Category Archives: Grec

Fem el cim! Grècia un país muntanyós

Grècia, un país muntanyós

Tal com ja es va anunciar a Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat, en el  número d’estiu d’Akela  hic et nunc  ens haurem de preparar per fer l’ascensió als principals cims de l’antiguitat, no pas físicament, perquè no ens cansarem gaire amb l’ascensió, però sí culturalment. Què sabem de l’antiga Grècia? Per què Grècia és la nostra herència cultural?

Akela. Estiu 2018

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

Rodin i l’admiració per l’art de l’antiga Grècia

El British Museum de Londres exposa Rodin and the art of ancient Greece des del 26 d’abril fins el 29 de juliol de 2018.

Imatge de previsualització de YouTube

El 1881 l’escultor francès Auguste Rodin (1840-1917) va visitar Londres per primera vegada, mai no va visitar Grècia. En un viatge al Museu Britànic, va veure les escultures del Partenó i va quedar instantàniament captivat per la bellesa d’aquestes obres mestres de l’escultor Fídias que lord Elgin se’n va emportar de Grècia i que encara no han tornat.

Secció del Fris del Partenó (438–432 BC.)

August Rodin (1840–1917). Estudi de la cavalcada sud del Partenó. Grafit i ploma i tinta, abans del 1870. © Musée Rodin. Foto: Jean de Calan.

Més de quinze vegades Rodin va visitar el Bristish Museum en la seva admiració per l’obra de Fídias, tot i que 2.320 anys separen els dos artistes.

«Cap artista mai no podrà superar Fídias. El més gran dels escultors, que va aparèixer en el moment en què tot el somni humà pogués contenir en el frontó d’un temple, mai no serà igualat.». Rodin, 1911

Rodin i Fídias. Retrat de Rodin.  La pintura de Fídias és de ‘L’apoteosi d’Homer’ d’Ingres, Museu d’Art de San Diego.

L’admiració de Rodin per a Fídias en la postura d’una figura del Bloc XLVII (figs. 132–136) en la cavalcada del fris nord del Partenó i l'”Edat del Bronze” (1877) de Rodin.

«Pal·las Atena camb el Partenó» (1896), de Rodin (Museu Rodin de París)

Les escultures del Partenó havien estat trencades i degradades durant segles, però Rodin es va inspirar en la potent expressió que transmetien només pel cos. Fins i tot va treure els caps i les extremitats de les seves pròpies figures per fer-les més properes a les escultures del Partenó. En fer-ho, va crear un nou gènere d’art contemporani: el tors sense cap.

Cent anys després de la seva mort, Rodin and the art of ancient Greece és una selecció dels treballs de Rodin amb exemples originals de guix, bronze i marbre de moltes de les escultures del Musée Rodin de París. Tot i que el 2013 ja hi va haver una exposició a Paris, Rodin, la lumière de l’Antique, que mostrava la connexió de Rodin amb els clàssics i també fa poc hem pogut veure a La Fundació Mapfre de Barcelona la Porta de l’infern de Rodin i la seva relació amb la Divina Comèdia de Dante Alighieri i Les flors del mal de Baudelaire, ara per primera vegada es poden veure les seves obres al costat d’algunes de les escultures del Partenó que l’artista tant va admirar, així com objectes seleccionats de la seva pròpia col·lecció d’antiguitats.

A l’esquerra, «Iris», figura N del frontó oest del Partenó. A la dreta, «Iris, missatgera dels déus» (1895), de Rodin

A l’esquerra “Ariadna” de Rodin i a la dreta “Déu del riu Ilissos”, figura A del frontó oest del Partenó.


Figures L i M de deesses en draperia diàfana del frontó oriental del Partenó i “El Petó” de guix (després del 1898)  d’Auguste Rodin (1840-1917)

Figura K d’una deessa des del frontó oriental del Partenó, c. 438-432 aC. Auguste Rodin (1840-1917), The Walking Man, 1907. © Musée Rodin.

Rodin és únic en la història de l’art per la seva intensa determinació de superar la bretxa entre el passat i el present, i en fer de la fredor del marbre el cos calent que batega de “El petó”. Aquest poder expressiu del cos és tota una herència clàssica que trobà en les obres de Fídias.

“El Petó” de Rodin, de marbre i de guix, a l’exposició del British Museum

Fem camí envers les PAU de Grec II

NORMATIVA:
Orientacions per a l’examen de Grec per a les PAU 2018

Estructura de l’examen i criteris generals d’avaluació

EXÀMENS PAU:

Exàmens selectivitat anys anteriors a Catalunya
Més exàmens PAU

REPÀS:

  • Posa’t a prova (tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU*, per incentivar l’estudi i l’autoavaluació)
  • Morfologia i sintaxi: Grec II (ed. Teide) unitats 1 i 2
  • Traducció textos: a partir dels  textos dels exàmens PAU i de Grec II (ed. Teide) reforcem la pràctica de la traducció, amb repàs de la morfosintaxi i etimologia. També tractem els referents culturals lligats a aquests textos, sigui pel context històric, mític, literari, social…. (Textos pàg. 86, 118…)
  • Etimologia: Arrels del Llibre Grec 2 (Teide) i L’univers clàssic dels nostres mots. Repàs apartat etimologia exàmens PAU.
  • Literatura: Grec II Teide (Unitats 5, 6 Èpica i 8 Drama) i Literatura grega a escena

Textos:

Èpica: Homer, Ilíada i Odissea

Gènere dramàtic:
Èsquil, Prometeu encadenat
Sòfocles, Èdip Rei, Antígona
Eurípides, Medea, Bacants
Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

  • Cultura:

Història de Grècia (Grec I Teide unitat 10)

Atenes i Esparta (Grec I Teide unitat 11)

Empúries (Grec II Teide, unitat 3)

Cicles mítics (Grec II Teide, unitat 4)

Isop. Hi ha un tresor amagat a dins

Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat

En Joan Martínez de la revista Akela de El Masnou m’ha convidat a participar-hi i a tenir-ne una secció. Atès que és una revista vinculada al moviment escolta, he decidit, després d’escoltar aquest programa de ràdio i de llegir el llibre ¿Hay dioses en el Olimpo?, posar-li el nom de Fem el cim! En el número que acaba de sortir és una presentació del recorregut que anirem fent. Les muntanyes de l’antiguitat seran el fil conductor per parlar de la importància de la cultura grega i romana en l’actualitat.

Un dia de competició a l’antiga Grècia: AGON!

A CaixaForum Barcelona, podràs fer un viatge a l’antiga Grècia per conèixer de manera entretinguda i divertida com era la vida en temps dels antics grecs. Peter Higgs, conservador del British Museum, farà el 24 de novembre una aproximació a l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grècia” i, l’endemà, es podrà gaudir de SHOWCOOKING amb KuanUm, tallers (taller SPA o DEIPNON: menjar en família) i música (L’Odissea de Pau de Nut)  per viure com autèntics grecs.

Agon! La competició a l’antiga Grècia” que es podrà visitar per lliure o amb un mediador des del proper 24 de novembre al 18 de febrer de 2018 proposa una comprensió de l’esperit competitiu en tots els aspectes de la vida de la Grècia antiga a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.

No us perdeu un dia a l’antiga Grècia i, si podeu, visiteu “Agon! La competició a l’antiga Grècia”!

Hèracles i el lleó de Nèmea. British Museum

Tallers de Clàssiques per Sant Jordi

Divendres 21 d’abril, MMDCCLXX aniversari de la fundació de Roma, després del pati es van interrompre al nostre institut les classes, enguany (a diferència del curs passat) no hi va haver una cerimònia de lliurament de premis de batxillerat -Quina llàstima!- i durant la setmana ja s’havien fet les de l’ESO-els alumnes de 4t de llatí havien participat a l’acte de Sant Jordi de 4t amb la lectura d’un poema de Catul-, ja que Sant Jordi és i ha de ser la festa de les lletres!.

A les 9 a Grec 2 els alumnes ja varen llegir a classe uns fragments de tragèdia i de comèdia grega, seleccionats a casa prèviament. A veure si ara comparteixen, com altres anys, la seva selecció de les seves lectures a Literatura grega a escena i tots en podem gaudir, tot i que els periodistes també ens ignorin! A Grec i A Llatí fomentem la lectura dels clàssics i fem Literatura!

Mentre es feien activitats esportives, lectura de textos filòsòfics, venda de pastissos i roses, visionat de pel·lícules… els de Clàssiques i qui ho va voler (ens hi va acompanyar la Berta Cantó) vàrem ocupar la biblioteca del Cristòfol Ferrer i vàrem fer tallers: un taller d’etimologia (Eco y Narciso) com ja és tota una tradició i en acabar un de punts de llibre (amb calamus i papir). També vàrem aprofitar per lliurar els premis del Certamen literari de Sant Jordi de Català i Clàssiques, enguany el premi a més de la rosa i el diploma és l’assistència a un taller d’escriptura creativa conduït per l’escriptor premianenc Pep Bras. Els afortunats van ser l’Arnau Torres i l’Aina Blanch. L’enhorabona!

A la sortida, al carril bici, just davant de l’institut Premià de Mar, ens vam trobar aquest magnífic regal! De qui són aquests versos? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Feliç Diada de Sant Jordi! Per molts anys Jordi, Georgina…

La importància de fer Grec a Llatí

Corneli Nepot ( o Nepos) va acostar als lectors romans grans figures de la història de Grècia. Agafant de fil conductor el seu text de més avall sobre Temístocles, feu un redactat d’unes 150 paraules com a mínim en què surtin ben trenades les vides de les persones d’aquestes il·lustracions:

Scio plerosque ita scripsisse Themistoclem Xerxe regnante in Asiam transisse. Sed ego potissimum Thucydidi credo, quod et aetate proximus de iis, qui illorum temporum historiam reliquerunt, et eiusdem civitatis fuit. Is autem ait ad Artaxerxem eum venisse atque his verbis epistula, misisse: “Themistocles veni ad te, qui plurima mala hominum Graiorum in domum tuam intuli, quam diu mihi necesse fuit adversum patrem tuum bellare patriamque meam defendere. Idem multo plura bona feci, postquam in tuto ipse et ille in periculo esse coepit.”

Cornelius NeposThemistocles II

 

Des de Premià de Mar el nostre granet de sorra en català a “Odyssée 24”

15936621_227163931022683_2518696994245518072_o

Els alumnes de Grec de l’institut Premià de Mar han llegit en català a la platja de Premià de Mar el cant sisè de l’Odissea d’Homer. Han participat en una lectura mundial del text homèric “Odyssée 24” amb més de 170 grups (5.000 lectors) de 27 països en 46 llengües, organitzada a Lyon dins el marc de l’onzena edició del Festival Européen Latin Grec i amb el suport de sis museus (musée Gallo-romain de Fourvière, musée Gadagne de Lyon, musée de L’Éphèbe d’Agde, musée de la Marine de Rochefort, musée Archéologique d’Athènes, musée National de Beyrouth).

Com bé podeu veure la nostra participació en aquest Google map:

Alumnes de Grec de l'IPM anuncien la seva lectura en català del cant VI de L'Odissea

Vídeo dels minuts inicials de la lectura del cant VI de l’Odissea, projectat aquest matí al théâtre antique de Fourvière (Lyon):

Imatge de previsualització de YouTube

Vídeo de tota la lectura del cant VI de l’Odissea feta pels alumnes de Batxillerat de Grec de l’IPM:

Imatge de previsualització de YouTube

El meu més sentit agraïment als organitzadors d'”Odissée 24″, als meus alumnes (presentació en anglès Sandra), presentació en francès (Faysal), lectura en català en traducció de Joan Alberich (La Magrana) dels alumnes de grec (Mariona, Mireia, Chourouk, Eloi, Ada, Arnau, Rocío, Aina, Marta, Valentina, Maryama…) i d’una manera molt especial a l’alumne de Grec i de Llatí de 2n de batxillerat, Eloi Salat Navarro, per haver enregistrat i editat el vídeo de tota la presentació i lectura. Moltes gràcies!

Petjades de lectura a la platja, records inesborrables

Visca l’Odissea! Visquen els clàssics! Llegir Homer avui és possible!

P.D.: Ja podeu veure el vídeo al canal Odyssée 24