Arxiu de la categoria: Llatí 4t ESO

La RA i les eines digitals ens apropen al passat?

Imatge de previsualització de YouTube

Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE  així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History .

Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.

Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco  ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!

Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…

Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?

Recital bilingüe de poesia epigràfica llatina amb Mònica Miró al Museu Romà de Premià

Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que  també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!

Perennia 2015

Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ  un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també  el seu epitafi:

Carla me fecit

No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…

Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall  edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia  (que ja va per la segona edició!) sinó també  per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida.  Carpe diem!

 

IMG_0680

Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!

En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és.  Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!

Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!

L’ús dels dispositius mòbils i el mètode Örberg (LLPSI)

El dia a dia, de les meves classes de llatí des de fa un parell d’anys, va bastant lligat al mètode Örberg (LLPSI) i aquest curs en tindrem els resultats ja que per primera vegada el fem servir a l’IPM des de 4t de l’ESO fins a segon de batxillerat. Potser és cantar victòria abans d’hora, però, ara per ara, n’estic molt contenta i haig de dir que els alumnes de segon de batxillerat de Llatí també, ja que han adquirit, si han volgut, perquè no tothom sempre vol, un bon nivell a principi de curs de segon, equivalent al nivell d’altres promocions a finals de curs.

A quart i a primer de llatí inicial (enguany la majoria dels alumnes no han fet llatí),hem començat amb el mètode Örberg (LLPSI) i després de la lectura del text de cada capítol de Familia Romana per se illustrata pars I d’Hans H. Örberg, utilitzem les TIC (Hotpotatoes, Qüestionaris Moodle..) i el treball per competències per fer els pensa A i B; el C el fem oral i  escrit i, com a activitat de síntesi, fem un Kahoot amb ordinador o amb dispositius mòbils. Sovint hi ha tasques cooperatives per tal d’aprendre a treballar en grup.  Els alumnes tot sovint empren els dispositius mòbils per presentar-les, tot i que sigui l’exposició oral a classe. Per exemple, per defensar oralment la tasca del Moodle Colloquium que es correspon a les dues primeres unitats de Familia Romana: uns han fet un vídeo-xat tot conversant en llatí, altres una conversa en llatí amb whatsapp, uns altres a través d’un xat del Facebook, o muntatges audiovisuals enregistrats amb mòbil al jardí de casa o a la parada de l’autobús, i un grup va optar per fer la lectura dramatitzada del seu COLLOQVVIVM a classe. Tots som diferents i tots els treballs també; tanmateix, tots molt interessants! Parlar en llatí a la manera juvenil (errando discitur!) i en els entorns digitals i xarxes socials, treballar en equip, emprar les noves tecnologies, fer un bon ús del mòbil, compartir la feina a la xarxa,…i APRENDRE, en definitiva, les beceroles del llatí!

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

A segon de llatí, hem fet a principi de curs un repàs inicial tot reprenent el fil de primer de Batxillerat a partir del Capitulum XXI i heus ací el Kahoot del Capitulum XXII:

capitulumXXII

I voleu jugar? Nosaltres ho farem la propera classe de llatí!

Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües

 Un any més el nostre institut ha volgut celebrar el Dia Europeu de les Llengües, tot i ser dissabte dia 26 de setembre.

Classiques2015DiaEuropeu

Mural de l’àrea de Clàssiques de l’IPM. Dia Europeu de les Llengües 2015

L’àrea de Clàssiques també ha participat en aquest projecte col·lectiu dels departaments de llengües. El llatí i el grec no són llengües mortes, tot i que sovint es qüestiona la seva utilitat i hem de fer un clam políglota, jornades plurilingües…. Ara bé, els alumnes ho tenen clar i així ho expressen tant els de Llatí 2 com els de Grec 2.

Els alumnes de 4t de l’ESO de LLatí i els de primer de batxillerat de clàssiques s’han fet ben visibles amb un magnífic arbre de les llengües europees d’arrel indoeuropea i amb un mural de mots grecs que perviuen en diferents llengües, romàniques i no, i els de llatí han demostrat que moltes de les nostres dites són iguals en català, castellà, francès, italià, … i fins i tot en anglès perquè provenen del llatí i alhora alguna fins i tot de l’antic grec.

