Mark Twain reportejant la mort de Juli Cèsar
General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO març 15th, 2010Tot just fa un any vaig conèixer de la mà de Mercè Otero aquest text de Mark Twain “Un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar” que avui, Idus de març, vull compartir amb tots vosaltres. Algú s’atreveix a reportejar l’assassinat de Juli Cèsar per al bloc? A Juli Cèsar en 150 mots hi trobareu informació.
El Mark Twain reportejant la mort de Juli Cèsar per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
març 15th, 2010 at 08:11
[...] de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de [...]
març 15th, 2010 at 11:47
Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar, va tenir una vida exitosa i, va ser un home molt poderós.
Era membre de la família patrícia dels Julii, de la branca Caesar i una cosa bastant sorprenent, és que va nèixer per cesària, una operación que en aquells temps només es donava en cas de la mort de la mare, però, la seva mare va sobreviure al part. Com que Juli Cèsar era considerat com el net de Venus, va saber aprofitar-ho i es va atribuïr un nou estatus d’incipient semidivinitat. Cèsar fva ser elegit cònsol el 59 aC i amb el suport dels altres triumvis va obtengir amb la lex Vatinia de colonis ser el procònsol de les províncies de la Gàl•lia Cisalpina i Dalmàcia durant cinc anys i el comandament d’un exèrcit de tres legions. Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual, després per un període indefinit però curt, després per deu anys, fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s’havia trencat fins i tot abans de Cèsar.
La mort de Juli Cèsar va ser causada perquè diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.
Juli Cèsar, també va triomfar amb les dones, la seva amant més significativa va ser Cleopatra, entre d’altres.
Juli Cèsar, va lluitar contra la corrupció. Per posar remei a aquesta situació Cèsar va establir diverses normes:
• Les províncies van ser repartides entre els dos cònsols sortints i els setze pretors sortints (8 d’ells nomenats pel propi Cèsar) però designant l’Imperator les províncies que cadascun havia d’ocupar. A costat d’ells va col•locar diversos càrrecs auxiliars sota dependència directa d’ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals Cèsar era comandament suprem) funcions de vigilància.
• Les penes de la llei contra les concusions dels governadors provincials van ser augmentades i s’aplicarien amb rigor. Cèsar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
• Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris públics a la seva justa mesura, i els ordinaris també van ser rebaixats. Per evitar les càrregues de l’allotjament es va iniciar la construcció de campaments permanents, desenvolupats després amb més amplitud.
Valeeeee!!!!
març 15th, 2010 at 11:54
Han assasssinat Cèsar! Mentre César acabava d’organitzar l’estructura administrativa de la nova província que havia annexionat a la República, els seus enemics polítics tractaven a Roma de desposseir del seu exèrcit i càrrec utilitzant el Senat, on eren majoria. Cèsar, sabent que si entrava a la capital seria jutjat i exiliat, va intentar presentar-se al consolat in absentia, al que la majoria dels senadors es van negar. Aquest i altres factors van impulsar a desafiar les ordres senatorials i protagonitzar el famós encreuament del Rubicón, on segons sembla va pronunciar la immortal frase “Alea jacta est” (la sort està decidida) iniciant així un conflicte conegut com la Segona Guerra Civil de la República de Roma, en el qual es va enfrontar als optimates, [6] que estaven liderats pel seu vell aliat, Pompeu. La seva victòria, basada en les derrotes que va infligir als conservadors a Farsàlia, Taps i Munda, li va fer l’amo de la República. El fet que estigués en guerra amb la meitat del món romà no va evitar que s’enfrontés a Farnaces II Zela i als enemics de Cleòpatra VII a Alexandria. En tornar a Roma es va fer nomenar cònsol i dictator perpetuus-dictador vitalici-i va iniciar una sèrie de reformes econòmiques, urbanístiques i administratives.
Tot i que sota el seu govern la República va experimentar un breu període de gran prosperitat, alguns senadors van veure Cèsar com un tirà que ambicionava restaurar la monarquia. Per tal d’eliminar l’amenaça que suposava el dictador, un grup de senadors format per alguns dels seus homes de confiança com Brut i Casio i antics lloctinents com Trebonio i Desè Brut, urdieron una conspiració per tal d’eliminar-lo. Aquest complot va culminar quan, a les idus de març, els conspiradors van assassinar Cèsar al Senat. La seva mort va provocar l’esclat d’una altra guerra civil, en la qual els partidaris del règim de Cèsar, Antoni, Octavi i Lèpid, van derrotar en la doble batalla de Filips als seus assassins, liderats per Brut i Casi.
I ara què farà Octavi? Potser formarà un segon Triunvirat amb Antoni i Lèpid? Qui vencerà a qui?
març 15th, 2010 at 12:01
Lo que més m’ha impresionat de julio cesar ha sigut la seva facilitat per seduir les dones.
he llegit la vida de juli cesar ,tambe tingue reines per amants, entre elles Èunoe, muller de Bogut, a la qual aixi com el seu marit, feu una pila de voluosissims regals, segons escrivi Nasó. Però, la que estima més fou cleopatra.
març 15th, 2010 at 12:02
Aquest es el canal de notícies FORA CORRUPCIÓ i acabem de saber que malauradament Juli Cèsar ha estat assassinat. Precisement ell que va lluitar contra la corrupció en un moment en què els magistrats provincials consideraven un honor robar molt, el petit lladre era menyspreat.El seu botí era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algú era condemnat era mol honorable i com major fos la comdemna més honorable seria.
Si algú tenia un càrrec oficial, el feia servir per als seus fins privats. Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupció dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals.
-Per posar remei a aquesta corrupció Juli Cèsar va establir diverses normes:
•Les províncies van ser repartides entre els dos cònsols sortints i els setze pretors sortints i el emperador anava designant les terres que cadascun podia ocupar.
•Les penes de la llei contra les conclusions dels governadors provincials van ser augmentades i s’aplicarien amb rigor. Cèsar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser molt rigorós.
•Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris públics a la seva justa mesura, i els ordinaris també. Per evitar les càrregues de l’allotjament es va iniciar la construcció de campaments permanents, desenvolupats després amb més amplitud.
El terreny públic a províncies era inmens. Tot el terreny no consedit era considerat terreny públic i els seus posseïdors locals només tenien el títol d’ocupants hereditaris tolerats i com precaris. Lamentem moltíssim la mort de Juli Cèsar
març 15th, 2010 at 12:49
HOLA PERE, avui ha mort el Juli cèsar, que guai eh?
si si…
-y ya està, esta es la noticia.
març 15th, 2010 at 13:04
Rap de Deka:
LA MUERTE DE JULIO CESAR
Le rodeaban los conspiradores para saludarle,
donde Cimer Telio era el encargado de comenzar,
Para dirigirle un ruego y él negándose a escucharle,
ya que entendió sus palabras como un gesto para amenazar,
Clamando a gritos ”esto es una violencia!” y se espanta,
y uno de los Casca por la espalda le clava la espada por la garganta,
Recibió veintitrés heridas donde una de ellas descalabra,
y en la primera lanzó un gemido sin pronunciar una palabra,
Al verlo muerto en el suelo huyeron todos por carretera,
a excepción de tres esclavos que lo llevaron a casa puesto en una litera,
Según el medico solo era mortal la segunda herída del cadáver,
donde seguidamente los conjurados querían arrastrarlo al río Tíber.
Pero el temor lo impuso el cónsul Lépido y Antonio,
donde les hizo renunciar a su designio.
març 15th, 2010 at 14:00
Uri, realment penses i escrius a ritme de rap. A veure quan en podrem escoltar la música!
Toni, espero la continuació, eh!
Ricard, has començat, malgrat tot, amb força la tercera avaluació. Continua així. Per escriure bé s’ha de llegir molt i escriure!
Mariano, el tema que has encetat promet però amb tanta falta ens has deixat a mitges!
Jaume, has sabut començar i acabar bé la història agafada.
Pol, et faltaria la perícia del Jaume per introduir el tema!
No sé què en diria Juli Cèsar de tot plegat, però segur que se n’alegraria de ser encara tan viu el seu record!
març 15th, 2010 at 14:34
Gaius Iulius Caesar va néixer el 12 de juliol del 100 aC, i era membre de la família patríarca dels Julii, de la branca Caesar, tal i com diu el seu nom. El nom Cèsar prové de la paraula Caesar, que vol dir ” Tallat”.
La procedència divina de la familía Júlia era d’Ascani, fil d’Enees i nét de Venus. Ja es sabut que els emperadors romans gaudien de la gràcia dels déus i per això eren emperadors.
El 84 aC es va casar amb Cornèlia, filla de Cinna, però el dictador Lluci Corneli Sla va obligar a Cèsar a divorciar-se, cosa que no va fer i conseqüentment va haver de sortir de Roma fins el 78 aC, després de la retirada de Sila.
Més tard a l’any 70 aC va començar a estudiar retòrica a Rodes, per conseqüent l’any 69 aC va ser nomenat qüestor i el 65 aC edil de la ciutat.
L’any 60 aC Cèsar va formar part de la triumvirat de Gneu Pompeu Magne, el 59 aC Cèsar fou escollit cònsol, essent així procònsol de les províncies de Gàl·lia Cisalpina i Narbonesa i Dalmàcia, durant cinc anys tenint el seu càrrec un exèrcit de tres legions, i la legió X Germana.
La guerra e les Gàl·lies va ser la seva guerra més important i gloriosa per les dificultats amb les que es va trobar. Va trigar set anys en conquistar-la. El 59 aC es divorcia de la seva dona, però cal remarcar que Juli Cèsar era un autèntic seductor, tot i la seva epil·lèpsia.
L’any 52 aC va passar a controlar Hispània i Itàlia per iniciativa seva, tres anys abans de ser nomenat dictador anual, per un any, i va continuar essent dictador de manera intermitent fins el 44 aC que va ser nomenat Dictador vilalici.
César a més era el cap de la religió de l’Estat, gran pontífex, i a més a més es va nomenar Augur.
Finalment el seu honor i poder el feien massa perillós, i un grup de senadors van assassinar-lo a traïció.
març 15th, 2010 at 16:39
Margalida i companyia,
M’ha emocionat molt veure les pàgines grogoses del llibre de la meva adolescència córrer per l’espai virtual… gràcies… i amb una notícia com aquesta hi ha feina per reporters i reporteres… No sé per què (potser perquè era la mateixa època en què llegia Mark Twain) recordo, quan l’any 1963 van assassinar el president dels EEUU, John Fitzerald Kennedy, com anaven els diaris amb la notícia.
Salut i Sort
Mercè
març 15th, 2010 at 16:54
Ep! Potser s’hauria de dir que és un relat que està dins del volumet Tom Sawyer, detectiu, que la traducció és de C.A. Jordana i que era el volum 38 de Quaderns literaris publicat a Barcelona l’any 1934 i aleshores valia 75 cèntims de pesseta. El vaig trobar a casa, era de la meva mare, un dels pocs llibres en català que va poder salvar de la guerra i de la repressió franquista.
març 15th, 2010 at 18:04
Moltes gràcies, Mercè! Sempre ens forneixes una informació molt valuosa.
març 16th, 2010 at 10:19
Ahir, idus de març, va morir el cèlebre Juli Cèsar, conegut com a general i polític, fins arribar a anomenar-se imperator i pontífex màxim. Però apart d’això, també ha sigut una figura molt gran en el món de la literatura. Ell ha marxat, però ens ha deixat una de les obres més importants de la literatura romana fins al moment: De bello gallico.
En aquesta obra, composada per set llibres diferents, en la que s’expliquen les majestuoses conquestes que va fer l’exèrcit romà sota el comandament de Juli Cèsar a les terres de la Gàl·lia.
La coneguda literatura de Juli Cèsar és magnífica, ja que, utilitzant la tercera persona, és capaç d’explicar-nos com van tenir lloc els fets de les diferents conquestes, però no només els fets bèl·lics, sinó també altres característiques de la gent de les Gàl·lies. Però, a més, ho fa amb un llatí d’una qualitat altíssima, amb una puresa molt gran: deixa de banda l’ús de la retórica, que només complica la lectura i li treu claritat a la lectura, però en canvi utilitza una gran quantitat de descripcions, fent que les narracions arribin a un nivell de detall molt precís.
A part d’aquesta magnífica obra, també va escriure altres obres durant la seva vida, encara que cap no ha arribat mai a tenir tantíssima importància com aquesta, encara que en totes les obres també és present la claritat linguística que va caracteritzar la seva literatura.
març 16th, 2010 at 11:22
Marc Antoni acaba de donar la noticia de l’assessinat de Juli Cèsar en el fòrum. Tothom vol saber què ha passat, però m’envaeix un sentiment de pena, odi i dolor increíble.
Si abans tenia l’esperança de que algun dia podria estar amb ell de veritat, ara s’ha esvaït. Ha marxat. Li han tret la vida injustament, només perquè mai seran com ell. Es consumeixen en la seva pròpia rabia quan pensen que no són capaços d’aconseguir els seus propòsits lluitant honradament.
Sóc ingenua. Crec que si les coses haguèssin sigut diferents, que si estiguès ara en lloc de Marc Antoni, fariem tot el que m’ha promès, seriem feliços. Però jo sé que ell és massa, que jo sóc una dona més que forma part dels seus afers amorosos, i que m’hauria de conformar mirant-lo, dient-li que sí a tot, perquè ell és només un somni, i els somnis s’acaben.
Mai l’he pogut conèixer de debó, i mai més podré fer-ho, però ell camina amb mi vagi on vagi. El seu record irromp en la meva ment constantment, deixant que gaudeixi d’aquells moments efímers que compartíem.
març 16th, 2010 at 16:36
Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.
Gai Juli Cèsar va nèixer a Roma l’any 100aC, concretament el 12 de Juliol. Va morir el 15 de març de l’any 44aC. Va pertànyer a una familia patricia de la gens Júlia.
Cèsar es caractaritzava per el seu gran atractiu, tant entorn a la seva personalitat com al seu físic; era elegant, educat, alegre, presumit, vividor, valent sobri, resistent.. podem englobar-lo dient que representava perfectament un ideal d’home romà en aquella època, intel·lectual, militar i polític.
Però no tot són bons adjectius sinó que Cèsar va cometre mil i una infidelitats a les seves esposes, va ser un polític corrupte i demagòg gràcies al poder d’ambició que tenia.
Va ser un gran general i polític romà que va fer certes creacions com els fonaments del futur sistema imperial romà al dinal de la República. Va obtenir el el títol d’imperator vesint la toga, la corona i portant ell ceptre de un gran ceneral trimfador.
Pontifex maximus ( cap dela religió de l’Estat, portava el comandament de tots els exèrcits i va obtenir el poder de tot.
va aconseguir el priemr triumvirat
El 60ac Gneu Pompeu Magna va tornar d’Hispània i va formar amb Marc Licini Cras Dives I,aconseguint el primer triumvirat. Cèsar va ser elegit cònsol el 59 ac un any més tard va rebre el govern de la Gàli·lia. Set anys va costar la conquesta de la Guerra de les Gàl·lies i va aprofitar per escriure l’anomenat llibre, De bello Gallico. Després de la mort de Cras, cònsol, Cèsar ja no va tenir mai una bona relació amb Pompeu. i aquest va ser nomenat cònsol unic volent destituir a Cèsar.
Però el Senat va voler fer renunciar a Cèsar amaneçant-lo de traïdor tot obligant-lo.
Més tard, al 49 a C, va voler atacar i creuar el Rubicó, riu fronteré de la Gàl·liia Cisaplina i Itàlia. Així doncs Cèsar va passar a ser el controlador d’Hipània i Itàlia després que Pompeu fugis cap a Grècia, en aquest moment va ser anomenat dictador vitalici.
Juli Cèsar va ser també escriptor, ja em dit que va escriure els relats; De bello gallico ( la guerra de les Gàl·lies), obra composta per set llibres que relaten la guerra de les Gàl·lies, analogia on defensava la puresa de la lingüística, comentaris de Bello Civili ( la Guerra Civil), un poema, Iter, i dos llibres anomenats Anticones.
Es diuq ue en les seves obres l’emperador intentava justificar la seva manera d’actuar, però es té que dir que le seves obres de prosa estaven dotades d’una gran claderat i elegància, tant com un dramatisme que adeqüa a cada situació.
El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar ambe era controlador de la religió de l’ Estat, títol anomenat pontifex maximus, i fent-se anomenar Augur.
Es diu que l’any 44 aC uns quants senadors, d’entre ells el seu famós filla adoptiu del emperador, van planejar assasinar-lo. Finalment el 15 de març d’aquell moment Cèsar va ser assasinat a la porta del Senat.
Aquí us deixo un aricle que parla d’algunes anècdotes del gran emperador.. ha ha ha!
http://http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/614488/juli-cesar-era-epileptic-tenia-problemes-relacionar-dones-biograf.pdf
Carla Domingo Luengo,2n batxillerat
març 16th, 2010 at 20:40
Carla, Juli Cèsar va ser emperador? Torna a posar l’enllaç perquè ara no funciona.
Potser tu, com altres companys (Marc, Pol), havies d’haver deixat aquest comentari a l’apunt Juli Cèsar en 150 mots ja que no heu fet un reportatge.
març 21st, 2010 at 20:33
Haver llegit Astèrix durant tants anys em va arribar a fer pensar que Cèsar era, realment, una persona constantment emmurriada i dolenta, que buscava el mal per a tots els gals i persones que no li caiguessin bé. Sí, bé, segur que és veritat que va omplir Europa de colònies romanes i va reprimir-ne d’altres, però també va demostrar que una democràcia era possible en un gran imperi.
Segons el que he llegit abans per a poder-me’n documentar, he arribat a la conclusió que els seus assessins no només buscaven poder fer la política a la seva manera, sinó que a més eren uns envejosos de per vida del seu superior i company. Els tres implicats que han quedat en la història van ser Brutus, Casius i Casca.
Brutus va ser el fill de Servilia, una amant molt famosa de Cèsar. Rondaven males llengües que Brutus era fill de Cèsar, però era tot mentida. Tot i així, el governador se l’estimava com a propi progenitor, i va fer el possible per convertir-lo en un home honest i acadèmicament ben format.
Casius va lluitar amb Cèsar durant la Guerra Civil, i el que li passava era que el seu superior mai havia matat ni saquejat a cap poble per pagar als lluitadors, ni tampoc els havia pujat de rang. D’aquí li venia el ressentiment a Casius.
Casca és el convencedor del pla. Ell sempre havia odiat el bon governador, ja que li havia perdonat la vida més d’un cop al camp de batalla. Ai, l’enveja, que dolenta que és!
Mira que diuen que el van avisar, a Cèsar! Ell, però, era tan confiat que no va pensar en tot el que s’estava tramant a la seva esquena, i va morir assessinat el 15 de març del 44 a.C, per una punyalada, a la Cúria del teatre de Pompei.
Tot això m’ha dut a una reflexió: Juli Cèsar era bo, i per això el van matar. Maten a els bons amb poder, que poden canviar el món de bones maneres.
Maria Salat
Llatí 4t.
març 23rd, 2010 at 10:06
La història sempre ha estat plena d’injustícies i mala fama, i podem dir que Juli Cèsar ha estat víctima d’elles de moltes maneres diferents. Podem parlar de la caricatura que ens ensenyen els gals Astèrix i Obèlix, o podem anar a una obra seriosa, com ho és el “Juli Cèsar” de Shakespeare.
Tots sabem que William Shakespeare és considerat un dels grans autors de la literatura universal, però com pot ser que hagi estat capaç de transgiversar d’aquesta manera la realitat al posar als conspiradors com Brutus i Casi com a herois i al propi Juli Cèsar com a tirà? La informació bàsica per a una obra com aquesta no pot canviar tant la realitat, a menys de que sigui fet amb aquest propòsit i sabent el que fas. Particularment, jo crec que no devia estar ben informat dels successos, i es que sempre és difícil tractar temes que no són actuals, tot i que amb aquests mateixos també en tenim problemes amb les milers de fonts d’informació amb les que comptem avui dia. A més hem de dir que, tot i que l’obra porta el seu nom, el protagonista no és Juli Cèsar, sinó que ho és Brutus, apareixent Juli Cèsar només en tres escenes i morint a l’inici de l’obra.
Llavors, Juli Cèsar, queda per a nosaltres amb la imatge de tirà, de dolent, i Brutus amb el paper d’home bo que busca el bé pel poble, quan en realitat tot la conspiració es trama per pur egoisme, per la por que li feia pensar que Cèsar amenaçava les posicions de les famílies senatorials. Els republicans temien que es proclamés Rei i per això conspiraren contra ell en secret, apunyalant-lo pel darrere, sense valor… és això d’herois?
març 24th, 2010 at 13:58
Ha passat temps; però encara recordo el meu reportatge fictici en el primer curs de periodisme sobre la mort de Juli Cèsar quan jo no sabia ni qui era Juli Cèsar ni què va fer?
Gaius Iulius Caesar va néixer el 12 de juliol del 100 aC. Era membre de la família patriarca dels Julii, de la branca Caesar.
Juli Cèsar va ser un home que va governar Roma, encara que mai no va ser anomenat Emperador.
També va ser un gran i important conqueridor. La seva guerra més important i gloriosa de va ser les Gàl•lies, encara que va trigar set anys en conquistar-la, i també va conquistar Hispània i Itàlia durant l’any 52 aC
Juli Cèsar va morir un 15 de Març en l’any 44 a.C. Hi ha moltes teories sobre l’assassinat d’aquest famós conqueridor.
Una d’elles és que Cèsar va ser víctima d’un complot d’assassinat ideat per Marc Brutus.
Juli Cèsar tornava d’una reunió al Senat acompanyat dels seus amics i seguit d’un gran nombre de ciutadans.
Artemidor i Brutus es van acostar a ell i li van demanar que llegís un opuscle que havien portat per que Cèsar l’examinés, però aquest va refusar de llegir-lo i va entrar al Capitoli.
Cèsar estava conversant amb alguns senadors tranquil•lament quan Brutus, Deci, Casca, Cinna, Metel Címber i altres homes van envoltar-lo.
Metel Címber va suplicar-li a Cèsar que el seu germà tornés del exili, mentre Brutus i Cinna també demanaven el mateix per el seu amic Publi. Cèsar va refusar aquestes peticions dient que ell era incommovible.
Immediatament, Casca enfadat va saltar a sobre de Juli i el va ferir amb el seu punyal, però Cèsar s’hi va tornar apunyalant al seu enemic.
Després d’aquest primer atac, Cassi, Címber i Cinna es van acostar a Cèsar i van aconseguir clavar-li un punyal, però aquest s’hi va tornar deixant-los a tots als seus peus.
Mentrestant al Senat hi regnava el caos, molta gent intentava sortir demanant auxili, d’altres lluitaven amb els atacants de Cèsar, i aquest últim es defensava amb força i valentia dels assassins.
Met Treboni i Caius Legari es van acostar a Cèsar i el van ferir amb les seves dagues, però aquest va aconseguir defensar-se i va deixar als seus enemics fora de combat.
Al final, Cèsar va veure acostar-se al seu vell amic Brutus armat amb un coltell homeier.
Diuen que Juli va ser envaït per la pena i la sorpresa d’haver sigut traicionat per un amic. Va deixar caure els braços i es va tapar la cara amb la toga donant a entendre que no es defensaria.
Per últim, Juli Cèsar va pronunciar la famosa frase de ‘’Et tu Brute?’’ abans de caure mort.
Vale!
abril 3rd, 2010 at 19:42
L’assassinat de Juli Cesar
La ciutat avui està tan tranquil·la que sembla deserta, el sol s’està escapant per l’horitzó i estic observant-lo mentre em prenc la copa de vi il·luminada pel seu reflex sagnant.
Que és aquesta emoció que em recorre els muscles? Estic preparat i aquesta nit és la nit perfecta. Els corbs m’acompanyen pel camí que travessa els jardins de palau, sabent igual que jo que vessaran les ferides i esperen el seu festí.
Dintre de palau tot roman en silenci, el mateix que es dóna en l’obra que està a punt de començar i només espera que s’apugi el teló. Em moc agil, cobert per les ombres de les estances i com un depredador ensumo cada cop més proper l’alè de la meva víctima.
En les escales que duen a la cambra de l’emperador, la foscor es trenca per la llum de la lluna penetrant pel vidre i l’observo sense pudor perquè ella també observi el rostre de qui donarà de menjar als corbs aquesta nit.
Des d’aquí sento els seus bategs, davant seu agafo una cadira el seu vi i em serveixo una copa en el seu honor. Ell no és concient encara que mai més despertarà, quan el vi s’acaba espero uns moments fins que els corbs es situen al finestral. És el moment.
Tal i com ho faria una bona mare l’arropo amb el fil del ganivet fins que els llençols cobreixen les seves espatlles, li faig un petó al front i quan ell se n’adona que hi sóc allà em despedeixo amb un tall net al coll, els corbs faran la resta.
abril 4th, 2010 at 08:05
Avui, tot llegint el diari he pensat en vosaltres, alumnes de primer de batxillerat, i en aquest apunt que tanta polèmica va provocar després de la classe de literatura castellana. Si llegiu aquest article, potser sabreu més sobre si Shakespeare era Shakespeare.
juny 6th, 2010 at 19:29
Ens trobem tot just davant del Fòrum on Juli Cèsar, l’home que va fer que Roma es convertís en l’imperi més poderós de la Terra.
Segons alguns testimonis, la mort de Cèsar podria haver estat fruit d’una conspiració planejada per Casius, qui havia estat company de batalles del mort en numeroses ocasions, Casca, de qui es creu és el cervell de l’emboscada i Brutus qui va ser com un fill per al Cèsar.
Tot aquest assumpte succeït aquest 15 de març serà recordat per molts anys.
Joël Beltrán,
El Fil de les clàssiques,
Roma.
març 15th, 2011 at 08:23
Avui fa 2.055 anys de l’assassinat de Juli Cèsar. Els temps han canviat i anunciareu al nostre Facebook el seu assasssinat. A veure qui aconseguirà més “m’agrada”? Vigileu els o les idus de març!