altre cop tornaran a perdre la fulla i … Exactament com el llinatge de les fulles, així és el dels homes! Ja ho deia el grec Mimnerm. El passar del temps ha volgut que el 2004 un papir ens desvetllés el que Safo va escriure en el segle VII aC sobre la vellesa i el pas del temps, precisament ella que fou la primera a occident en descriure els efectes de l’amor:

“Vetlleu vosaltres, noies, pels bells dons de les Muses cenyides de violetes i per la dolça lira, amiga del cant, però la meva pell, temps enrere suau, ja és pressa de la vellura, i tinc blancs els meus cabells que altre temps foren negres i maldestres han esdevingut les meves forces i els genolls no m’aguanten, antany lleugers, com cervatells, per a la dansa. Heus ací els meus assidus planys, però què hi puc fer jo? A un ésser humà no li és possible durar sempre, car talment deien de Titonos que, temps era temps, l’ Aurora de braços rosats per obra de l’amor el va portar als confins de la Terra, jove i ben plantat com era, tanmateix igualment va marcir per la vellesa canosa, ell que tenia esposa immortal. (…) però jo estimo la tendresa; la meva sort és això i la brillant ànsia de sol i de bellesa.”

recitalelpasdeltemps3

Lectura compartida El pas del temps

Som alumnes de llatí de quart, per tant hic et nunc intentarem, amb mots dels escriptors romans, fascinats pels grecs, parlar del pas del temps en llatí als nostres companys de Visual i Plàstica de la franja 1:

  1. Fugit irreparabile tempus

“S’escapa el temps irrecuperable” ( Virgili)

Tempus fugit “El temps s’esmuny” [JENNIFER]

  1. Utendum est aetate. Cito pede labitur aetas

“Cal aprofitar l’edat. El temps s’esmuny amb peu rabent” (Ovidi) [ADA]

  1. Nihil enim semper floret,

aetas succedit aetati.

“Res està sempre en flor, una edat en segueix una altra” (Ciceró) [LAURA]

  1. Colligae, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes, et memor esto aevum sic properare tuum.

“Cull roses mentre la flor és nova i nova la joventut, i recorda que la teva edat flueix. Noia, tan de pressa com la seva”. (Ausoni) [ARIADNA]

  1. Fugit iuventus “La joventut s’escapa”.

Nihil est annis velocius “Res és més veloç que els anys” (Ovidi)

Volat aetas “El temps vola” [MIGUEL]

6 . Mirabar celerem fugitiva aetate rapinam,

et, dum nascuntur, consenuisse rosas.

“M’escarrufava el ràpid furt de l’edat fugitiva i que les roses es marceixen en el moment de néixer” (Ausoni) [MARTA]

  1. Facies tua computat annos.

“La teva cara computa els teus anys”. (Juvenal) [YASMINA]

  1. Tempus edax rerum tuque, invidiosa vetustas,

omnia destruitis, vitiataque dentibus aevi

paulatim lenta consumitis omnia morte.

“El temps és devorador de les coses i tu, envejosa vellesa, ho feu malbé tot, i tot, rosegat per les dents de l’edat, ho consumiu tot amb una mort lenta” (Ovidi) [LUA]

  1. Omnia aliena sunt: tempus tantum nostrum est.

“Tot ens és aliè, sols el temps és nostre”. (Sèneca) [ISRA]

  1. Aetate rectius sapimus.

“Amb l’edat ens tornem més savis” (Terenci) [CARLA]

  1. Vive memor Leti; fugit hora.

“Viu pensant en la mort; el temps fuig” (Persi) [SANAE]

  1. Si computas annos, exiguum tempus: si vices rerum, aevum putes.

“El temps és breu, si comptes els anys; però si comptes les vicissituds diries que és un segle”(Plini) [MARYAMA]

  1. Non exiguum temporibus habemus, sed multa perdidimus.

“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARLOS]

  1. Nihil ita ut immobile esset natura concepit.

“La natura no ha concebut res perquè sigui immòbil” (Sèneca) [LEILA]

. Nihil est toto, quod perstet, in orbe.

Cuncta fluunt, omnisque vagans formatur imago.

“En tot el món, res no perdura. Tot flueix i de tot es forma una imatge fugissera” (Ovidi) [LEILA]

  1. Eheu, fugaces, Postume, Postume,

labuntur anni, nec pietas moram

rugis et instanti senectae

afferet indomitaeque morti.

Ai! Pòstum, Pòstum, fugissers s’esmunyen els anys, i la devoció als déus no demorarà les arrugues, la vellesa que ens acuita i la mort indomable. (Horaci) [ANNA]

  1. Cotidie morimur.

“Cada dia morim” (Sèneca) [OUASSIME]

  1. Omnia mutantur, nihil interit.

“Tot canvia, res no mor” (Ovidi) [SUKI]

  1. Ars longa, vita brevis.

“L’art és llarg, la vida breu” (Sèneca) [OUASSIME]

  1. Utere temporibus “Aprofita les ocasions” (Ovidi). [AARON]

20. (Soles) qui nobis pereunt et imputantur.

“Els dies que perdem també ens compten” (va escriure Marcial) [SOUKAINA]

  1. Non exiguum temporis habemus; sed multa perdidimus.

“No és que tinguem poc temps, és que n’hem perdut molt” (Sèneca) [CARMEN]

  1. Dum loquimur fugerit invida

actas carpe diem, quam minimum credula postero.

