Les dones gregues i el culte als morts

Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts?

Per als grecs enterrar els morts i retre’ls culte post mortem era un deure ineludible ja que creien que les ànimes dels finats sense sepultura ni ritus funeraris estaven condemnats a vagar eternament i a empaitar els vius. En restaven, tanmateix, exclosos com a càstig, els lladres de temples, els suïcidis i els delinqüents.

El culte als morts era la cerimònia més important per a la família ja que els seus progenitors eren els seus déus. Les dones de la casa n’eren les principals encarregades.

Els parents més pròxims, principalment les dones, rentaven, ungien amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc, li cenyien benes, cintes, joies  i garlandes de flors fresques al cap descobert.

 

Próthesis o exposició, vas de Cleofrades

 

També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

 

Caront en un fresc de Luca Giordano en el Palau Medici-Riccardi, Florència.

 

Durant un dia s’exposava el finat (próthesis, en grec πρόθεσις)  en el vestíbul de la casa en un llit mortuori amb els peus cap a la porta. A la porta s’indicava el dol amb una branca de xiprer i aigua lustral en un vas  per purificar-se tant a l’entrada com a la sortida.  Els familiars i amics retien  l’últim adéu al difunt. Al seu voltant, els ploracossos amb vestits negres feien els planys fúnebres: les dones de la casa (i de vegades ploraneres llogades) es laceraven les galtes, es colpejaven el pit i el cap i entonaven cants fúnebres. També apartaven les mosques del cadàver.

 

Pínax d'Exèquias amb escena funerària de próthesis; Ceràmic (540-530 a. C.)

 

“Quan es mor algun familiar, primer de tot li posen un òbol a la boca perquè li serveixi per a pagar al barquer el pas de la llacuna…Després de rentar el cadàver, d’untar-lo amb bàlsam perfumat quan està a punt de fer mala olor, i de coronar-lo amb flors del temps, l’exposen a la vista de tothom, amortallat amb els millors vestits perquè no tingui fred ni el gos Cèrber el vegi nu.
I mentre fan tot això, no tenen aturador els plors i els gemecs de les dones, les llàgrimes de tots plegats, els cops al pit, els embulls i les esgarrapades a les galtes. De vegades, fins i tot, s’estripen la roba i es tiren pols al cap, i els qui encara viuen estan pitjor que el difunt, perquè tot sovint es rebolquen per terra i s’hi colpegen la testa.” LLUCIÀ, Sobre el dol 11-12.

L’endemà abans de l’alba, el cadàver en el mateix llit fúnebre era portat en seguici (ἐκφορά) a la necròpoli (νεκρόπολις) o cementiri als afores de la ciutat sobre les espatlles dels parents o dels esclaus o bé en un carro, tirat per cavalls o mules. Una dona amb un vas per a les libacions als déus encapçalava el seguici. En segon lloc, hi anaven els homes, seguits de les dones, i després els músics que tocaven l’oboè.  Assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.

 

 

En el cementiri, el cos podia ser inhumat o cremat. De ser cremat en una pira, les cendres eren recollides per un fill o familiar  i dipositades en una urna o en una caixa. Si el cos era inhumat, era dipositat en un sarcòfag de fang o de fusta, o bé colgat en un llit de fulles. Al costat del cadàver, es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, com lècitos blancs amb perfums, amb la idea de seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.


 

Tot seguit les dones  feien libacions, vessaven líquids (vi, oli, mel i de vegades sang dels animals)  sobre la terra. Damunt la tomba, recoberta per un túmul de terra, hi col·locaven un vas (un lutròfor en les tombes de les dones mortes solteres), una columna o una estela funerària, una làpida decorada amb una inscripció o epitafi, i una representació escultòrica en relleu i elements arquitectònics, com columnes, pilastres, frontons, etc. que simbolitzaven la casa o la tomba del mort.

