Com els grecs s’orientaven pel mar

Sabeu com s’orienten avui els navegants? Visioneu aquest vídeo d’un capítol de Dígits, un programa de TVC del 2006, titulat Càlculs de navegants i coneixereu la història de l’orientació per mar tot fent un repàs de les tècniques emprades pels navegants per conèixer el rumb i la situació dels vaixells, és a dir, la latitud i la longitud. Avui en dia es calculen de manera automàtica gràcies al GPS; però antigament, endinsar-se en el mar era una aventura ben perillosa. Es feia difícil encertar el rumb i, encara més, conèixer la posició del vaixell. El rumb es podia conèixer observant uns astres determinats. Per exemple, la sortida del sol determina l’est. De nit, a la constel·lació de l’Óssa Menor, l’estel polar apunta al nord. Els grecs feien una navegació costanera i identificaven el rumb segons la procedència del vent amb la rosa dels vents. La principal preocupació dels navegants, però, era conèixer la posició del vaixell. Un component de la posició és la latitud, és a dir, l’arc en relació amb l’equador. Per calcular la latitud, els navegants disposaven de diversos instruments. Un era l‘astrolabi, d’origen grec i perfeccionat pels àrabs. Els grecs desconeixien el sextant, força fiable i construït amb dos miralls, ja que permetia mesurar qualsevol angle en relació amb l’horitzó. La latitud s’obtenia mesurant l’angle del sol al migdia i consultant unes taules i, de nit, mesurant l’angle de l’estel polar. L’altre component de la situació d’un vaixell és la longitud, molt més difícil de calcular perquè cal l’hora exacta. Va caldre esperar, però, al segle XVIII, quan el rellotger John Harrison va aconseguir fabricar un rellotge que indicava l’hora sense veure’s afectat pels vaivens del vaixell ni per les inclemències del mar.

Des del segle VIII fins al VI aC, els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània, central i occidental, i del mar Negre, llocs en què només van ocupar la zona costanera i les illes, buscant noves terres on poder instal·lar-se i noves àrees amb les quals poder comerciar.

Tot seguit llegiu aquest fragment de Paul Fauré, La vie quotidianne des colons grecs de la mer Noire à l’Atlantique au siècle de Pythagore, IVè siècle avant JC (1978):

“Per orientar-se a la mar no disposen de brúixoles i sextants. El rumb es marca a l’estima i en funció dels propis records, relats escoltats o rutes recorregudes prèviament. Es coneixen els quatre punts cardinals, el zenit i l’eclíptica , per tant, se sap a grans trets l’hora i el temps amb què es compta abans del capvespre. En cas de boira o de tempesta, desapareixen totes les referències i hom recorre a l’endeví, que mai no falta a una expedició. L’endeví interpreta la trajectòria del llamp, els sorolls, les paraules i els somnis i, en la majoria dels casos, el voldels ocells marins. La cornella de mar és la manifestació palpable de la voluntat d’Atena: passa sobre els vaixells per indicar als navegants extraviats el camí de la salvació”.

A la Grècia antiga hi havia dos tipus de naus: la mercant i la de guerra (birrem, trirrem). Val a recordar la nau grega cosida de les acaballes del segle VI aC que van trobar a la cala de Sant Vicenç de Pollença, al nord de l’illa de Mallorca, els arqueòlegs subaquàtics del vaixell Thetis del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya que vàrem visitar el curs passat.

Sabeu qui era Piteas? Escolteu Vidas contadas a rtve.es:

Quan t’hagis informat bé, després escriu unes 150 paraules com a mínim ja que la teva polis ha decidit fer la fundació d’una colònia d’ultramar i l’oracle hi ha donat el vist-i-plau i per sorteig t’ha tocat a tu haver de marxar. Ets el cap de l’expedició, l’οἰκιστής, i hauràs d’encarregar-te, després de fer un llarg viatge per mar, a establir el nou hàbitat en el lloc previst. No et queixes seràs el fundador de la nova polis i potser arribaràs a ser el seu heroi objecte de culte. Bon viatge! Compte amb la navegació!

30 thoughts on “Com els grecs s’orientaven pel mar

  1. Pingback: Tweets that mention El Fil de les Clàssiques -- Topsy.com

  2. Alissa Komarova

    Piteas va ser un explorador grec,va navegar des del sud de França fins a les Illes Britàniques per la banda de l’Atlàntic, descrivint les regions que anava visitant en una obra perduda a l’incendi de la Biblioteca d’Alexandria però citada per autors de l’època.
    Hi ha un cràter de la Lluna que porta el seu nom.

  3. Coty

    Aproximadament cap a les sis del matí la meva expedició està llesta per marxar. Tots estem ansiosos, doncs el nostre destí es desembarcar a les terres on fundarem la nostra nova ciutat, allà donarem lloc a la vida, ja que naixeran els nostres fills i viuran las nostres esposes, però allà també donarem lloc a la mort, perquè serà allà on morirem quan arribi la nostra hora.
    En salpar el nostre vaixell, donem una última ullada al port i ens acomiadem fins a la tornada de la nostra ciutat. Ara els meus ulls es claven al cel: les estrelles han de guiar, de moment i fins a l’alba, el nostre camí. L’Ossa Menor sembla estar més a prop que mai, com donant-nos un auguri de que tot anirà bé, però en el fons no estic tan segur. Adelf, el meu estimat company, em mira i em somriu “no té perquè passar res” em diu, i em pica un ull, com llegint-me la ment. Sospiro, ara més tranquil, doncs el Sol s’aixeca per les nostres esquenes i sembla anunciar un dia preciós. Dec sentir el mateix que Piseas quan s’embarca en els seus temeraris viatges?
    Llavors, una brisa, ni freda ni càlida, m’acaricia la cara. El déu Posidó canvia el rumb del vaixell, tant lleument que ningú veu estrany que el viatge s’allargui més de les cinc hores previstes. I encara més. Les nits boiroses no ens deixen veure les estrelles ni utilitzar l’astrolabi, els matins turmentosos no ens permeten fer servir el sextant ni localitzar el Sol. El viatge es continua allargant, durant més d’un mes, no tenim menjar ni aigua i els tripulants comencen a morir.
    Així és quan, per calmar la nostra desesperació, ens trobem amb terra ferma. De poc les nostres llàgrimes no enfonsen el vaixell. Ens tirem de cap a l’aigua poc abans d’arribar a la platja i nedem amb totes les forces que ens queden. No sabem on estem ni com tornar. De sobte, uns sorolls sorgeixen d’entre l’abundant vegetació. Homes de pell fosca maten els meus companys amb pedres, i em persegueixen amb llances. Ara, assegut darrere d’unes pedres recordo els meus primers pensaments “allà on morirem quan arribi la nostra hora”… I l’hora ha arribat abans del previst.

  4. Alissa Komarova

    Ens vam encarregar de que no falti de menjar, l’ expedició en poques hores estarà llesta per marxar.
    L’oracle de Delfos va donar una resposta favorable, tots els meus companys marxen amb mi. Jo sóc el cap d’expedició i haig de trobar un lloc per fundar la nova polis.
    Al matí següent vam salpar, amb un rumb nòrdic, del qual quan era jove escoltava molts relats, sobre llocs inhabitats i terres despoblades.
    El que ens guiava endavant era l’endeví, el primer cop l’indici fou el llamp; el segon un soroll; el tercer un ocell; i per últim un son.
    Els últims dies el déu Posidó va canviar el rumb del vaixell, perquè m’enrecordo com el vaixell va girar tot sol.
    Després de passar molts dies navegant, més o menys tres setmanes, un dels meus tripulants va cridar que veia alguna cosa, i vam córrer tots a la vora del vaixell. Hèctor em va somriure i em va dir “Felicitats, ets un heroi!”, al dia següent desembarcant ploràvem de felicitat.
    Aquí començarem una nova vida, amb els nostres fills i aquí ens morirem.
    Vam començar la construcció de la ciutat en un lloc rocós d’una zona apta per al desembarcament i per una eventual defensa, perquè mai se sap.
    Ara ha passat molt de temps, i estic aquí en la vora del mar escoltant el vent i ve corrent la meva filla i em crida “Pare, has vista l’Agata? Aquesta petita sempre juga a l’amagatall, t’apuntes pare?”
    En la polis que vaig fundar sóc un dels homes més feliços.

  5. Oriol García

    Animo als meus companys i companyes per empendre el viatge que tots esperem i que sabem tots que será molt dur. Avans d’anar-nos, rebisem be l’ultim que ens queda per embarcar i posar-nos en direcció cap a una nova vida, una nova aventura, un nou destí que cambiará la vida dels meus companys i també la meva. Costa molt d’arrancar pero per fi els meus companys s’animen a posar rumb a aquest nou lloc que ningú sap on arribarem.
    Cuan estem ja a la mar, a mitja nit, comença a apropar-se una tempesta amb plujes i trons que ens dificulten molt el camí i l’estància al vaixell. Ni l’estrolabi ni el sextant ens funcionen i tenim tots que pensar alguna solució. Doncs així, gràcies a aquesta tempesta, les onades que a causa del vent ens empenyaven amb força, vam arribar a unes terres on ningú sabia on erem.
    De seguida vam posar-nos mans a la obra per fundar una nova polis i començar una nova vida. Ara em sento a les roques vora del mar, pensant en aquell mateix dia que vam arribar en aquest indret, i donc gràcies a tothom per què ara soc feliç, amb la meva gent i en una nova polis, que em fa viure tal i com jo ho desitjava.

  6. Laura Galán

    Porto tot l’estiu navegant, no se quan més podré aguantar. Fa dies que no tenim menjar suficient, ni aigua, i ja han mort més de la meitat dels tripulants. Pel que sembla des d’aquí, les altres dos naus que ens segueixen van pel mateix camí.
    Trobo tan a faltar a la meva estimada Alexandra…només tinc ganes de desembarcar en la nova ciutat i portar-la amb mi. Encara em queden esperances de quedar amb vida, i poder explicar-li al meu fill, que dintre de poc serà benvingut al món, tots els episodis que he viscut en aquesta nau.
    Segons el que hem previst, a trenc d’alba hi haurà una tempesta que ens sacsejarà d’una banda a l’altra, així que déus del cel, doneu-me forces per continuar despert.

  7. El-Mekki Hali Al-Kassir

    Margalida!!

    Ja fa un mes que vaig sortir de la nostra regió per trobar un altre lloc on poder establir-nos ja que l’hàbitat allà sens fa impossible. Vaig trobar una petita illa farà ara uns deu dies. Te un bon clima, bones terres on es pot treballar, em trobat a l’illa uns aliments desconeguts que el nostre doctor porta dies examinant-la, sembla tenir molt bona pinta, però mai s’ha sap que pot ser. Em trobat nombrosos animals que es poden caçar i des de l’ illa hi han boniques vistes al mar, que esta ple de peixos comestibles segons el que ens a dit el nostre doctor en la expedició. Espero poder quedar-me aquí, la veritat es que m’agradaria formar la nostra pròpia colònia i establir-nos de forma permanent estic segur que els nostres fills aquí podran creixes sans i forts i expandir encara mes aquestes terres.

  8. Carlos Rocamora

    Feia un mes que no veiem terra érem tres vaixells els que van partir, i quan vam arribar aquí només quedava el nostre, vam sofrir l’atac dels pirates que ens van cremar les veles i ens van robar les provisions, no ens quedava quasi menjar, vam provar de subsistir però la pesca era escassa. Un dia va ploure i vam superar la falta d’aigua que sofríem des-de feia dies. Vam navegar a la deriva sense timoner i alguns dels mariners mes mal alimentats començaren a sofrir escorbut. Ara recordo tota aquesta tragèdia des-de aquesta platja, on al final tot va acabar bé i poguérem finalitzar l’expedició οἰκιστής.

  9. El-Mekki Hali Al-Kassir

    Margalida!!

    Margalida!!
    Ja fa un mes que vaig sortir de la nostra regió per trobar un altre lloc on poder establir-nos ja que l’hàbitat allà sens fa impossible. Vaig trobar una petita illa farà ara uns deu dies. Te un bon clima, bones terres on es pot treballar, em trobat a l’illa uns aliments desconeguts que el nostre doctor porta dies examinant-la, sembla tenir molt bona pinta, però mai no s’ha sap que pot ser. Hem trobat nombrosos animals que es poden caçar i des de l’ illa hi han boniques vistes al mar, que esta ple de peixos comestibles segons el que ens a dit el nostre doctor en la expedició. Espero poder quedar-me aquí, la veritat es que m’agradaria formar la nostra pròpia colònia i establir-nos de forma permanent estic segur que els nostres fills aquí podran creixes sans i forts i expandir encara mes aquestes terres.

  10. lina

    Fa ja més de deu dies que estic amb els meus tripulants en aquest vaixell, tots tenim poques esperances d’arribar a trobar terra, però les mantindrem encara que sigui per les nostres famílies que vam deixar temps enrere. El més dur que em patit a part de tota aquesta situació, va ser la tempesta de fa dos dies, en què van morir cinc dels meus amics.
    Estem tots una mica perduts perquè després de la tempesta vam perdre la poca orientació que ens quedava.
    Tan sols espero que arribem a bon port i espero pensar que així ho farem.
    L’única cosa bona que ens queda és el record de les nostres famílies. Tota la estona estem explicant anècdotes dels nostres fills, amics, la nostres estimada, etc.
    Com tota la gent d’aquest vaixell i , jo també penso fer de la terra que segurament trobarem, un lloc fantàstic i amb tots el luxes perquè les nostres famílies hi puguin viure.

  11. Irena

    Hola:D
    Aquí et deixo la meva història:

    Era un dia solejat, tots els tripulants estaven a punt d’embarcar, ja acomiadant-se tristament dels seus familiars i recollint els estris essencials per començar el rumb a la Península Ibèrica. Un cop van deixar enrere la seva terra, tot estava correctament. Portaven 4 dies de navegació. Al cinquè dia, a mig dia ja gairebé per arribar a lloc on s’havien proposat, va començar a bufar molt d’aire desencadenant una tempestat extremada, de tal manera que les veles del vaixell van començar a flamejar d’una manera extremada. Els tripulants van començar a inquietar-se. Molts d’ells corrien per tal de controlar el vaixell, però no va ser possible. Es van desorientar, ja que no prescindien de brúixola, ja que navegaven per intuïció. Tot d’una el la nau es va enfonsar a mig camí, ninguns del tripulants van perdurar amb vida.

    adéu.

  12. Rebeca Sánchez

    Aquí et deixo el meu relat:

    És ben cert el fet de que les cames em tremolaven, la meva ment era un caos d’emocions i les meves mans no paraven quietes quan l’oracle, junt amb el cap del exèrcit va arribar a la meva humil morada per anomenar-me Oἰκιστής de la nova expedició que exploraria mar endins per a establir una nova colònia, amb l’objectiu de potencia el comerç i expandir el territori.
    En part, em va semblar un gran honor, ja que no tothom estava autoritzat per a ocupar aquest tipus de posicions, però el fet d’estar sis anys lluny de la meva família en terres que ningú coneixia m’espantava en gran mesura.

    Un cop embarcats, varem emprendre una nova ruta, mai explorada abans. Durant setmanes interminables, els dies de sol fonent i les gèlides nits feien que la recerca fos insuportable. Tothom volia tornar ja que res, desprès dels grans esforços que havíem fet, donava els seus fruits. Una cruel nit, el cel esdevingué en trons, enfurismat, i la mar es va esbravar, embogint, fent que tots caiguéssim engolits per l’aigua salada.
    Tot i així, al matí següent, el cel va llevar-se clar i la mar serena, i nosaltres ens varem trobar en una illa que no coneixíem. Però no era una illa qualsevol. Les seves platges eren tan daurades que semblaves caminar sobre or pur, les aigües tan blaves que es fonien amb el cel. Les roques brillaven ja que en elles sempre hi podries trobar algun que altre mineral. Totes les terres eren fèrtils, mares dels fruits mes colorits i saborosos que mai un home hagués tastat. La seva polis tenia tal organització que tothom era just i savi. Totes i cada una de les dones que varem trobar en el nostre camí eren belles i lluïen els vestits més luxosos i de roba fina i lluent. Tothom ens va acollir amb una gran hospitalitat i ens van oferir els menjars més increïbles amb les que mai un home podria somiar.

    Entre l’eufòria de la troballa ningú es va adonar de que tot allò semblava massa perfecte Haver trobat aquella illa semblava un somni i que no podia ser real, semblava que la mort sens hagués endus al paradís més i que haguéssim anat a parar a les mans dels deus per a viure sempre més en el cel.
    Res més lluny de la veritat.

  13. nuria

    Comença una nova aventura per mi i la meva tripulació, fa només una hora que ens hem embarcat en la missió de trobar un terreny que no estigui poblat on poder establir-nos i crear una nova polis.
    Ara que som a bord tots estan molt més tranquils, tots parlen de la bona predicció de l’oracle, de que segur que els déus estaran amb nosaltres i de que quan tornem ens rebran com a herois i la nostra família estarà molt orgullosa de nosaltres. També pensem però en que els nostres fills ja seran homes quan tornem, ja es podran encarregar de cuidar de la seva mare. Tot i així estem emocionats amb què ens deparà el destí.. Trobarem metalls que ajudaran al nostre poble a poder crear eines? Trobarem terres fèrtils on poder cultivar gra? Esperem que Posidó ens guiï pels seus dominis, duent-nos a una bona troballa.
    He decidit amb el vist i plau de l’endeví que ens dirigirem cap a les terres del nord-est on, amb una mica de sort tindrem veïns amb qui comerciar i potser fins i tot ensenyar-los, si encara no la coneixen, la nostra moneda.

    firmat: οἰκιστής

  14. Zícora

    Salve

    Un article molt interessant sobre els grecs en la navegació. A mi ja em sonava que els antics navegants es guiaven per les estrelles.

    Vale.

  15. Laia Muñoz Osorio

    Des del fons del mar es sentia una remor,
    això desconcertà al déu Posidó,
    decidí fer un cop d’ull,
    veié un munt de vaixells des de lluny.

    Al principi pensà que eren comerciants,
    però es fixà que s’estaven atacant.
    Oh, Xerxes! Què fas amb els teus perses?
    Les naus del nostre Alexandre venceran!

    El Pireu i Salamina ens tanquen en un mar bel·licós,
    aquest cop les naus no es poden guiar pel sol,
    la guerra és un perillós viatge,
    la guerra és una fera salvatge.

    Molts herois van fer grans gestes a bord,
    tots els nostres homes tenen la seva inspiració.

    Potser els perses són més,
    però cap d’ells és grec.
    El nostre imperi és i serà el més gran del món,
    agenolleu-vos rebels i resigneu-vos a la vostra sort.

  16. Margalida Capellà Soler Post author

    Quines artistes que tinc a Grec 2! L’enhorabona i endavant!

  17. Marta Serna Sánchez

    Holaa!!!
    Trobo que es un article molt interessant! Em fascina saber com, a diferència d’ara que tenim gps i tot tipus d’aparells que ens guien pel mar, era tota una aventura navegar. Però trobo que les tècniques que utilitzaven son bastant interessants i amí m’han cridat l’atenció.

    Adeu!

