Els fills, les millors joies!
General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO maig 2nd, 2011
Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)
La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.
Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier
Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.
Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
Valeri Màxim IV 4 adaptat
A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.
Fragment nens Escipió l'africà por Classiques_Motion
El Els fills, les millors joies! per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
maig 2nd, 2011 at 13:22
Salve !
Es ben cert els fills són les millors joies per als pares, i els pares són les millors joies per als fills.
Ave !
maig 2nd, 2011 at 13:34
Salve Margalida !
Jo no sabia que el dia de la mare es celebrava també ja en temps del romans. La veritat esque crec que hauria de ser un dia bastant mes especial del que ja es, perque no es valora realment l’esforç i l’amor d’una mare, i tampoc es té mai l’amor que te una mare a un fill, que un fill a un mare, i es veritat que per una mare els fills son una joia!
VALE!
maig 2nd, 2011 at 13:35
Salve!
Quina raó, desde sempre han sigut joies per els pares…
maig 2nd, 2011 at 13:41
si la millo joie per als pares , son el fils .
maig 2nd, 2011 at 14:19
Aquí la traducció del text:
En èpoques anteriors la Campània a la padrina de Cornelia, la mare dels Gracos, havia vingut, com els ornaments dels seus més belles va ser per mostrar. L’or, perquè eren. Cornelia, el que semblava, el preu de la marca amb la desaprovació, és estrany també va elogiar l’habilitat. Això, però, que havia fet, com a convidats de la paraula per mantenir, al mateix temps lliure de classe per tornar. Aquests, per fi va arribar polz A continuació, Cornelia i havia cridat a ells, les llevadores, que mostra i em va dir: “Aquestes són les joies de la meva!.
maig 2nd, 2011 at 17:39
Salve!
està clar que els fills són joies per els pares i a l’inversa. Els pares per als fills jo crec que més encara perquè ells et donen la vida i fan tot lo possible perqué tinguis tot lo necessari encara que ells hagin de deixar de complaure’s.
Valeee
maig 3rd, 2011 at 15:33
Salvete!
Primer de tot, crec que caldria felicitar a les mares, encara que amb dos dies de retard, ja que elles ens han portat a aquest món, i només per això ja es mereixen un : felicitats, ben gran!
Després d’haver estat intentant llegir i desxifrar una mica el text que està en llatí, he deduït i estic quasi segura del tot que la frase a la que es refereix el títol d’aquest article és: “Haec sunt ornamenta mea!”
He de reconèixer que no sabia res sobre la història de Cornèlia, ni en sabia la seva existencia, i després d’haver cercat informació sobre ella a partir dels enllaços que ens ha proporcionat la Lida, he de dir que semblava ésser una bona persona, i sobretot molt bona mare, ja que fins i tot va rebutjar casar-se amb un rei d’Egipte per a dedicar la vida als seus fills.
Valete!
maig 3rd, 2011 at 15:40
Salve a tothom,però especialment a les mares!
Les mares són gracies mares,gràcies el fruit del seu amor amb noslatres.Aquest fruit donà nom a la dona que la tret el món,la què l’estimat,conjuntament amb l’altr ésser estimat.
Mare,mare,mare,mare,mareeee ets la primera persona que et vaig veure el món amb el pare.La primer paraula que diu un nen o una nena:és mare i pare.La primera cosa que et vaig dir mare,vas plorar i et vas posar contenta,que aquella persona que li vas donar vida hagués pogut dir-te aquella paraula que volies que et digués per primer cop.
Mare és una paraula que em significa l’alegria de cada dia i el de poder-te dir personalment gràcies i que l’estimo i que sempre et recordaré com l’estrella que brilla al cel.
Aquestes paraules han estat dedicades principalment a la meva mare i a totes les mares del món!