” Mentre parlem, haurà fugit l’envejós temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà”

Carpe diem “Gaudeix del moment” (Horaci) [MIGUEL ÀNGEL]

Ara és el moment de dir la vostra. Què n’opineu? (obrim torn de col·loqui), triem text, comentem què signifiquen les frases triades, amb els suggeriments d’en Joan Marc Ramos, ens intercanviem els textos i comencem a preparar les performances! 

Els alumnes de 4t de Llatí i el seu portafoli digital

Somnis és la revista de l’IPM on els alumnes expressen públicament les seves inquietuds, les novetats… fa poc varen reprendre el format entrevista i dues noies de 3r de l’ESO, Xènia Ruiz i Carla Marin, em van entrevistar -encara no han estat alumnes meves i em varen fer una entrevista molt personal!-; a Somnis sobretot s’hi allotgem les agendes d’activitats dels diferents grups d’ESO i els portafolis dels alumnes de 4t. Només hi participen els alumnes dels grups A, B i C -els alumnes que tenen en Joan Marc Ramos a Llengua i Literatura Catalana_; però a l’optativa 1 de Llatí (la 3 la fan en anglès i tenen el seu bloc!) hi ha alumnes de tots els grups de 4t i, per tant, recollirem aquí els diferents portafolis amb aquelles activitats que hagin volgut incloure, ara bé la major part del temps treballem Lingua Latina per se illustrata, fem activitats (tasques, hotpotatoes, qüestionaris…) al Moddle, participen als 23 blocs de clàssiques de l’IPM, comentant els apunts dels seus companys o bé obrint-ne de nous, fem Kahoots, i llegim Narracions de mites clàssics i fem propostes de lectura a Metamorfosejats.

Vet aquí, els portafolis dels meus alumnes de Lingua Latina (opt.1) de 4t de l’ESO per ordre de grup-classe ordinària. Des d’aquí, animo a tots els alumnes a fer el seu portafoli públic:

4A:  Aroa 

4BAda,   Soukaina An. ,   Lua,    Yasmina,   Alba

4C:  Carla,  Ouassime

4DSoukaina Ag,  Israe SanaeAaron, Carlos, Miguel Ángel

4E: Jennifer,  Anna, RaquelAriadna,  LeilaCarmen Inés Laura, MartaMaryama

 

  • Quin us ha cridat més l’atenció? Per què? Què destacaríeu dels cinc que més us han agradat?
  • Només per als alumnes de llatí de 4t (opt.1): Us ha agradat incloure la matèria de llatí en aquest projecte? Si us heu oblidat de fer la valoració del primer trimestre de Llatí i del portafoli digital encara hi sou a temps.

Per acabar, vull agrair a Joan Marc Ramos aquesta iniciativa oberta a la col·laboració de tots els professors de l’equip docent per tal d’acompanyar el nostre alumnat en el seu PLE i li desitjo els millors auguris, tal com ha tingut El Fil de les Clàssiques, que ja té vuit anys!

 

Qui es vol enrolar en el concurs Odissea 2016?

Ja és oberta la inscripció per a poder participar a la V edició del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Us hi podeu apuntar fins dia 26 de gener de 2016.

El tema de l’Odissea 2016 és la guerra a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC i aquesta ja en fa cinc.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, Aragó, Canàries (que hi participa per primer cop), Galícia, Extremadura, la Rioja, València-Castelló i Alacant.

Esteu ben preparats que el concurs comença  cada dia amb una pregunta (enguany a les 9.30).

La primera fase del concurs es durà a terme entre l’1 i el 4 de febrer, i s’allargarà fins el 2 de març (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

II FASE estatal

  • Primer equip classificat: 525 euros.
  • Segon equip classificat: 225 euros.
  • Tercer equip classificat: 150 euros.

 Podeu seguir l’actualitat del concurs a través de Facebook i de Twitter (#odisea2016).

No us deixeu vèncer per l’abandó, no perdeu la clau d’inscripció i embarqueu-vos en aquesta nova singladura. L’important és arribar a Ítaca un xic més savis. Gaudiu de la travessia!

Recordeu:

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc)

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

 Les preguntes, preguntes-pista superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català (Vid. preguntes freqüents).

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup. 

Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs.

Hem d’agrair als organitzadors que hagin inclòs el que fa temps es reclamava: El temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta).

El curs passat, els equips més agosarats del nostre institut van ser  Els ungits per Atena  (Judith, Marta i Arnau) i Les espartanes (Ana, Rebeca i Clara) i, en l’anterior, Les Nimfes (Irina, Andrea i Xènia). Feliciter!

Odissea 2014

Odissea 2015

Qui es vol enrolar en aquesta aventura? El tema de la guerra malauradament és massa actual, però conèixer el passat ens pot ajudar a entendre el present i a evitar guerres en el futur. Aprofundim, doncs, en la guerra per valorar i desitjar més la pau!

Mapa de centres participants Odissea 2016 (1492 equips, 3800 alumnes, 363 professors i 263 centres):

Tot i ser els alumnes d’intercanvi a Alemanya, força equips de l’IPM participaren en el Concurs Odissea 2016:

4t ESO Latin (opt.2 English): Un sol grup Los Chicles (Fatoumata, Libby i Edgar)

1r Batxillerat Grec i Llatí: Afroditas (Maria, Alexia i Valentina) Ulisses i les Muses (Eloi, Irene i Sandra) Floretes (Chorouk, Claudia P. i Júlia) Iwik (Mar, Erola i Mireia) E&W (Abril i Clàudia O.) Enanitos verdes (Joaquín, Ramón i Robert) La cala d’Ítaca (Carlota, Laia A. i Laia C.)

2n Batxillerat Grec i Llatí: Un sol grup: Pa qué (Carlos, Raül i Marc)

Seguiu l’actualitat a Twitter #odiseaXVI i a Pinterest

Els grecs i la història de la llum

vid.Φῶς, φωτὀς al nostre bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots

Ens hem de remuntar a Grècia, bressol de la ciència, per parlar de la història científica de la llum.

Bust d’Empèdocles, atri del Liceo Classico Empedocle di Agrigento

Empèdocles ( Ἐμπεδοκλῆς) considerava que Afrodita havia fet l’ull humà a partir dels quatre elements i que, gràcies al foc que havia encès, havia fet possible la visió. Deixant a banda la llegenda, Empèdocles considerava que hi havia una interacció entre els raigs que sortien dels ulls i els raigs provinents de fonts lluminoses com el sol. En astronomia, va identificar correctament que la llum de la lluna  no era llum  pròpia, sinó reflectida,  i de la del Sol en pensava el mateix.

Euclides, Museo dell’Opera del Duomo, Florència, Itàlia.

Euclides (Εὐκλείδης) va avançar en l’estudi de la llum i de l’òptica. En el seu tractat Òptica, va fer un estudi matemàtic de la llum, tot elaborant postulats importants relatius a la naturalesa de la llum i afirmant que la llum viatja en línia recta. Va escriure les lleis de la reflexió i les estudia des d’un punt de vista matemàtic.

Heró d’Alexandria. Còdex de Sant Gregori Nazianzè. Manuscrist del segle IX

Heró d’Alexandria (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va formular a Catòptric (κατοπτρικά) que la llum recorre el camí més curt entre dos punts.

“Ptolemeu amb l’esfera” de Joos van Ghent i Pedro Berruguete, Louvre

Entre els científics grecs que van fer aportacions a l’estudi de la llum, cal destacar Claudi Ptolemeu ( Κλαύδιος Πτολεμαῖος) que va realitzar un estudi de les propietats de la llum que està recollit en el seu tractat Òptica, un estudi matemàtic de la refracció i reflexió de la llum.

Després dels grecs, van haver de passar 1.000 anys fins arribar a les contribucions del persa Ibn al-Hàytham que en el segle XI  explicà -amb idees modernes- el paper de l’ull en la visió, distingint entre la il·luminació de l’objecte per una font lluminosa independent de l’objecte i de l’ull, i la visió d’aquest objecte per part de l’ull, alhora que exposà les primeres idees sobre reflexió i refracció de la llum en superfícies.

Sis segles més tard, a principis del segle XVII, Johannes Kepler fa un treball matemàtic relacionat amb l’òptica, la càmara obscura. Després  ja trobem noms molt importants en ciència: Thomas Harriot, René Descartes, Pierre de Fermat, Willebrord Snel van Royen, Bonaventura Cavalieri i James Gregory (descobridor de la difracció); l’últim terç del segle XVII fou molt frutífer en teories sobre la llum:  Christian Huygens i Robert Hooke desenvolupen la primera teoria ondulatòria de la llum a partir de les idees prèvies de René Descartes. Altrament, Isaac Newton publica el 1672 la seva teoria del color basada en l’observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l’espectre visible (colors de l’arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules que viatgen en línia recta, teoria molt criticada per Hooke i  Huygens, tot obrint una discussió que durà dos cents anys fins a  James Maxwell que acaba amb la teoria  corpuscular de Newton en afirmar que la llum és una ona i formula les famoses vuit  equacions de Maxwell.

Pel que fa a la velocitat de la llum, la primera determinació fou d’ Ole Rømer el 1676 i ja el 1849 Hippolyte Fizeau determinà la velocitat de la llum en 300.000 Km/s.

Imatge de previsualització de YouTube

L’any 1905 el físic Albert Einstein va proposar que la llum hauria d’estar formada per feixos de quàntums d’energia (o fotons). L’any 1924, el físic francès Louis de Broglie va proposar la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les ones electromagnètiques es poden manifestar com un flux de partícules, com també la matèria es pot manifestar en forma de raigs d’ones electromagnètiques. Des d’aleshores, aquesta teoria ha estat comprovada una i altra vegada i de formes molt diferents i s’ha demostrat que la llum es comporta com un corrent de partícules en interaccionar amb la matèria, mentre que es manifesta com un moviment ondulatori en desplaçar-se a través de l’espai. S’observa així la naturalesa ondulatòria de la llum en els fenòmens de difracció, polarització i interferència, mentre que es manifesta la naturalesa material mitjançant la refracció i la reflexió .

Tornant als nostres grecs, primera baula de la història científica de la llum, ja que el 2015 és l’Any intenacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, us proposo una activitat fotogràfica (φῶς, φωτός i γράφω) via Internet (fibra òptica) per celebrar del 13 al 22 de novembre la 20 Setmana de la Ciència. Hauríeu de fer fotografies sobre reflexió (en llatí, reflexio) i refracció (en llatí, refractio “retorn, inversió”) de la llum. Les heu de penjar a Instagram, tot etiquetant @filaracne, @fundaciorecerca amb el #fotosSC15 “Els grecs i la història de la llum” des del 13 al 22 de novembre (si voleu participar en el concurs general llegiu les bases aquí). No us oblideu de compartir-les també aquí en comentari i així les podrem comentar. Si, en canvi, la poesia (ποίησις de ποιέω) és el vostre punt font, ja sabeu que també podeu engrandir la nostra col·lecció de poemes sobre la llum (Llum de GrèciaOda per a una  llum perduda…) però, en aquesta ocasió, tot reflectint la reflexió i la refracció de la llum o les aportacions gregues a la història de la llum.