  18. Chaima Anza

    Aquest video és molt interesssant, ja que nosaltres estem molt acostumats a utilitzar aparells electrònics per orientar-nos.Els grecs eren molt inteligents, ja què no tenien cap mitjà astronòmic per mesurar la longitut, ells emsuraven la longitut de les estrelles mitjançant l’alçada del sol.

    Encara què l’arribada de Colom va portar gran sonseqüències alhora de mesurar i gràcies a John Lenon en el segle XVIII va crear un cronòmetre portàtil, què conexia (la longitud i l’alçada a la vegada.

    Aquesta pregunta m’ha fet pensar i reflexionar:
    Perquè encara la navegació depent de l’espai?
    És una pregunta lliure de respondre.
    La meva resposta, és que l’home actual no pot viure sense aparells electrònics ja que la societat ha influènciat molt el llarg dels anys.

  19. lourdes caparros

    Hola!

    Crec que aquest article es molt interesant,es interesant descobrir com s’orientaven pel mar,les tecniques i tot aixo.

  20. Chaima Anza

    Espero que estigui bé!

    Oh deus del cel,ajudeu-me siuplau!

    Tinc de la meva tripulació morta de gana ,dèbil,plorant…No puc aguantar més la situació.Estem perduts però jo dono confiança els meus tripulants, de que els dús ens ajudaren però dia a dia ens estem moritn de gana i les esperançes s’ens estant anant.Tinc ganes de estar a terra,abaraçar a la meva estimada Esmeralda i els meus dos fills: Cesàr i Hermes.

    Tinc por de no sortir-nos d’aquesta, de morir a mar…No vulll pensar en això!Déus ajudeu-me un altre cop!

    No veig cap illa, només veig les estrellles que m’il·luminen amb el seu replendor m’en guiat sempre però avui les noto estranyes sense el brllantor de sempre.Potser m’estant fent una senyal!No sé si demà encara estarem o si d’aquesta nit no passem.

    El que trobaré a faltar és que deixaré els meus estimats sense que pooguin vetllar la meva mort.Jo capità d’aquest vaixell tinc l’obligació de salvar-lo però si el vent està en contra meu i no em deixa avançar.Haid de salvar els meus tripulants amb la vida amb la mort haig de fer-ho!

    Deus doneu-me una senyal!Vull gaudir del mar sempre i no portar-me un doloròs recòrd.

  21. Marta Serna Sánchez

    Hola Lida!
    Primer dir que Píteas va ser un explorador grec que va navegar des del sud de França fins les Illes Britàniques pero descriure les regions que anava visitant. Per desgràcia aquesta obra està perduda i només queda citada per altres autors en altres obres que si han perdurat.

    Aquí tens la redacció manada:

    La gran oportunitat de la meva vida havia arribat per fi. El meu somni havia estat sempre fer una gran expedició on poder sortir de la meva polis d’on no m’havia mogut mai. El més increïble era que no era un simple tripulant que durant el viatge i tota l’expedició li tocaria rebre i complir ordres d’algú superior. No, aquest cop era diferent; els deus havien estat a favor meu i m’havia tocat per sorteig ser el cap de l’expedició (l’οἰκιστής). Volien que m’encarregués d’establir una nova colònia d’ultramar al lloc previst per la Polis. Increïble, a mi que mai m’havia tocat res.
    El dia de partida vaig tindre que acomiadar-me de la família ja que no la veuria en uns quants anys. Vaig iniciar l’expedició amb molta confiança ja que sabia que l’oracle havia donat el seu vist-i-plau. No sabíem el que ens depararia per les aigües del mediterrani.
    El viatge va ser tranquil sense masses impediments a part d’alguna tempesta creada per Posidó. Els vents van córrer a favor nostra en la majoria de la navegació cap al destí previst. Estava clar que gràcies a aquesta fundació de la nova colònia d’ultramar aconseguiríem noves terres per conrear, més primeres matèries d’on extreure materials i altres avantatges que aconseguirien incrementar la riquesa de la nostra polis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *