Arxiu de la categoria: Llatí 4t ESO

#CertamenHermes INS Premià de Mar

Certamen Hermes

Vet aquí la contribució dels alumnes de l’institut Premià de Mar al Certamen Hermes in memoriam Juanvi Santa Isabel, organitzat per l’Asociación CulturaClásica.com i l’asociació Ludere et Discere. Crec que li agradaria ben molt a Juanvi i que dimecres seria un dels seus somnis a Los sueños de Hermes. Certament, Bellum a nulla re bella!

“Gaudeix, estimat Hermes, d’aquest vídeo que els meus alumnes de Llatí i de Grec de primer de batxillerat, la Judit, l’Àlex i l’Arnau, han fet seguint aquestes bases i han creat ad hoc en el teu honor i per al gaudi de tots. Intueixo el teu riure en sentir el seu llatí d’alumnes de primer i la teva rialla en veure escrita alguna “catalanada” en els subtítols en castellà! Gaudeix-ne!”

Feliciter, dicipuli. Fortunam Secundam!

N.B.: Tot el meu agraïment a tothom que ho ha fet possible i d’una manera molt especial a Ricard Llop, sense la panòplia del segle II les guerres dàcies no serien tan creïbles!

Un matí de teatre grecollatí al Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

971174_696058757104270_1134556811_n10154298_696058813770931_350965306_n

Aquest matí hem gaudit un any més d’un matí de teatre clàssic al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat en el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí. Hem gaudit amb la seriositat de la Hipsípila d’Eurípides i hem rigut amb el Soldat Fanfarró de Plaute. Tragèdia i comèdia, Grècia i Roma, castellà i català… Els clàssics a càrrec de joves estudiants han recobrat la seva força i frescor. A Girona ja havia vist representat el Miles Gloriosus, tot i que hi ha hagut canvis en el repartiment i canvis en la posada a escena, mai no havia vist representada la comèdia perduda d’Eurípides, Hipsípila, i m’ha emocionat veure-la. Ens havia agradat molt llegir-la i l’esperàvem amb candeletes!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Dia 10 d’abril anirem amb els alumnes de quart de Llatí i amb els de Llatí i Grec de primer de batxillerat a Tarragona, de ben segur ens espera un espectacle digne de veure.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

N.B.: Seguiu els diferents apunts sobre Hipsípila al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena.

La Magna Celebratio 2014 t’espera a Badalona del 24 al 27 d’abril

MagnaCelebratio2014

L’Arnau de primer de Batxillerat  ja ens va animar a participar-hi activament, ara amb l’agenda podeu començar a organitzar-vos la visita, a preparar el reportatge… Ens veiem un any més a la Magna!

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Marc Acien i Abril Ramos, alumnes de llatí de 4t ESO, han fet una recerca sobre els referents clàssics de la Cantània, activitat que des de fa vint-i-cinc anys va adreçada a l’alumnat de segon i tercer cicle de primària i cada any estrena una cantata per a nou instrumentistes i un gran cor. L’instigador ha estat, sens dubte, en Xavi, mestre de música de l’escola Bergantí de El Masnou  i també aràcnida, i van exposar-ho a l’Auditori davant els mestres de música que es preparen per fer amb els seus alumnes la Cantània 2014, Rambla Llibertat.

Vet aquí part de la seva recerca:

Aquí teniu un petit tastet en vídeo de com va anar la seva excel·lent defensa:

Imatge de previsualització de YouTube

Feliciter, Mar et Abril!

Ser lector a Herculà

Des del 18 d’octubre de 2013 fins al 23 d’abril de 2014 es pot visitar a la Casa del lector de Madrid “La villa de los papiros”, una magnífica i excepcional exposició sobre la lectura i l’escriptura a l’antiguitat a través dels papirs d’Herculà i de les relectures que sorgiren a partir del seu descobriment en el segle XVIII. La mostra ha estat comissionada per Carlos García Gual i Nicola Oddati.

