Les importacions i les exportacions dels grecs
Cultura clàssica, General, Grec 1, Grec 2 març 2nd, 2010
rutes del comerç grec
Atenes, al llarg dels segles VII i VI aC, a causa de la posició geogràfica, va poder desenvolupar un gran comerç amb les colònies de l’Àsia Menor. Al port del Pireu, hi arribaven cereals (aliments necessaris però escassos a Grècia) del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica.. i des d’allí s’expedien, sobretot, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat. Tant els mercaders com els comerciants eren metecs. També hi havia funcionaris encarregats de vigilar el comerç per servir els interessos dels consumidors:
També eren anomenats per sorteig deu vigilants del gra (sitofílacs), cinc per al Pireu i cinc per a la ciutat; però ara n’hi ha vint per a la ciutat i quinze per al Pireu. Aquests tenen cura, de primer, que el gra es vengui a l’àgora a preu just i, després, que els moliners venguin la farina en proporció amb el preu de l’ordi, i els forners, el pa en proporció al del blat, i que el pa tingui el pes que ell fixin, ja que la llei els mana de fixar el pes. ARISTÒTIL, Constitució d’Atenes 51
L”escassetat del metalls també va incitar a moltes polis gregues a l’aventura d’ultramar. El ferro s’extreia, a part del cap Màlea al Peloponnès, a Anatòlia, a la costa meridional del Pont Euxí i a Etrúria. L’or i la plata provenien de la zona de l’Egeu i de la mar Adriàtica, de la Ibèria i de la Gàl·lia. Però, sens dubte, els elements més indispensables eren el coure i l’estany, l’aliatge dels quals dóna lloc al bronze. A Xipre es troba molt de coure però també a Al Mina, a Etrúria, a la Gàl·lia, a Ibèria, en concret a Tartessos, i a Cornualla al sud-oest de Gran Bretanya.
Altrament, hi va haver un important comerç de salaons, fusta, sal, ambre, papir, espècies, béns de luxe i esclaus. Al seu torn, els grecs bescanviaven productes luxosos i manufacturats: vi, oli d’oliva, ceràmiques fetes amb torn, joies, perfums, teixits, productes metal·lúrgics elaborats, armes, etc.
Aquest tràfic va permetre que els comerciants i els naviliers s’enriquissin i que l’economia de moltes polis deixés de ser autàrquica per passar a formar part de grans xarxes comercials amb economia monetària.
Què n’opineu de les importacions i exportacions gregues? Avui passa el mateix amb el comerç, amb el control del pes i el preu del blat…? Entre tots, omplirem aquest Google maps de monedes gregues. Us recordo que les imatges que hi poseu han de tenir Creative Commons. Si no heu comentat aquest apunt, ara és el moment!
Veure Monedes gregues antigues en un mapa més gran
març 2nd, 2010 at 10:07
Hola!
Aquest google maps sembla interesant!
Aviu en dia, encara hi han vaixells que transporten el comerç, pero tot ha desenvolupat moltissim, ara hi han camions, avions, trens etc..
Abans tardaven molt més en transportar, ara tarden hores..!
març 2nd, 2010 at 11:27
Χαιρετε!
Nosaltres que ens pensem que tot el que fem és ben modern, i tot ho hem tret dels nostres avantpassats grecs i romans: la globalització ja va començar temps endarrere! (igual que moltes altres coses).
Eren ben intel·ligents els grecs, sabien a on havien d’anar a buscar això que necessitaven i utilitzaven la via marítima, en la qual eren molt bons, per aconseguir-los.
Això dels vigilants s’assembla a justament del que es queixen avui dia els pagesos: de que ningú controla el preu que posen els comerciants i que ells es queden amb molt pocs beneficis quan són els que fan els treballs més durs.
Després em miraré aquest Google Maps i buscaré monedes!
Adéu!!
març 2nd, 2010 at 16:21
Alissa, encara avui el comerç marítim té un pes cabdal. Tal com diu la Coty la globalització no és un invent modern, ni l’emigració. Seria un tema molt interessant de treballar transversalment.
Si coneixeu un forner o una fornera de fleca, li podríeu demanar qui regeix el preu de la farina i del pa…
Pel que fa al Google maps de monedes gregues, heu de ser més curosos amb l’ortografia i l’expressió, sobretot l’Alissa. Aegina en català és Egina. Carlos, no h’hi ha prou en enllaçar una imatge amb CC, cal descriure la moneda i relacionar-la amb la ciutat que l’encunyava. Laura, crec que en comptes d’Edessa hauries de posar Macedònia…
Apa, que heu començat amb força; és qüestió de polir la feina començada i continuar. Ànims!
març 2nd, 2010 at 23:45
Estupendo artículo, Margalida. Me gusta mucho el primer mapa. ¡Qué claridad! Un abrazo.
març 3rd, 2010 at 07:12
Muchas gracias, Ricardo. Si te gusta, lo pondré en la wiki de Chiron en catalán y en castellano. Hasta pronto.
març 7th, 2010 at 10:32
[...] tal d’acabar el tema de les importacions i exportacions a l’antiga Grècia, els alumnes de primer de grec hauríeu de fer i enviar aquest qüestionari abans del dimecres 10, [...]
març 9th, 2010 at 18:53
No us oblideu de fer el qüestionari i en acabar d’enviar-lo.
març 10th, 2010 at 17:59
Hola Lida!:)
Bueno que podria dir del comerç, jo personalement no sabia que en tenia tanta importància i que es tractava d’un de tan actiu com tu afirmes. La veritat es que en tenia una super bona situació, per fer arribar mercaderies de totes parts, i sobretot d’ultramar ja que Grècia en té molts ports.A més de haver tingut molt de contacte amb l’orient, també en va tenir amb el Mediterrani,ja que a Mallorca, possiblement es va trobar relacions comerciants amb Majorca,ja que van trobar un vaixell grec arcaic de cala Sant Vicenç.
Podem dir que els intercanvis de productes, es a dir es tractava d’un comerç empòric portant una càrrega molt heterogènia, com ara àmfores de vi gregues, ibèriques, peces de vaixella, fins a 130 piques de ferro, lingots d’estany i molins de pedra per moldre cereals,entre altres. Una altra cosa que van tenir molt en compte els grecs van ser la manera exclusiva de contruir una nau sense cap mena de metall, sinò que van utilitzat fustes que es cosien en forma de ziga-zaga amb cordes d’espart.
vale!
març 19th, 2010 at 14:59
Lida!:)
Pf! Els grecs havien de recórrer molt a les importacions de matèries primes i aliments per poder tenir-ne, ja que la seva terra es i era molt muntanyosa i tenien certes dificultats per treure’n profit d’elles al igual que es pobre en metalls i minerals, pel que diu el text.
Però tot i així, la situació en que es troben -zona costanera mediterrània, envoltat de països rics en aquets materials, etc.- i la seva gran flota naval, podien sovint comerciar amb aquets productes. Era molt important per a Grècia!
Sembla increïble com ja en la època clàssica utilitzaven recursos i maneres de comerciar iguals o similars com els que utilitzem ara, amb això es pot veure que no em canviat tant amb el temps!
Sense perdre temps em posaré a buscar monedes gregues per aportar la meva part al Google Maps.
Vale!
juny 14th, 2010 at 09:34
M’enrrecordo de que vaig fer el google maps de les monedes, sens dubte el grecs van dominar el mar mediterrani, no vull imaginar la de hores que havien de fer desde que sortien del Pireu fins que arribaven a la Cornualia.
Crec que a nivell de comerç els grecs eren molt semblants al que fem ara avui dia amb l’importació i exportació de mercaderies des del continent asiatic, nosaltres ho fem a gran escala perque tenim els medis peró que amb vaixells de fusta amb veles i rems fessin aquells llargs viatges sorprén molt.
octubre 20th, 2010 at 01:21
Hola Margalida,
acabo de fer el questionari del comerÇ:)!
aquest article el vaig comentar l’any passat, quins records i també vaig introduir aquest google maps:)!
octubre 20th, 2010 at 17:41
Així, m’agrada, Alis, que et tornis a posar les piles!
febrer 21st, 2011 at 13:52
XAIPE!
És increïble el llarg camí que havien de recòrrer els grecs per tenir una mica de metall o algún material que actualment trobaríem indispensables. Han estat molt inteligents per trobar llocs i saber trobar-los, aprofitar-los al màxim, sobretot utilitzant i crean nous camins i mitjans de transports per obtenir aquestes primeres matèries.
Lo que fa els vigilants, sembla que hi hagi perdurat al llarg dels anys fins avui dia, ja que aquest mateix treball està a càrrec d’altres persones en el mercat a l’engrós.
febrer 21st, 2011 at 13:58
Aquest Google mapes es molt interessant com diu l’Alis.
Ara amb poso per fer-ho, em sembla molt interessant el comerç grec.
febrer 22nd, 2011 at 12:29
Χαιρετε!
Em sembla fascinant tot el que vàren fer els grecs per al comerç, ja que segurament gràcies a ells el comerç avui en dia és el que és.
No imaginava que tinguéssin que recórrer tants i tants llocs per cercar metall o altres espècies, i menys que gràcies a això viatgéssin tant i descubrissin tantes coses!
febrer 23rd, 2011 at 00:09
Salve!!
Deu ni do la feina que els hi portava poder transportar materials tan essencials com per exemple els cereals ja que només eren abundants en llocs molt concrets o el ferro que encara són menys els llocs on es troba.
Generalment les rutes són bastant llargues això els hi deuria molt de temps per poder importar-les i exportar-les.
Actualment un dels cereals mes consumits encara ara és el blat.
També cal dir que encara avui dia el comerç marítim te un pes molt important encara que tinguem més facilitats per aconseguir aquests materials.
Vale!
febrer 23rd, 2011 at 14:46
woo no sabia aquesta qualitat de comerç dels grecs, l’apunt està molt bé, crec que abans ho feien així i era la manera més important de comerciar però ara es tarda hi ha molts mitjans de transports i molt ràpid.M’ha deixat impressionada a la manera de negociar amb altres països, està molt bé.
abril 1st, 2011 at 11:12
He afegit una entrada al Google Maps. Una decadracma d’Akagras en la qual s’hi representa mitjançant l’àguila, el mite de Faetont.
És increïble tot el temps en què els ports senyalats al primer mapa es van mantenir com a centre d’entrada i sortida de mercaderies. Fins i tot, actualment, algunes de les ciutats destacades continuen sent importants avui en dia!