 

Tombes del Ceràmic, Atenes

 

A la tornada del cementiri, els familiars se purificaven rentant-se tot el cos (ὰπόνιμμα)  i l’endemà netejaven la casa amb aigua del mar. Celebraven un banquet fúnebre en honor del difunt. Els àpats i els sacrificis es repetien el tercer, el novè i el trentè dia després del funeral i, cada any, el dia de l’aniversari de la mort (γενέσια). Els familiars aleshores portaven a la tomba del finat ofrenes de tota mena: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines etc; pastissos i fruites: libacions de mel, d’aigua, de llet, de vi…

També hi havia rituals públics. Eren diades considerades impures i gens aptes per a fer negocis. A Atenes, se celebrava la festa principal de tots els morts a la primavera, el tercer dia de les Antestèries (Ἀνθεστήρια), quan es creia que els esperits dels difunts tornaven al món dels vius. Aleshores per tal de deslliurar-se dels esperits invisibles que pul·lulaven arreu, mastegaven espí, untaven amb pega les juntures de les portes,… i celebraven la festa de l’olla (Χύτροι). Hermes Psicopompos, conductor de les ànimes dels morts, rebia les ofrenes. La cerimònia hydrophoria (ὐδροφορία) consistia en oferir als morts libacions d’aigua i aplacar-los. Procuraven tenir-los contents perquè creien que d’ells depenien les bones collites, una descendència fecunda, etc. Les famílies portaven ofrenes i flors als seus morts, tal com avui es fa per Tots Sants.

 

Una dona orna amb garlandes una tomba. Lècitos de fons blanc, ca. 420-410 aC.

Ara és la vostra!:

  • Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
  • Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
  • Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
  • Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
  • Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
  • I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
  • Com t’imagines Hermes psicopompos?
  • Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
  • Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?

67 thoughts on “Les dones gregues i el culte als morts

  1. Mariona Cava i Ruiz

    Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    -Els grecs tenien a les dones tancades a casa, només sortien quan hi havien enterraments. Les dones eren molt important per tenir fills i per fer aquesta cerimònia, elles eren les que rentaven el cadàver els untaven amb oli, els vestien, etc.

    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    -Pels grecs era molt important tenir fills, ja que així quan ells s’estiguessin morint els seus fills els cuidarien i quan es morien els retien un culte, post mortem ja que creien que si no es feia aquest culte, els fantasmes s’enfadaven i segons ells els venien a visitar a casa, els provocaven males collites.Els fills s’encarregaven també de la hisenda familiar.També era molt important tenir un fill, ja que havien de tenir un hereu.

    Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    -Segons els grecs els morts no s’anaven del tot sinó que quedava el seu esperit, que seguia estan a prop dels familiars, a vegades feia el bé i a vegades el mal.

    Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    -Actualment no es té tant de respecte cap els morts, ja que molts fins i tot són incinerats, però tot i així es segueix mantenint una mica el culte, amb les enterraments.
    La semblança que hi ha es que es vesteix al mort i se li entreguen flors. Els familiars a Grècia també es vestien de negra i cantaven planys. A més a més els vestien i els hi posaven flors. En canvi els untaven amb olis. També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

    Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    -La meva família sempre porta flors per tots sants.

    I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
    -Som més romans encara que els grecs també tenien algunes semblances en el culte als morts. En realitat per als romans els morts no desapareixen completament, per bé que continuen existint en forma d’uns esperits poc personalitzats i amb necessitats materials, així com en la religió cristiana. Tampoc no s’allunyen del tot, sinó que poden influir en els vius per bé o per mal. Els morts són honrats i recordats en l’àmbit familiar. Tant els grecs com els romans vestien als morts, i ells es vestien amb robes fosques i cantaven planys com en l’actualitat.

    Com t’imagines Hermes psicopompos?
    -Hermes actuava com a psicopompos, és a dir com a guia dels morts. Era qui ajudava a trobar als difunts el camí cap a l’inframón.

  2. Eloi

    -Perque suposo que només les tenien per tenien per reproduir-se i en aquesta cerimònia, elles eren les que rentaven el cadàver els untaven amb oli, els vestien, etc.

    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?

    -Perquè així quan els pares es féssin grans, els fills podrien cuidar-los

    -Segons els grecs els morts no s’en anaven del tot sinó que quedava el seu esperit, que seguia estan a prop dels familiars.

    -Ara ja no es pren la mort com una cosa tant religiosa, però si que es “celebra” l’enterrament del difunt, fent-lo com un acomiadament de la persona que ha mort.
    La semblançes amb Grècia són que també es vestien de negre, a més els vestien i els hi posaven flors.
    Però les diferències són que ells els untaven amb olis. També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

    -Portem flors, encara que jo no he assistit a gaires enterraments. S’assembla a el que feien els grecs ja que abans he comentat que els hi portaven flors.

    -Crec que som una barreja entre grecs i romans ja que tenim coses que els dos feien.

    -Com algú que ajudava a trobar als difunts el camí cap a l’inframón.