Mireu com Hèlios, que tot ho veu amb el seu ull, em donava fa uns dies el bon dia. Hi ha reflexió i/o refracció de la llum?

N.B.: Fa anys que des de l’àrea de clàssiques participem en la Setmana de la Ciència.
Vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

Donem veu a les pedres. Llegim Perennia

Aquesta setmana a la planta octogonal de l’edifici de rebre del Museu Romà de Premià, hem donat veu dues vegades a les pedres amb Mònica Miró Vinaixa, autora de Perennia (Cadup 3, Godall edicions).

La Mònica, talment Hermes Psicopompos, ha conduït gairebé un centenar de veus, llatines i catalanes, pels textos de Perennia que l’Anna Roig, la Núria Saavedra (de l’oficina de Premià de Mar i de l’oficina de Premià de Dalt del CNL del Maresme) i jo mateixa, Margalida Capellà de l’institut Premià de Mar, havíem seleccionat per fer amb els nostres alumnes un recital bilingüe dels epitafis de Perennia.

 Després de l’excel·lent experiència, us animo, alumnes i professors, a afegir-vos a aquesta cadena de solidaritat i empatia que és Perennia (2015, i ja va per la segona edició en català i a punt de publicar-se en castellà!), iniciada des de l’APLEC amb “Digues-m’ho en llatí“, i ara des de Premià en llatí i també en català, unint passat i present, adolescents i adults, alumnes de llatí de l’institut Premià de Mar i alumnes de català de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme.  Gràcies a l’enorme sensibilitat de la Mònica i a la seva gran generositat, amb la immensa amabilitat de la seva editora Matilde Martínez, filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (realment non omnis moriar!) em deixen reproduir aquí el recital fet al Museu Romà de Premià, com podeu veure en el muntatge audiovisual a càrrec dels alumnes de llatí Miguel Ángel de 4t, Eloi i Mariona de primer i Belén de segon de batxillerat, i de les fotografies de Rafel Seguí. Vid. Wix Perennia a Premià i fotografies a Google.

Imatge de previsualització de YouTube

Recital de Perennia. Dilluns 26 i divendres 30 d’octubre. Museu Romà de Premià de Mar

Deien els antics que els llibres tenen els seus propis fats, el seu propi destí. Aquest de Perennia, que tinc entre les mans, és ben bé com la vida: un regal petit, però immens, que m’ha permès de retrobar gent que feia temps, molt temps, que no veia, d’establir vincles i lligams més intensos amb les persones que formen part del meu entorn quotidià, i de conèixer-ne d’altres que han gaudit de la lectura de l’obra, se l’han fet seva i, en definitiva, s’han emocionat amb aquests epitafis inscrits sobre pedra en una llengua que, lluny d’estar morta, ressona amb força i amb contundència en la llengua que ara parlem.

Aquest llibre també m’ha servit per curar una ferida, perquè els llibres són guaridors, refugi segur: ens protegeixen, ens fan millors i ens reconcilien amb els nostres propis fantasmes. El llibre, ara, és la possibilitat de seguir fent camí, des d’aquest Museu Romà de Premià de Mar, per conèixer amb més profunditat un món i una cultura que en molt bona part ens explica. Saber que vosaltres, estudiants de batxillerat de l’Institut de Premià de Mar, tornareu la seva veu, la veu llatina, als homes i dones que protagonitzen els epigrames que aquí s’han recollit, els darrers testimonis que deixen constància del seu pas per la vida, i que ho fareu gràcies al vostre respecte i implicació i sobretot a la capacitat engrescadora i a la generositat compromesa de la Margalida Capellà, una mestra en majúscules, em fa feliç, com em sento també molt afortunada de poder escoltar aquestes paraules de pedra erigides contra el temps i l’oblit, les dels que un dia foren i sentiren com nosaltres, recitades en llengua catalana i de la mà d’alumnes i de voluntaris lingüístics de les oficines de català de Premià de Mar i de Premià de Dalt. Agraeixo, en aquest sentit, a l’Anna Roig i a la Núria Saavedra tota la feina que han fet per organitzar aquest acte i l’entusiasme que hi han posat. No vull oblidar-me tampoc de la funció important que realitzen els museus no com a magatzems de relíquies arqueològiques que hagin de ser catalogades des d’una taxonomia pura i dura, sinó com a llocs eloqüents, espais que parlen, font de coneixement i de vida dels individus que ens han precedit i amb els quals tots formem un teixit conjunt, això que alguns anomenen tradició i d’altres més moderns, patrimoni. Gràcies, doncs, Ramon Coll, tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament de Premià de Mar, per fer possible aquesta trobada en un indret tan especial, tan singular, tan bell.

Comencem, doncs, el recital, i fem-ho repetint en veu alta les preguntes que són a l’origen del fet mateix d’aquests versos. Escrivim, potser —gravaven sobre suport dur i durador, els romans, potser—, per entendre d’on venim les persones, on anem i sobretot què és la vida, què som mentre som.

Lectura de Quaestiones (pàg. 66) [AROA, CARMEN I MARYAMA; CHAYMAE I IRIA]

Quid sumus aut loquimur, uita est quid deniq[ue nostra?
Vel modo nobiscum uixit homo, nunc homo no[n est.
Stat lapis et nomen tantum, uestigia nulla.
Quid quasi iam uita est? Non est quod quaerere cu[res.

