Category Archives: Cultura clàssica

Un dia de competició a l’antiga Grècia: AGON!

A CaixaForum Barcelona, podràs fer un viatge a l’antiga Grècia per conèixer de manera entretinguda i divertida com era la vida en temps dels antics grecs. Peter Higgs, conservador del British Museum, farà el 24 de novembre una aproximació a l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grècia” i, l’endemà, es podrà gaudir de SHOWCOOKING amb KuanUm, tallers (taller SPA o DEIPNON: menjar en família) i música (L’Odissea de Pau de Nut)  per viure com autèntics grecs.

Agon! La competició a l’antiga Grècia” que es podrà visitar per lliure o amb un mediador des del proper 24 de novembre al 18 de febrer de 2018 proposa una comprensió de l’esperit competitiu en tots els aspectes de la vida de la Grècia antiga a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.

No us perdeu un dia a l’antiga Grècia i, si podeu, visiteu “Agon! La competició a l’antiga Grècia”!

Hèracles i el lleó de Nèmea. British Museum

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi

La butlla d'or de Neus Jordi

 

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi ja és a les llibreries! Jo l’acabo de rebre a casa i de seguida l’he llegit. M’alegro d’haver cofiançat en primer lloc a QuorumLLibres aquesta primera novel·la de la tarragonina Neus Jordi,  la mare de l’Anna Corbella Jordi, companya de clàssiques i col·laboradora aràcnida (En una illa grega, Ara va de déus grecs! , La nissaga dels déus I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII).

A La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…

Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota  i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…

Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.

N.B.: Feliciter Neus! T’animo a escriure’n la continuació perquè el final que has deixat ho permet.

La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona

Marc de las Heras en el capítol La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona de El lloc dels fets ens ha portat al segle III de l’imperi romà moment en què les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors. L’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’execució del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, fet que va portar al segle VI a construir-hi una basílica visigòtica de culte dedicada a aquesta màrtirs. Al segle XII s’hi va superposar l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

Quan visiteu in situ l’amfiteatre de Tarragona -un dels monuments més espectaculars de la Hispània romana, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de l’any 2000, i Bé cultural d’Interès Nacional- amb l’app podreu viure la història en primera persona.

Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

La política a Grècia i a Roma, tema del Concurs Odissea MMXVII

Des del desembre i fins el diumenge 5 de febrer de 2017, es pot fer la inscripció per participar a l’ edició d’enguany del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Els equips han d’estar formats per un màxim de tres components.

El tema de l’Odissea 2017 és la política a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, d’Aragó, de Canàries, de Galícia, d’Extremadura, de la Rioja, de València-Castelló i Alacant, de Valladolid i de Madrid. A cada edició, més alumnes d’arreu hi poden participar!

 La primera fase del concurs es durà a terme entre el 6 i el 9 de febrer, i s’allargarà fins el 22 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari i contesteu les preguntes que es formulin aquí.

Els tres primers dies (6, 7 i 8 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  • 1r dia: la política en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia: la política en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia: la política en la història i institucions grecollatines.

V. El quart dia (dijous 9 de febrer), sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic la política en la literatura grecollatina.

Trobareu tota la informació (bases, calendari, preguntes freqüents, etc.), a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases. Una novetat d’enguany és que només es concedirà un premi per centre i, com l’any passat, el temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta). Podeu seguir l’actualitat del concurs i difondre la vostra participació a través de Facebook i de Twitter  #OdiseaXVII

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana:

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

   II. FASE estatal:

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:
Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà la política a Grècia i Roma. Personatges de l’Antiguitat han simbolitzat la lluita per la llibertat, la defensa dels valors cívics, però també la traïció, l’ambició desmesurada, la corrupció o la violència més cruel. Un recorregut per la política en l’Antiguitat pot ser el mirall en el qual mirem el nostre present més actual. Paraules com aristocràcia, democràcia, república, cònsol, senat, oligarquia o demagògia, formen part de la nostra cultura, heretades de grecs i romans, però signifiquen ara el mateix que aleshores? Us atreviu a explorar com era el món de la política a Grècia i Roma?

A les naus, navegants! Us espera tota una odissea!

institutpremiademarodisseaxvii

Dades de participació: Odissea MMXVII

“Mitologies” al Museu Picasso de Barcelona

Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.

 

Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana.  Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix,  pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:

Hèrcules de Picasso

En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.

El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.

La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure,  Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.

“Cap de faune”, linòleum 1968

A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.

El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…

De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica,  ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…

En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.

No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i  a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia

I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra

#pastintopresentXM16

Tweet conditions:

  • in English
  • write: I can see #pastintopresentXM16 with…
  • write: a short text: an idea, a thought… any kind of text related to the images (or this versus that)
  • images
  • from the 23rd of december to the 6th of January

Vid. #pastintopresentXM16

XIV Jornada de Clásicas de Sagunto: “Ya no podemos enseñar como lo hacíamos antes”

Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO

Hem acabat les classes a l’institut Premià de Mar! Per tancar el curs 2015/2016, tal com ja es va anunciar al twitter i seguint la tradició d’acabar l’ESO amb jocs romans, hem fet dos tallers internivells, portats per alumnes de llatí de 4t i de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO, dins el projecte Interès pel nostre passat romà.

Dimecres a l’hora de Llatí 1, a les 11.30, els alumnes de llatí van explicar les parts de la ciutat romana i les diferents ciutats romanes a la cinquantena d’alumnes de 1r de l’ESO que no havien anat de colònies a Cala Monjoi: fundació de la ciutat, traçat de les muralles, portes principals, cardo i decumanus, habitatges (domus, insula et villa) fòrum (basílica, cúria, temples…), edificis d’oci (teatre, amfiteatre i circ) i aqüeductes i termes…  Els alumnes de 1r varen fer unes maquetes de les cases, gràcies al material retallable del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que van situar en un plànol d’una ciutat romana. Després es va fer un bingo i com a premi es va fer un diploma de pergamí amb calamus amb el llatinisme Cum laude.

Taller Creació Ciutat Romana, alumnes de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Dijous a l’hora de Llatí de 4t a les 12.30 vàrem sortir a les pistes i als porxos els alumnes de 4t van jugar com a romans amb els de primer de l’ESO, feia molt de sol i molts alumnes estaven de ramadà, tot i així no van defallir en cap moment i vam passar un matí inoblidable. Els alumnes guanyadors van aconseguir nous i pomes, tot i que alguns se’ls van portar a casa per menjar a la nit amb la família.

Taller Juguem com els romans, alumnes de 4t d’ESO de Llatí amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Demà els alumnes de 1r de l’ESO començaran el seu crèdit de síntesi Com viuríem si haguéssim nascut a l’època dels romans?

A més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries (amb l’àgora i στοά restaurades) i l’edifici de planta octogonal de Can Ferrerons al Museu romà de Premià, també han visitat el Museu de Badalona i la Vil·la de Torre Llauder a Mataró (Iluro).

Els alumnes de 4t de l’ESO el seu Projecte de Recerca. A l’àrea de clàssiques en tenim tres i tots ells relacionats amb la lectura prescriptiva de Llatí de 4t Narracions de mites clàssics, una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Us convido a donar-los un cop de mà amb els seus formularis inicials.

Mitologia i sexualitat i El sexe a la mitologia

És narcisista la nostra identitat digital a l’Instagram?

Els alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat comencen els seus exàmens finals.

Els alumnes de Grec i de Llatí de 2n tindran dijous els exàmens, primer el de Llatí i després el de Grec.

Molta sort a tots i a totes! Molt bon estiu!

Dia Internacional dels Museus: quina nit de museus!

Ci91Yk6WgAAON5B

Aquests dies no teniu excusa, hi ha una pila d’actes de franc als museus! Aquesta setmana se celebra la dotzena edició una iniciativa del Consell d’Europa i que inclou més de 4.000 museus de 40 països diferents: el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus.

Per explicar en primera persona les activitats que es faran als museus la nit del 21 de maig, Laura Sangrà irromp en plena nit al MNAC, el MAC i la Fundació Miró:

Molts són els museus que obren les seves portes de nit. Hic et nunc, ens fixarem en els actes que participaran en Guillem de segon de batxillerat i sobretot n’Arnau Lario (quin nuvi serà!) a la Recreació Històrica d’un “Matrimoni Romà” amb la seva obra De amoribus… aut non…” (“Sobre els amors… o no…) que “Barcino Oriens” representarà a la “Nit dels Museus” (dissabte 21 de maig de 2016) al Museu d’Història de Catalunya en dues posades en escena: a les 20’30 i a les 22’30.

13221497_788362977931911_8071210386294829838_n

A Badalona, podreu fer un viatge en el temps (visitar de forma gratuïta a partir de les set de la tarda i fins passada mitjanit els diferents espais museïtzats de la ciutat romana de Baetulo: l’espai Termes i Decumanus, el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins i -com a novetat d’aquest any- el conducte d’aigües) i a Mataró tindreu l’oportunitat de fer una visita teatralitzada a Torre Llauder dissabte 21 de maig a les dotze del migdia a la vil·la romana on un personatge molt singular desvetllà els secrets de la vil·la d’època imperial, residència d’un il·lustre patrici romà, i passejarem arreu per descobrir les dependències decorades amb esplèndids mosaics de colors, els banys (caldari, tepidari i frigidari) i els dos peristils.

Visita teatralitzada a Torre Llauder

Al Museu de Guissona, he tingut el plaer de seleccionar els textos clàssics amb els quals aquesta nit el Club de Lectura de l’Ateneu de Guissona farà parlar els objectes del Museu!

05 realistuc party flyer template

Us ho perdreu! És la millor manera de demostrar el nostre interès pel nostre passat i per la nostra matèria de Llatí!

Gaudiu dels museus aquests dies i sempre!