Category Archives: Llatí 4t ESO

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

El passat romà de Barcelona a Va passar aquí de BTV

Barcelona és plena de llocs que han fet història, de carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i de racons on han succeït coses increïbles. El programa Va passar aquí, de Visiona TV per a BTV, des de fa unes quantes temporades, fa un repàs d’aquests indrets històrics barcelonins.

L’últim programa de Va passar aquí de BTV, emès ahir, es va tancar a partir del minut 22:58′ amb el reportatge que em van fer sobre el passat romà de Barcelona a partir del temple romà d’August.

  • EL PINTOR CATALÀ QUE VA ROBAR EL COR DE FRIDA KAHLO El pintor Josep Bartolí, home intens i apassionat, va robar el cor de Frida Kahlo. El català va ser el destinatari de les cartes d’amor més boniques que va escriure la pintora.
  • CAN TUNIS, CRÒNICA D’UN GUETO Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador però va acabar essent un gran supermercat de la droga.
  • L’HOME QUE ES VA CREURE MÉS PODERÓS QUE DÉU Els barcelonins ja poden passejar pels jardins de la casa de Julio Muñoz Ramonet, l’home que es va creure tan poderós com Déu.
  • EL REBOMBORI DEL PA Una revolta de les mares barcelonines pel preu del pa va fer trontollar la ciutat el mateix any de la revolució francesa.
  • VIL·LA JOANA, LA CASA DE LA PARAULA Vil·la Joana, un mas de Collserola que era propietat de l’alcalde de Sarrià, va ser el recer dels últims dies de Mossèn Cinto Verdaguer.
  • EL TEMPLE D’AUGUST DE BÀRCINO Les restes del temple dedicat a l’emperador August, que es divisava des dels afores de la ciutat, ens remunten a l’època romana de Bàrcino.

 

A partir d’aquest reportatge de 5 minuts (tota una experiència televisiva!), resum de la nostra passejada de més de dues hores pels carrers i indrets de Barcelona a la recerca de Bàrcino a partir del temple d’August, us animo a visitar la Barcelona romana i a conèixer el seu passat romà (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), les seves magistratures, la via sepulcral, els seus aqüeductes, les seves muralles, les seves termes… Entreu al Museu d’Història de la Ciutat i visiteu in situ els seus espais: tallers de tints, les domus…. No us oblideu de l’APP Bàrcino 3D

Imatge de previsualització de YouTube

Ludifiquem amb kahoot LLPSI

Ara que tothom (aquest cap de setmana a Edcamp Mataró) parla de gamificar l’educació, tot i que més aviat caldria dir ludificar (del llatí lūdus “joc”) , fa temps que a classe de llatí els alumnes resolen els pensa C amb Kahoot i després tots plegats hi juguem (amb l’ordinador o amb el mòbil). És una manera molt divertida, competitiva i alhora molt productiva de fixar i avaluar (es poden baixar les graelles) el coneixement i de veure en què ens equivoquem, què cal reforçar, ampliar… Errandō discitur!

Ens faltava el pensum C del Capitulum septimum de Lingua Latina per se illustrata. Ecce!

capitulumseptimum

Hi juguem?

Trobareu tots els nostres kahoots de LLPSI aquí.

N.B.: Si hi trobeu errors, no dubteu en fer-nos arribar l’errada, així com possibles idees per millorar-los. Moltes gràcies a la bestreta.

XIV Jornada de Clásicas de Sagunto: “Ya no podemos enseñar como lo hacíamos antes”

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Dia Europeu de les llengües: estudiar grec i llatí és molt important per aprendre llengües

Enguany el nostre institut no ha celebrat com altres anys el Dia Europeu de les Llengües, però a l’àrea de Clàssiques hem continuat amb aquesta bella i vella tradició.

Aviat tindrem totes les imatges dels nostres murals; però hic et nunc volem compartir el nostre kahoot i encoratjar-vos a aprendre llengües. Recordeu que el Grec i el Llatí són molt importants també per aprendre llengües modernes.

diaeuropeullengües

L’Eloi, alumne de 2n de Batx. Humanístic, ens ha fet el vídeo del mural dels alumnes de segon de Batxillerat:

Imatge de previsualització de YouTube

L’Uri i l’Andrea de 4t de l’ESO ens han fet aquest vídeo del mural dels alumnes de 4t de Lingua Latina (optativa 1 -Mar- i 2 -Margalida-):

Imatge de previsualització de YouTube

Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Fascinació per Polímnia. Margalida Capellà

Després del parèntesi estival i abans de començar el curs escolar el proper 12 de setembre, m’agradaria reprendre per novè any consecutiu la publicació d’apunts a El Fil de les Clàssiques amb la meva visita a l’exposició Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives. Col·leccions del Museu del Louvre Obra Social “la Caixa” que fins al 9 d’octubre es pot visitar a CaixaForum Palma i participar en les activitats i els tallers que acompanyen la mostra. Quina llàstima que no passi per Barcelona. Sols Madrid, Saragossa i Mallorca han tingut l’honor de poder contemplar més de dues-centes peces (sols 177 s’exposen a CaixaFòrum Palma per raons d’espai) del Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre juntament amb peces de les col·leccions egípcies del mateix museu i de la col·lecció de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Algunes són peces úniques i no parlen de la pompa de Roma sinó de la vida de la gent, concretament de la de les dones i dels gustos romans en decoració domèstica. Ens presenten la dona com un ésser complex, i tal com proclama el títol de l’exposició adés són belles, seductores, divines, dotades de gran riquesa espiritual,  amb una vis materna, adés monstruoses, posseïdores d’una força animal, tot personificant les forces de la natura, incapaces de resistir els seus desitjos i dotades d’una màgia destructiva.

A més a més de la gran quantitat de plaques de terracota (les 30 plaques campana restaurades per a la mostra), que guarnia l’arquitectura domèstica, crida molt l’atenció el gran nombre de personificacions de la Victòria (la Nice grega), segurament en un intent de portar prosperitat a la llar, i el paper destacat que es concedeix a Dionís, Bacus en llatí, com a déu alegre, compassiu, promotor d’un paper femení més destacat en el desenvolupament de la civilització. Val a recordar que el déu havia tret de l’inframón la seva mare Sèmele i l’havia pujat a l’Olimp; també va ser el marit fidel de l’Ariadna abandonada per Teseu.

Quin era el paper de les dones romanes? Estaven en igualtat de condicions respecte als homes? Continuen les dones sent objecte de desig i menyspreu? Són tan contradictòries i terribles com les percebien els romans?

Per què les dones romanes que sovint marginades de la vida pública, recloses en l’àmbit familiar, en canvi, sovint són representades a la mitologia, la religió, la literatura, les belles arts? Per què trobem en escultures, relleus, pintures murals, plaques de terracota, estuc, bronzes, joies, peces de ceràmica i d’argila tantes dones, unes castes, d’altres seductores, com  les amàzones, les mènades, les gòrgones, les nereides, les nimfes, les Gràcies, les Muses, les victòries o les dees (Juno, Minerva, Ceres, Selene…)? Per què fascinen tant als artistes i als artesans? Les dones romanes eren tal com els artistes ens les representen?

Al CaixaFòrum Palma s’hi esperaven 50.000 visitants, esperem que així sigui; tanmateix, el dia que hi vàrem anar els carrers bullien d’activitat curulls de gent, però gairebé vaig tenir el vigilant per a mi, que va aguantar estoicament que mirés de peu el documental en francès que durava 30 minuts (Pompeia, cerimònies secretes. Grans pintures murals de la Vil·la dels Misteris, Alain Jaubert, ARTE France 2002) i que he trobat a Internet, per si us interessa:


La Ville des Mystères – Pompéi 1/4 por zindabad7

Dones de Roma, del Louvre a Ciutat , Mallorca

Una foto publicada por Margalida Capellà (@filaracne) el

No us perdeu Dones de Roma. Seductores, maternals, excessives.

Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO

Hem acabat les classes a l’institut Premià de Mar! Per tancar el curs 2015/2016, tal com ja es va anunciar al twitter i seguint la tradició d’acabar l’ESO amb jocs romans, hem fet dos tallers internivells, portats per alumnes de llatí de 4t i de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO, dins el projecte Interès pel nostre passat romà.

Dimecres a l’hora de Llatí 1, a les 11.30, els alumnes de llatí van explicar les parts de la ciutat romana i les diferents ciutats romanes a la cinquantena d’alumnes de 1r de l’ESO que no havien anat de colònies a Cala Monjoi: fundació de la ciutat, traçat de les muralles, portes principals, cardo i decumanus, habitatges (domus, insula et villa) fòrum (basílica, cúria, temples…), edificis d’oci (teatre, amfiteatre i circ) i aqüeductes i termes…  Els alumnes de 1r varen fer unes maquetes de les cases, gràcies al material retallable del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que van situar en un plànol d’una ciutat romana. Després es va fer un bingo i com a premi es va fer un diploma de pergamí amb calamus amb el llatinisme Cum laude.

Taller Creació Ciutat Romana, alumnes de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Dijous a l’hora de Llatí de 4t a les 12.30 vàrem sortir a les pistes i als porxos els alumnes de 4t van jugar com a romans amb els de primer de l’ESO, feia molt de sol i molts alumnes estaven de ramadà, tot i així no van defallir en cap moment i vam passar un matí inoblidable. Els alumnes guanyadors van aconseguir nous i pomes, tot i que alguns se’ls van portar a casa per menjar a la nit amb la família.

Taller Juguem com els romans, alumnes de 4t d’ESO de Llatí amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Demà els alumnes de 1r de l’ESO començaran el seu crèdit de síntesi Com viuríem si haguéssim nascut a l’època dels romans?

A més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries (amb l’àgora i στοά restaurades) i l’edifici de planta octogonal de Can Ferrerons al Museu romà de Premià, també han visitat el Museu de Badalona i la Vil·la de Torre Llauder a Mataró (Iluro).

Els alumnes de 4t de l’ESO el seu Projecte de Recerca. A l’àrea de clàssiques en tenim tres i tots ells relacionats amb la lectura prescriptiva de Llatí de 4t Narracions de mites clàssics, una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Us convido a donar-los un cop de mà amb els seus formularis inicials.

Mitologia i sexualitat i El sexe a la mitologia

És narcisista la nostra identitat digital a l’Instagram?

Els alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat comencen els seus exàmens finals.

Els alumnes de Grec i de Llatí de 2n tindran dijous els exàmens, primer el de Llatí i després el de Grec.

Molta sort a tots i a totes! Molt bon estiu!

Dos mil dos-cents anys després de la mort de Plaute

L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).

CisGxNqXIAANi9z

Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort

CjUPnm6WgAAcNmD

Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)

Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?