Lectura de Preguntes (pàg. 67) [MIQUEL; MERCÈ]

Per què existim? Per què parlem? Què és, al capdavall, la nostra vida? Fins fa poc amb nosaltres ha viscut un home, ara l’home no hi és. Es dreça una pedra i un nom, només, cap empremta més. Què és ja, per dir-ho així, la vida? No té sentit que vulguis demanar-ho.

I és que, certament, és inevitable demanar-se el perquè de tot plegat, de la mateixa manera que resulta inútil de fer-ho, perquè la vida, aquest do que ens ha estat concedit gratuïtament però pel qual sovint hem de pagar un preu molt alt, és sols un punt del temps i de l’espai dins l’infinit dels dies i dels llocs. Més que comptar-los, aquests dies, cal assaborir-los, treure’n tot el suc, abans no sigui massa tard:

Lectura de Tempus fugit (pàg. 46) [MARGALIDA; RAMON]

Viue laetus quique uiuis, uita paruo(m) munus est:
mox exorta est, sensim uigescit, deinde sensim deficit.

Lectura de Tempus fugit (pàg. 47) [MARTA; JIMENA]

Viu feliç, tu que vius. La vida és un regal petit: tan bon punt ha nascut, imperceptiblement s’envigoreix, després imperceptiblement s’esgota.

Pot passar perfectament que, en el miratge de les presses, en la rapidesa amb què el temps transcorre, caiguem en el parany de no aturar-nos a pensar, en la fal·làcia que representa creure que tot durarà per sempre, i que la Fortuna, aquesta divinitat que té en les seves mans la sort dels homes i de les dones, ens somriurà eternament. No ens enganyéssim pas, que és mentidera. No som els amos, nosaltres, sinó mers titelles de fils moguts pel destí capritxós:

Lectura de Fortuna fallax (pàg. 38) [MARGALIDA; VALENTINA]

Fortuna spondet multa multis, praestat nemini.
Viue in dies et horas, nam proprium est nihil.

Lectura de Fortuna fal·laç (pàg. 39) [MERCÈ; AMPARO]

La Fortuna promet molt a molts, però no dóna a ningú. Viu al dia, i a l’hora, perquè, de propi, res no hi ha.

Davant la consciència del tempus fugit i del fet irreversible de la mort, no és estrany que siguin uns quants els epígrafs que evidencien una actitud pròxima al nihilisme, d’una foscor esfereïdora:

Lectura d’Ex nihilo in nihilum (pàg. 78) [LAURA; LAIA COSTA]

Nihil sumus et fuimus mortales. Respice, lector,
in nihil ab nichilo quam cito recidimus.

Lectura de Del no-res al no-res (pàg. 79) [MARIA JOSÉ; AGA]

No som res ni hem estat res, els mortals. Mira, lector, que de pressa hem tornat al no-res del no-res.

Com en un buf la vida passa, es marceixen les flors i cauen els imperis. No hi ha gairebé trànsit entre el bressol i el taüt, entre els bolquers i la mortalla:

Lectura d’Origo finisque (pàg. 76) [JENNIFER; MAR]

Aspice quam subito marcet quod floruit ante,
aspice quam subito quod stetit ante cadit.
Nascentes morimur finisque ab origine pendet.

Lectura d’Origen i fi (pàg. 77) [ISABEL; NÚRIA]

Mira que de pressa es marceix allò que abans va florir; mira que de pressa cau allò que abans estava dempeus; en néixer, morim. La fi penja de l’origen.

Ara bé, aquesta visió trista no és la que hi predomina. Són molt més nombroses les inscripcions que ofereixen l’altra cara de la moneda del tempus fugit: el carpe diem. Ho expressa de forma sintètica l’epigrama següent d’un jove romà que ens exhorta a riure abans que l’espai seriós de la mort ens aclapari:

Lectura de Romanus iuuenis (pàg. 26) [RAÜL]

Decem et octo annorum natus uixi ut potui bene,
gratus parenti atque amicis omnibus.
Ioceris, ludas hortor: hic summa est seueritas.

Lectura d’Un jove de Roma (pàg. 27) [JORDI]

Nascut fa divuit anys he viscut tan bé com he pogut, estimat pel meu pare i per tots els meus amics. T’animo a fer broma i a divertir-te; aquí la severitat és extrema.

Certament, si la vida és breu, si el temps s’afua com una sargantana entre les roques quan ha sentit soroll, el que cal és gaudir-ne, adoptar una actitud hedonista, esprémer cada instant com si fos un cítric que ens calmi aquesta set de viure, que ens permeti d’abeurar-nos-hi. Ras i curt, el que cal és, en tot moment, fer el que ens vingui de gust:

Lectura de Carpe diem (pàg. 40) [OUASSIME; MIREIA]

Adeste amici, fruamur tempus bonum,
epulemur laeti, uita dum parua manet.
Baccho madentes, hilaris sit concordia.
Eadem fecerunt hi cuncti cum uiuerent:
dederunt, acceperunt, dum essent, fruniti sunt.
Et nos antiquorum emitemur tempora.
Viue dum uiuis, nec quidquam denegaueris
animo indulgere, quem commodauit deus.

Lectura de Carpe diem (pàg. 41) [YOLANDA; CARME]

Veniu, amics, gaudim del bon temps, mengem feliços, mentre ens duri la vida, tan petita. Amarats de Bacus, que sigui alegre la concòrdia. El mateix van fer tots aquests mentre visqueren: donaren, reberen, gaudiren, mentre hi eren. Imitem, doncs, també nosaltres, els temps dels avantpassats. Viu mentre estiguis viu, i en res no refusis prestar atenció a l’instint que un déu t’atorgà.

