Pompeia, quina meravella!

Qui no ha sentit a parlar de Pompeia!

 A tocar el mar a la badia de Nàpols, al sud d’Itàlia, Pompeia fou sepultada en quaranta-vuit hores per una espessa capa de lapilli (pedres fogueres i cendres) i oblidada durant divuit segles fins ser descoberta el segle XIX, tot i que ja s’havia localitzat el seu emplaçament el 1748. Aquesta ciutat romana imperial se’ns mostra avui congelada en el temps i ens permet conèixer la ciutat opulenta i pròspera que va ser en el segle I, en el moment de la inesperada erupció volcànica del Vesuvi, tot i que ja havien tingut tremolors de terra que l’anunciaven. Les cendres han preservat de l’oblit el record d’unes vides a partir dels objectes que s’hi han descobert: vaixelles, joies, miralls, balances, llibres de papir, restes de menjar calcinat, instruments musicals, màscares d’actors, cascs de soldat, frescos, mosaics amb detalls de la vida quotidiana, estàtues de marbre i de bronze… Els vestigis dels edificis han permès conèixer millor l’organització de la ciutat: edificis públics (un fòrum amb edificis monumentals i estàtues, dos teatres -un de gran i l’Odèon més petit-, un amfiteatre, termes, diversos temples, carrers amb passos de vianants, fonts públiques…) i privats (insulae i vil·les sumptuoses molt ben decorades), comerços i tabernae amb productes de tota mena, thermopolia, forns, lupanar, … Els motlles de l’arqueòleg Giuseppe Fiorelli que el 1864 s’encarrega de les excavacions mostren la posició del cos, les expressions, la roba, el pentitat… dels habitants i dels animals domèstics que van quedar sepultats mentre intentaven fugir o estaven arraulits per protegir-se dels núvols de roques amb foc i gas.

Pompeia

Anar a Pompeia i passejar per les seves ruïnes ens permet conèixer millor la vida dels seus habitants, rics i pobres, lliures i esclaus, homes i dones, nens i adults; ens sentim propers a ells i a la seva desgràcia, gaudi nostre; els veient passejant pel fòrum, o jugant a daus, lluitant a l’arena de l’amfiteatre o representant una comèdia al teatre, pintant un grafit i per què, no en la intimitat d’una cambra o sentit l’últim lladruc del gos que el collar i la cadena li impedeixen salvar-se de la tragèdia.

Gos de Pompeia. Wikipèdia

Gos de Pompeia. Wikipèdia

Tal dia com avui, un 24 d’agost de l’any 79, cap a les deu el volcà Vesuvi, situat a una desena de quilòmetres de Pompeia, entrà en erupció. Una enorme i violenta pujada de lava provocà una autèntica explosió de la muntanya que formà cap a la una del migdia, tot tapant el sol, un increïble núvol de cendres i pedres a més de vint quilòmetres d’alçada. Regnà la foscor i el núvol va caure sobre les ciutats de Pompeia i les seves veïnes Herculà i Estàbia. Molts habitants decidiren fugir a corre-cuita, sense agafar res, i es van salvar. Altres, però, aterrits pels llamps i trons cruixidors, van decidir tancar-se a casa i van morir després de patir molt. L’endemà, el volcà encara expulsava gasos mortals, cristalls de magma en fusió, pedres volcàniques lapilli, cendres ardents i piroclasts… És la fi de Pompeia, una ciutat opulenta de més de vint mil habitants, dels quals, es creu, que més de dos mil perderen la vida: uns asfixiats pels gasos ardents i verinosos, altres tocats per la caiguda d’alguna pedra volcànica o o bé aixafats per l’esfondrament de les teulades de les cases o cremats per la calor sufocant que superava amb escreix els 500ºC o sepultats per les cendres. També va morir asfixiat a causa dels gasos l’escriptor Plini el Vell, autor d’Història Natural i comandant de la base naval de Misenus a 25 km de Pompeia, quan veu el núvol, desconeixedor del que és un volcà, ja que per a ell el Vesuvi és un indret de criança de vins aspres, decideix anar per mar a observar el fenomen de més a prop i acudir al rescat d’una noble anomenada Rectina. No pot atracar perquè el mar està remogut pels terratrèmols i canvia el rumb cap a Estàbia per passar-hi la nit, però l’endemà baixa a la platja i mor als seus 56 anys i nosaltres en som coneixedors gràcies al relat del seu nebot Plini el Jove, que recollí els testimonis dels mariners del seu oncle.

