Category Archives: Llatí 4t ESO

Aneu a la Magna Celebratio 2017 i el pont us passarà volant!

Un any més i ja són tretze, arriba l’últim cap de setmana d’abril, el festival romà de reconstrucció històrica d’època romana del Museu de Badalona: la Magna Celebratio. Enguany com a novetat hi ha activitats relacionades amb el món de l’esport amb motiu del 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Badalona va ser subseu. També hi és present el poeta Ovidi per commemorar el bimil·lenari de la seva mort.

Aquí teniu la programació.

magna-celebratio-2017

ProgramaMagnaCelebratio2017_Página_2

Si podeu, no us la perdeu!

Mireu quantes entrades tenim a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila. Si hi aneu, feu fotografies, reportatges… i amplieu-les, així com les de Metamorfosejats!

La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona

Marc de las Heras en el capítol La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona de El lloc dels fets ens ha portat al segle III de l’imperi romà moment en què les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors. L’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’execució del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, fet que va portar al segle VI a construir-hi una basílica visigòtica de culte dedicada a aquesta màrtirs. Al segle XII s’hi va superposar l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

Quan visiteu in situ l’amfiteatre de Tarragona -un dels monuments més espectaculars de la Hispània romana, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de l’any 2000, i Bé cultural d’Interès Nacional- amb l’app podreu viure la història en primera persona.

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

Els alumnes de Clàssiques celebren el Dia de la Llengua Materna a l'IPM

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. S’entén per llengua materna (en llatí, sermo patrius) la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Mural IPM Dia de la Llengua Materna. Alumnes de llatí en llatí

Els alumnes de llatí del nostre institut, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna i alhora donar a conèixer la multiculturalitat lingüística i animar-nos a aprendre llengües, han penjat, al passadís d’entrada a l’edifici Cristòfol Ferrer des del Serra de Marina, un mural amb un poema de Salvador Espriu i al costat un altre amb unes arrels d’un arbre on han anat posant els seus escrits en llatí sobre Historia meae vitae segons la seva llengua materna (català, castellà, àrab i soninke). A l’hora de fer el recompte de les nostres llengües maternes, ens hem adonat que un 44% dels alumnes de Clàssiques de l’IPM tenen el castellà (o bé el castellà riuplatenc) com a llengua materna i sols un 32 % el català. També ha resultat curiós saber que més del 20 % parlen una llengua no indoeuropea, d’origen semític, l’àrab, en diferents variants dialectals marroquines دارجة i que l’alumna de Síria, Farah, parla la variant siriana, més propera a l’àrab estàndard. Hem descobert també en el seu escrit en llatí que la Maryama parla soninke que és una llengua mande també anomenada serahulle o sarakhollé.

La Maria de 4t de l’ESO de Llatí va ser l’encarregada d’escriure el poema (Per sort de tots nosaltres 1984) de Salvador Espriu, que també es podria aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de les llengües romàniques.

21 de febrer, Dia de la Llengua Materna a l'institut Premià de Mar

L’Ada, l’Anto, la Carla… de primer de batxillerat de Grec i de Llatí han il·lustrat molt bé el mural i no amb les millors condicions. Moltes gràcies!

  • Us ha agradat fer l’escrit en llatí sobre la vostra història lingüística?
  • Sabeu quines són les llengües maternes dels companys i companyes de la vostra classe?
  • Tenen alguna relació de parentiu lingüístic amb el llatí? i amb l’indoeuropeu?
  • Quantes llengües parlen? i  els alumnes i professors del nostre institut?
  • Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:  “El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”

Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

Tuum sermonem patrium utendi protege. Feliciter Dies sermonis patrii! 

Bona feina!

El Faysal ens ha fet aquest rega!

Imatge de previsualització de YouTube

Felicem Diem Natalem et ANFF vobis exoptamus!

Felicitació de l’alumne de 4t d’ESO Llatí, Jordi Álvarez

Els alumnes de Llatí de 1r de Batxillerat també han fet amb tot l’amor del món aquesta Nadala amb la cançó Jingle Bells en llatí i un “mannequin challence” ben nadalenc per desitjar-vos un bon Nadal i una bona entrada d’any!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies Faysal (per enllestir el muntatge) i alumnes de Llatí 1! Sou genials!

L’Abigail de 2n de Batxillerat ens felicita el Nadal i ens meravella amb aquest Adeste fideles!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies, Abigail, per aquest fantàstic regal!

Per molts anys i bones festes, filadors i filadores, amb els millors desitjos per al 2017! Que tingueu uns bons Reis!…

c1mt8mywgaawsve

GREC: Per cert, els desitjos d’aquest mosaic romà en grec coincideixen amb els nostres?

LLATÍ: Tot utilitzant correctament els temps verbals en llatí, feu un comentari desitjant el millor per al nou any comentant si heu tingut regals aquestes festes, …

LLATÍ 2: Quin personatge de lEneida, el trobem també per Nadal? Per què?

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

El passat romà de Barcelona a Va passar aquí de BTV

Barcelona és plena de llocs que han fet història, de carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i de racons on han succeït coses increïbles. El programa Va passar aquí, de Visiona TV per a BTV, des de fa unes quantes temporades, fa un repàs d’aquests indrets històrics barcelonins.

L’últim programa de Va passar aquí de BTV, emès ahir, es va tancar a partir del minut 22:58′ amb el reportatge que em van fer sobre el passat romà de Barcelona a partir del temple romà d’August. Els altres reportatges que integren aquest programa són:

  • EL PINTOR CATALÀ QUE VA ROBAR EL COR DE FRIDA KAHLO El pintor Josep Bartolí, home intens i apassionat, va robar el cor de Frida Kahlo. El català va ser el destinatari de les cartes d’amor més boniques que va escriure la pintora.
  • CAN TUNIS, CRÒNICA D’UN GUETO Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador però va acabar essent un gran supermercat de la droga.
  • L’HOME QUE ES VA CREURE MÉS PODERÓS QUE DÉU Els barcelonins ja poden passejar pels jardins de la casa de Julio Muñoz Ramonet, l’home que es va creure tan poderós com Déu.
  • EL REBOMBORI DEL PA Una revolta de les mares barcelonines pel preu del pa va fer trontollar la ciutat el mateix any de la revolució francesa.
  • VIL·LA JOANA, LA CASA DE LA PARAULA Vil·la Joana, un mas de Collserola que era propietat de l’alcalde de Sarrià, va ser el recer dels últims dies de Mossèn Cinto Verdaguer.
  • EL TEMPLE D’AUGUST DE BÀRCINO Les restes del temple dedicat a l’emperador August, que es divisava des dels afores de la ciutat, ens remunten a l’època romana de Bàrcino.

 

A partir d’aquest reportatge de 5 minuts (tota una experiència televisiva!), resum de la nostra passejada de més de dues hores pels carrers i indrets de Barcelona a la recerca de Bàrcino a partir del temple d’August, us animo a visitar la Barcelona romana i a conèixer el seu passat romà (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), les seves magistratures, la via sepulcral, els seus aqüeductes, les seves muralles, les seves termes… Entreu al Museu d’Història de la Ciutat i visiteu in situ els seus espais: tallers de tints, les domus…. No us oblideu de l’APP Bàrcino 3D

Imatge de previsualització de YouTube

Ludifiquem amb kahoot LLPSI

Ara que tothom (aquest cap de setmana a Edcamp Mataró) parla de gamificar l’educació, tot i que més aviat caldria dir ludificar (del llatí lūdus “joc”) , fa temps que a classe de llatí els alumnes resolen els pensa C amb Kahoot i després tots plegats hi juguem (amb l’ordinador o amb el mòbil). És una manera molt divertida, competitiva i alhora molt productiva de fixar i avaluar (es poden baixar les graelles) el coneixement i de veure en què ens equivoquem, què cal reforçar, ampliar… Errandō discitur!

Ens faltava el pensum C del Capitulum septimum de Lingua Latina per se illustrata. Ecce!

capitulumseptimum

Hi juguem?

Trobareu tots els nostres kahoots de LLPSI aquí.

N.B.: Si hi trobeu errors, no dubteu en fer-nos arribar l’errada, així com possibles idees per millorar-los. Moltes gràcies a la bestreta.

XIV Jornada de Clásicas de Sagunto: “Ya no podemos enseñar como lo hacíamos antes”