Viure instintivament, esmolant els sentits, fent que les percepcions siguin autèntiques, vet aquí la resposta amb què es pot plantar cara al temps i a la mort. I aquest gaudi sensorial, en els epitafis, es recull tot sovint amb el que hi ha de més primitiu en la natura humana: el fet de ser lliure, de menjar i beure a balquena, de deixar-se emportar per la força del desig, per l’erotisme més tòrrid. Aquesta és la clau. Petits plaers, plaers que ho són tot:

Lectura de Parua magnaque uoluptas (pàg. 80) [LUA; JÚLIA]

Balnea uina Venus corrumpunt corpora nostra,
set uitam faciunt b(alnea) u(ina) V(enus).

Lectura de Petits grans plaers (pàg. 81) [JOSE]

Els banys, els vins, Venus corrompen els nostres cossos, però fan la vida els banys, els vins, Venus.

Tant és així que els morts, adreçant-se en primera persona als lectors dels seus epitafis, arriben a confessar sense embuts que és només això, aquest gaudi, el que ningú, ni tan sols la mort, no els podrà arrabassar, l’únic que s’han endut de la vida.

Lectura de Quod nemo mihi eripere potest (pàg. 38) [AARON; OUALID]

Dum uixi, uixi quomodo condecet ingenuom.
Quod comedi et ebibi, tantum meu est.

Lectura d’El que ningú no em pot prendre (pàg. 39) [MERCÈ; MARTA]

Mentre he viscut, he viscut com escau a un home lliure. El que he menjat i he begut, només això és meu.

I una cosa és el que els morts s’emporten, i una altra el que deixen aquí. No pocs epigrames funeraris fan revisió del que han estat els finats, del seu entorn, del seu ofici, de la seva nissaga, de la seva personalitat i fins i tot de les circumstàncies en què van morir. Ja sabem, d’altra banda, que, dels morts, millor no dir-ne res si no és per parlar-ne bé, i l’elogi fúnebre, la lloança de les virtuts del difunt o de la difunta, va molt més enllà de ser un lloc comú. És la necessitat de fixar-ne el record, perquè ningú no mor del tot mentre hi hagi qui el recordi. Perquè algú s’ocupà de descriure-la en la seva tomba, podem fer memòria, hic et nunc, de la bella Clàudia, dona exemplar, de dolça conversa:

Lectura de Pulchra Claudia (pàg. 18) [ALBA; CLÀUDIA ORDAZ I CLÀUDIA PÉREZ]

Hospes, quod deico paullum est, asta ac pellege.
Heic est sepulcrum hau pulcrum pulcrai feminae.
Nomen parentes nominarunt Claudiam.
Suom mareitum corde deilexit souo.
Gnatos duos creauit. Horunc alterum
in terra linquit, alium sub terra locat.
Sermone lepido, tum autem incessu commodo.
Domum seruauit. Lanam fecit. Dixi. Abei.

Lectura de La bella Clàudia (pàg. 19) [JAUME; M. LLUÏSA]

Viatger, el que et dic és ben poc. Atura’t i llegeix-ho fil per randa. Aquest és el sepulcre gens bell d’una dona bella. De nom, els seus pares li posaren Clàudia. Estimà el seu espòs amb tot el cor. Infantà dos fills; d’aquests, l’un, el deixa a la terra; l’altre, el té sota terra. Dona de conversa dolça i de caminar escaient. Tingué cura de la llar. Filà la llana. He dit. Vés-te’n.

I coneixem també, gràcies al fet que les paraules escrites romanen mentre que les només dites se les enduu el vent, l’habilitat de l’organista Èlia Sabina, que va excel·lir com a instrumentista, juntament amb el seu marit, a l’amfiteatre d’Aquincum, als afores de l’actual Budapest:

Lectura d’Hydraula Aelia Sabina (pàg. 64) [MIGUEL ÁNGEL; CARLOS]

Clausa iacet lapidi coniunx pia cara Sabina.
Artibus edocta superabat sola maritum.
Vox ei grata fuit, pulsabat pollice cordas.
Set cito rapta silet. Ter denos duxerat annos,
heu male quinque minus, set plus tres meses habebat;
bis septemque dies uixit. Hec ipsa superstes
spectata in populo hydraula grata regebat.
Sis felix quicumque leges, te numina seruent,
et pia uoce cane: Aelia Sabina uale.

Lectura de l’Organista Èlia Sabina (pàg. 65) [ANNA; REGINA]

Tancada sota aquesta làpida jeu Sabina, la meva estimada i cara esposa. Instruïda en les arts, només ella superava el seu marit. Tingué una veu bonica i tocava instruments de corda amb el polze. Però, arrabassada de pressa, calla. Vint-i-cinc anys havia viscut, ai las!, i tres mesos i catorze dies. Ella, mentre va viure, admirada i contemplada pel poble, excel·lia com a organista. Sigues feliç tu, siguis qui siguis que llegeixes això, i que els déus et protegeixin. I canta amb veu amorosa: «Adéu, Èlia Sabina».

Clàudia, Èlia Sabina, ai, la importància del nom! Som perquè ens diem. Perquè algú ens posà aquesta marca que ens singularitza. Però també som perquè estimem i ens estimen, perquè al llarg de la vida hem mirat d’ajudar els altres, de no perjudicar-los, de viure bé, amb dretura, amb honestedat:

Lectura de Mortalis, propera (pàg 26) [YASMINA; ANDREA]

Homo es: resiste et tumulum contempla meum.
Iuenis tetendi ut haberem quod uterer.
Iniuram feci nulli, officia feci pluribus.

Bene uiue, propera, hoc est ueniundum tibi.

Lectura d’Afanya’t, mortal (pàg 27) [CATHERINE; CONXI]

Ets mortal: atura’t i contempla la meva tomba. De jove, em vaig proposar de tenir alguna cosa de què pogués servir-me. De mal, no en vaig fer a ningú; de favors, en vaig fer a molts. Viu bé, afanya’t, que això t’ha d’arribar.

Això també ens arribarà. Sí. Tard o d’hora. Millor tard, que no pas d’hora, direm la majoria. Però ens arribarà. Ens ho recorden els morts, això que ens ha de passar mal que ens pesi. Atureu-vos, ens diuen. No cal córrer tant, que Ella, la dama negra, la de la dalla, o una de les Parques, tallarà el fil, i ja no serem més. És de llei, i cal doblegar-s’hi:

Lectura de Siste, uiator (pàg. 34) [SUKI; ABRIL]

Heus tu, uiator lasse, qu[i] me praetereis,
cum diu ambulareis, tamen hoc ueniundum est tibi.

Lectura d’Imprecació al caminant (pàg. 35) [CARLES; JIMENA]

Ep tu, vianant cansat, que em passes de llarg. Per molt que caminis, també això t’ha d’arribar.

Arriba a tot ésser vivent la vida, com arriba a tot ésser moridor la mort. I celebrem la vida i lamentem la mort, perquè és alegre la companyia que ens fem els vius i és trista l’absència dels que ja no hi són. Resulten singulars, però perfectament comprensibles també en aquest context, aquells epitafis que tenen per protagonistes no les persones amb les quals hem compartit el dia a dia a casa, sinó els animals domèstics. Vegem-ne un exemple, el de la gosseta Mia, d’inspiració probablement catul·liana i de ressonàncies lèxiques lascives.

Lectura de Myia canis (pàg. 82) [SOUKAINNA I SANAE; CHOROUK I LAIA ARCAS]

Quam dulcis fuit ista, quam benigna,
quae cum uiueret, in sinu iacebat
somni conscia semper et cubilis.
O factum male, Myia, quod peristi.
Latrares modo, si quis adcubaret
riualis dominae, licentiosa.
O factum male, Myia, quod peristi.
Altum iam tenet insciam sepulcrum,
nec seuire potes nec insilire,
nec blandis mihi morsibus renides.

Lectura de La gosseta Mia (pàg. 83) [MARTA; ANNA]

Que dolça fou! Que bona!, ella que, mentre vivia, se m’arraulia a la falda, còmplice sempre del meu son i del meu llit. Quina desgràcia, Mia, que has mort! Bordaves només si alguna rival llicenciosa es gitava vora la teva mestressa. Quina desgràcia, Mia, que has mort! Un sepulcre profund et guarda sense que ho sàpigues, i ja no pots enfuriar-te ni saltar, ni enriolar-te amb els mossos tendres que em feies.

Hi ha morts que resulten especialment doloroses: són aquelles que arriben abans de temps, molt abans. La mort contra natura, la que arrabassa la vida a aquells que tot just començaven a gaudir-ne. Quant de dolor, llavors! Quant de dolor!

Lectura de Mors immatura paruulae (pàg. 24) [ADA; ALÈXIA]

Aceruam Ditis rapuit infantem domus
nondum repletam uite dulci lumine,
pulcram, decoram, quasi delicium celitu.
Flet pater et rogat tituli fidem,
ut omnis aetas optet aei terram leuem.

Lectura de Mort prematura d’una nena (pàg. 25) [CALES; GRISELDA]

L’estatge de Plutó s’ha endut molt aviat una nena, encara no prou plena de la dolça llum de la vida, bonica, bufona, com un caprici del cel. Plora el seu pare i demana lleialtat a l’epitafi, perquè tota edat li desitgi sempre una terra lleugera.

Davant la mort, tot calla. No hi ha pactes possibles, ni terminis ajornats. No hi ha remeis. Ni tan sols els tenen aquells que s’han dedicat tota la vida a curar els altres, com el metge Marcel, que es vinclà per sempre més a causa d’una malaltia just quan estava preparant un espectacle per oferir-lo als seus conciutadans:

Lectura de Medicus Marcellus (pàg. 84) [ARIADNA; MARC]

Marcellus hic quiescit
medica nobilis arte,
annis qui fere uixit
triginta et duobus,
sed cum cuncta parasset
edendo placiturus,
tertium muneris ante
ualida febre crematus
diem defunctus obiit.

Lectura d’El metge Marcel (pàg. 85) [ESTHER; SARA]

Aquí descansa Marcel, conegut per la seva destresa mèdica, que visqué gairebé trenta-dos anys, però, quan ho havia disposat tot per plaure oferint un combat de gladiadors, al tercer dia abans de l’espectacle va morir, cremat per una febre molt alta.

Tantes coses bones acaben amb la vida, tantes! Però desapareix també, amb la mort, el patiment, el neguit, el deliri que ens porta a la lluita per l’èxit, a la competitivitat ferotge, a l’obsessió per evitar el fracàs. De tot quedem deslliurats en morir.

Lectura de Quaerere atque perdere (pàg. 70) [LEILA; ROBERT I JOAQUÍN]

Quaerere cessaui nunquam neque perdere desi,
mors interuenit, nunc ab utroque uaco.
Viuite felices qui legitis.

Lectura de Guanyar i perdre (pàg. 71) [ANNA M.; MANEL]

Mai no he deixat de guanyar ni he parat de perdre. La mort va intervenir, i ara em veig alliberat de totes dues coses. Viviu feliços vosaltres que ho llegiu.

La mort fa obrir els ulls: més que el somni etern, és com despertar d’un somni, treure’s del damunt l’engany en què hem estat. La glòria, la fama, la fortuna, tot el que crèiem valuós, tot allò per què ens escarrassàvem, tot són quimeres. En l’instant de la mort queden igualats el rei i el pagès, el ric i el pobre, l’amo i l’esclau:

Lectura de Paruum tumulum (pàg. 42) [ANNA; CARLOTA]

Si pro uirtute et animo fortunam habuissem,
magnificum monimentum hic aedificassem tibi.
Nunc quoniam omnes mortui idem sapimus, satis est.

Lectura d’Una tomba modesta (pàg. 43) [JOSÉ; NÚRIA]

Si en lloc de valentia i de coratge hagués tingut fortuna, t’hauria construït aquí una tomba esplèndida. Però, com que tots els morts sentim el mateix, n’hi ha prou amb això.

Contenció, frugalitat, simplicitat. No cal res més que una tomba modesta acollida pels braços llargs i amples de la mare Terra, com en una abraçada suau, que no pesi. Tant de bo fos sempre així, la terra, lleugera, per als morts, és clar, però també per als vius.

Lectura de Sit terra leuis (pàg. 70) [MARTA; EROLA]

Terra parens, tibi Fortunatae commissimus ossa,
quae tangis matris proxumitate tuos:
nullum onus incumbas, speret et umbra cinis.

Lectura de Terra, no siguis feixuga (pàg. 71) [ANNA M.; REGINA]

Terra mare, a tu hem encomanat els ossos de Fortunada, tu que toques els teus amb la proximitat d’una mare: cap pes no aboquis, i que la cendra esperi l’ombra.

Però la Terra, que és una deessa, conté en si mateixa una promesa d’immortalitat. El mar que és aquí a tocar, el mar que contemplem, és el mateix mar que han contemplat els nostres avantpassats i que contemplaran els nostres descendents. La terra que trepitgem és la mateixa terra, la terra que fou, que serà. Potser, al capdavall, és aquesta també una forma d’eternitat, la intuïció que, en alguna mesura, no morim del tot.

Lectura de Si terra sum, mortua non sum (pàg. 86) [CARLA; SANDRA]

Cara mieis uixi, uirgo uitam reddidi.
Mortua heic ego sum et sum cinis, is cinis terrast,
sein est terra dea, ego sum dea, mortua non sum.
Rogo te, hospes, noli ossa mea uiolare.

Lectura d’Immortal com la terra (pàg. 87) [MARIA; GEMMA]

He viscut estimada pels meus; encara jove he lliurat la vida. Aquí estic morta, i sóc cendra; aquesta cendra és terra, però, si la terra és una deessa, jo sóc una deessa, i no estic pas morta. Et prego, viatger, que no profanis els meus ossos.

Vius i finats ens devem respecte, i el compromís de tenir cura els uns dels altres, i l’obligació d’haver estat, o de mirar de ser, feliços. Heus aquí la gran lliçó de Perennia, aquest retaule de morts plens de vida que ens ha ofert l’ocasió de coincidir en el temps i de compartir avui tots junts la fondària, l’essència i la humanitat del missatge poètic. Tanquem aquest acte amb un darrer prec, un prec que, com un rés, sigui alhora desig i consciència, la certesa del que som, éssers únics i irrepetibles que només viurem un cop.

Lectura de Suprema munera (pàg. 94) [CARLOS; IRENE]

Viuite felices et nostris profundite Manis
et memores estis uos nobiscum esse futuros.

Lectura d’Un darrer prec (pàg. 95) [YOLANDA; JORDI]

Viviu feliços i feu libacions per als nostres Manes i recordeu que vosaltres també sereu amb nosaltres.

 

Kahoot Familia Romana pars I LLPSI

Ecce Kahoot LLPSI, tal com ja vaig anunciar a L’ús dels dispositius mòbils i el mètode Orberg, els confeccionen  els alumnes des de 4t de l’ESO fins a 2n de batxillerat i després els posem en comú a l’aula, tot fent ús dels dispositius mòbils o de l’ordinador,  i amb aquesta ludificació (o gamificació) dels continguts, fem conjuntament l’avaluació del Pensum C de cada capítol de Lingua Latina per se illustrata.

Capitulum primum

Capitulumprimum

Capitulum Secundum

capitulumsecundum

Capitulum Tertium

Capitulum Quartum

capitulum quartum

Capitulum Quintum

capitulumquintum

Medus et Cornelius (I-VI)

Capitulum octavum

Capitulum Nonum

Capitulum decimum

Capitulum undecimum

Capitulum duodecimum

Capitulum XIII et XIV 

Capitulum alterum et vicesimum

Capitulum XXIII

Capitulum XXXI Pensum C

La RA i les eines digitals ens apropen al passat?

Imatge de previsualització de YouTube

Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE  així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History .

Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.

Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco  ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!

Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…

Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?

Recital bilingüe de poesia epigràfica llatina amb Mònica Miró al Museu Romà de Premià

Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que  també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!

Perennia 2015

Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ  un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també  el seu epitafi:

Carla me fecit

No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…

Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall  edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia  (que ja va per la segona edició!) sinó també  per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida.  Carpe diem!

 

IMG_0680

Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!

En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és.  Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!

Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!