Rius de tinta s’han publicat i es continuen publicant sobre Pompeia:

  • Si preferiu llegir novel·la, us he de remetre a Los últimos días de Pompeya de E.G.Bulwer-Lytton, Anaya, Madrid 2003 i Pompeya de Robert Harris, Grijalbo, Barcelona, 2004.
  • Ara bé, si preferiu assaig, al llibre La vida cotidiana en Pompeya de Robert Étienne, Temas de Hoy, Madrid 1992 cal afegir-hi la recent publicació de dos llibres complementaris entre si sobre la ciutat sepultada pel Vesubi l’any 79 aC:
    Pompeya de Joanne Berry, Akal Madrid 2oo9. Joanne Barry és professora de història antiga de la Universitat de Swansea ofereix en diferents apartats (“Los habitantes de Pompeya”, “La vida en el ojo público”, “Casas y sociedad”, “Dioses, templos y culto” i “La economía de una ciudad romana”) explicacions molt clares i precises, amanides amb fotografies, il·lustracions i plànols que sempre s’agraeixen. 
  • Pompeya, historia y leyenda de una ciudad romana de Mary Beard, Crítica Barcelona 2009. Mary Beard, catedràtica de   la  Universitat de Cambridge, tracta el tema de Pompeia amb un text àgil i innovador sobre la vida dels pompeians (per exemple, parla de la seva halitosi, de les pràctiques sexuals, de l’afició a consumir liró farcit de gàrum, del trànsit…) i la història de la seva ciutat. Es decanta, basant-se en diferents indicis arqueològics, en localitzar l’erupció a la tardor.
  • Si preferiu articles de revista, National Geographic n’acaba de publicar un de molt interessant en el seu núm. 68 i actualitzat.
  • Si preferiu cinema o documentals, a les pel·lícules històriques sobre Pompeia Els últimes dies de Pompeia, cal afegir un docudrama de la BBC molt exitós:  Pompeya el último día i Los misterios de Pompeya (es poden veure a Tu.tv).
     Si preferiu navegar per la xarxa, teniu pàgines molt interessant i contínuament actualitzades com les que aquí us proposo: aquesta i aquesta altra en anglès i aquesta altra en italià. Aquí trobareu imatges i podreu identificar la casa de Juli Polibi i el negoci d’Estèfanus del documental de la BBC Pompeya: el último día.

Què us han vingut ganes de visitar Pompeia? L’únic que us puc prometre és treballar Pompeia a classe el proper curs.

35 thoughts on “Pompeia, quina meravella!

  1. Pepita

    A mi també m’agradaria treballar amb els teus alumnes Pompeia. No la conec i ha d’ésser meravellós caminar pels carrers solitaris,sentint el revolt de vida que arriba del fons dels anys, imaginar un dia qualsevol que de sobte queda aturat per sempre més, com el gos, sorprès en la postura de qui es vol aixecar i ja no farà mai.
    Desitjo que la teva classe sigui tant interessant com sempre.

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Pepita, i desitjo que ben aviat puguis passejar i gaudir de Pompeia. No sé si coneixes Roma de Manel, però crec que t’agradarà tot i que no passi a Pompeia (o sí, perquè Roma era tot l’imperi) ben bé podria ser. És un grup que em recorda molt Antònia Font que sé que us agrada. Clicant aquí, la podreu escoltar i comentar, si voleu.

  3. sere eloisa

    Aquest video es impresionant me ha encantat molt,es veu que pompeia era una ciutat hermosa.

    Pero jo me pregunto:¿En que estavan pensan aquesta gent per intalarse cerca d´un volca en erucció?
    ¿En realitat ells no pensavan que estavan arriesgan les seves vides?

  4. Bet Rosell

    Havia sentit a parlar de Pompeia, però no en coneixia l’historia exacte. Tot i que no puc sentir res gràcies a la qualitat dels ordenadors d’aquesta aula, observar les fotografíes i llegir-ne l’article ha sigut prou com peqruè em vinguéssin ganes d’anar-hi i de saber-ne més:)M’encantaría poder-ho veure en directe!

    per cert, acabo de recordar que hi ha un capítol dels simpsons on surt aquesta ciutat, tot i que només un moment… és el capítol en el que viatjen a Itàlia.. no recordo gran cosa més… :S

  5. Jaume Salinas Guinot

    Jo crec que això de pompeia no es veia venir lo del vulcà amés tampoc hi hagués ningu que i anés a inspecsionar hi ha que la gent no surt del poble perque es un lloc segur

  6. Francesc Martinez

    AVE Lida
    Aquest video m’ha donat ganes de visitar Pompeia, perquè segons surt en el video és una ciutat molt bonica i interessant, i la seva història també.
    Estic ansiós per aprendre més sobre Pompeia el dimecres.

  7. pol nobrega

    Hola Lida!

    He vist el vídeo que has posat i realment es veu que Pompeia era una ciutat gran, amb rics i pobres i una ciutat en expansió i prosperitat. Llàstima que s’haguèssin instalat tant a prop del volcà.

