Arxiu de la categoria: Llatí 4t ESO

La Magna Celebratio 2014 t’espera a Badalona del 24 al 27 d’abril

MagnaCelebratio2014

L’Arnau de primer de Batxillerat  ja ens va animar a participar-hi activament, ara amb l’agenda podeu començar a organitzar-vos la visita, a preparar el reportatge… Ens veiem un any més a la Magna!

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Marc Acien i Abril Ramos, alumnes de llatí de 4t ESO, han fet una recerca sobre els referents clàssics de la Cantània, activitat que des de fa vint-i-cinc anys va adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària i cada any estrena una cantata per a nou instrumentistes i un gran cor. L’instigador ha estat, sens dubte, en Xavi, mestre de música de l’escola Bergantí de El Masnou  i també aràcnida, i van exposar-ho a l’Auditori davant els mestres de música que es preparen per fer amb els seus alumnes la Cantània 2014, Rambla Llibertat.

Vet aquí part de la seva recerca:

Aquí teniu un petit tastet en vídeo de com va anar la seva excel·lent defensa:

Imatge de previsualització de YouTube

Feliciter, Mar et Abril!

Ser lector a Herculà

Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.

Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754,  una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.

Papirs carbonitzats de la biblioteca d'Herculà

En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició  el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).

Imatge de previsualització de YouTube

Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.

És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.

Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:

  1. una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
  2. una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
  3. i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.

El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.

No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…

Ens embarquem de nou en l’Odissea 2014?

L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.

En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.

Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.

En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre,  si us hi  voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre  els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.

Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  1. Dilluns 3 de febrer de 2014: el teatre en la mitologia grega i romana.
  2. Dimarts 4 de febrer de 2014: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  3. Dimecres 5 de febrer de 2014: el teatre en la història i institucions grecollatines.
  4. Dijous 6 de febrer de 2014: sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.


Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:

El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.

En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.

Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.

Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!

Bonam Fortunam habeatis, nautae!

N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)

1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)

2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)

Regala, regala petons

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d’”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l’”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!