Epicur i els seus textos en són el fil conductor, doncs epicúrea era la biblioteca de l’anomenada Vil·la dels Papirs, l’única biblioteca de l’antiguitat clàssica que ens ha arribat, sepultada l’any 79 per l’erupció del Vesuvi. Aquesta magnífica vil·la suburbana a tocar del golf de Nàpols (copiada per Jean Paul Getty en el museu de Malibú, Califòrnia) pertanyia al sogre de Juli Cèsar, Luci Calpurni Pisó, i s’anomena vil·la dels Papirs perquè durant les excavacions portades a terme a Herculà des del 1738 a 1766 s’hi va descobrir, entre el 1752 i 1754,  una valuosa col·lecció de papirs carbonitzats per les explosions de gas del volcà a 400º, conservats avui en la Biblioteca Nazionale de Nàpols. Dels 2.000 rotlles, que en un primer moment van confondre amb trossos de carbó i troncs cremats -fins i tot n’empraren alguns com a teies-, se n’han desenrotllat entre 1.600 i 1.700. Són obres filosòfiques escrites majoritàriament en grec. Del filòsof i poeta grec del segle I aC Filòdem de Gadara n’hi ha 44 rotlles i és probable que sigui l’autor de 120 seccions. També hi ha una comèdia en llatí de Cecili Estaci, Faenerator o “L’usurer” sobre un jove que demana diners en préstec per tal de recuperar la seva núvia de mans d’un proxeneta.

Papirs carbonitzats de la biblioteca d'Herculà

En la primera part de l’exposició de La casa del Lector, podem recórrer les diferents estances de la Vil·la gràcies a les reconstruccions virtuals que ha realitzat per a aquesta exposició  el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano (MAV).

Imatge de previsualització de YouTube

Ens és possible visitar el peristil envoltat de columnes amb una enorme piscina central, on es van trobar unes 80 estàtues de bronze i de marbre. Aquest espai evoca, sens dubte, el jardí epicuri (κῆπος kepos) que cercava la felicitat quotidiana i serena.Tota la vil·la bé podria ser una relectura romana de la filosofia d’Epicur: un mesurat plaer sense dolor, l’amistat com a més alta expressió de l’ètica, la recerca de la felicitat a través del coneixement, la mort com a fenomen natural que no cal témer.

És impactant entrar dins la vil·la amb la reconstrucció virtual del tablinum , per entrar tot seguit a la biblioteca i passar a una sala de lectura privada i a l’educació a Roma, on s’exposen els principals estris d’escriptura de l’antiguitat i una selecció de pintura pompeiana amb escenes de lectura.

Fresc amb estris d’escriptura Pompeia Segle I. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei. Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Una sala dedicada a l’escriptura pública amb inscripcions, calendaris, lleis, diplomes, esteles i grafits clou la primera part de l’exposició.

Un túnel del temps ens trasllada a la segona part de l’exposició: relectures d’Herculà 1750. En el segle XVIII es fan tres relectures:

  1. una d’artística, amb el buidatge de les escultures de la Vil·la dels Papirs que es varen enviar a Carles III i el plànol de l’enginyer suís Karl Weber.
  2. una científica, amb el treball del pare esculapi Antonio Piaggio (1713-1796) i la seva màquina per desenrotllar els fràgils papirs carbonitzats (sort que els ratjos infrarojos han ajudat recentment en la seva lectura i el fet que ja no cal desenrotllar-los!) i amb l’exposició per primer cop de l’únic papir desenrotllat completament de més de tres metres de llargada i pertanyent a Filòdem de Gadara, conservat conservat a la sala Marcello Gigante de la Biblioteca Nazionale di Napoli.
  3. i una altra editorial, amb exposicions bibliogràfiques de la Stamperia Reale i amb els viatges del Grand Tour i la difusió europea de les troballes de les ciutats sepultades pel Vesuvi.

El retrat de Terenci Neo i la seva dona amb un rotlle de papir amb titulus (etiqueta per facilitar la recerca del volumen a la biblioteca) i unes tauletes encerades (codex triplex que amb el temps donarà pas al format de llibre, el còdex de pergamí) amb un stilus tanca l’exposició amb una frase epicúrea.

No us perdeu aquest viatge fascinant al passat que ens permet ser feliços i conèixer a través de la lectura i relectura a Herculà qui som i d’on venim a l’espera que noves excavacions descobreixen el 70% de la Villa dels Papirs i qui sap potser noves troballes i nous textos de Safo, d’Èsquil, de Sòfocles, d’Eurípides… així com la biblioteca llatina ja que els rotlles de papir no sols varen ser trobats a la biblioteca de la vil·la que, fins i tot, potser era més aviat un mouseion. En fi, temps al temps i cal continuar excavant i estudiant festina lente no sigui que el Vesuvi torni a entrar en erupció, tot i que allò que és essencial és indeleble, etern…