Policromia en l’art grec
Cultura clàssica, General, Grec novembre 6th, 2008Tot i que, quan pensem en els marbres del Partenó o en una escultura grega, evoquem un marbre blanc, els grecs ho contemplaven en color. Amants de la policromia com eren, van acolorir el seu art.
Observeu aquesta bella fotografia de Sebastià Giralt a Flickr: Apol·lo amb la cítara del museu de Trípoli, a Líbia. Quin color de cabell, creieu que té Apol·lo? Què opineu de les escultures en color?
Si viatgeu a Frankfurt no us perdeu l’exposició Déus en color al Liebieghaus i us recomano l’interessant article ad hoc de Domingo a La túnica de Neso.
Tanqueu els ulls i poseu color a la vostra estàtua grega preferida, com us la imagineu? Després m’ho expliqueu en un comentari.
P.S. Han passat uns dies i avui he trobat entre les magnífiques Presentacions de Chiron aquesta esplèndida de Xavi Villaplana. Espero que aneu fent boca tot esperant que l’exposició finalment arribi a Barcelona:
novembre 6th, 2008 at 13:14
Molt sexi, pero fa una mica de por la seva cara…i que es pantini una mica.
novembre 6th, 2008 at 15:25
Pel que es veu en aquesta escultura Apol·lo és ros. M’agrada molt el fet de que les escultures tinguin color, perquè ens ajuda a veure com interpretàven els grecs o com s’imaginàven als seus dèus, penso que seria una mica com l’ideal de bellesa del moment. La meva escultura favorita és la de Afrodita, crec que seria rosa, amb ulls clars i pell molt blanca, també crec que no seria massa prima sino bastant gordeta, tot això correspondria a l’ideal de bellesa del moment:que tingués la pell molt clara es deu a que si teníen la pell clara volia dir que era d’un alt estament, que no treballava al igual que que fos gordeta, volia dir que s’alimentava bé.
Res més.
novembre 6th, 2008 at 15:46
Gali!
Apol·lo m’imagino que te el cabell ros, que la corona de llorer que duur, es de color verd fosc.
La lira que toca o aguanta es de color daurada.
Sinceramnet, me l’imagino am color perqué tu m’ho has preguntat, però quan veig una estàtua mai la veig de color i la veritata que em costaria posar-li color despres de estar habituada a veure simplement marbre blanc.
Pot ser que en aquest cas el marbre no sigui blanc i sigui com rosat o marronós??
novembre 6th, 2008 at 21:15
Doncs bueno.. jo les escultures si que tens raó estan de color blanc.. i no me les imagino amb color tampoc..!
encara que jo m’imagino a Apol·lo amb el cabell ros!
Aquest, l’any passat ho va representar el Marc! que m’enrecordo que era el que representava la bellesa!
el Marc s’ho creia una mica¬¬ ahahaah!
unpetó Gali!
novembre 7th, 2008 at 13:20
Jo crec que Apol·lo era ros. Se’m fa una mica extrany imaginar les escultures policromades, estic acostumada a veure-les en un sol color.
novembre 8th, 2008 at 13:33
Molt interessant, com sempre!
novembre 8th, 2008 at 18:38
m’ imagino a Arfodita amb el cabell ros, i no molt guapa,
Finss dilluuns!!
costa molt imaginar-se a les estàtues amb color.
novembre 8th, 2008 at 21:36
Precisament avui llegia a la revista “Descubrir el arte” un article de J.I. Samperio titulat “El color de la historia”. Us el recomano.
novembre 11th, 2008 at 13:10
Vaig demanar l’exposició Gods in Colors per a la seu de Barcelona del MAC i ens la tenien reservada pel 2010. Espero que el nou director mantingui la reserva, perquè val molt la pena. I és que costa tant, d’imaginar que cap estàtua no tenia color de marbre…
novembre 11th, 2008 at 19:52
Espero, Pere, amb candeletes l’exposició aparaulada. Potser així ens podrem imaginar millor les estàtues gregues en color i voldrà dir que encara podrem visitar el MAC Barcelona.Tant de bo!
