Category Archives: Grec 2

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Fem el cim! Grècia un país muntanyós

Grècia, un país muntanyós

Tal com ja es va anunciar a Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat, en el  número d’estiu d’Akela  hic et nunc  ens haurem de preparar per fer l’ascensió als principals cims de l’antiguitat, no pas físicament, perquè no ens cansarem gaire amb l’ascensió, però sí culturalment. Què sabem de l’antiga Grècia? Per què Grècia és la nostra herència cultural?

Akela. Estiu 2018

Rodin i l’admiració per l’art de l’antiga Grècia

El British Museum de Londres exposa Rodin and the art of ancient Greece des del 26 d’abril fins el 29 de juliol de 2018.

Imatge de previsualització de YouTube

El 1881 l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917) va visitar Londres per primera vegada, mai no va visitar Grècia. En un viatge al Museu Britànic, va veure les escultures del Partenó i va quedar instantàniament captivat per la bellesa d’aquestes obres mestres de l’escultor Fídias que lord Elgin se’n va emportar de Grècia i que encara no han tornat.

Secció del Fris del Partenó (438–432 BC.)

August Rodin (1840–1917). Estudi de la cavalcada sud del Partenó. Grafit i ploma i tinta, abans del 1870. © Musée Rodin. Foto: Jean de Calan.

Més de quinze vegades Rodin va visitar el Bristish Museum en la seva admiració per l’obra de Fídias, tot i que 2.320 anys separen els dos artistes.

«Cap artista mai no podrà superar Fídias. El més gran dels escultors, que va aparèixer en el moment en què tot el somni humà pogués contenir en el frontó d’un temple, mai no serà igualat.». Rodin, 1911

Rodin i Fídias. Retrat de Rodin.  La pintura de Fídias és de ‘L’apoteosi d’Homer’ d’Ingres, Museu d’Art de San Diego.

L’admiració de Rodin per a Fídias en la postura d’una figura del Bloc XLVII (figs. 132–136) en la cavalcada del fris nord del Partenó i l'”Edat del Bronze” (1877) de Rodin.

«Pal·las Atena camb el Partenó» (1896), de Rodin (Museu Rodin de París)

Les escultures del Partenó havien estat trencades i degradades durant segles, però Rodin es va inspirar en la potent expressió que transmetien només pel cos. Fins i tot va treure els caps i les extremitats de les seves pròpies figures per fer-les més properes a les escultures del Partenó. En fer-ho, va crear un nou gènere d’art contemporani: el tors sense cap.

Cent anys després de la seva mort, Rodin and the art of ancient Greece és una selecció dels treballs de Rodin amb exemples originals de guix, bronze i marbre de moltes de les escultures del Musée Rodin de París. Tot i que el 2013 ja hi va haver una exposició a Paris, Rodin, la lumière de l’Antique, que mostrava la connexió de Rodin amb els clàssics i també fa poc hem pogut veure a La Fundació Mapfre de Barcelona la Porta de l’infern de Rodin i la seva relació amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri i Les flors del mal de Baudelaire, ara per primera vegada es poden veure les seves obres al costat d’algunes de les escultures del Partenó que l’artista tant va admirar, així com objectes seleccionats de la seva pròpia col·lecció d’antiguitats.

A l’esquerra, «Iris», figura N del frontó oest del Partenó. A la dreta, «Iris, missatgera dels déus» (1895), de Rodin

A l’esquerra “Ariadna” de Rodin i a la dreta “Déu del riu Ilissos”, figura A del frontó oest del Partenó.


Figures L i M de deesses en draperia diàfana del frontó oriental del Partenó i “El Petó” de guix (després del 1898)  d’Auguste Rodin (1840-1917)

Figura K d’una deessa des del frontó oriental del Partenó, c. 438-432 aC. Auguste Rodin (1840-1917), The Walking Man, 1907. © Musée Rodin.

Rodin és únic en la història de l’art per la seva intensa determinació de superar la bretxa entre el passat i el present, i en fer de la fredor del marbre el cos calent que batega de “El petó”. Aquest poder expressiu del cos és tota una herència clàssica que trobà en les obres de Fídias.

“El Petó” de Rodin, de marbre i de guix, a l’exposició del British Museum

Fem camí envers les PAU de Grec II

NORMATIVA:
Orientacions per a l’examen de Grec per a les PAU 2018

Estructura de l’examen i criteris generals d’avaluació

EXÀMENS PAU:

Exàmens selectivitat anys anteriors a Catalunya
Més exàmens PAU

REPÀS:

  • Posa’t a prova (tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU*, per incentivar l’estudi i l’autoavaluació)
  • Morfologia i sintaxi: Grec II (ed. Teide) unitats 1 i 2
  • Traducció textos: a partir dels  textos dels exàmens PAU i de Grec II (ed. Teide) reforcem la pràctica de la traducció, amb repàs de la morfosintaxi i etimologia. També tractem els referents culturals lligats a aquests textos, sigui pel context històric, mític, literari, social…. (Textos pàg. 86, 118…)
  • Etimologia: Arrels del Llibre Grec 2 (Teide) i L’univers clàssic dels nostres mots. Repàs apartat etimologia exàmens PAU.
  • Literatura: Grec II Teide (Unitats 5, 6 Èpica i 8 Drama) i Literatura grega a escena

Textos:

Èpica: Homer, Ilíada i Odissea

Gènere dramàtic:
Èsquil, Prometeu encadenat
Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
Eurípides, Medea, Bacants
Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

  • Cultura:

Història de Grècia (Grec I Teide unitat 10)

Atenes i Esparta (Grec I Teide unitat 11)

Empúries (Grec II Teide, unitat 3)

Cicles mítics (Grec II Teide, unitat 4)

Isop. Hi ha un tresor amagat a dins

Ludifiquem el patrimoni arqueològic amb kahoot i amb Jumble kahoot!

Amb kahoot i Jumble kahoot repassarem el patrimoni arqueològic romà de les proves de Llatí PAU Catalunya 2017:
La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco.
La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta.

Aquesta setmana hem conegut una recreació en 3D que mostra com era la Casa dels Mosaics de l’Empúries romana:

Imatge de previsualització de YouTube

captura

cronologiaempuries

Captura de pantalla (9)

 

Captura de pantalla (11)

 

Captura de pantalla (12)

 

Captura de pantalla (14)

 

Per acabar, continueu repassant el patrimoni arqueològic amb Posa’t a prova.

Celebrem el Dia del punt volat: De la λλ del grec a la l·l

dia-del-punt-volat-900x250

El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.

En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).

Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!

dia-del-punt-volat-xavi-novell

Imatge de Xavi Novell

Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…)  amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).

Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:

Imatge de previsualització de YouTube

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

Els participis en grec com en anglès

Estudiar el participi (morfologia i sintaxi) a classe de Grec sempre és una tasca titànica; però el participi, juntament amb l’aorist, formen l’eix vertebrador de la llengua grega i, per tant, dels exàmens de selectivitat de grec. Algun any han arribat a sortir fins a cinc participis en un text d’unes vint paraules!

És curiós. Els nostres alumnes de batxillerat (o almenys els meus) no saben identificar ni el participi en català (me’n vaig adonar en fer uns exercicis del pas del llatí al català!).

Acaba de sortir el tercer número de la revista Methodos i he pogut recuperar una participació dels meus professors universitaris, Pau Gilabert i Natàlia Palomar, en què a El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents proposen utilitzar l’equivalent de l’anglès en la docència del participi grec ja que l’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total.

Amb aquest recurs didàctic valuós, no perdo l’esperança que els nostres alumnes han d’acabar aprenent el participi grec.

Ho comprovem tot fent aquest kahoot!

participi