Gràcies a la Mariona i a l’Eloi, alumnes de Grec i de Llatí de primer de batxillerat, podem immortalitzar aquestes imatges de construcció per part dels alumnes del mural que podeu veure al passadís de connexió entre els dos edificis de l’IPM:

Imatge de previsualització de YouTube

Anem a recapitular per tal de lligar el projecte del Dia Europeu de les Llengües amb el currículum de grec i de llatí.

  • On es parla avui grec, una llengua de més de tres mil anys d’història?
  • El grec, en termes de parentiu lingüístic, és la tieta del català i el llatí n’és la mare. Quines són les llengües romàniques o neollatines? Com explicaries aquesta distribució arreu del món? Per què el llatí ha tingut tantes filles i el grec, no? Per què el llatí és la llengua d’Europa?
  • Si ara, parem atenció a l’escriptura. Ens adonem que l’alfabet llatí, l’alfabet grec i l’alfabet ciríl·lic són els alfabets de les llengües d’Europa. Per què? De quin alfabet en deriven el llatí i el ciríl·lic?

 

Ser multilingüe és tot un repte i alhora un regal! Apreneu llengües!

N.B.: Si encara no n’esteu convençuts, us recomano La força de Babel.

El nostre horari en llatí!

Un nou curs i un nou horari! Enguany els alumnes de llatí de 4t també l’han fet, seguint la tradició, en llatí! Alguns han seguit el model, però d’altres com la Carla, motu proprio, ens han regalat aquesta meravella que tenim penjada a l’aula!

horarium

Placetne vobis horarium Latine? El voleu compartir hic et nunc amb nosaltres?

Ostium a càrrec d’Escarrufaverros de Campanet

Aquesta nit a les 23:30 a la plaça major del meu poble natal,  els Escarrufaverros de Campanet presenten Ostium. Un nom llatí altre cop i ben encertat! Si recordeu Ecce hircus no us el podeu perdre! Arreu hi trobem referents clàssics, fins i tot per vacances!

Campaneters, vilatans i foravilers, gaudiu de valent del correfoc i pareu atenció i sabreu per què li han posat el nom llatí Ostium! Molt bona Festa major! Molt bon estiu!

L’epigrafia romana a En Guàrdia!

Si diumenge passat us vàreu perdre l’excel·lent programa de ràdio En Guàrdia de Catalunya Ràdio sobre l’epigrafia romana, aquí el teniu per retrobar-lo (i comentar-lo) quan reprenguem les classes o escoltar.lo i gaudir.lo durant les vacances d’estiu. Enric Calpena i la dra. Isabel Rodà, membre recent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d’Arqueologia de la UAB, tracten amb molt d’encert i d’una manera molt amena i entenedora els diferents àmbits (la llengua, l’onomàstica, l’estructura territorial, l’ordenament social, l’exèrcit, la toponímia…) sobre els quals permet ampliar coneixements l’epigrafia romana. Abans d’acabar, també es recrea una part del discurs de la dra. Rodà en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres: “Un episodi dintre de les humanitats: l’Epigrafia. Epigrafia «major» i «menor»: l’exemple del fabricant de teules Herenni Optat”.

Dra. Isabel Rodà llegint el seu discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 12 de febrer del 2015 a les 7 del vespre.

Què seria de les nostres classes sense Internet?

#diadeinternet

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

Imatge de previsualització de YouTube

Auricoma et tres ursi

Després de les vacances de Setmana Santa, a quart de l’ESO reprenem les classes amb nous textos en llatí sense deixar de recordar la feina feta amb Auricoma et tres ursi. Vet aquí un tastet!

Ecce!

Imatge de previsualització de YouTube

Amb el taller de contes il·lustrats d’Una mà de contes de tv3:

Auricoma1

Treball de Valentina V., 4t ESO Llatí opt.3

auricoma Treball de Boutaina, Blanca et Alexia, 4t ESO Llatí opt. 3

liana2lianaaaa1

Liana et Nais me fecerunt

Hem col·laborat a Infinita Fabula III Familia Ursi et Iulia

Ara és l’hora de Minerva et Arachnē!