Category Archives: Llatí

Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 11 de març

portes-obertes_r-724x1024-1

Avui 11 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar (Premià de Mar, El Maresme)! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer, de la mà dels mateixos alumnes de Grec i de Llatí, el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM, que han rebut una pila de premis i reconeixements.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

La Mireia, la Júlia, el Nil de segon de Batxillerat i qui s’hi afegeixi us presentaran un kahoot!

portesobertes2017

Bona tria! Moltes gràcies!

Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen

Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.

La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.

Catherine Schroeder ha interpretat el personatge de l'Ànima a Ordo Virtutum, 11 de febrer de 2017

Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna

Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals,  l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el  Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba

L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.

Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.

“Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics” a Auriga 86

auriga86g

Acaba de sortir el número 86 de la revista Auriga amb “Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics”.

Tal com piulava al twitter el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament: “Si leer a los clásicos ya no es motivador para los jóvenes, la culpa no es de los clásicos”.

Què podem fer per animar els joves a llegir els clàssics? Com s’ha de fer aquesta motivació? Hem de canviar el punt de partida per despertar el seu interès pels clàssics? “Los lectores de Harry Potter están más entrenados para leer a los clásicos” (Karina Bonifatti)? …

9789876910330

N.B.: Som subscriptors de la revista Auriga i, per això, tenim tots els números de la revista al departament de català i clàssiques del nostre centre i des del número 61 a la biblioteca digital. També participem al Fòrum Auriga.

Contacte revista Auriga: larevistaauriga@gmail.com

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

Els alumnes de Clàssiques celebren el Dia de la Llengua Materna a l'IPM

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. S’entén per llengua materna (en llatí, sermo patrius) la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Mural IPM Dia de la Llengua Materna. Alumnes de llatí en llatí

Els alumnes de llatí del nostre institut, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna i alhora donar a conèixer la multiculturalitat lingüística i animar-nos a aprendre llengües, han penjat, al passadís d’entrada a l’edifici Cristòfol Ferrer des del Serra de Marina, un mural amb un poema de Salvador Espriu i al costat un altre amb unes arrels d’un arbre on han anat posant els seus escrits en llatí sobre Historia meae vitae segons la seva llengua materna (català, castellà, àrab i soninke). A l’hora de fer el recompte de les nostres llengües maternes, ens hem adonat que un 44% dels alumnes de Clàssiques de l’IPM tenen el castellà (o bé el castellà riuplatenc) com a llengua materna i sols un 32 % el català. També ha resultat curiós saber que més del 20 % parlen una llengua no indoeuropea, d’origen semític, l’àrab, en diferents variants dialectals marroquines دارجة i que l’alumna de Síria, Farah, parla la variant siriana, més propera a l’àrab estàndard. Hem descobert també en el seu escrit en llatí que la Maryama parla soninke que és una llengua mande també anomenada serahulle o sarakhollé.

La Maria de 4t de l’ESO de Llatí va ser l’encarregada d’escriure el poema (Per sort de tots nosaltres 1984) de Salvador Espriu, que també es podria aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de les llengües romàniques.

21 de febrer, Dia de la Llengua Materna a l'institut Premià de Mar

L’Ada, l’Anto, la Carla… de primer de batxillerat de Grec i de Llatí han il·lustrat molt bé el mural i no amb les millors condicions. Moltes gràcies!

  • Us ha agradat fer l’escrit en llatí sobre la vostra història lingüística?
  • Sabeu quines són les llengües maternes dels companys i companyes de la vostra classe?
  • Tenen alguna relació de parentiu lingüístic amb el llatí? i amb l’indoeuropeu?
  • Quantes llengües parlen? i  els alumnes i professors del nostre institut?
  • Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:  “El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”

Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

Tuum sermonem patrium utendi protege. Feliciter Dies sermonis patrii! 

Bona feina!

El Faysal ens ha fet aquest rega!

Imatge de previsualització de YouTube

Per què el déu de l’amor és sempre jove?

Mirall hel·lenístic en què Afrodita renya Eros per trencar un alabastre

El déu de l’amor infant és en la tradició occidental un producte de l’època hel·lenística, passat pel sedàs romà. En canvi, en l’art grec de l’època arcaica i clàssica, Eros, dit també Cupido o Amor, és un adolescent gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Aquest Eros adolescent encarna la bellesa i l’atracció amorosa; és el déu nascut al mateix temps que Gea i sorgit directament del Caos. Segons una altra versió, neix de l’ou engendrat per la Nit, una meitat del qual serà la Terra i l’altra, el Cel.  Acostuma anar acompanyat d’Hímeros o de Potos que simbolitzen el desig. A partir del segle V aC va adquirint un aspecte cada vegada més infantil i se’l fa generalment fill d’Afrodita. De mica en mica, se’l representa com un nen, sovint amb ales, que es diverteix fent cruels ferides als altres amb les seves fletxes o amb la seva torxa.  Gosa fer mal al mateix Zeus, o a Apol·lo o a la seva pròpia mare. En l’art hel·lenístic i romà, els Amors ja són nens, sovint rabassuts, que voletegen i imiten les accions dels éssers adults. Els poetes alexandrins el presenten jugant a astràbals amb Ganimedes o amb el seu germà Ànteros.

“El rapte de Psique” de William-Adolphe Bouguereau

Els amors de Psique i Cupido, l’únic mite propi d’aquest déu, han donat ales als artistes i així el trobem que es punxa amb una fletxa, li treu punta, li embenen els ulls, la mare el castiga, es punxa amb les espines de les roses, li pica una abella…També el trobem associat a temes més serioses com és el cas de l’Amor sagrat i l’Amor profà de Ticià. A partir del segle XV els amorets, esdevinguts un motiu ornamental, tot sovint es poden confondre amb angelets. Se’ls representa en garlandes, en seguicis, entre nimfes i faunes,… com a infants despullats, anomenats putti. Vien a La venedora d’Amors 1763, Fontainebleau reprèn a principis del període neoclàssic un motiu pompeià trobat el 1759 a la vil·la d’Ariadna a Stabiae.

El gest de silenci, conegut ja en les representacions antigues d’Eros, es veu reforçat pel somriure malèvol del déu infant a “Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791).

“Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791)(Rijksmuseum, Amsterdam)

Tot sovint formen part del seguici dels déus de l’Olimp i sobretot de Venus fins al  segle XIX. Fins i tot formen part dels Memento mori. La torxa cap avall representa la funció de geni de la mort.

“El rapte de Prosèrpina”, de Holbeck (Neue Pinakothek, Munich). Cupido branda la seva fletxa, agafat a la crin d’un dels quatre cavalls que tiren del carro de Plutó, que  agafa Prosèrpina, la jove deessa de qui es va enamorar a primera vista i la va raptar.

Ai, l’amor!


CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.

Ai, Amor! Tot i que a Catalunya celebrem per Sant Jordi el dia dels enamorats, Sant Valentí té moltes referències clàssiques. Trieu una frase cèlebre en llatí i/o en grec i acompanyeu-la d’una cançó per anar ampliant L’empremta d’Orfeu, d’una obra d’art, de curtmetratges, d’animacions, de textos clàssics (grecs o llatins) o de tradició clàssica, de mots, amor plurilingüe… i comenteu els motius de la vostra tria. També podeu fer una targeta de Sant Valentí o una carta d’amor.

Made with Padlet

Que l’Amor us sigui ben propici! Així podreu saber per què Cupido és sempre un nen o un adolescent!

La política a Grècia i a Roma, tema del Concurs Odissea MMXVII

Des del desembre i fins el diumenge 5 de febrer de 2017, es pot fer la inscripció per participar a l’ edició d’enguany del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Els equips han d’estar formats per un màxim de tres components.

El tema de l’Odissea 2017 és la política a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, d’Aragó, de Canàries, de Galícia, d’Extremadura, de la Rioja, de València-Castelló i Alacant, de Valladolid i de Madrid. A cada edició, més alumnes d’arreu hi poden participar!

 La primera fase del concurs es durà a terme entre el 6 i el 9 de febrer, i s’allargarà fins el 22 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari i contesteu les preguntes que es formulin aquí.

Els tres primers dies (6, 7 i 8 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  • 1r dia: la política en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia: la política en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia: la política en la història i institucions grecollatines.

V. El quart dia (dijous 9 de febrer), sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic la política en la literatura grecollatina.

Trobareu tota la informació (bases, calendari, preguntes freqüents, etc.), a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases. Una novetat d’enguany és que només es concedirà un premi per centre i, com l’any passat, el temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta). Podeu seguir l’actualitat del concurs i difondre la vostra participació a través de Facebook i de Twitter  #OdiseaXVII

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana:

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

   II. FASE estatal:

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:
Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà la política a Grècia i Roma. Personatges de l’Antiguitat han simbolitzat la lluita per la llibertat, la defensa dels valors cívics, però també la traïció, l’ambició desmesurada, la corrupció o la violència més cruel. Un recorregut per la política en l’Antiguitat pot ser el mirall en el qual mirem el nostre present més actual. Paraules com aristocràcia, democràcia, república, cònsol, senat, oligarquia o demagògia, formen part de la nostra cultura, heretades de grecs i romans, però signifiquen ara el mateix que aleshores? Us atreviu a explorar com era el món de la política a Grècia i Roma?

A les naus, navegants! Us espera tota una odissea!

institutpremiademarodisseaxvii

Dades de participació: Odissea MMXVII

Felicem Diem Natalem et ANFF vobis exoptamus!

Felicitació de l’alumne de 4t d’ESO Llatí, Jordi Álvarez

Els alumnes de Llatí de 1r de Batxillerat també han fet amb tot l’amor del món aquesta Nadala amb la cançó Jingle Bells en llatí i un “mannequin challence” ben nadalenc per desitjar-vos un bon Nadal i una bona entrada d’any!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies Faysal (per enllestir el muntatge) i alumnes de Llatí 1! Sou genials!

L’Abigail de 2n de Batxillerat ens felicita el Nadal i ens meravella amb aquest Adeste fideles!

Imatge de previsualització de YouTube

Moltes gràcies, Abigail, per aquest fantàstic regal!

Per molts anys i bones festes, filadors i filadores, amb els millors desitjos per al 2017! Que tingueu uns bons Reis!…

c1mt8mywgaawsve

GREC: Per cert, els desitjos d’aquest mosaic romà en grec coincideixen amb els nostres?

LLATÍ: Tot utilitzant correctament els temps verbals en llatí, feu un comentari desitjant el millor per al nou any comentant si heu tingut regals aquestes festes, …

LLATÍ 2: Quin personatge de lEneida, el trobem també per Nadal? Per què?

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra