Derivats de “pax” en català, castellà i francès
General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO febrer 7th, 2010Dia 30 de gener va ser el dia escolar de la noviolència i de la pau (DENIP) i feia pocs dies que a l’IES Cristòfol Ferrer havíem tingut una experiència plurilingüe inoblidable amb els alumnes de llatí de Grenoble, de la qual han sortit i sortiran treballs etimològics comuns en català-castellà i francès com aquest que tot seguit us presento a partir del mot llatí PAX, PACIS “pau, paz, paix”. Què en podeu deduir? Jo m’he limitat a agafar la feina feta i compartida i exposar-la en aquesta taula, completament ampliable, per exemple en català tenim paer i paeria:
| CATALÀ pau | CASTELLÀ paz | FRANCÈS paix |
| APAIVAGAR
apaivagable inapaivagable apaivagador apaivagament |
APACIGUAR
apaciguable inapaciguable apaciguador apaciguamiento |
APAISER
apaisable inapaisable apaisant apaisement |
| PACÍFIC
pacificar pacifisme pacifista |
PACÍFICO
pacificar pacifismo pacifista |
PACIFIQUE
pacifier pacifisme pacifiste |
| PACTE
pactar |
PACTO
pactar |
PACTE
pactiser |
| PAUTA
pautat |
PAUTA
pautado |
|
| PROPAGAR
propagació propagador propaganda propagandista |
PROPAGAR
propagación propagador propaganda propagandista |
PROPAGER
propagation propagateur propagande propagandiste |
Mosaic romà del Museu del Bardo, Tunis
febrer 7th, 2010 at 20:46
Que guai!
Jo m’enrecordo que dels 3 que m’ha tocat, he treballat només jo, perque no volien fer res, buscava jo l’informació, la traduia i la copiava jo tmabé al full.
Pero bueno..va ser una experiencia interesant, crec que al povre frances que estava al meu costat el vaig atabalar amb les preguntes i les meves conversacions, el noi habrà flipat.
febrer 11th, 2010 at 11:57
Ostres !!!!quan de temps aquest treball el vam fer amb dos nois ques és deien Jan i Simon ,eren molt divertits ens van tocar ami i a la Júlia ens ho vam pasar molt bé i no teniem moltes dificultats en entendrans teniem a punt el traductor, vam fer la feina tots .
Em sorpren moltes paraules que son molt semblants !!
febrer 11th, 2010 at 18:02
Doncs, You, del vostre treball no en tenia constància. Què en vàreu fer? Se’l van quedar els companys francesos?
febrer 24th, 2010 at 20:09
Quina sort que hi hagi tantes derivacions de la paraula PAU(espero que signifiqui alguna cosa bona).
Amb aquest exemple ens trobem amb el que es ve reiterant en aquest bloc desde que el conec, que el llatí ens agermana amb les altres llengües.
març 1st, 2010 at 11:23
Jo he trobat que en castella, català i en llatí s’assemblen molt, i aixì és llògic perquè el castella i el català provenen del llatí, però també s’assemblen en altres llengues, com per exemple en francès (paix), en anglès (peace), en portuguès (paz), en italià (pace).
Tambè he trobat la paraula pau en més idiomes:
Albanés Paqe
Alemán Frieden
Checo, búlgaro Mír
Danés Freds
Finlandés Rauhan
Francés Paix
Holandés Vrede
Húngaro Beké
Indonesio Berdamai
Inglés Peace
Italiano Pace
Portugués Paz
Valeeeee!!!
febrer 1st, 2011 at 16:37
Salve Lida!
Mare meva… quins records! Recordo perfectament el dia que van venir els alumnes francesos. Al principi va costar una mica comunicar-nos perquè el nivell d’anglès no era gaire bo (per part de tots dos instituts eh!). Però en el moment en què vam entrar als ordinadors i vam començar a fer feina junts tot va començar a anar una mica millor (encara que al principi vam entendre malament el que s’havia de fer jaja).
Va ser una gran experiència que crec que es podria repetir en un altre ocasió, a més de coneixer altres mètodes d’estudi, també coneixes gent nova i fas amics. Suposo que, com va dir la Laura l’altre dia a classe: que més dona quina llengua parlem, mentre ens entenguem?
Valete! =)
febrer 1st, 2011 at 16:53
La pau es defineix en quan la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí pax i generalment és defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil•litat o quietud.
Aquesta es mes o menys el que entenem nosaltres per el que significa la pau, però encara així som incapaços de viure amb ella…Perquè tenim aquestes ganes de fer-nos mal entre nosaltres, ja sigui entre amics, entre familiars, en política o en la societat. Convivim amb mes gent al nostre voltant i som incapaços de ajudar-nos entre nosaltres, desenvolupar-nos i millorar per així fer les coses be i intentar fer les coses mes fàcils. Son coses que a vegades em venen al cap i que em fan pensar en quin mon vivim, posem per davant els desitjos propis i no els del grup…potser aquest el problema d’Egipte ara, una societat reprimida i castigada sota una dictadura, sota un govern insaciable de poder i de domini sobre el poble. No vull entrar en cap polèmica, nomes es una opinió mes, encara que no serveixi de gaire, però es el que de vegades em fa pensar si realment mereix la pena viure així o hauríem de fer les coses d’un altre forma per tal de aproximar-nos mes al significat d’aquesta paraula PAU.
febrer 3rd, 2012 at 08:24
puc deduir que el catala i el castella s’esemblem molt i el françes tambe algunes paraules som igual en tots el idiomes.
febrer 6th, 2012 at 11:55
He trobat que en català i en castellà s’assemblen molt al francés.
Per exemple en català: pau
castellà: paz
francés: paix
febrer 8th, 2012 at 08:52
Salve:D
Un article molt interessant. Es pot deduir clarament, que com aquestes paraules provenen del llatí, totes tenen una arrel molt semblant i són, si més no, quasi iguals.
Vale!