Feliç dia de la mare!
maig 3rd, 2011 at 15:51
Chaima, a veure si ets capaç de felicitar el dia de la mare en llatí. Segur que si, intenta-ho!
maig 3rd, 2011 at 15:55
Un cop més he trobat al cinema una pel·lícula que, intencionadament o no, es basa en Cornelia. Aquí, els fills sí que sobreviuen, però, és un autèntic caos. Descobrim a la “Cornelia moderna” rere la figura poderosa del seu home, però, continua essent una dona forta i que viu per als seus fills.
http://www.youtube.com/watch?v=zZVrUc-DDSY (malgrat l’he trobat només en anglès, s’entén força bé)
Per cert, el vídeo d’Escipió m’ha ajudat molt a entendre l’article. Una història apassionant, de veritat!
maig 3rd, 2011 at 15:57
Un coop més trobem al cinema, intencionadament o no, una història basada en referències clàssiques. A “Dotze a casa” la Cornelia moderna no n’és la protagonista, però, sí que continua éssent una dona forta i que viu pels seus fills.
http://www.youtube.com/watch?v=zZVrUc-DDSY (malgrat està en anglès s’enten prou bé)
M’agradaria destacar que el vídeo de l’apunt m’he anat molt bé per entendre la història. Realment encisadora!
maig 4th, 2011 at 12:46
Salve!
Jo tampoc sabia que en aquells temps ho celebraven, una cosa més que he apres. Es veritat, l’amor que te la mare a un fill, es molt gran, i la de un fill a una mare, es increible
maig 9th, 2011 at 10:01
TRADUCCIÓ
En altre temps, una matrona de la Campanya, havia visitat Cornèlia, la mare dels Gracs, per exhibir allà les seves joies més belles. Car eren d’or. Cornèlia la observà atentament, se n’adonà del valor, a més, la va elogiar amb una habilitat sorprenent. Tanmateix havia fet això, per tal de retenir l’hoste amb la conversa, fins que els fills tornessin de l’escola. Aquests finalment arribaren. Llavors, Cornèlia, els va cridar, els va presentar a la matrona i li va dir: “Aquestes són les meves joies!”
maig 9th, 2011 at 11:23
Salve!
Bé doncs, que més cal dir a les mares, apart de unes felicitats ben grosses, ja que són el més important que tenim al món i de la mateixa manera que els fills són el més important que tenen les mares, com bé diu l’article!
El mite de cornelia ens explica que després de la mort del seu marit, Després de la mort del seu marit, li van proposar casar-se amb el rei d’Egipte, però Cornelia el va rebutjar, ja que el més important per a ella é s que els seus fills puguin rebre la millor educació possible encara que dels dotze fills que va tenir només dos van arribar a la edat adulta.
Finalment van situar una estàtua dins el fòrum romà, de bronze en el seu honor. També cal dir que va ser la primera estàtua d’una dona exposat al públic romà.
vale!
maig 10th, 2011 at 16:25
Ave!
Una mare per a un fill sempre és fonamental, i també a l’inversa. La mare és la persona que més valors ens transmet, normalment, i qui més ens ajuda en el nostre aprenentatge. És imprescindible que una mare, a part d’aquests valors, sàpiga fer arribar als seus fills la seva estimació, tal com ja ho feia Cornèlia en el seu temps.
Per a mi les àvies també formen una part essencial, encara que no conegui un dia dedicat a elles!
Tot seguit la traducció:
Un dia una matrona de la campanya va anar a vistar a Cornèlia, mare dels germans Grac, i li ensenyà a ella la seva joia més bella. Aquesta era d’or. Cornèlia la va observar, va donar-li valor, també la va elogiar pels extraordinaris treballs. I així va decidir obrar, va aturar la matrona amb una conversa, mentre els fills tornaven de l’escola. Finalment, arribaren. Llavors Cornèlia els cridà, els ensenyà a la matrona i va dir-li: “Aquí estan les meves joies!”.
maig 10th, 2011 at 17:07
Ave Lida!
Un dia la matrona Campana davant de Cornèlia, mare dels gracs, va honrar les seves joies en aquell joc. Eren realment d’or. Cornèlia en aquell lloc observava la senyal com l’art d’elogiar. Malgrat que havia fet conversa amb una estrangera, donava una lliure lliçó a l’arribada. Llavors Cornèlia va cridar en aquell lloc i va dir: Aquestes són les meves joies.
maig 10th, 2011 at 18:19
Hola:)
Un artícle interessantíssim:)que fariem sense les nostres mares? són les millors, i evidentment nosaltres som molt important per a elles també això queda molt clar, i sobretot el que ens vol communicar Cornelia amb el fragment que hem de traduïr.
Aquí us la deixo:
Una vegada la mare de família de Campanya Cornelia, la mare dels gracs havia visitat aquell lloc per exhibir les seves belles joies. De fet eren d’or. Cornelia la observava amb atenció, s’adonà del valor, encara va lloar l’ofici sorprenentment. Encara que havia fet això, per tal de retenir a la hostessa en una conversa, fins que els nens arribessin de l’escola. Finalment van arribar. Aleshores Cornelia va cridar a la matrona exhibint i digué: “Aquestes són les meves joies”.
valee!
maig 10th, 2011 at 21:25
[...] Escipió l’Afric
maig 12th, 2011 at 14:56
Un dia, una matrona campana havia anat a casa de Cornèlia, la mare dels Gracs, per ensenyar-li les seves joies més maques. Doncs, eren d’or. Cornèlia l’observà atentament i se’n va adonar del preu, fins i tot va elogiar el magnífic treball. Tant mateix havia fet això per tal d’entretenir la convidada amb la conserva, mentre els seus fills tornessin de l’escola. Finalment aquests varem arribar. Llavors Cornèlia els va cridar i els va presentar a la matrona i li va dir: ” Aquestes són les meves joies”.
maig 15th, 2011 at 18:24
Hola! Aquest és un article que m’agrada molt. Sempre ho he pensat, les mares son sempre el punt d’ajut de tots els fills i filles. El pare i la mare tenen diferents funcions, però penso que la mare és una persona que, sobretot en els moments personals, està al nostre costat per donar-nos consells i ajudar-nos en tot el que poden. Son persones molt ocupades, ja que es tenen que preocupar per les feines de casa, pels fills, per la família i sobretot per tenir un petit treball per aportar diners a casa i sobreviure. Sempre intenten donar-nos aquell carinyo i intenten que tinguem, els fills, el millor del món ja que estem d’alguna manera sota la seva resposabilitat. En definitiva, penso que tenen molta resposabilitat tant a casa, com a la feina, i son un punt important en les nostres vides ja que fan sempre una feina molt gran, tant sentimental cap als fills, com a nivell de treball.
Com ja imagineu, a mí m’encanta la música, i sempre busco alguna referència de l’article amb alguna cançó que parli sobre el mateix tema.
En aquest cas, un amic meu anomenat Cíniko, és un cantant de Rap que viu a Lleida, i en tot el seu gran recopilatori de cançons, justament en te una que s’anomena ”AMOR DE MADRE”.
Justament parla sobre aquest tema, sobre la grandiosa importància que te la Mare sobre les nostres vides.
Aquí deixo el link:
http://www.youtube.com/watch?v=U9jsXiy6JGY
I aquí la lletra:
Esto lo escribí, para darte fuerzas, y nunca pudiste escucharlo, ahora quiero, que lo disfrutes
estés donde estés, en paz descanses
Siento amor de madre por venir a echarme un cable,
siempre
cuando fui culpable,
alguien que me defiende y me regala un gesto amable
No sé que
pretenden,
el perro está llorando pero tos quieren que ladre
Quiero una vida estable a tu
lado,
dado que el pasado me ha forjado como bestia
El peso del pecado, esta molestia,
mis
canciones son lecciones simples tuyas de modestia
No puedes irte por favor yo
no creo en el
señor, pero rezo
El mejor calmante es un beso en la mejilla cuanto antes
Diamante tu luz
brilla grande hacia delante
Este cante es para la esperanza, no la voy a lanzar
Pensar ya me
cansa, tanto,
que no aguanto el llanto y cuando me levanto
igual estoy pensando: ‘Me voy a
suicidar!
Pero no, hoy toca estar vivo, vivo!
Quiero que te sientas orgullosa de este
olivo
que has plantado con esfuerzo tu nombre es sagrado,
también me he dado cuenta de quienes
son mis amigos
Y es que te dejan tirado cuando más los necesitas
y es que no son nada si a
fumar te invitan,
nada, menos de la mitad de la mitad
Del amor que a mí me has dado mi humilde
majestad
Y es que madre, solo hay una,
de la tumba hasta la cuna tu presencia
Es la mejor
fortuna, con diferencia
Le gritare a la luna: ¡Quiero que estés a mi lao!
Madre y
esposa,
tu nombre ya se esfuerza por hacer bien las cosas
Aunque tosas y el dolor y el valor
no se evapore, quiero, que te mejores
Por favor no llores, ‘eres lo mejor!
¿Porque hay un mal
maligno dentro de un ser tan digno?
Yo ya no rapeo creo himnos,
Veo que la hipnosis del deseo
es mi psicosis
O si la posibilidad de una sobredosis
Claro que te tengo miedo, pero, veras mi
era
Defenderé tu nombre hasta el día en que me muera
Cual pantera de sus crías te daría tos
mis días
Con felicidad sin ninguna anomalía
Pero la verdad es fría y si te vas y yo me
quedo
Es un constante viaje a dedo sin alegrías
María Ángeles que te protejan quiero, que te
hagas vieja
No te vayas a alejar, tienes que viajar
Dar tu moraleja al mundo, demostrar quién
eres
Vamos de la mano tus más cercanos seres
Hagamos que te recuperes, para eso
estamos
Atentamente: Tu hijo que te quiere?
El eje de mis fuerzas, el aire que respiro
La
persona que se encuentra allí donde miro
Alguien que admiro hasta mi último suspiro
Por ti me
pondría a tiro, quiero dar un giro!
El eje de mis fuerzas, el aire que respiro
La persona que
se encuentra allí donde miro
Que cambie nuestra suerte, ese cáncer no ha existido
Le daría mi
muerte, ¡solo eso le pido! .
Aquí la traducció corregida(Adal està feta, peró amb erros):
En altres temps, una mare de la Campanya havia arribat a Cornèlia que és la mare dels Gracs per ensenyar les joies mes belles que de fet, ere d’or. Cornèlia observà atentament i es donà compte del valor i l’habilità per a un magnífic ofici. Tanmateix va fer això per mantenir l’hoste a la conversa fins que els nens tornessin de l’escola. Finalment arriben i Cornèlia els cridà per presentar a la matrona i digué ”Aquestes són les meves joies”.
maig 15th, 2011 at 23:28
Hola Margalida,
quin article mes interesant!
M’ha agradat molt l’estàtua de Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier.
Quan Cornèlia es va casar amb Tiberi Semproni Grac, va adoptar les seves idees democràtiques.
Vidua, va educar els seus fills Tiberi i Gai Grac, preparant-los per a la vida política.
Després de l’assassinat del seu fill Gai, es retirà al camp i es dedicà intensament a l’estudi de les lletres.
Aqui deixo la meva traducció:
Un dia, una matrona campana havia anat a casa de Cornèlia, la mare dels Gracs, per ensenyar-li les seves joies més maques. Eren d’or. Cornèlia els observà atentament i se’n va adonar del preu, fins i tot va elogiar el magnífic treball. Havia fet això per entretenir la convidada amb la concoversa, mentre els seus fills tornessin de l’escola. Finalment aquests varen arribar. Llavors Cornèlia els va cridar i els va presentar a la matrona i els va dir:
” Aquestes són les meves joies”!
maig 16th, 2011 at 00:21
Un dia, una matrona de la campanya havia anat a casa de Cornèlia, la mare dels Gracs va anar-hi per ensenyar-li les seves joies més maques. Ja que eren d’or. Cornèlia l’observà atentament i se’n va adonar del preu, fins i tot va elogiar el magnífic treball. Encara que havia fet això per tal d’entretenir la convidada amb la conversa, mentre els seus fills tornaven de l’escola. Finalment aquests van arribar. Llavors Cornèlia els va cridar i els va presentar a la matrona i li va dir: ” Aquestes són les meves joies”.
maig 19th, 2011 at 16:21
Aquí deixo la traducció que vaig fer amb les correccións de l’últim dia de classe. El primer text és el text en llatí amb una mica d’anàlisi (potser no s’enten) i el sgon es la traducció:
TEXT EN LLATÍ:
[Olim(CCT) matrona Campana(sub) ad Corneliam(cc), Gracchorum matrem(CN aposició), venerat, (ut pulcherrima sua ornamenta(CD) illi(CI) ostenderet.)] [Aurea enim erant.] [Cornelia(S) illam(CD) inspexit,] [pretium(CD) notavit,] [mirum etiam artificium laudavit. Hoc(CD) tamen fecerat, ut hospitam(CD) sermone(CC) retineret) dum e schola(CCL) liberi(SUB) reverterent.] [Hi(SUB) tandem pervenerunt.] [Tum Cornelia illos ad se(CCL) vocavit], [matronae(CI) ostendit] et dixit: “Haec(SUB) sunt ornamenta mea(ATRIBUT)!]
TEXT EN CATALÀ:
Un dia, la matrona de la Campana havia anat a casa de Cornèlia, mare dels dracs, per ensenyar-li(ostentar) les seves joies més maques. Car eren d’or. Cornelia la va observar de cap a peus, va lloar el magnific treball de l’orfebre. Tan mateix, havia fet això mentre els seus fills tornaven, finalment aquets van arribar. Llavors Cornèlia els va cridar, els va presentar a la matrona i li va dir: “Aquestes són els meves joies!”
maig 20th, 2011 at 06:45
Rebeca, has de saber qui són els germans Gracs, fills de Cornèlia, i no els pots confondre amb dracs!
maig 7th, 2012 at 11:55
No sabia que es celebrés el dia de la mare en temps romans, és un dia molt important tot i que no se li dona tanta importància com per exemple el dia del pare. M’ha semblat molt interessant aquest article.
maig 7th, 2012 at 12:14
Ave!
M’ha semblant molt interessant aquest apunt, i el vídeo també està molt bé! Segur que se’ls estimava molt, els seus fills, si en tinguè 12!! jajaja
Malhauradament no sé suficient llatí com per traduir el text, però m’ha agradat l’article igualment.
Vale
maig 7th, 2012 at 12:17
SALVE! quin article més interessant, no coneixia l’història de Cornèlia i m’ha agradat molt. És cert que el fills són joies per als pares, i viceversa. Ja que són una figura essencial en les nostres vides. Felicitats (atrassades) a totes les mares, en especial a la meva
En altres temps, una mare de la Campana havia anat a casa de Cornèlia que és la mare dels Gracs per ensenyar les joies mes belles que de fet eren d’or. Cornèlia la observà atentament i es donà compte del treball de l’orfebre i la va alogiar amb una habilitat sorprenent. I així va decidir obrar, va aturar la matrona amb una conversa, mentre els fills tornaven de l’escola. Finalment, arribaren. Llavors Cornèlia els cridà i els presentà a la matrona i va dir-li: “Aquí estan les meves joies!”.
Valeee!
maig 7th, 2012 at 12:20
Salve!
M’ha sembla t un article interessant ja que no sabia la importància que jugaven els fills en els temps romans. No sabia que donessin importància a les mares i al fills i que fins i tot celebraven el dia de la mare, cosa que avui en dia es perd cada cop més. Pel que fa al text, no tinc el nivell suficient com per traduir-lo, em sap greu
Vale!
maig 7th, 2012 at 12:31
crec que està molt bé aquest article, no sabia això de que els romans també celebressin el dia de la mare, penso que avui en dia no es celebra tant i que es tindria que celebrar.
maig 7th, 2012 at 21:13
Salve!
Jo crec que el paper que va dur a terme Cornèlia és molt important i admirable. Al llarg de la història, la feina de la dona (que ha sigut majoritàriament la d’educar als fills) és poc valorada, i això és tot un error, perquè sense les mares, nosaltres no hi seriem aquí i no estariem educats tal i com ho estem.
Potser Cornèlia no va governar cap Imperi ni va conquerir grans terres, però va fer una cosa que ni els soldats, herois i emperadors més forts no podrien fer.
maig 8th, 2012 at 09:16
Salve!
Jo no sabia que el dia de la mare es celebrava tambe a l’època dels romans,es cert,que pels pares,els seus fills sempre son els millors…
VALE
maig 8th, 2012 at 09:17
No sabia que els romans també celebressin el dia de la mare. Em sembla vergonyós que no es valori el treball de la Cornèlia, ja que és una mare i una mare farà sempre tot pels seus fills.
maig 8th, 2012 at 09:18
Salve!!
El que va fer Cornèlia va ser molt important. Durant tots els temps sempre la dona ha tingut el paper de donar l’educació als fills i això era algo que no estava valorat i és important fer-ho per que nosaltres sense les mares no podriem tenir l’educació que ara tenim. Va fer una gran feina Cornèlia.
Vale!!
maig 8th, 2012 at 09:20
Fa un temps, una matrona de la Campanya, havia visitat Cornèlia, la mare dels Gracs, per exhibir allà les seves joies més belles. Eren d’or. Cornèlia la observà atentament, se n’adonà del valor, a més, la va elogiar amb una habilitat sorprenent. Tanmateix havia fet això, per tal de retenir l’hoste amb la conversa, fins que els fills tornessin de l’escola. Aquests finalment arribaren. Llavors, Cornèlia, els va cridar, els va presentar a la matrona i li va dir: “Aquestes són les meves joies!”
maig 8th, 2012 at 09:24
Salve!