  3. Laia Costa

    Salve,
    Els grecs van ser molt coneguts per les seves creences i els seus ritus funeraris, ja que ells pensaven que si una persona no era enterrada correctament, estava condemnada eternament. Un de les cerimònies familiars més imports era el culte i les encarregades de dur a terme eren les dones. Elles rentaven, ungien amb oli i vestien als morts. A vegades, inclòs, se’ls hi posava una moneda a la boca, amb la finalitat de poder pagar al barquer en una nova vida. Organitzar un culte era una feina molt costosa i requeria molt treball, i assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.
    Un cop el cadàver ja era al cementiri, aquest podia ser inhumat o cremat. Sempre es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, amb la finalitat de poder seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.

    • Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    Com he dit abans, la dona era la encarregada de dur a terme aquest ritual i era una de les poques vegades que aquesta podia sortir de casa. A l’antiga Grècia, es vivia una societat masclista, llavors la dona únicament servia per la casa i fer activitats com aquesta. No tenia una vida social com qualsevol dona d’avui en dia i no tenia cap activitat d’oci.
    • Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    Perquè d’aquesta manera, quan l’home moria, els fills i la dona, s’encarregaven de fer rituals i d’enterrar-lo com ell volgués.
    • Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    Els grecs eren molt creients, i tots pensaven que hi havia una mida més allà de la mort, en canvi en la societat actual hi una gran varietat d’opinions i no tothom és creient.
    • Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    Nosaltres no fem rituals, perquè no som tant creients. En canvi, nosaltres també som enterrats com ho eren els grecs.
    • Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    Normalment quan una persona mor, es sol portar flors al cementiri, res semblant a la quantitat d’objectes que cedien els familiars al mort amb la finalitat de poder seguir gaudint de la vida en el mes enllà.
    • I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
    No, nosaltres no som tant creients.
    • Com t’imagines Hermes psicopompos?
    Hermes era el guia dels morts. M’imagino com un home que guiava pel bon camí per la pròxima vida.
    • Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Hero_cult_Louvre_CA308.jpg/250px-Hero_cult_Louvre_CA308.jpg
    Dones gregues i mort
    He decidit escollir aquesta imatge del museu Lovre on podem veure que les dones estan oferint objectes al mort.

  4. joaquin

    ¿Por qué cree que la mujer griega tenía un peso tan importante en el culto a los muertos y, en cambio, era menospreciada en general?
    Yo creo que los hombres dejaban ese trabajo a las mujeres para no ensuciarse ellos, no perder su estatus, creyendo que tocar a un muerte es perder prestigio.

    ¿Por qué creéis que para los griegos era tan importante casarse y tener hijos?
    Creo que por el honor de poder procrear y guiar a sus hijos a la manera mas varonil posible y que el día de mañana, sean figuras importantes para el territorio de sus padres y dejar su honor enaltecido

    ¿Qué semejanzas y diferencias hay en el concepto de la vida más allá de la muerte entre los antiguos griegos y nosotros?
    La vida según yo, no se lo que es la verdad, cada persona la fuma a su manera y como puede soportarla, creo que vivir solo cuesta vida y lo demás es va y quisas vuelve o quisas no, es lo agridulce de la vida.

    ¿Qué semejanzas y diferencias hay entre el último adiós a la antigua Grecia y en nuestro país?
    En mi pais, Argentina, la muerte es algo doloroso y triste, y uno al principio no acepta que alguien se fue y es realmente una pena cuando se va alguien muy querido.
    En la antigua Grecia creo que era muy diferente ya que se tomaban la muerte como algo que llega y es para mejor si se fue bueno en esa vida y creían que los pecados se pagaban en el infierno, entonces no se preocupaban demasiado y solo esperaban reencontrarse con los que se han ido.

    Qué ofrendas habéis hecho a vuestros difuntos? Se parecen a las que hacían los griegos a sus?
    Mi única ofrenda es entregar rosas a mis queridos que se han ido o pensarlos y saludarlos.
    Las ofrendas eran muy distintas a las de ahora en la antigua Grecia, algunos eran enterrados con cosas materiales aunque creian mucho en el espiritu, la verdad nose si se entregaban rosas o como se despedian.
    Y nosotros, somos más griegos o romanos con respecto al culto a los muertos?
    Creo que somos mas romanos, con la manera de pensar sobre los muertos y la vida, y como manejarse, llevar a cabo cosas, etc.

