Arxiu de la categoria: Llatí 4t ESO

Regala, regala petons

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d’”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l’”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!

Celebritas uirorum ac mulierum…

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs?…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12Escuchar audioPregunta a la historia - Epitafios funerarios en Roma - 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo:

Grec i Llatí en el Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

Imatge de previsualització de YouTube

Un any més  hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre.  El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.

Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.

Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.

Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.

“Turisme arqueològic al Maresme”, tot un Premi Baldiri Reixac per a l’institut Premià de Mar

Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!

Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.

Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de Recerca Jaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.

Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.

Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.

Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.

El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.

En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!

Vid. en format més gran

N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!

Georgina Tur amb la seva tutora de TR

PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):

Ecce pictura XIV. Quae fabula est?

Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?

Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?