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
En altres temps, una mare de la Campana havia anat a casa de Cornèlia que és la mare dels Gracs per ensenyar les joies mes belles que de fet eren d’or. Cornèlia la observà atentament i es donà compte del treball de l’orfebre i la va alogiar amb una habilitat sorprenent. I així va decidir obrar, va aturar la matrona amb una conversa, mentre els fills tornaven de l’escola. Finalment, arribaren. Llavors Cornèlia els cridà i els presentà a la matrona i va dir-li: “Aquí estan les meves joies!”.
maig 8th, 2012 at 09:46
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
Un dia, la mare de Campana, va anar a casa de Cornelia, mare dels Gracs, per mostrar-li les seves joies més belles. Que eresn d’or. Cornelia, les va observar, va assenyalar el valor, i també es va sorpendre d’aquell magnific treball. Aquesta, però, va fer aixo per mantenir una conversació, mentres que els fills tornaven d l’escola. Finalment, van arribar. Llavors, Cornelia, els va cridar, els hi va presentar a la matrona i va dir: “Aquestes son les meves joies!”.
maig 8th, 2012 at 11:51
salve! És impressionant la quantitat de mites que hi pot arribar a haver… enfí. És exactament aixó, esl fills són la major joia que un pare pot tenir, però realment erncara que el fill no se’n adoni, els pares també ho són per a nosaltres!
maig 8th, 2012 at 12:06
Salve!!
Ja m’imaginava que la cultura que tenien els romans és semblant a la nostra ja que nosaltres l’hem heretat d’ells. És impresionant, però que en que després de tants anys seguim mantenint les seves costums
maig 8th, 2012 at 12:22
Salveeeeeee!
Quina raó, desde sempre hem sigut joies per els pares i els pares per a nosaltres…
He buscat la traducció del text perquè encara no en sé:
En altres temps, una mare de la Campana havia anat a casa de Cornèlia que és la mare dels Gracs per ensenyar les joies mes belles que de fet eren d’or. Cornèlia la observà atentament i es donà compte del treball de l’orfebre i la va alogiar amb una habilitat sorprenent. I així va decidir obrar, va aturar la matrona amb una conversa, mentre els fills tornaven de l’escola. Finalment, arribaren. Llavors Cornèlia els cridà i els presentà a la matrona i va dir-li: “Aquí estan les meves joies!”.
Valeee!
maig 8th, 2012 at 12:28
Salve!!!
Aquest article esta molt bé, es interesant i el video també!! No sabia l’importancia que tenien els fills en temps romans.
I sobre el text no ho poc traduir ja que no tinc nivell suficient com per traduir-lo!!
Vale!!
maig 9th, 2012 at 14:44
SALVEE!
Penso que desde sempre per els pares els seus fills són les seves joies, com diu en el text, i els meus companys. Del tex he buscat la traducció ja que no tinc el suficient nivell com per traduir-lo jo. La traducció del text si no està malamanet és:
La campana de la vella matrona Cornelia, mare dels Gracos, havia vingut a la fira per mostrar els seus adorns. Per l’or. Cornelia el va mirar, el preu s’ha assenyalat, també va elogiar el sistema. Això, però, havia, com a convidats de la llengua seria mantenir els nens a l’escola i va tornar. Per fi van arribar. Després els va convocar a Cornelia, les llevadores va mostrar va avançar i va dir: “Aquestes són les meves joies!
VALEE!!
maig 10th, 2012 at 08:21
salve!!
no coneixia aquesta istoria es molt interessant, i m’agradat molt. Per els pares sense dubte els seus fills son les seves joies, crec que més que per els pares que per els nens, pero els pares son essencials en las nostres vides, sempre intenten fer el mijor per nosaltres.
maig 10th, 2012 at 08:26
SALVEEE! ja savia que en els temps romans era molt important els fills el text encara que no me enterat de res per les paraules que hi ha parla dels fills i de qui va portar aquests fills al mon…
vale!
maig 10th, 2012 at 10:50
Salve!
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia
illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
La campana de la vella matrona Cornelia, mare dels Gracos, havia vingut a la fira per mostrar els seus adorns. Per l’or. Cornelia el va mirar, el preu s’havia assenyalat, també va elogiar el sistema. Això, però, hi havia com a convidats de la llengua seria mantenir els nens a l’escola i va tornar. Per fi van arribar. Després els va convocar a Cornelia, les llevadores va mostrar va avançar i va dir: “Aquestes són les meves joies!