  8. Maria Salat

    Tal com ens has dit abans tu, Lida, fa pena que “gràcies” a aquesta erupció volcànica, ara puguem saber com vivien, què feien, com eren les ciutats i els temples i els teatres i tot. El primer cop que vaig sentir a parlar de Pompeia em vaig estremir tota jo només de pensar en aquella desgràcia. Però tinc una pregunta: si dius que de vint-mil persones només se’n van morir dos-mil, com s’ho van fer els altres divuit-mil per sobreviure?

    Vale!

  9. Nicolás Mangui

    Ave!
    Yo creo que lo de Pompeia nadie se lo iva a esperar y yo no sabia que habia pasado esto ni siquiera sabia que existia Pompeya.

  10. Joël Beltrán

    Ja havia sentit la funesta història de Pompeia: com la vida d’aquell indret va desaparèixer en gairebé dos dies.
    Ara s’ha convertit en un lloc turístic i pel que m’han dit massa ( els voltants estàn plens d’establiments de menjar ràpid que malmeten el paisatge).

  11. Júlia Serrano

    Salve!

    Aquesta història és impressionant! Deu ser genial passejar-se per una ciutat romana tan ben conservada.
    Encara que em sembla molt trist que hagi hagut de patir i morir tanta gent perquè nosaltres ara poguem saber més coses sobre els Romans.

    Vale!

  12. Mariano

    Ave lida!
    Veient aquests videos i les fotos tinc ganes de veure el docudrama el dimecres perque crec que sera molt impactant i es molt interesant saber aixo!

  13. pol nobrega

    Hola Lida!
    Ara que ja hem vist el docudrama sobre Pompeia et donaré la meva opinió.
    Realment, aquest documental està molt ben fet i reflexa d’una manera molt real el que va passar en aquesta ciutat. Realment és impressionant el que va passar en aquella ciutat, i ho és més que la gent es quedés allà a les seves cases sense fer-hi res, però també és normal veient que no sabien el que era un volcà i no tenien ni aquella paraula en el seu vocabulari. Pompeia, era una ciutat amb gent rica, gent pobre, esclaus, gladiadors, es a dir, una ciutat amb molt de futur que va ser destruida en poques hores i no en va quedar ningú.

  14. Edgar Delgado

    És molt interessant la història de Pompeia al veure això ara em venen ganes veure el documental de Pompeia, a veure si ens el pots fer arribar a Aracne i el miro, tant de bó no m’haguès posat malalt ahir, però confio en que el puguis penjar a Aracne per als que vam faltar-hi

  15. Júlia Serrano

    Salve!

    El documental que vam veure el dimecres em va agradar molt. Jo ja havia sentit a parlar de Pompeia en alguna ocasió, però aquest documental relatava les històries de moltes persones que van ser víctimes en aquesta tragèdia i per tant, això feia que la història ens interessés molt més.

    Em van quedar alguns dubtes sobre el documental, per exemple, em va sorprendre moltíssim que quedessin estàtues amb la postura exacte de la persona que havia mort, però no vaig entendre del tot com s’havia format l’estàtua i com havien aconseguit recuperar-la els antropòlegs.
    També voldria saber si la història dels personatges era del tot certa, o si s’havien inventat una part a base de deduccions per fer el documental més interessant.
    Espero que el dimecres puguem veure l’altre documental i que així pugui resoldre aquests dubtes 🙂

    He trobat alguna informació sobre les erupcions plinianes, que surten al documental:
    Les erupcions Plinianes són erupcions volcàniques caracteritzades per la seva similitud amb l’erupció del mont Vesuvi en d. C. 79 (com la descrita en una carta escrita per Plini el Jove) que matà a Plini el Vell.
    Les erupcions Plinianes estan caracteritzades per columnes de fum i cendra que s’estenen fins a l’estratosfera. El tret característic són l’expulsió de gran quantitat de pedra tosca i explosions de gas contínues molt fortes.
    Les erupcions més llargues comencen amb la producció de núvols de cendra volcànica acompanyades ocasionalment amb fluxos piroclàstics. La quantitat de magma ejectat pot ser tan gran que la part superior del volcà pot col•lapsar, formant una caldera. La cendra fina pot dipositar-se sobre grans àrees

    Vale!

  16. Francesc Martinez

    AVE Lida

    El dimecres no vaig poder venir a la clase de llatí, quina llastima, m’ha agradaria aver vist el docudrama de pompeia.
    Els meus companys m’han comentat que va estar molt bé.

  17. Sere eloisa velasquez

    Ahir jo i els meus companys van veure un documental sobre Pompeia,i m’ha va agradar molt.Tot el que veia per la televisio m’arrecurdava al explosio pliniana.Els habitants de la ciutat de Pompeia no tenian ni idea del que pasava,va ser una explusió impresionant,Quan estava veien el documental em sentia dins de la historia,i la veritat va ser molt trist que tanta gent aguesi molt d’aquella manera tant tragica,tot i aixo,es un troset de la vida historica de la terra.Estic segur que aquest suses no s’oblidara maii.

    Encara no m’han contestat les dues preguntes que he fet en el comentari anterior pero ara que tinc la informacio mes plena m’agradaria pregunta:Qui la descubrir la ciutat morta?
    -Com saben els arqueoleg i cientific qui era cadas cu,i on van anar en el moment de la eruccio del vólca?

  18. Jordi4

    AVE Lida!

    He observat i no vaig comentar l’any passat pero aquesta vegada sí, no et fare la pilota com altres. La pel·licula em va agradar l’any passat em vaig quedar bocabedat quan els habitants de Pompeia es van quedar la gran majoria la forma del seu cos envolicat de guix pero tambe amb els ossos de les persones estirades abraçan-se i gent semblant amb va impresionar molt pero que ja la veus dos cops és diferent ja no fa tanta impresió pero sempre està bé saber coses com aquestes perque ja ho diu el video i els cientifics que aquests tipus d’explosions del vesuvi són cada 2000 anys pero la gent sabent aixó no podra fer res per que el dia que passi aixó serà igual la gent es quedara mirant el volcà pero quan s’anadonin de que passarà el mateix sortiran corrents i pasarà una cosa que el intenta sortir 2000 persones es ferà el major tap del món de persones i cotxes.

    Espero que no exploti mai el vesuvi.

    Vale lida!

  19. Margalida Capellà Soler Post author

    Jordi, vols dir que no vas veure aquest docudrama el primer any que vas fer tercer, perquè la resta d’alumnes de Cultura Clàssica no l’havien vist?

  20. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Aliud est enim epistulam, aliud historiam, aliud amico, aliud omnibus scribere

  21. Edgar Delgado

    La ciutat va ser fundada al voltant del setè o sisè segle abans de Crist per la tribu dels Oscos, un poble del centre d’Itàlia, en el que va ser un important encreuament de camins entre Cumes, Nola i Stabia. Ja s’havia fet servir com un port segur per navegants grecs i fenicis. Pompeia va ser capturat també pels etruscs, i de fet les excavacions recents han demostrat la presència d’inscripcions etrusques i una necròpolis del segle sisè abans de Crist. Pompeia va ser capturat per primera vegada per la colònia grega de Cumes, en aliança amb Siracusa, entre 525 i 474 abans de Crist. Pompeia va ser devastada per un volcà, Pompeia. Juntament amb Herculà, la seva ciutat germana, van ser destruïdes i enterrades per complet durant una erupció catastròfica del volcà Vesubi que va abastar dos dies l’any 79 dC. En el moment de l’erupció, la ciutat podria haver tingut uns 20.000 habitants, i estava situat en una zona on els romans tenien les seves cases d’estiueig. L’erupció va enterrar a Pompeia en més de 22 metres de cendra i pedra tosca, i que es va perdre durant gairebé 1.600 anys abans del seu descobriment accidental en 1592. Des d’aleshores, la seva excavació ha proporcionat una visió extraordinàriament detallades en la vida d’una ciutat a l’altura de l’Imperi Romà. Avui, aquest Patrimoni de la Humanitat és una de les atraccions turístiques més populars d’Itàlia, amb aproximadament 2.500.000 visitants cada any.

  22. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Fresc pompeià com a reclam

  23. stefanny

    Aquest és l’article que estava buscant m’encantaria aver conegut Pompeia, he vist documentals, revistes, tot tot, però volia conèixer més a fons i amb aquest article m’he entar de tot.

  24. Pingback: Vigila amb el “cave canem” | Aracne fila i fila

  25. camil.arigon

    En coneixia la terrible història de Pompeia, però el que desconeixia era que les seves ruïnes es trobaven en tan bones condicions. També sabia que es conserven avui dia els cossos, molts com si estiguessin amagats per intentar-se salvar de la desgràcia. Ara sé que a causa de la pujada de la lava es va produir una explosió que va crear un núvol de cendres i pedres. Tot va quedar fosc i el núvol va caure sobre Pompeia. Molts dels habitants, aterrits pels sorolls van decidir quedar-se a casa en comptes de fugir, sense adonar-se que cometien un gran error. Més de dos mil habitants de vint mil van perdre la vida en aquest fenomen, uns asfixiats pels gasos, altres a causa de la precipitació d’una pedra volcànica, aixafats per l’esfondrament de les taulades de les cases o cremats per la calor o sepultats per les cendres.

  26. Pingback: Esport i violència a l’antiguitat i en l’actualitat | Citius, Altius, Fortius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *