Category Archives: Grec 2

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Celebrem el Dia del punt volat: De la λλ del grec a la l·l

dia-del-punt-volat-900x250

El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.

En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).

Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!

dia-del-punt-volat-xavi-novell

Imatge de Xavi Novell

Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…)  amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).

Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:

Imatge de previsualització de YouTube

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

Els participis en grec com en anglès

Estudiar el participi (morfologia i sintaxi) a classe de Grec sempre és una tasca titànica; però el participi, juntament amb l’aorist, formen l’eix vertebrador de la llengua grega i, per tant, dels exàmens de selectivitat de grec. Algun any han arribat a sortir fins a cinc participis en un text d’unes vint paraules!

És curiós. Els nostres alumnes de batxillerat (o almenys els meus) no saben identificar ni el participi en català (me’n vaig adonar en fer uns exercicis del pas del llatí al català!).

Acaba de sortir el tercer número de la revista Methodos i he pogut recuperar una participació dels meus professors universitaris, Pau Gilabert i Natàlia Palomar, en què a El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents proposen utilitzar l’equivalent de l’anglès en la docència del participi grec ja que l’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total.

Amb aquest recurs didàctic valuós, no perdo l’esperança que els nostres alumnes han d’acabar aprenent el participi grec.

Ho comprovem tot fent aquest kahoot!

participi

XIV Jornada de Clásicas de Sagunto: “Ya no podemos enseñar como lo hacíamos antes”

Mitologia amb classe inversa

ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall (=un joc) per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).

És possible a l’aula de clàssiques la classe inversa o The Flipped Classroom?

A finals d’agost vaig fer un curs a l’escola Pia Santa Anna de Mataró amb Manel Trenchs i Dani Amo i ara ha arribat el moment de posar a la pràctica l’après a #cveranoflipped 2016 MATARÓ, a més de la gran dosi d’optimisme que em van regalar per tal de començar amb ganes el nou curs escolar.

A principi de curs a segon de batxillerat de Grec fem un repàs del que es va treballar a primer (vid. Déus i herois en la mitologia grega) i reprenem el currículum de segon insistint en els temes que surten a les PAU de Grec de Catalunya 2017.

qüestionarimoodle

Pel que fa al tema de mitologia, repassem amb un kahoot Déus i cultes i amb un qüestionari Moodle Reprenem el fil (II) Mitologia (vid. Pissarra de Clàssiques Grec 2 contrasenya visitant Grec2_2016) el treballat a primer per tal de fixar el coneixement i preparar-nos per traduir textos originals amb els següents objectius:

    1. Conèixer la mitologia a través de la  literatura grega que és mitogràfica

(vid. Literatura grega a escena…)

  1. Identificar algunes produccions antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega
  2. Reconèixer l’ètim grec relacionat amb els déus i la seva pervivència en la terminologia de les llengües modernes

En acabar hem de saber:

Els principals cicles mítics: comencem per la introducció als cicles mítics (cicle peloponnesi…) amb un prezi  i kahoots fets per alumnes (el cicle de Micenes, els 12 treballs d’Hèrcules/Hèracles…)

La literatura grega és mitogràfica perquè els seus arguments i continguts són sobretot temes mítics. Gràcies a ella coneixem els mites grecs.

Els déus grecs en la ceràmica grega i en les manifestacions artístiques posteriors (amb EDpuzzle, Kahoot, apunts als blocs).

El lèxic mitològic i la seva vigència en les llengües modernes (amb Thinglink, Kahoot, apunts als blocs…)

Pel que fa a l’aprenentatge de la pervivència dels déus en els nostres mots, a partir dels déus i els ètims comencem a relacionar els mots actuals amb els personatges mitològics i ens plantegem el perquè mitològic dels noms del sistema solar,…. i els alumnes acaben construint un kahoot sobre els déus i les paraules i continuen amb la recerca i publicació al bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots de la petjada de la mitologia en les expressions que encara fem servir en diferents llengües, la mitologia al cel a El cel dels mites, la petjada de la mitologia en els noms dels grups i en les cançons a L’empremta d’Orfeu, o en l’òpera Òpera amb referents, o en el cinema La cinta de Νίκη, o l’actualitat teatral a Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Què fem a casa? i què a classe?