    Como imaginas Hermes psicopompos?
    Como un ayudante divino que te acompaña a la supuesta luz.

    Conoces algún epitafio griego? Atreves a escribir uno imitando los conservados?
    El epitafio de Sicilo en griego:
    Ὅσον ζῇς, φαίνου,
    μηδὲν ὅλως σὺ λυποῦ·
    πρὸς ὀλίγον ἐστὶ τὸ ζῆν,
    τὸ τέλος ὁ xρόνος ἀπαιτεῖ.

    El epitafio de Sicilo en español:
    Mientras vivas, brilla,
    no sufras por nada en absoluto.
    La vida dura poco,
    y el tiempo exige su tributo.

  5. Mar Cruz Viladoms

    – Les dones gregues eren les que duien a terme el ritual; cosa que em sobta, ja que les dones podien sortir de casa nomès per ocasions com aquestes.
    -Perquè quan els homes morien la seva família era l’encarregada de fer rituals i dedonar-li un acomiadament al gust del difunt.
    -Els grecs antigs creient molt en la vida després de la mort. La societat d’avui en dia cada persona pensa una cosa, però la majoria no creuen en alguna cosa més enllà de la mort.
    -Avui dia fem rituals, però res comparat amb el que es feia en l’Antiga Grècia. En canvi, també celebrem els funerals i coses així en honor als difunts.
    -Avui dia simplement entregem flors cada quan al cementiri, o si és incinerada, no se li pot entregar res.
    -Per desràcia nosaltres no som ni la meitat de creients que ells.
    -El paper d’Hermes era que guiava el morts després de deixar la vida enrere; així que el veig com un home exemplar i responsable.
    -No he sapigut trobar cap imatge que m’hagi entussasmat, per això no adjunto res.

  6. Mireia Sánchez Cano

    Xaipete!!

    -Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts? Si, per les dones era important tenir fills.

    -Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general? Per què la dona tenia un pes molt important en la dedicació del culte als morts, era la que es dedicava a posarl-hi l’oli, vestir-lo…

    -Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres? Els grecs li donavan molta importància a la mort i pensaven que si no l’enterraven bé amb tot el que implicava, es quedaria molestant als vius i seria un mal per aquella familia. Nosaltres, en canvi, patim amb la mort d’un familiar però deixem que siguin professionals els qui l’enterrin o l’encinerin.

    -Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra? La diferència es que nosatres no fem rituals però patim igual la mort.

    -Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    Jo li posava flors i quan era més petita algún dibuix.

    -I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Jo diria que en fem una barreja de les dues cultures.

    -Com t’imagines Hermes psicopompos? Com una persona màgica que et vol portar per el bon camí, intenta ajudarte.

    -Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?
    No en coneixo cap.

  7. Juls París

    1. Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    Abans, els homes es casaven amb les dones només per tenir fills propis i així s’asseguraven de que fossin realment seus i no com diuen les estadístiques, d’uns altres. Les dones eren importants i les tancaven a casa ‘envoltadetes en cotó fluix’perquè no patissin, no es fessin mal… tot perquè es coonsiderava que eren les persones que duien al món nous ciutadans. Lo important d’un matrimoni era tenir fills bàsicament.

    2. Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    Ja que volien tenir fills legitims amb la dona. A més volien que quan ells fossin grans els fills els cuidessin i s’ocupessin de la hisenda. I que quan es morissin els retissin el culte post-mortem.

    3. Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    La diferència entre els antics grecs i nosaltres es que ells creien que els morts, si no s’enterraven bé, es quedarien vagant en el món dels vius per sempre, també creien que els morts cuidaven de les seves collites i les feien abundants, cosa que a l’actualitat no es creu.

    4. Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    L’antiga Grècia vesteixen el cos com aquí i els familiars vesteixen de negre i hi posan flors. Però en canvi allá acompanyant al cos amb cosas de valor per el difunts. A Grècia enterraven els morts en sepulcres i aquí en nínxols o tombes, o fins i tots els incinerem.

    5. Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    Les ofrenes que més s’acostumen a fer actualment són flors, avans els grecs acostumaven a deixar més coses de valor perquè els hi poguèssin servir a l’altre vida.

    6- I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats. Som una mescla dels dos. Pel que he vist en aquest vídeo nosaltres fem com els romans i podem una làpida amb el nom del difunt i la data de naixement i la de la seva mort. Però també tenim aspectes dels els grecs com les incineracions o les ofrenes.