Les antigues pel·lícules ens mostren fidelment com era l’antiguitat.
Vale!
maig 10th, 2012 at 12:21
Ivan, n’estàs segur de tot plegat! En parlem!
maig 10th, 2012 at 15:20
Salve!
Jo ja savia que per els romans era una cosa impresindible i valuosa això de tindre fills. Jo crec que encara segeix això ja que així ja saps que tendràs descendència però avui en dia si no tens fills no pasa res . Una mare per un fill i/o viseversa es molt important perque es una de les persones que més és preocupa per tu i que faria qualsevol cosa per tu .
maig 10th, 2012 at 15:37
Salve!
Un article molt interessant! És cert que els fills som el que els nostres pares més s’estimen, i el que més valoren tot i que, per a nosaltres ells són la base de la nostra educació i, malgrat a vegada no ho sembli, nosaltres agraiim tot allò que fan.
Vale
maig 11th, 2012 at 08:21
Salve!
Que interessant aquest article! Els pares estimen com el que més als fills, i amb els romans era molt important tenir fills i descendència.
Vale!
maig 11th, 2012 at 08:36
És com sempre graciós veure que costums que tenim, es practicaben en la epoca dels romans. Es vritat també que una mara dona tot el que pot i més per un fill.
Feliciitats atrasades per a totes les mares!
text:
Fa un temps, una matrona de la Campanya, havia visitat Cornèlia, la mare dels Gracs, per exhibir allà les seves joies més belles. Eren d’or. Cornèlia la observà atentament, se n’adonà del valor, a més, la va elogiar amb una habilitat sorprenent. Tanmateix havia fet això, per tal de retenir l’hoste amb la conversa, fins que els fills tornessin de l’escola. Aquests finalment arribaren. Llavors, Cornèlia, els va cridar, els va presentar a la matrona i li va dir: “Aquestes són les meves joies!”
maig 14th, 2012 at 12:10
Les mares son les persones mes importants del mon per a nosaltres només la poden superar els fills pero es el mateix concepte, la maternitat. Per mi la meva mare és l’unica que sempre em vol ajudar, l’unica que em diu les coses com són per molt dures que siguin, sempre sincera i dedicada.. que fariem sense elles?
Vaale
maig 14th, 2012 at 12:22
Salve!
No pensava que el dia de la mare, es celebrava des de l’epoca romana, m’ai m’havia pensat que poguessim heretar una cosa tant antigua, però bè quasi totm el que tenim bè dels romans
maig 20th, 2012 at 18:13
Salve !
Després de tants anys seguim mantenint les seves costums,no sabia que el dia de la mare és celebrava tambè a l’època dels romans, aquets petits detalls fan que ens donem compte de que hem heretat lamajorpart dela seva cultura.
Per els pares sen’s dubte els seus fills son les seves joies i per nosaltres els pares són essencials i importantissíms en les nostres vides, ja que sempre intenten fer el millor per nosaltresi inculcar-nos tots aquells valors que ens faran millors en la vida.
Vale!
maig 22nd, 2012 at 09:29
És curiós com un dia tan important per les persones més importants de la nostra vida tingui origen romà! Quina casualitat, no? La majoria de les nostres costums tenen origen en aquell gran Imperi. Sense cap mena de dubte, les mares són les persones més grans que tenim en tota la nostra vida, i no les perdrem per res del món!
Felicitats a totes les mares, i no perquè sigui el seu dia, sino perquè s’ho mereixen!
maig 24th, 2012 at 15:48
És veritat qu ela millor joia per als pares són els fills però també s’ha de dir que per als fills també, tinguem les discusions que tinguem en el fons ambdos ens estimem molt i sabem que les millors joies per als pares són els fills i viceversa, després de tants anys podem contemplar com moltes de les coses i tradicions que hi han encara es conserven.
vale!
febrer 23rd, 2013 at 11:50
[...] Encara no he llegit el tercer llibre. He decidit deixar descansar els ulls…però no trigaré gaire. He llegit aquesta trilogia? Us hi animeu? Us agrada llegir novel·la històrica? Què en sabeu de la segona guerra púnica, i de l’enfrontament bèl·lic entre Roma i Cartago? i d’Hanníbal? i d’Escipió l’africà? Quina ciutat catalana fou fundada pels germans Escipions?… La Margalida m’ha recomanat aquest apunt i aquest altre! [...]