Tot aplicant la metodologia The Flipped Classroom a casa els alumnes visionen dos vídeos que s’han preparat ad hoc i que troben a la classe Mitologia amb el codi naivoku. Primer s’han de donar d’alta com a estudiants a edpuzzle.com i després clicar a “Join Class” i introduir el codi de la classe.

Els déus en la ceràmica grega per aprendre en grec (els alumnes ja sabem llegir i escriure en grec clàssic) el noms dels déus, reconèixer els seus principals atributs a partir de les peces de ceràmica grega i contestar les preguntes relacionades amb la pervivència lèxica dels déus grecs en català…

En comptes de fer una classe magistral amb tota la història de la mitologia i la seva pervivència en les diferents manifestacions artístiques, es va agafar un tema transversal “Amor i triomf en la mitologia grega” i s’ha amenitzat amb obres d’art antigues i modernes (interdisciplinarietat) que representen els diferents mites dels diferents cicles mítics (tant de déus com d’herois) extrets de diferents obres de la literatura grega per tal de demostrar que és mitogràfica i aprenem mitologia a través d’Homer, Hesíode, els tràgics grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides), Apol·lodor,… El tema de l’amor és inherent a l’ésser humà i atreu molt, així com el paper de la dona, la violència de gènere en els mites i la diversitat sexual, entre d’altres. Les diferents preguntes que s’han de respondre per avançar en el visionat del vídeo permeten consolidar l’après i ampliar el tema amb els recursos de la xarxa i amb els recollits en aquest Symbaloo de Mitologia Grega.

Una vegada s’han visionat els vídeos i enviat la feina a través d’EDpuzzle, a classe ho posem en comú, debatem el tema, s’amplien els diferents mites i els nostres blocs El fil del mite grec, El fil de Medea, Literatura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots…permeten llegir i comentar les diferents entrades relacionades amb mitologia (mites, literatura mitogràfica i etimologia de les paraules, expressions… i els déus) i alhora permeten ampliar-los amb nous apunts amb el nou contingut ja curat a partir dels interessos dels alumnes i amb la creació de prezi, thinglink, kahoots, vídeos, il·lustracions, podcast… D’aquesta manera, l’alumne/a és el protagonista del seu propi aprenentatge i alhora té un paper cabdal en la seva avaluació perquè elaboren els kahoots per a la classe (és important saber preguntar i compartir-ho a la xarxa), es coavaluen els apunts publicats als nostres blocs, el material digital, les presentacions orals a l’aula…Són els amos del seu qualificador al Moodle que recull totes les activitats d’aprenentatge i també les voluntàries d’ampliació (El cicle troià en la literatura grega: apunt i kahoot; L’Odissea; Ilíada i Odissea a la música amb kahoot…) donant ales a la creativitat individual, al treball en equip, col·laboratiu, cooperatiu, interdisciplinari (Mitologia a la pintura; La pervivència del mite de Dànae en l’art…), inclusiu, a l’atenció a la diversitat,…a l’avaluació amb rúbriques, amb ludificació (o gamificació), a la creació d’una identitat digital amb la continuació dels seus portafolis digitals… D’aquesta manera apliquem a l’aula de clàssiques de l’IPM la taxonomia digital de Bloom i The Flipped Classroom.

Imatge de previsualització de YouTube

Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina

“Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina” dins el Curs d’actualització sobre «Els oficis en el món greco-romà», 7 de juliol de 2016 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, tot seguint el fil de la recerca del món de les dones en els epigrames grecs i en fer-ne una traducció al català.

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 5 de març

Aquest dissabte, 5 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

A la revista del centre Somnis hi trobareu més informació.

Ens veiem dissabte i fem un kahoot!

kahootjornadaipm2016

Tenim tots els diccionaris de Grec-Català!

Cap alumn@ de grec sense diccionari! Gràcies a la dotació econòmica d’algun premi, finalment tenim més diccionaris de Grec-Català i, fins i tot, el Diccionari Grec-Català. D’Homer al s.II dC!