    7. Com t’imagines Hermes psicopompos?
    Hermes psicopompos me’l imagino amb una especie d’ales als peus per poder fer de missatger dels deus de manera ràpida.

    8.Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts i comenteu-les.
    http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/resources/images/071205-ceramiques-4017.jpg
    http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/images/tomba.jpg En aquest enllaços hi hn tipus de ceràmica grega. Una de les que hi ha representen la escena d’un culte funerari. És un gerro de Dypilon es veu representada una escena en la que un mort és transportat per cavalls.

    9. No coneixo cap epitafi grec però he fet recerca i n’he trobat un d’interesant
    Robespierre:
    Passant, ne pleure pas ma mort (Vianant, no ploris la meva mort)
    Si je vivais tu serais mort. (Si jo visqués tu estaries mort)

  8. Valentina

    Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    -Els grecs tenien a les dones tancades a casa, només sortien quan hi havien enterraments. Les dones eren molt important per tenir fills i per fer aquesta cerimònia, elles eren les que rentaven el cadàver els untaven amb oli, els vestien…
    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    -Perquè d’aquesta manera, quan l’home moria, els fills i la dona, s’encarregaven de fer rituals i d’enterrar-lo com ell volgués.
    Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    -Els grecs li donavan molta importància a la mort i pensaven que si no l’enterraven bé amb tot el que implicava, es quedaria molestant als vius i seria un mal per aquella familia. Nosaltres, en canvi, patim amb la mort d’un familiar però deixem que siguin professionals els qui l’enterrin o l’encinerin.

    Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    -L’antiga Grècia vesteixen el cos com aquí i els familiars vesteixen de negre i hi posan flors. Però en canvi allá acompanyant al cos amb cosas de valor per el difunts. A Grècia enterraven els morts en sepulcres i aquí en nínxols o tombes, o fins i tots els incinerem.

    Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    -Normalment quan una persona mor, es sol portar flors al cementiri, res semblant a la quantitat d’objectes que cedien els familiars al mort amb la finalitat de poder seguir gaudint de la vida en el mes enllà.

    I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
    -Jo penso que som una barreja dels dos cultes.
    Com t’imagines Hermes psicopompos?
    -Me’l imagino amb unes ales gegants per volar el doble de ràpid que els demes.
    Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
    -http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/resources/images/071205-ceramiques-4017.jpg
    Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?
    – No coneixo cap epitafi grec però he fet recerca i n’he trobat un d’interesant
    Robespierre:

  9. Claudia P.Torrabadella

    Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?

    •Les dones es quedaven tancades a casa, només sortien quan hi havia enterraments.

    La dona era molt important, sobretot tenia un pes molt important a l’evolució humana, la dona era molt import per tenir fills i per els enterraments ja que eren ellesles que rentaven el cadàver,el vestien, el maquillaven,etc.

    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?

    •Pels homes grecs era super important tindre fills per tal de que es fessin càrrec dells quan ells fossin vells i apunt de morir. I si moren, els fils retien un culte i no es feia aquest culte, els fantasmes s’enfadaven amb ells i com a càstig els hi provocaven males collites. I també era molt important tindre fills, per convertir-se en l’hereu.

    Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?

    – Pels grecs els morts no marxaven del tot sinó que quedava el seu esperit, que seguia estan a prop dels familiars.

    Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?

    -Ha cambiat molt la cosa, ja que molts son incinerats, però s’ha de dir que es segueix mantenint enterrar els morts.

    Semblances: la vestimente del mort i l’entrega de flors. Ja ve del passat anar de vestit de negre.

    fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

    Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?

    -Nosaltres cada dissabte portem flors al cementiri.

    I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.

    -Som més romans tot i que els grecs també tenien algunes semblances en el culte als morts.Tot i que pels romans els morts no desapareixen completament, per bé que continuen existint en forma d’uns esperits poc personalitzats i amb necessitats materials, així com en la religió cristiana. Tant els grecs com els romans vestien als morts, i ells es vestien amb robes fosques com en l’actualitat.

    Com t’imagines Hermes psicopompos?

    – com a guia dels morts. Era qui ajudava a trobar als difunts el camí cap a l’inframón.

  10. abril gabutti

    – En aquella època la societat era extremadament masclista, els donaven el “treball brut”, com és el de l’enterrament, elles eren les que duien a terme el ritual (rentaven, untaven amb oli i vestien als morts), i després no els hi deixaven ni sortir de casa i només servien per tenir fills.
    -Volien tenir fills legítims amb la dona, perquè quan ells fossin grans els fills els cuidessin i s’ocupessin d’ells. Quan els homes morien la seva família era l’encarregada de fer rituals i de donar-li un acomiadament al gust del difunt. A més era important tenir a algú al que deixar-li l’herència, i algú que pogués mantenir el cognom.
    -Els grecs eren molt creients, creien molt en la vida després de la mort. Avui dia cada persona té el seu propi pensament sobre què creu o deixa de creure. Amb el pas del temps la religió ha anat perdent importància i, tret d’alguns països, la societat creu cada cop menys.
    -Avui dia fem rituals, però res comparat amb el que es feia en l’Antiga Grècia. També celebrem els funerals vestint els morts i entregant-li flors. A Grècia, a part, els untaven amb oli i els hi posaven, al mort, una moneda en la boca, per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per Cerber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal. Ara també hi ha l’opció de la incineració.
    -Crec que ens assemblem més als romans. Per a ells els morts no desapareixen completament, continuaven existint en forma d’uns esperits poc personalitzats, com en la religió cristiana. Els morts eren honrats i recordats com a família. Tampoc no s’allunyen del tot, sinó que poden influir en els vius per bé o per malament.
    -M’imagino a Hermes psychopompos com un esperit obscur i amb una veu greu. S’oposo que pel paper que tenia guiant els morts després de deixar la vida enrere.
    Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
    -http://www.jdiezarnal.com/monasterioelpuigsepulcrodeentenza01.jpg
    https://c1.staticflickr.com/3/2890/11418815445_ee2a4916c6_b.jpg
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Prothesis_Dipylon_Painter_Louvre_A517.jpg

  11. Carlota Escrivà

    Salve!!!

    1.Les dones n’eren les principals encarregades de enterrar, els parents més pròxims. Rentaven, untaven amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc. També els hi ficaven benes, cintes, joies i garlandes de flors fresques al cap.
    2.Perquè quan et feies gran els fills et cuidaven i portaven diners a casa per així poder menjar. I quan el home moria, el fill i la dona l’enterraven amb el típics rituals grecs.
    3.Una semblança era que els familiars dels difunts vestien de negre, com ho fem ara. I una de las diferencies era que els grecs eren creients, i creien que hi havia una vida més allà de la mort. I ara la societat actual hi ha gent que creu en una vida més allà de la mort, i altra gent no hi creu en la vida més allà de la mort.
    4.Una semblança es que som enterrats de la mateixa manera que els grecs. I una diferencia es que els grecs feien molts rituals cap als seus morts, en canvi nosaltres em fem pocs.
    5.Quan mor algú normalment se els hi porta flors a la tomba.
    6.Pel que fa el culte els morts, ens assemblem els romans, però també tenim una petita part de semblança amb els rituals grecs.
    7. És el guia de les ànimes dels morts. Jo crec deu ser un ésser màgic al qual et vol ajudar anar un lloc millor.

  12. Robert Cepeda

    Xaipe!!!
    Primerament felicitar a l’autor de l’apunt ja que està molt treballat. Aqui son les meves respostes:

    Pregunta 1: La dona grega tenia un pes important en el cuidat dels morts perquè eren qui millor ho feien a l’hora de rentar-los i guarnir-los amb les millors robes i flors.
    Pregunta 2: Perquè així, formaven una família i en un futur, quan els pares moríssin, els fills, els podrien acomiadar amb tots els cuidats i guarniments que es mereixien.
    Pregunta 3: Diferències: a l’antiga Grècia, els morts eren enterrats amb tot tipus de guarniments, mentre que avui en dia, només decorem la seva tomba amb flors, a l’antiga Grècia es celebren festes per recordar als morts, mentre que en l’actualitat no se’n celebren i a l’antiga Grècia, el barquer, s’enduia el seu esperit a l’altra banda del llac, mentre avui en dia, aquells que hi creuen, van al cel o a l’infern. Semblances: en els dos llocs, es creu en una religió després de la mort i que quan passen un o dos anys de la seva mort, ens enrecordem d’ell.
    Pregunta 4: Les diferències entre l’antiga Grècia i l’actualitat a l’hora de donar l’últim adéu, són que a l’antiga Grècia, es decora el cos amb tot tipus de guarniments, mentre que aquí, no el decorem amb res, els grecs, deixen al costat del cos flors, joguines, peces de ceràmica…, mentre que aquí només hi deixem flors i que a Grècia, enterraven als morts en sepulcres o caixes, mentre que aquí, s’enterren en nínxols i tombes.
    Pregunta 5: Les ofrenes que fem als nostres difunts són portar flors una vegada a l’any per Tots sants i quan es compleix el dia de la seva mort.
    Pregunta 6: Crec que ens assemblem més als romans, perquè no fem tantes cerimònies com els grecs.
    Pregunta 7: Me’l imagino petit i amb ales, per poder anar el més ràpid possible a transmetre els missatges als déus.
    Pregunta 9: No conec cap epitafi grec, en llati si que en conec.

  13. Clàudia Ordaz

    Xaipe!

    La societat grega era extremadament masclista i no crec que realment existeixi una raó racional per la qual les dones fossin les encarregades dels ritus fúnebres sinó que més aviat em fa l’efecte que era una feina que els homes no volien fer i com les dones no tenien ni veu ni vot els hi van atorgar aquest paper. Amb el pas dels anys aquest paper va anar quedant destinat únicament a la dona i es va acabar acceptant socialment.

    Casar-se per als grecs era un fet necessari ja que calia tenir un hereu que es fes càrrec de la hisenda familiar, dels pares quan fossin grans i dels cultes post mortem. També perquè casar-se implicava adquirir el prestigi social que es negava als solters. La finalitat del matrimoni era únicament la procreació.

    Els grecs creien incondicionalment en el concepte d’una vida més enllà de la mort, s’ho prenien realment com una part més de la vida. Per això dedicaven tan de temps als cultes post mortem i hi posaven tanta dedicació. En canvi, actualment la majoria de nosaltres no creu incondicionalment en una vida després de la mort, pot ser que ens ho plategem però no ens ho creiem com si fos un fet real. A part, avui en dia la gent té opinió pròpia i cadascú és ben lliure d’imaginar-se o creure el que vulgui en relació a aquest tema. Nosaltres, en general, crec que no tenim tanta cura dels nostres difunts com la tenien els antics grecs.

    L’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra no és tan diferent, és com una adaptació de les mateixes coses. Nosaltres també tenim cura de la preparació del difunt per a l’enterrament, també sovint s’exposa el cadàver… És tot bastant paral·lel en una dimensió diferent.

    El mes usual és portar flors als difunts, jo almenys no he fet mai cap altra tipus d’ofrena. Els grecs també en portaven de flors als difunts, però també portaven moltes altres coses.
    Crec que ens assemblem més al tarannà romà que no pas al grec en aquest aspecte.

  14. Valentina Restrepo Rodríguez

    Xaipe!
    Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    Jo crec que la dona tenia un pes important n el culte als morts, ja que la dona representava algo valiós i important també representava puresa en el matrimoni en la família etc. I d’aquesta manera les dones participaven en el culte als morts per què la dona tenia una bona energia i era més delicada per deixar que el mort se’n anés.
    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    La familia era la unitat bàsica de la societat grega. Cassar-se per als grecs era un mal necessari, ja que calia tenir un hereu perquè es fes càrrec de la hisenda familiar, dels pares quan fossin grans i els cultes post mortem, i per aconseguir el prestigi social que es negava als solters.
    Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    La semblança més rellevant que veig es que quan algú es moria anava al cel o a l’infern segons com hagués viscut la seva vida i igual que pensen els cristians i en general avui dia la gent. La diferència és que els grecs eren politeistes i tenien varis dèus.
    Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    Actualment no es té tant de respecte cap els morts, ja que molts fins i tot són incinerats, però tot i així es segueix mantenint una mica el culte, amb les enterraments.
    La semblança que hi ha es que es vesteix al mort i se li entreguen flors. Els familiars a Grècia també es vestien de negra i cantaven planys. A més a més els vestien i els hi posaven flors. En canvi els untaven amb olis. També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

    Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    La meva familia sempre porta flors els diumenges i va a la misa quan pot.
    I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
    Actualment no es té tant de respecte cap els morts, ja que molts fins i tot són incinerats, però tot i així es segueix mantenint una mica el culte, amb les enterraments.
    La semblança que hi ha es que es vesteix al mort i se li entreguen flors. Els familiars a Grècia també es vestien de negra i cantaven planys. A més a més els vestien i els hi posaven flors. En canvi els untaven amb olis. També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.
    Com t’imagines Hermes psicopompos?
    -Hermes actuava com a psicopompos, és a dir com a guia dels morts. Era qui ajudava a trobar als difunts el camí cap a l’inframón.
    Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.