Marta, moltes gràcies per passar-nos la referència de l’article i, si finalment arriba l’exposició a Barcelona, hi portem els alumnes, eh!
novembre 16th, 2008 at 21:33
Jo tampoc m’imagino totes aquestes obres d’art en color, la veritat es que estem acostumats a veure-les sense, i no si serà per aquets costum, però yo les trobo més maques així.
Igualment m’encantaria veure com serien en color.
novembre 17th, 2008 at 12:30
Hola!Lida,mencanten aquestes ecultures,no se xq peró magraden mol, són tan classiques…Espero q algun dia anem a beure escultures, q son fantastiques!
novembre 18th, 2008 at 08:35
Moltes gràcies, Marta, per passar-me l’article de “El color en la historia”, publicat a Descubrir el arte nª 117 novembre 2008. És molt interessant i ajuda a entendre millor la policromia de l’art grec. No us el perdeu!
novembre 18th, 2008 at 21:33
Ja he vist la presentació, Margalida. Realment no era això el que jo tenia entès com a “clàssic”, però… si ho diuen els experts! Sí que hi portarem els alumnes si finalment arriba al MAC al 2010.
novembre 24th, 2008 at 21:40
Sempre que penso en escultures clàssiques, les penso en beix, o en blanc. Mai m’havia parat a pensar com serien en color! Home, veure l’exposició seria molt interessant.
Jo, a Apol·lo, li veig el cabell ros.
novembre 26th, 2008 at 12:04
Avera, jo li posaria el cavell de color ros, jajaja tot i que ara mateix tinc dubtes.. peque a historia de l’art ens han dit que els grecs acostumaven a pintar els cabells de tonalitats molt fosques juntament amb les sandàlies. Per tant no tinc ni idea, i em costa moltisim imaginar-me una escultura que sempre m’havia imaginat blanca, policromada. Però suposo que també utilitzarien colors vermells i blavosos ja que eren els mes “luxosos” en aquella època, perquè acostumaven a ser més cars.
novembre 28th, 2008 at 03:11
Aue!!!
Doncs jo creec que era ros, per que a la fotografia el color dels cabells es ros i li escau molt. A mi aixo de representar als deus en escultures i posar-li color no m`agrda gaire, ja que com perdo masa el temps en ximpleries em pregunto perque representen a un deu si em sembla a mi que mai l`han vist ho m`equivoco?
Adeu!!!
maig 6th, 2010 at 12:32
Doncs el representen amb els cabells rossos, encara que jo sempre l’he imaginat morè!
A mi m’agrada l’idea de que els donèssin color. Són escultures més agradables, més vives i amb més personalitat.
setembre 9th, 2010 at 06:10
Mireu quines fotografies! http://www.facebook.com/album.php?aid=5761&id=100386356668104&fbid=110301699009903&ref=mf
maig 17th, 2011 at 01:24
XAIPETE!
Crec que els colors mai tenen que faltar en les escultures, per molt que no ho sembli els colors diuen molt del significat, la representació i sobretot la sensació que rep el públic davant de qualsevol escultura, pintura,monument etc.
L’escultura d’Apol•lo me la imagino , tenint em compte que és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i que anava usualment armat amb arc i fletxes, doncs el relacionaria amb colors de la naturalesa ,cabells marrons i ulls verds.
vale!
maig 17th, 2011 at 11:12
Lida que jo crec tenia Apol·lo tenia el color de cabell ros,molt blanc de pell,ulls blaus,amb una lira ja que l’i agrada molt la mùsica i ho representa en la mitòlogia.Les escultures amb color crec que li treuen la bellesa , no m’agraden gens les de colors.
maig 18th, 2011 at 23:27
XAIPETE!!!
Quantes persones d’aquest món, pensent que una escultura sense color no val res!!!.Doncs perdoneu que ús digui que una escultura no se la valorà per el color dels cabells ni dels ulls…) sinò per l’estil que se l’utilitzat a l’hora de fer-la..La gràcia que té una escultura és que ens la podem imaginar d diferents colors: els cabells que tenia,els color dels ulls etc…) A mi sincerament m’he acostumat de veure les escultures sense color, però al cap i a la fi es una escultura. Per tant una escultura és una escultura tant si té color o no.
Com tots sabeu Apol.lo era el deú de la bellesa, de la poesia i de la música. I fà que me’l imagini de cabell ros o blanc , ulls blaus etc…).Cadascú té la seva imaginació i és lliure d’imagina:(els cabells.ulls…) del deú Apol.lo
El deú Apol.lo com havia tingut el color dels cabells,dels ulls…etc)?!!! Aquí deixo la pregunta lliure de respondre!
maig 19th, 2011 at 19:47
Χαιρε!
Mai m’havia parat a pensar en com serien les escultures gregues antigues en color!
Com molts dels meus companys han dit anteriorment, sempre que em ve al cap alguna escultura d’aquest tipus me la imagino de color blanc, o fins i tot beix, (a causa del desgast, pel past del temps)però si que he imaginat infinitats de vegades com seria el déu Apol·lo; imagino que era un home alt, amb un cos bastant musculós, de cabells rinxolats, molt rossos i brillants, i d’ulls blaus.
També he imaginat així moltes vegades a Afrodita, però en cos de noia, és clar!
Hagués estat bé que moltes de les escultures que es conserven avui en dia, estiguéssin en color, ja que potser nosaltres ens equivoquem en com els antics grecs veien als seus déus!
M’ha semblat molt interessant aquest article Laura, felicitats!
maig 20th, 2011 at 11:16
XAIPE!
L’art amb color és molt més bonic. Actualment aquest nou “moviment”, podríem dir, és molt usual. Acolorir les escultures és simplement donar-lis més vida, més moviment… El color en escultures com aquesten donen un canvi radical a les manifestacion gregues, un toc modern que ajuden a la permanència d’aquest art antic en l’art contemporani.
Pel que fa la representació d’Apol·lo, dir que no m’esperava que fós ros, més que res pels dibuixos y pel·lícules que veiem de petits. Normalment sortia moreno. Però encara així és molt bona idea fer-lo de ros, ja que dona més color, que no un color obscur.
maig 20th, 2011 at 11:30
En un primer moment he considerat el fet d’acolorir les escultures gregues un petit menyspreu a l’art grec. Malgrat això, veient l’encís a causat als amants de la cultura clàssica, ja no tinc aquesta visió tant negativa. Malgrat tot, continuo considerant que el marbre blanc és un material preciós per treballar-hi i deixar la seva essència blanca.
Contestant a la primera pregunta, crec que el color de l’”Apl·lo amb la cítara” és el daurat, ja que no seria l’única escultura que conté elements d’or.
Al llibre de grec de 1r, a la pàgina 209, hi ha un estàtua de Melpòmene amb una màscara tràgica a la mà. M’imagino aquesta escultura amb la túnica de color purpura i els cabells castany, amb tons “pastel”. La màscara que porta a la mà podria ser més colorida, destacant una llavis vermells, una barba grisa i un to intens per la resta del rostre.
maig 20th, 2011 at 13:29
Bé, malgrat continuo pensant el mateix, he de dir que ho havia malentès. Els grecs sí que acolorien les seves estàtues! Em sobta, ja que creia que aquesta cerca del perfeccionisme també es basava en aquest color pur. Però, és bo saber que els colors també formaven part de la seva vida. Ara, potser, ja no m’imagino l’antiga Grècia tant llunyana, ara té colors, té vida!
juny 4th, 2011 at 21:44
jo m’imaginava a Apol·lo ros, no calen escultures en color per saber-ho. Doncs jo pensava que les seves escultures tenien totes aquest color característic i simple del marbre, i ara que comparo la foto amb algunes escultures del video en color, trobo que queda més elegant el marbre, és més… clàssic, no sé el que té però m’agrada més.