  15. Rocío Rodríguez

    Xaipe!
    Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    – La dona és l’encarregada de portar als fills a la vida, així que suposo que també creien que eren les encarregades de preparar els morts. També crec que els homes no volien fer-ho per por d'”embrutar-se” o perdre prestigi.

    Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    – Per ells era molt important tenir fills, ja que era com una obligació de la societat. Havien de tenir un hereu que en un futur els cuides i s’encarreguessin de la casa.

    Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    -Segons els grecs els morts no s’anaven del tot sinó que quedava el seu esperit, avui en dia molta gent també creu en això. Precisament els dualistes.

    Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    – Jo crec que hi ha una gran semblança, i que un cop més podem veure la petjada que ens ha deixat la cultura clàssica en les nostres vides. Avui en dia també podem o incinerar o enterrar als morts com ells feien. També feien una cerimònia, es vestien de negre i li entregaven flors. Una de les coses que també hem agafat com a referent és preparar al mort, però en aquest cas no som nosaltres les dones qui ho fem a les nostres cases, sinó que són gent especialitzada, s’ha tornat un treball amb sou.

    Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    -Jo no he patit moltes pèrdues familiars, però quan es va morir la meva àvia vàrem portar una corona molt petita que no crides l’atenció, ja que a ella no li agradaven molt totes aquestes coses. Avui en dia es sol portar el que el difunt volia, però el més típic és una corona de flors o moltes flors.

    I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts?
    -Som més romans encara que els grecs també tenien algunes semblances en el culte als morts.

    Com t’imagines Hermes psicopompos?
    – Jo m’imagino a Hermes psicopompos com Hermes, que guiava els morts a trobar l’inframón.

  16. Maryama

    Xaipe!
    -Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
    La dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts, ja que les dones eren les encarregades de fer aquest ritual, elles eren les que rentaven el cadàver els untaven amb oli, els vestien…
    La dona era menystinguda, ja que la dona només servia per tenir fills i per fer activitats similars a aquestes.

    -Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
    Per ells era molt important, ja que havien de tenir un hereu, una persona que cuides de tot el que ells tenien quan ja no estiguessin, també perquè els cuidessin i s’ocupessin de la hisenda.

    -Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
    La diferència entre els antics grecs i nosaltres és que ells creien que els morts, no s’anaven del tot sinó que el seu esperit quedava en el món dels vius per estar a prop de la família, també creien que els morts cuidaven de les seves collites, en canvi avui en dia quan una persona mor, no pesem que el seu esperit estigui rondant entre nosaltres.

    -Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
    Nosaltres, també enterrem als morts com ells feien. També feien una cerimònia, com en fem avui dia quan es mor algú. Una altra cosa que també fem com ells és preparar al mort, això ho fan en totes les cultures. Encara que avui en dia no només les dones són les que fan aquest treball.

    -Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
    Les ofrenes què es feien a l’antiga Grècia eren ofrenes de tota mena, els familiars portaven: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines, etc. Mai he portat una ofrena quan s’ha mort algú, ja que en la meva cultura no és típic portar-li coses als difunts.

    -I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts?
    Jo crec que ens assemblem més als romans, ja que nosaltres també enterrem sota terra als morts com ells.

    -Com t’imagines Hermes psicopompos?
    Hermes psicopompos me l’imagino com un home jove amb una túnica.

    -Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
    -Sepultures: http://www20.gencat.cat/docs/Patrimoni/01_pat_bits/04_noticies/31_octubre/imatges/arxiu/noti4.jpg

    -Aixovar funerari: En aquesta fotografia, podem veure els objectes amb els quals s’enterrava als morts, els enterraven principalment amb objectes de ceràmica i vidre, així com peces de metall, també objectes personals, com ara anells, arracades.
    http://www.mac.cat/Seus/Empuries/Recerca-i-conservacio/Excavacions-arqueologiques/Excavacio-arqueologica-al-solar-del-centre-de-recepcio-de-visitants

    -Ceràmica amb escenes de culte als morts: En aquesta fotografia podem veure a una dona preparant a un difunt.
    http://www.lessing-photo.com/p3/100303/10030317.jpg

    -Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?
    Sí, conec alguns, ja que l’any passat vam fer una activitat on vam llegir molts epitafis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *